CATALÀ

3- La fonètica sintàctica

Els al·lòfons → ( ) ( ) ( ) ( ) ( ) ( ) ( ) ( )

3.2.1 l’ensordiment
Una consonant es pronuncia sorda
● En els fonemes oclusius sords /b/ /d/ /g/ abans d’una pausa
● En les consonants que van seguides de una consonant sorda.

3.2.2. La sonorització
una consonant sorda es pronuncia sonora
● Qualsevol consonant sorda seguida de una consonant sonora
● Les consonants sordes fricatives o africades a final de paraula se sonoritza quan el mot
següent comença amb un so vocàlic.
●
3.2.3 L’assimilació del punt d’articulació
Els fonemes /l/ /m/ /n/ assimilen el lloc d’articulació d’alguns sons amb els quals entren amb contacte

● Labialització → es produeix quan els fonemes /n/ i /m/ van seguits d’un so bilabial o
labiodental
● Dentalització → quan els fonemes /l/ i /n/ procedeixen un so dental
● Palatalització → si els fonemes /n/ /i/ /l/ van seguits d’un so palatal
● Velarització → si els fonemes /l/ /i/ /n/ entren en contacte amb un so velar

3.2.4 La modificació del mode d’articulació

Els fonemes /b/ /d/ /g/
● Posició intervocàlica
● Darrere de vibrants laterals, fricatives i africades i seguides de vocal

3.2.5 L’emmudiment
És un proces que consisteix en no articula els fonemes /t/ /r/ /p/ /b/ /s/ en alguns contextos

3.2.6 La sensibilització
És la recuperació d’un so emmudit ( /t/ /r/ /p/ /b/ /s/ ) els pronunciem en un determinat context fònic
● Preposicions + pronoms forts o demostratius
● Infinitius gerundis + pronom feble
● La t del montsant es pronucncia en els casos següents
bilabial → els dos llavis s’ajunten o s’acosten
labiodental → llavi inferior entra en contacte amb les dents incisives superiors
dental → la punta de la llengua s’aproxima o toca a les dents incisives superiors
alveolar → la punta de la llengua s’aproxima o toca els alvèols dentals superiors
palatal → la part superior de la llengua s’aproxima o toca al paladar
velar → la part posterior de la llengua s’aproxima o toca el paladar

oclusiu → el corrent d’aire s’interromp i es produeix una explosió produïda per la sortida de l’aire
retingut
fricatiu → el pas de l’aire es fa més estret i l’aire passa fregant
africat → la producció del so es fa en dues fases, 1 s’interromp l’aire i després surt fregant
aproximat → s’estreny el pas de l'aire sense fregament
lateral → la llengua tanca la sortida pel centre i l’aire es canalitza pel laterals
rotic → Hi ha una vibració per un o múltiples contactes rapids
nasal → es produeix una oclusió bucal i l’aire s’expulsa per la cavitat nasal

MONOSILABS ( aprèn-ne més )

tots els monosíl·labs tenen una síl·laba tònica menys
articles → el la els les las los de en ( l) (l ) (d ) ( n)
pronoms febles → em et es ens ma mon ( m)

★ transcriu els sons vocàlics de les paraules amb negreta

El llibre de llengua → ____________________________
Ho volen fer amb ell → _________________________
La llengua es treballa fent tasques → _______________________
En parlen mon pare i ma mare → _______________________

SONS GRADUALS

en les síl·labes amb més d’una vocal, aquelles vocals que no són tòniques o nucli de síl·laba
s’anomenen sons graduals. Els sons graduals són [j] i [w] i s’anomenen així perquè tenen
l’aparença de ser sons vocàlics però es comporten més aviat com a consonants.
★ subratlla i transcriu els sons graduals de les paraules següents

abrasiu → caiem → enfeinat → crèieu →

dauet → eugassada → Farmacèutic →
acuitar → dueu → guaitar →

diftongs creixents
ua ue ui uo ia ie ii io iu

diftongs decreixents
ai ei oi ui au eu iu ou uu

ELISIÓ I SINALEFA