Això era que no era un caragol que era com

tots els caragols. Tenia dues antenes, una

closca i caminava molt poquet a poquet. La
cosa que li feia més il·lusió era conéixer al Sol.
Per això, un dia, el caragol es va posar a
caminar cap al Sol. “Si camine i camine cap al
Sol, arribaré fins allà on viu i li podré dir:
hola!!”
El caragol va caminar i caminar durant 7 dies, de dilluns a
diumenge (cançó dels dies de la setmana) cap allà on viu
el Sol, però mai arribava, perquè os compte un secret? el
Sol viu molt molt lluny. Ara bé, és va cansar molt. I una
cosa encara pitjor: va agafar mal de panxa.
Quin mal de panxa que tenia el pobre caragol! No sabia
què fer per a que se li fora aquell dolor. Fins que va tenir
una idea. "Ja sé què faré", va pensar el cargol. "Buscaré
una herba de poliol, (sabeu què és una vez herba de
poliol? És una herba curativa…) l'arrencaré i me'n faré
una sopa. Em beuré la sopa i el mal de panxa em
passarà".
I ben content, el caragol va buscar i buscar, fins que va
trobar una herba de poliol. L'herba de poliol era altíssima
i molt molt forta. El caragol començà a estirar, a estirar i a
estirar, però res, no va poder perquè l'herba era tan forta
que, per molt que estirava, no aconseguia arrancar-la.
Per allà passava un escarabat, blau com el mar. Només de
veure el caragol que estirava, li va preguntar:
-Què fas?

I el cargol va respondre cantant:

Vaig a arrancar aquesta herbeta, herbeta
Vaig arrancar aquesta herbeta de poliol

-Que he agafat mal de panxa anant a conèixer al Sol.

I l’escarabat, com que va veure que el caragol no podia a

soles, va a anar a ajudar-li. Es va agafar ben fort a la closca
del cargol i van començar a estirar, estirar i estirar, però res,
no van poder perquè l'herba era tan forta que, per molt
que estiraven, no aconseguien arrancar-la.
Un ratet després va passar per allà una granota i un
esquirol. (sabeu com fan les granotes ?… "rac, rac”) Quan
van veure al caragol i a l’escarabat, els van preguntar:
-Què feu?

I van respondre cantant:

Ajudem al caragol a arrancar l'herba, l'herba.
Ajudem al cargol a arrancar l'herba de poliol

-Que ha agafat mal de panxa anant a conèixer al Sol.

I la granota i l’esquirol, quan es van adonar que el caragol i

l’escarabat necessitaven ajuda, van decidir ajudar-los a
arrancar l'herba de poliol. El esquirol va agafar ben fort a la
granota i es van posar a estirar, a estirar i a estirar, però res,
no van poder perquè l'herba era tan forta que, per molt
que estiraven, no aconseguien arrancar-la.
Més tard, va passar per allà un conill amb les orelles
llargues i cara d'espavilat, i un bou que era molt molt gran.
Quan el conill i el bou van vore als animals, els van
preguntar:
-Què feu?

I van respondre cantant:

Ajudem al cargol a arrencar l'herba, l'herba.
Ajudem al caragol a arrencar l'herba de poliol.

-Que ha agafat mal de panxa anant a conèixer el Sol.

I com que el bou i el conill van veure que els animals no

podien arrancar l’herba de poliol els van voler ajudar. Per
això, el bou es va agafar ben fort al conill i es van posar a
estirar, a estirar i a estirar, I per fi van aconseguir arrancar
l’herba de poliol.
Com els animals estaven tan tan tan contents,
i el caragol tan tan tan agraït, van decidir fer
una sopa per a disfrutar-la tots junts.

I que bona estava la sopa de l’herba de poliol!

(sacamos la sopa de la caja…)

I conte contat, conte acabat.