TRASTORNS DEL NEURODESENVOLUPAMENT

TEMA 2: TRASTORN ESPECTRE AUTISTA (TEA)

EL PROCÉS D’AVALUACIÓ

Requereix recollir informació de diferents fonts i contextos:

- Dels pares/cuidadors – preocupacions i història de desenvolupament: primera entrevista, quan fem l’amnesi
- Dels professors -adaptació social i escolar, preocupacions i conducta: tindrem informació del context social, si
hi ha problemes de conducta.
- De l’observació directa del nen (pot ser a través del joc) – proves estandarditzades per avaluar nivell de
llenguatge, capacitats socioemocionals, conducta, interessos i capacitat intel·lectual (aquest últim és molt
important)
- Qüestionaris a pares i professors – nivell d’adaptació funcional i comorbiditat

HISTÒRIA CLÍNICA

Es recull a la primera entrevista (anamnesi, genograma)

L’avaluació ha de ser multidisciplinària. Història clínica (primera visita)

- Història detallada de tots els signes que preocupen els pares

- Història prenatal, gestació, perinatal i del desenvolupament
- Antecedents mèdics personals (problemes de salut fins al moment)
- Antecedents familiars (especialment: TEA, esquizofrènia, trastorns afectius, trastorns del desenvolupament i
discapacitat intel·lectual).

PROVES ESTANDARITZADES ESPECÍFIQUES PEL TEA

- Qüestionari de detecció M-CHAT: qüestionari modificat de detecció de risc d’autisme. SCQ (Questionari de
comunicació social): més o menys les mateixes preguntes que l’ADI-R, però més curt, d’screening. Per nens
petits, ho passen els pediatres.
- ADI-R (Autism Diagnostic Interview-revised): entrevista semiestructurada per als pares o cuidadors
significatius. Recomana per als infants amb un nivell de desenvolupament superior als 2 anys.
- ADOS-2 (Autism Diagnostic Observation Schedule): avaluació observacional semiestructurada, amb cinc
mòduls diferencials segons el nivell de llenguatge de l’infant i l’edat. Sessió de joc amb el nen.

ADI-R ENTREVISTA DIAGNÒSTICA DE L’AUTISME

Durada mínima de 2h amb els pares/tutors o persones que tenen cura del nen/a. Formada per 93 ítems.
TRASTORNS DEL NEURODESENVOLUPAMENT

Utilitza els criteris diagnosics del DSM-IV i avalua: (no cal estudiar, només saber que aquest test avalua el TEA)

- Alteracions de la interacció social recíproca

- Alteracions de la comunicació
- Patrons de conducta restringits, repetitiu i estereotipats
- Alteracions del desenvolupament abans dels 36m.

Algoritme diagnòsic: dels 2-3a i als 4-5a

Apropiat des dels 2 anys fins a la vida adulta

Requereix una formació específica de l’entrevistador/a. S’ha de gravar l’entrevista i després puntuar, ja que la
diferència entre les respostes són molt sutils. Hi ha dos tipus de preguntes: les negres són les obligatòries i les grises
son les opcionals, per anar preguntant fins estar segur de quina és la resposta que hem de puntuar.

ADOS-2 ESCALA D’OBSERVACIÓ DE L’AUTISME

45-60min. Edat mínima de 12 anys.

Avaluació estandarditzada i semiestructurada de la comunicació, interacció social, el joc i les conductes repetitives i
restrictives en casos de sospita de TEA.

Utilitza situacions socials planificades que propicien l'aparició de conductes socials i de comunicació rellevants pel
diagnòstic de TEA.

Permet la valoració de nens, adolescents i adults.

Format per 5 mòduls en funció del nivell de desenvolupament i de llenguatge

Requereix d'una formació específica de l'avaluador.

Es divideix en 5 mòduls depenent de les edats

- Mòdul T: Nens entre 12-30 mesos d’edat sense llenguatge

- Mòdul 1: Dirigit a nens a partir de 31 mesos, pre-verbals o que utilitzen paraules soltes, per tant sense
utilització consistent de frases. No fan frases, només paraules
- Mòdul 2: Nens de qualsevol edat que utilitzen frases però que no tenen un llenguatge fluidFan frases, però no
fluid.
- Mòdul 3: Nens i adolescents joves (menors de 16 anys) amb llenguatge i edat de jugar amb joguines.
Llenguatge elaborat i tenen edat per jugar a joguines.
- Mòdul 4: Adolescents i adults a partir de 16 anys, amb llenguatge fluid.

ACTIVITATS QUE PROPOSEM AL MÒDUL 3:

TRASTORNS DEL NEURODESENVOLUPAMENT

Avaluem el llenguatge, el to de veu, el timbre, si és monòton,

- Activitats de construcció d’una figura, li faltarà una peça que haurà de demanar, mirarem com ho demana.
Provoquem situacions que el nen hagi d’interactuar.
- Activitats de joc simbòlic i compartit: fer història amb figures perquè interactuï i jugui amb nosaltres
- Descripció imatge: li donem una imatge i ens l’ha de descriure: veiem el llenguatge i com s’apropa ell a la
imatge (detalls).
- Explicar una història: li donem un llibre que només són imatges i ell ha d’anar explicant la historia. Observem
el llenguatge i si hi ha emocions.
- Vinyetes: 5 làmines que expliquen una història. Es tracta de veure si entén la història. Després s’ha de posar
dret i explicar la història (veure si fa gestos al explicar-ho i si és capaç de construir el que va passant).
- Conversa: d’algun tema que li agradi. Veure si hi ha reciprocitat, si explica alguna altre cosa del seu tema
d’interès.
- Emocions/ dificultats socials/ Amistats: Preguntar sobre aquests temes.

Classificació

- Si puntuació global és igual o superior a 9 – AUTISME

- Si puntuació global és entre 7 i 8 – ESPECTRE AUTISTA
- Si puntuació global és igual o inferior a 6 – NO TEA

TEXT DE COMPRENSIÓ DE CREENCES FALSES

Per veure la teoria de la ment

Administració: 5 min.

Edat: a partir dels 4 anys Objectiu: Permet avaluar la comprensió de les falses creences.

Test de primer ordre, que valora com inferim els estats mentals dels altres. medeix l’habilitat de representar i entendre
que algú pugui tenir una creença diferent a la nostra. “Tasca de Sally i Anna”

TEST DE SEGON ORDRE

Per veure la capacitat de posar-te al costat de l’altre

Administració: 15 min.

Administració: a partir dels 6 anys.

Objectiu: és més complexe, avalua com inferim el que pensa un altre sobre els estats mentals d’una altra persona.
Permet avaluar la capacitat de comprendre que algú pot tenir una falsa creença sobre la creença d’una altra persona.
TRASTORNS DEL NEURODESENVOLUPAMENT

AVALUACIÓ CAPACITAT INTEL·LECTUAL

Escales de desenvolupament: Escala de desenvolupament infantil Bayley III, Inventari de desenvolupament de Battelle,
MP-R Escala de desenvolupament de Merrill- Palmer Revisada,

Escales d’avaluació de la Intel.ligència: els més ben estandarditzats són els tests de Wechsler (WPPSI-IV, WISC V, WAIS
IV)

WISC V ESCALA D’INTEL·LIGÈNCIA DE WECHSLER PER NENS

Durada: 65 min.

Edat: dels 6 anys al 16 i 11 mesos´

Descripció: Està compost per un Escala Total, Escales Primàries (comprensió verbal, visoespacial, raonament fluid,
Memòria de treball i Velocitat de processament). i unes Escales Secundàries ( raonament quantitatiu, memòria de
treball auditiva, no verbal, capacitat general i competència cognitiva)

COGNICIÓ SOCIAL/ LLENGUATGE/ HH DE JOC

Avaluació de la cognició social

- Test de comprensió de creences falses

- Test de segon ordre

Avaluació del llenguatge: L’ADI-R i l’ADOS avaluen l’ús funcional i pragmàtic del llenguatge
TRASTORNS DEL NEURODESENVOLUPAMENT

Avaluació de les habilitats de joc: L’ADOS i sessions de joc amb el nen proporcionen informació del llenguatge intern
de l’infant , de la seva capacitat imaginativa i creativa, i de la capacitat de simbolització.

EXPLORACIÓ NEUROLÒGICA

En aquells casos que:

- anomalia en el fenotip
- observen signes neurològics
- hi ha evidències de regressió, crisis, …
- dificultats significatives en l’audició, la vista o l’aprenentatge.

AVALUACIÓ ADPTATIVA I COMORBIDITAT

- Escala de Conducta Adaptativa de Vineland

- CBCL Qüestionari de Comportament Infantil
- SENA Sistema d’avaluació de Nens i Adolescents
- TAMAI Test Autoavaluatiu Multifactorial d’Adaptació Infantil

A través dels qüestionaris de conducta, autoinformes i de l'entrevista valorem altres símptomes emocionals per
identificar la comorbiditat.

Els símptomes comòrbids més freqüents són: ansietat, trastorns afectius, trastorn obsessiu-compulsiu, trastorn per
dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH), trastorns conductuals (alguns cursen amb quadres autolesius o agressius
greus), trastorns per tics.

EL TRACTAMENT

- No hi ha un únic model d’intervenció. Hi ha estudis que demostren l’eficàcia d’alguns programes de

tractament, però no tots són útils per tots els ens, ni per totes les edats. Per tant, haurem d’adaptar les eines
disponibles a cada cas.
- Els programes de tractament s’han d’iniciar l’abans possible, ja que quan abans comencem a intervenir, més
probabilitats de que el seu desenvolupament sigui millor
- Objectius concrets i revisables a curt termini. Posem objectius i el revisem al cap d’un temps.

OBJECTIUS:

El principal és millorar la qualitat e vida de la persona amb TEA i la seva adaptació a l’entorn
TRASTORNS DEL NEURODESENVOLUPAMENT

Serà fonamental implicar als pares en el tractament. És impotant que aquests entenguin el món del seu fill.

Treballarem amb grups psicoeducatius per pares i també amb entrevistes familiars, i sessions de joc conjuntes.

3 grans àrees:

- Millorar les habilitats de comunicació i llenguatge

- Millorar les habilitats i competències socials
- Disminuir les conductes repetitives i estereotipades

HABILITATS DE COMUNICACIÓ I LLENGUATGE

Potenciem les habilitats de comunicació i llenguatge a través del joc. Podem treballar per millorar l’atenció conjunta,
el plaer en la interacció amb l’altre, millorar el llenguatge comprensiu i expressiu i fonamentar l’ampliació d’interessos
a partir del joc. S’utilitzen estratègies de modelat, el reforç positiu... Disposem de sistemes augmentatius de la
comunicació (SAAC) per a nens amb TEA que tenen dificultats en l’adquisició i ús del llenguatge.

Mètodes:

- Sistema PECS. Llibreta de comunicació amb imatges. Per nens que tenen poc llenguatge perquè ells es puguin
comunicar a través de les imatges. Imatges amb el nom, perquè el nen pugui construir frases i poder-se
comunicar.
- Sistema TEACCH. Estructurar entorn mitjançant horaris visuals. Anticipació. Afavoreix autonomia i disminueix
l’ansietat. A través de les imatges estructura l’entorn, es fan horaris visuals perquè el nen es pugui organitzar
per poder fer les coses.

HABILITATS I COMPETÈNCIES SOCIALS

Es treballen a nivell individual o grupal segons la necessitat de cada nen

- L’atenció conjunt (Entesa com l’habilitat per compartir un objecte, activitat o experiència entre dues persones)
- El social engagement (capacitat de gaudir en una interacció compartida amb una altra persona)
- La capacitat d’imitació
- El reconeixement i comprensió de les emocions (identificar i entendre l’emoció pròpia i la de l’altre)
- Les habilitats mentals (comprendre la perspectiva dels altres, potenciar totes aquestes habilitats que
permeten anticipar, predir i comprendre la ment i la conducta dels altres)
- Fomentar les relacions amb els iguals i l’amistat
- Regulació emocional: gestionar la identificació de les emocions en ells mateixos, què senten i adquisició
d’estratègies per gestionar les emocions de manera adaptativa.

Per fer això hi ha diferents programes:

TRASTORNS DEL NEURODESENVOLUPAMENT

- Programa Peers (2012). Cada dia es treballa una habilitat, es fa en grup. Li donem eines a la persona amb TEA
perquè sàpiga com actuar en cada situació. Intervenció grupal manualitzada per adolescents amb TEA. HHSS
(enfoc outside in)
- Model llaugh. Social thinking (enfoc inside out). Intervenció grupal que pretén reflexionar sobre les conductes
socialment adequades a través de preguntes i experiments socials a la sessió.

DISMINUIR LS CONDUCTES REPETITIVES I ESTEREOTIPADES

- Modificació de l’ambient: és l’enton que modifiquem pel nen. Mirem si hi ha alguna cosa que el pugui molestar
(per exemple la sensibilització: el soroll)
- Augment de l’estructura: que el nen sàpiga què farà cada moment, què passarà en cada moment. (expliquem
el que farà durant tot el dia, perquè així ell està tranquil)
- Suports visuals
- Delimitar el temps de les conductes beneficioses.

Utilitzar un anàlisi funcional de la conducta basat en la comprensió del funcionament mental autista d’aquestes
conductes i actuant tant en els factors que les desencadenen com en les conseqüències, intentant entendre com viu
(emocionalment) i entén (cognitivament) l’infant el que li passa.

EL TREBALL EN XARXA

Entenem per treball en xarxa el treball coordinat entre tots els professionals que atenen al nen en diferents contextos.

Sovint intervenen serveis com : el CSMIJ, l’EAP, l’Escola, Centre Psicopedagògic, Serveis Socials, Associacions de pares,
Activitats de lleure o extraescolars.