GESTIÓ PRESSUPOSTÀRIA I COMPTABILITAT PÚBLICA

Horari: Dilluns i Dimecres de 15:00 a 16.30h, Aula 26

Professora: Mar Domènech Sistané, Cap del servei de comptabilitat i pressupostos de la Diputació de Girona
Correu electrònic: maria.domenech@udg.edu

1
 CALENDARI CURS 2022/2023

feb-23 abr-23
DIIL DIM DIMEC DIJ DIV DISS DIUM DIIL DIM DIMEC DIJ DIV DISS DIUM
1 2 3 4 5 1 2
6 7 8 9 10 11 12 3 4 5 6 7 8 9
13 14 15 16 17 18 19 10 11 12 13 14 15 16
20 21 22 23 24 25 26 17 18 19 20 21 22 23
27 28 24 25 26 27 28 29 30

mar-23 mai-23
DIIL DIM DIMEC DIJ DIV DISS DIUM DIIL DIM DIMEC DIJ DIV DISS DIUM
1 2 3 4 5 3 2n
6 7 8 9 10 11 12 1 2 parcial 4 5 6 7
13 14 15 16 17 18 19 8 9 10 11 12 13 14
20 21 22 23 24 25 26 15 16 17 18 19 20 21
29 1r 22 23 24 25 26 27 28
27 28 30 31
parcial 29 30 31

jun-23
DIIL DIM DIMEC DIJ DIV DISS DIUM Proposta per recuperar classes 1 de febrer (90 min)
1 2 3 4 a) Sumar 10 min durant 9 sessions (del 6/2 al 6/3)
5 6 7 8 9 10 11
b) Recuperar sessió 22 de maig
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30

Dies lectius
Dia per recuperar
Examens parcials
Examen final i de recuperació
Setmana santa
2
 TEMA 1. ORGANITZACIÓ DE L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

1.1 1.3.
El sector públic La comptabilitat
del sector públic

1.2.
El procediment
administratiu i
la contractació
pública

3
 1.1. EL SECTOR PÚBLIC

1. CONCEPTE

2. CARACTERÍSTIQUES

3. FUNCIONS

4. BÉNS PÚBLICS

5. L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

4
1.1. El sector públic
1. QUÈ ÉS?
El sector públic és el conjunt de les
institucions i organismes
administratius de qualsevol país
amb pressupost públic
Sector de l'economia que es troba
sota control de l'Estat, i que, per
tant, persegueix la satisfacció dels
interessos col·lectius en lloc de
l’afany de lucre. Això últim, de fet,
constitueix la seva principal
diferència respecte al sector privat.
A més, tots els béns i capitals del
sector públic són propietat Estatal,
és a dir, col·lectiva
5
1.1. El sector públic

2. CARACTERÍSTIQUES

En el cas de les
No té finalitats empreses
Igual que el
de lucre, sinó públiques,
sector privat, es
Inclou que persegueix aquestes poden
troba sotmès a Al contrari del
organismes i el benestar de la tenir el seu
Es troba sota les lleis del país i sector privat, els
institucions majoria. Això no origen en
control i direcció a la Constitució, seus béns i
estatals, així com significa que no processos de
de l' Estat, ja en el text de les recursos són de
empreses pugui resultar nacionalització o
sigui directament quals propietat
públiques i mínimament estatització d'
o indirectament, normalment es col·lectiva, és a
semipúbliques rendible o que empreses o béns
i empra recursos descriuen les dir, pertanyen a
en les quals els seus privats. El
i capitals públics normes la totalitat dels
l'Estat sigui organismes no procediment
per operar. administratives, ciutadans del
l'accionista puguin contrari, és a dir,
legals i polítiques país.
majoritari. autofinançar-se l' alienació de
per les quals s'ha
totalment o béns públics, s'
de guiar.
parcialment. anomena
privatització.

6
1.1. El sector públic

3. FUNCIONS PRINCIPALS

Vetllar per la
redistribució
de la riquesa,
Sostenir una
.a través dels
administració
Propiciar impostos i les
Vetllar per la pública que es
l'estabilitat i Intercedir en subvencions,
justícia i per la Produir béns regeix pels
l'imperi de la l'economia si per assolir una
igualtat públics principis
llei.
és necessari. societat més
d'oportunitats. d’economia,
equitativa i amb
eficàcia i
menys
eficiència.
concentració en
poques mans
de la riquesa.

7
1.1. El sector públic

4. BÉNS PÚBLICS

No es compren
en el mercat
(no sotmesos a
Tenen 3 propietats respecte els béns privats Tipus de béns
la llei de
l’oferta i la
demanda)

C) No hi ha
rivalitat, és a
A) Es
dir, si una
consumeixen B) No es pot
persona el
conjuntament excloure un
consumeix no 1. Purs o impurs (rialitat) 2. Excloents o no excloents
(més d’un individu o a un
afecta ni limita
usuari a la col·lectiu
l’accés a la
vegada)
resta dels
ciutadans

1.2. Béns 2.1. Béns

1.1. Béns públics impurs: excloents: Es
públics purs: compleixen les pot impedir que 2.2. Béns no
compleixen les dos primeres una persona el excloents:
3 propietats propietats, és a consumeixi si
anteriors Ex. dir, hi ha no és possible
no paga. impedir l’accés
Seguretat, rivalitat. Ex.
defensa.. Carretera Ex. Autopistes
congestionada amb peatges

8
1.1. El sector públic

ELS 3 PODERS DE L’ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET

PODER PODER PODER

LEGISLATIU EXECUTIU JUDICIAL

FUNCIONS FUNCIONS
FUNCIONS
• Elabora i aprova les lleis • Jutja la ciutadania i les
• Goberna i aplica les lleis
• Elegeix el President del Govern institucions en cas
• Dicta reglaments
d’incompliment de les normes

COMPOSICIÓ COMPOSICIÓ
• Senat (Senadors) • Govern (Ministres) COMPOSICIÓ
• Congrés dels Diputats • L’administració = organització • Jutjats i tribunals (Jutges)
(Diputats) que serveix al Govern per a
dur a terme les seves funcions

ELECTORS/VOTANTS

9
1.1. El sector públic

5. L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

1.3. Què fa? 1.4. Com

1.2. Qui la • Les treballa?
1.1. Què és? competències
• Principis
forma?
• Procediment
administratiu

10
 5.1. L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA. QUÈ ÉS?

ÉS L’INSTRUMENT PRINCIPAL GESTIONA INTERESSOS NO EN VIRTUT DEL PROCÉS DE

QUE TÉ UN GOVERN PER PRIVATS, SINÓ PÚBLICS DESCENTRALITZACIÓ, A L’ESTAT
APLICAR EL SEU PROGRAMA (L’INTERÉS GENERAL) ESPANYOL COEXISTEIXEN
L’ADMINISTRACIÓ CENTRAL,
AUTONÒMICA I LOCAL

11
 5.2. L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA. QUI LA FORMA?

01 02 03 04
Administració Administració Entitats que Organismes públics i
entitats de dret públic
General de l’Estat Comunitat integren vinculats o dependents
Autònoma l’Administració de les administracions
Local territorials anteriors
• Ex. Organismes
Inventario de Entes Públicos: Ministerio de Hacienda autònoms, empreses
públiques, consorcis
o fundacions.

ADMINISTRACIÓ TERRITORIAL ADM.

(competència rau en relació a un territori concret) INSTITUCIONAL

Inventari d’Entitats del Sector Públic

Estatl, Autonòmic i Local:
https://www.hacienda.gob.es/es-
ES/CDI/Paginas/Inventario/Inventario.aspx

12
 5.2. L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA. QUI LA FORMA?

ÀMBIT D’ACTUACIÓ:
SECTOR PÚBLIC DE LA DIPUTACIÓ DE GIRONA 2022

SOC. MERCANTILS I FUNDACIONS I

ORGANISMES
ENTITAT PRINCIPAL CONSORCIS ADSCRITS ENTITATS PÚBILQUES INSTITUCIONS SENSE
AUTÒNOMS
EMPRESARIALS ÀNIMS DE LUCRE

COSTA BRAVA PATRONAT DE FUNDACIÓ CASA DE

DIPSALUT
TURISME CULTURA DE GIRONA

VIES VERDES
XALOC SUMAR

CONSERVATORI
EPE SEMEGA
MÚSICA I.ALBÈNIZ GAVARRES

ADMINISTRACIÓ INSTITUCIONAL

13
 5.2. L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA. QUI LA FORMA?
ENTITATS QUE INTEGREN L’ADMINISTRACIÓ LOCAL

LLEI 7/1985, DE 2 D’ABRIL, REGULADORA DE BASES DE RÈGIM LOCAL (LLBRL)

ENTITATS LOCALS TERRITORIALS (art. 3.1 LLBRL) ALTRES ENTITATS LOCALS (art. 3.2 LLBRL)

Municipi Àrees Mancomunitats

Província Comarca
(arts. 25-26 Illa Metropolitanes de municipis
(art. 36 LLBRL) (art. 42 LLBRL)
LLBRL) (art. 43 LLBRL) (art. 44 LLBRL)

Ex.
Ex. Consell Ex. Consell Ex. Àrea
Ex. Ajuntament Ex. Diputació de Mancomunitat
Insular de Comarcal del Metropolitana
de Girona Girona intermunicipal
Menorca Gironès de BCN
del Gironès

14
 5.2. L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA. QUI LA FORMA?
ENTITATS QUE INTEGREN L’ADMINISTRACIÓ LOCAL

DECRET LEGISLATIU 2/2003, DE 28 D’ABRIL, PEL QUAL S’APROVA EL TEXT REFÓS DE LA LLEI MUNICIPAL I
DE RÈGIM LOCAL DE CATALUNYA (TRLLMRLCAT)

ENTITATS LOCALS TERRITORIALS ALTRES ENTITATS LOCALS

(art. 1 TRLLMRLCAT) (art. 2 TRLLMRLCAT)

Comarca Entitat Municipal Àrees Mancomunitats

Municipi Província
(art. 26 TRLLMRLCAT Descentralitzada Metropolitanes de municipis
(art. 68.3. i Decret legislatiu (art. 87-93
4/2003, de 4 (art. 79 (art. 43 (art. 44
TRLLMRLCAT) TRLLMRLCAT)
novembre) TRLLMRLCAT) TRLLMRLCAT) TRLLMRLCAT)

Ex. Entitat
Ex. Consell Àrea Ex. Mancomunitat
Ex. Ajuntament Ex. Diputació de Municipal
Comarcal del Metropolitana de intermunicipal del
Girona Girona descentralitzada
Gironès BCN Gironès
de l’Estartit

15
 5.2. L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA. QUI LA FORMA?
SUPÒSIT PRÀCTIC

ENTITAT ENTITAT TERRITORIAL ENTITAT INSTITUCIONAL

Universitat de Girona

Empresa Patronat de
Turisme de la Diputació
de Girona
Organisme autònom
Dipsalut de la Diputació
de Girona
Agència Catalana de
l’Aigua de la Generalitat

Fundació Casa de Cultura

de la Diputació de Girona

La Corona

Tribunal Constitucional

Defensor del poble

Diputació de Girona

16
 5.3. L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA. LA COMPETÈNCIA

LA COMPETÈNCIA. QUÈ POT FER CADA ADMINISTRACIÓ PÚBLICA?

ADMINISTRACIÓ
ADMINISTRACIÓ TERRITORIAL
INSTITUCIONAL
Organismes autònoms,
ESTAT COMUNITATS AUTÒNOMES ENS LOCALS empreses públiques,
consorcis i fundacions
Arts. 25-26 Llei 7/1985, de
Art. 149 Constitució Art. 148 Constitució Norma de creació de l’ens
2 d’abril, reguladora Bases
Espanyola (CE) Espanyola (CE) ex. Estatuts
de règim local (LBRL)

Estatuts d’Autonomia

Urbanisme; Enllumenat Competències que tingui

Relacions Internacionals;
Agricultura; Sanitat, públic; Abastament atribuïda l’administració
Defensa i forces armades;
Cultura i llengua C.A… d’aigua potable; Recollida territorial de la qual
Administració de Justícia…
de residus… depenen

17
5.3. L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA. MIJTANS PER PRESTAR LES COMPETÈNCIES

Ingressos
• Pressupost

MITJANS

Patrimoni
Personal propi
• Àrees, • Terrenys,
departa- edificis,
ments, etc. ordinadors,
etc.

POLÍTICS = PRESA DE DECISIONS

18
 5.4.a) L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA. PRINCIPIS D’ACTUACIÓ ADMINISTRATIVA
ART. 103 CONSTITUCIÓ ESPANYOLA (CE)

1. 2. 3. 4. 5.
Desconcentració i
Eficàcia Jerarquia Coordinació descentralització Legalitat

Acostar
l’administració a
Agilitzar la
Assoliment de Submissió dels la ciutadania,
comunicació Sotmetiment ple
resultats que es òrgans inferiors agilitzant els
entre adm. a la Llei i al Dret
vol obtenir als superiors preocessos de
públiques
presa de
decisions

19
 5.4.b) L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA SEGUEIX UN PROCEDIMENT ADMINISTRATIU

De totes les normes que regulen l'actuació de les

Perquè una administració pública pugui dictar un acte
administratiu, ha de seguir sempre un procediment
establert per la normativa: el procediment administratiu.
administracions públiques, n'hi ha unes d'específiques que
estableixen com han d'actuar les administracions a l'hora de
dictar un acte administratiu, és a dir, quins passos s'han de
seguir i quines formalitats s'han d'observar per poder dictar un
acte administratiu. Aquestes normes són les que coneixem
com a normativa reguladora del procediment administratiu.

Llei 39/2015, d'1 d'octubre,

del procediment Llei 40/2015, d'1 d'octubre,
administratiu comú de les de règim jurídic del sector
administracions públic (LRJSP)
públiques (LPACAP)

Reial Decret 203/2021, de

ACTE 30 de març, pel qual s’aprova
ADMINISTRATIU el Reglament d’actuació i
funcionament del sector
públic per Mitjans
electrònics (RAFME)
Sanció al conductor d’un
Obertura d’un
vehicle per infracció líimit
establiment comercial
de velocitat

20
 1.2. LES FONTS DEL DRET, EL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU, LA CONTRACTACIÓ, EL
PERSONAL I LES SUBVENCIONS

1. LES FONTS DEL DRET

2. EL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU

3. EL PROCEDIMENT I ELS PRINCIPIS DE CONTRACTACIÓ PÚBLICA

4. EL PERSONAL

5. LES SUBVENCIONS

21
1. LES FONTS DEL DRET ADMINISTRATIU

1.1. 1.2.
Què són ? Qui les emet?

22
 1.1 LES FONTS DEL DRET ADMINISTRATIU. QUÈ SÓN?

Constitució
Espanyola (CE)

Lleis

Reglaments

Actes administratius

El Dret administratiu és el conjunt de normes jurídiques que regulen l'organització, funcionament i

atribucions de l'Administració pública en les seves relacions amb els particulars i amb altres
administracions públiques.

23
 1.2 LES FONTS DEL DRET ADMINISTRATIU. QUI LES EMET?

FONTS EMISSOR EXEMPLE

Llei 38/2003,
Defineix els
Parlament de 17 de
principis
Lleis novembre,
(Estat o C.A.) generals i
General de
articles bàsics
Subvencions
Reial decret
Govern 887/2005, de
Desenvolupa i
Reglaments Entitats locals 21 de juliol,
(Estat i C.A.) concreta la llei
Reglament
LLGS

Es notifica a
Acord
Actes l’interessat i
Administració Pública concessió ajuts
administratius s’esgota amb el
per a habitatge
seu compliment

Regidories,
Ministeris Conselleries
Àrees, etc…
Estat C.A. Catalunya
Ajuntaments

24
 2. EL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU

2.1. 2.3. Els

El procediment interessats

2.2. 2.4. Els òrgans

L’expedient que adopten
acords

25
 2.1. EL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU COMÚ

Llei 39/2015, de 1 d’octubre, de Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques (LPAC)

Fases del procediment administratiu comú a totes les AA.PP

1.1. D’ofici per part 1.2. A sol·licitud de

administració pública
1. Iniciació l’interessat

2.1. Al·legacions i prova

2. Instrucció

2.2. Informes

2.3. Audiència i Informació

Pública butlletins oficials

3.1. Resolució a càrrec de 3.2. No resolució =

l’òrgan competent
3. Finalització Silenci administratiu

Acte administratiu i
notificació A sol·licitud de D’ofici A.P. =
l’interessat =
DESESTIMACIÓ
ESTIMACIÓ (R.General) (reconeixement de drets)
Reclamacions i recursos

• BOP: Butlletí Oficial Província

Edicte als butlletins • DOGC: Diaria Oficial de la Generalitat de Catalunya
oficials de publicació • BOE: Butlletí Oficial de l’Estat
26
 2.2. EL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU. L’EXPEDIENT ADMINISTRATIU

Sol·licitud Interessat / Acord/ EXPEDIENT

Informe / Resolució ADMINISTRATIU
D’ofici A.P. Al·legacions

FASES
Inici Instrucció Finalització
PROCEDIMENT

27
 2.2. EL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU. L’EXPEDIENT ADMINISTRATIU

M
O
D
E
L

S
O
L
·
L
I
C
I
T
U
D

28
 2.2. EL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU. L’EXPEDIENT ADMINISTRATIU

M
O
D
E
L

I
N
F
O
R
M
E

29
2.2. EL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU. L’EXPEDIENT ADMINISTRATIU

M
O
D
E
L

R
E
S
O
L
U
C
I
Ó

30
 2.2. EL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU. SUPÒSIT PRÀCTIC

Identifica els següents documents de l’expedient administratiu a quina fase del procediment es
corresponen:

ENTITAT 1. INICI 2. INSTRUCCIÓ 3. FINALITZACIÓ

Edicte de publicació del pressupost
aprovat de l’ajuntament de Vilamoll

Sol·licitud de la subvenció per a

finançar la instal·lació de plaques
solars
Edicte d’exposició pública per a
presentar al·legacions a la
modificació de crèdit per a despeses
COVID Ajuntament Vilamoll
Informe del Cap d’Informàtica de
valoració de les ofertes econòmiques
presentades pels licitadors per a la
compra de llicències informàtiques
Windows
Acord o resolució d’adjudicació de la
subvenció

Contracte signat entre l’ajuntament i

l’empresa guanyadora del concurs
públic de llicències informàtiques

31
 2.3. EL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU. ELS INTERESSATS

ADM. PÚBLICA

CIUTADANIA SERVEIS PÚBLICS

PERSONES INTERESSADES EN UN PROCEDIMENT ADMINISTRATIU.

a) Les que el promoguin com a titulars de drets o interessos legítims individuals o col·lectius

b) Les que, sense iniciar el procediment, tinguin drets que puguin resultar afectats per la decisió que
s’adopti en aquest

c) Aquelles els interessos legítims de les quals, individuals o col·lectius puguin ser afectats per la
resolució i es personin en el procediment mentre no s’hagi dictat resolució definitiva

32
2.4. EL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU. ÒRGANS QUE ADOPTEN ACORDS

Exemple
Organització Política Ajuntament

Òrgans Òrgans
unipersonals col·legiats

Tinents Junta de
Alcalde Ple
d’Alcalde Govern

Municipis +
5.000
habitants

33
 3. LA CONTRACTACIÓ PÚBLICA

1) On es 3) Entitats que
2) Què és un 4) Tipus de 5) Objecte i
regula i sota poden
contracte? contractes durada
quins principis contractar

8) Tipus de
9) Contracte 6) Quantia del
tramitació i 7) L'expedient
menor contracte
d'adjudicació

34
 3. LA CONTRACTACIÓ PÚBLICA

1.1. REGIM JURÍDIC

LLEI 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic, per la qual es transposen a l’ordenament jurídic espanyol
les Directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014 (LLCSP)

1.2. PRINCIPIS GENERALS DE LA CONTRACTACIÓ

➢ Llibertat d’accés a les licitacions,
➢ Publicitat i transparència dels procediments i proporcionalitat
➢ No discriminació, igualtat de tracte entre els candidats i lliure competència
➢ Simplificació i agilització de tràmits
➢ Incorporació de criteris de qualitat i, en particular, consideracions socials, mediambientals i d’innovació i
d’alta tecnologia, vinculats amb l’objecte del contracte
➢ Participació de la petita i mitjana empresa i accés sense cost a la informació
➢ Integritat
➢ Necessitat i idoneïtat del contracte i eficiència en la contractació i manteniment dels termes acordats en
l’execució dels processos de contractació pública
➢ Obtenció de la millor oferta en termes de millor relació qualitat-preu.

La contractació no es pot concebre amb la intenció d’evitar els requisits de publicitat o els relatius al
procediment d’adjudicació que correspongui, ni de restringir artificialment la competència, afavorint o
perjudicant indegudament determinats empresaris.

35
 3. LA CONTRACTACIÓ PÚBLICA

2. QUÈ ÉS UN CONTRACTE?
FONT DEFINICIÓ

Google El contracte és un terme amb origen llatí “contractus”: acord o pacte, ja sigui oral o escrit, entre les
parts que accepten certes obligacions i drets en una matèria determinada. El document que reflecteix
els termes d'aquest acord també s'anomena contracte

Wikipedia Un contracte és l'acord de voluntats que genera drets i obligacions. És un acte jurídic bilateral o
multilateral, perquè hi intervenen dues o més persones (a diferència dels actes jurídics unilaterals en
què intervé una sola persona), i que té per finalitat crear drets i obligacions.

LLCSP Art. 2.1 LLCSP. Són contractes del sector públic i, per tant, estan subjectes a aquesta la llei en la forma
i en els termes previstos en la mateixa, els contractes onerosos, sigui quin sigui la seva naturalesa
jurídica, que celebren les entitats enumerades a l’article 3.

S'entendrà que un contracte té carácter onerós en els els casos en què el contractista obtingui algun
tipus de benefici econòmic, ja sigui directament o indirectament

36
 3. LA CONTRACTACIÓ PÚBLICA

3. ENTITATS QUE SE’LS APLICA LA LLCSP

ÀMBIT D’APLICACIÓ

Administració Fundacions Societats

Universitats Consorcis
ESTAT públiques mercantils

Administració
C.A.

Administració Art. 5 Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora

LOCAL Bases de Règim Local (LLBRL)

Per al compliment de les seves finalitats i en l'àmbit de les seves respectives

competències, les entitats locals, d'acord amb la Constitució i les lleis, tindran
plena capacitat jurídica per adquirir, posseir, reclamar, intercanviar, gravar o
alienar tot tipus de béns, signar contractes, establir i operar obres o serveis
públics, estar obligats, portar els recursos establerts i exercir les accions previstes
en les lleis.

37
 4. QUINS CONTRACTES ES PODEN FER?
TIPUS DE D’OBRES Execució d’una obra, aïllada o
CONTRACTES PÚBLICS conjuntamente amb la redacció
(art. 13 LLCSP) del projecte
DE SUBMINISTRAMENTS Adquisició, arrendament financer
(art. 16 LLCSP) o arrendament (amb opció de
compra o sense) de productes o
béns mobles
DE SERVEIS Prestacions de fer, consistents en
el desenvolupament d’una
(art. 17 LLCSP) activitat o adreçades a l’obtenció
d’un resultat diferent d’una obra
o subministrament
DE CONCESSIÓ D’OBRES El concessionari du a terme
prestacions pròpies del contracte
(art. 14 LLCSP) d’obres i té dret a la seva
explotació (preu)
DE CONCESSIÓ DE SERVEIS Gestió d’un servei la prestació del
qual és de la titularitat o
(art. 15 LLCSP) competència de l’administració
pública i té dret a explotar els
serveis (preu)
CONTRACTES MIXTOS Comprèn prestacions pròpies de
dos o més contractes de classes
(art. 18 LLCSP) diferents.
Ex. Adjudicació de les obres
d’ampliació d’un institut públic
Ex. Llum, aigua…
•Excepció: Els contractes d’adquisició de
programes d’ordinador desenvolupats a
mida es consideren contractes de
serveis
Ex. Serveis postals; servei de
seguretat; Servei manteniment de
jardineria
Ex. Construcció i explotació d’una
autopista
Ex. Prestació del servei públic de
transport de viatgers
Ex. Cte. mixt del servei i
subministrament de disseny i
impressió del “premi joves
fotògrafs”
38
 5. L’OBJECTE I LA DURADA DELS CONTRACTES

• L’objecte del contracte ha de ser determinat

• L’objecte del contracte no es pot fraccionar per disminuir-ne la quantia a l’efecte
L’OBJECTE d’eludir els requeriments de publicitat o de procediment

REGLA GENERAL

De concessió d’obres i
Obres Subministraments Serveis
de serveis

Màxim 5 anys Màxim 5 anys Temps raonable

LA DURADA concessionari
(incloses les (incloses les recuperi les
pròrrogues) pròrrogues) inversions o el serveis

CONTRACTE MENOR

Obres Subministraments Serveis

1 any i no es pot prorrogar 1 any i no es pot prorrogar 1 any i no es pot prorrogar

39
 6. CONCEPTES SOBRE LA QUANTIA DEL CONTRACTE

PRESSUPOST BASE DE
VALOR ESTIMAT (VEC) PREU AMB IVA
LICITACIÓ
(art. 101 LLCSP) (art. 102 LLCSP)
(art. 100 LLCSP)

Import màxim que es Import que s’ha

Límit màxim de
pot arribar a gastar un d’abonar al
despesa que en virtut
ens públic en contractista en funció
del contracte es pot
l’execució del de la prestació
comprometre
contracte realment executada

Sense considerar Pressupost base de

pròrrogues ni licitació + pòrrogues+ Inclou l’IVA
modificacions modificacions

Determina el règim
Inclou l’IVA dels contractes. EX.
Ctes menors

NO inclou l’IVA

40
 7. EXPEDIENT DE CONTRACTACIÓ

1. INCOACIÓ Resolució d’inici d’expedient: determina les causes que motiven la necessitat del contracte
2. Plecs de clàusules
1. Memòria Justificativa
administratives particulars 3. Plec de prescripcions tècniques
(PCAP) (PPT)
2. PREPARACIÓ i a) Elecció del procediment
a) Criteris de solvència i
APROVACIÓ b) Valor Estimat del Cte (VEC) 4. Certificat
adjudicació del contracte Han de regir la realització de la
EXPEDIENT c) Solvència exigida d’existència de
b) Consideracions socials, prestació i defineixen les seves
d) Criteris de valoració crèdit
laborals i ambientals qualitats, les seves condicions
e) Lots
c) Les obligacions i els drets de socials i ambientals de les
f) Insuficiència de Mitjans (ctes.
les parts prestacions
Serveis).
d) Penalitats…

Resolució de l’òrgan de contractació que aprova l’expedient (1+2+3+4), la despesa corresponent i l’obertura del procediment
d’adjudicació

3. PUBLICACIÓ a) En el Perfil del Contractant

Llinda 1/1/2022
RESOLUCIÓ B) En el BOE si contracta l’Estat • Obres: 5.382.000 euros obres
D’APROVACIÓ c) En el DOUE si regulació harmonitzada: a partir d’una quantia = normes UE • Subministraments i serveis: 215.000 euros

4. PRESENTACIÓ a) Les proposicions o ofertes són secretes

DE PROPOSICIONS b) La seva presentació suposa l’acceptació per
l’empresari de les clàusules i condicions dels plecs

5. OBERTURA DE
SOBRES

6. ADJUDICACIÓ i a) Es notifica l’acord d’adjudicació al guanyador

NOTIFICACIÓ (adjudicatari) i la resta de licitadors (ofertes excloses)
ACORD b) Es publica en el Perfil del Contractant

7. FORMALITZACIÓ
Signatura del contracte
CONTRACTE
per les parts

8. EXECUCIÓ I
Factura
EXTINCIÓ

41
 8. TIPUS DE PROCEDIMENT DE TRAMITACIÓ I D’ADJUDICACIÓ

8.1. FORMA DE TRAMITACIÓ DE L’EXPEDIENT

ORDINÀRIA
D’URGÈNCIA D’EMERGÈNCIA
(arts. 116 i
(art. 119LLCSP) (art. 120 LLCSP)
següents LCSP)

Expedient:
Causa: Requisit: Expedient: Sense
Preferència en el obligació de
Necessitat Declaració seu despatx (5 Causa:
tramitar-ne, es
inajornable i raons motivada de la dies per a a) Catàstrofes pot contractar
d’interés públic urgència realitzar verbalment
informes)

Reducció a la
meitat dels Sense necessitat
b) Situacions de
terminis: licitació, d’existència de
greu perill
adjudiciació i crèdit
forrmalització

Termini d’inici del Es pot acordar

contracte <= 1 l’inici del
b) Necessitat de
mes des de contracte encara
defensa nacional
signatura que no s’hagi
contracte firmat

Artículo 37 LLCSP. 1. Les entitats del sector públic no podran contractar verbalment, llevat que el contracte tingui el
caràcter d’emergència (article 120.1 LLCSP)
42
 8. TIPUS DE PROCEDIMENT DE TRAMITACIÓ I D’ADJUDICACIÓ

8.2. PROCEDIMENTS D’ADJUDICACIÓ

ESPECIALS
ORDINARIS
(supòsits taxats i regulats expressament a la LLCSP)

ASSOCIACIÓ
OBERT DIÀLEG CONCURS DE
RESTRINGIT PER A LA
(art. 156 i 159 AMB NEGOCIACIÓ COMPETITIU PROJECTES
(art. 160 LLCSP) INNOVACIÓ
LLCSP) (art. 172 LLCSP) (art. 184 LLCSP)
(art. 177 LLCSP)

Diàleg amb els

Per a obtenir
Només poden candidats
Per a activitats de plànols o projectes,
presentar una seleccionats, prèvia
Requereix negociar recerca i principalment en
Qualsevol proposició els NEGOCIAT AMB sol·licitud, per
les condicions dels desenvolupament els camps de
empresari pot empresaris PUBLICITAT desenvolupar una o
contractes amb un amb relació a l’arquitectura,
presentar una seleccionats més solucions que
o diversos (art. 166 LLCSP) obres, serveis o l’urbanisme,
proposició (prèvia sol·licitud) serviran de base
candidats productes l'enginyeria i el
en funció de la seva perquè els
innovadors processament de
solvència candidats elegits
dades
presentin l’oferta

Ex. Serveis
mitjançant una
Intel·lectuals
NEGOCIAT SENSE selecció que
d’especial
PUBLICITAT efectua un jurat,
complexitat com
prèviament a la
consultoría, (art. 168 LLCSP) licitació
arquitectura o
corresponent.
enginyeria

43
 9. CONTRACTE MENOR

3. DURADA I REVISIÓ
1. DEFINICIÓ 2. PRESSUPÒSIT 3. EXPEDIENT: 4. PUBLICACIÓ
DE PREUS

Adjudicació directe a
Sense plecs (PCAP i
qualsevol empresari a) Obres VEC < 40.000 a) Durada màxima 1 Trimestral en el Perfil
PPT) i formalització de
amb capacitat d’obrar i euros any del contractant
contracte
habilitació professional

b) Subministraments i a) Informe motivant la

b) No es poden
Serveis VEC < 15.000 necessitat del
prorrogar
euros contracte (*)

b) En el cte. Obres a
c) No es revisen preus més: el pressupost
d’obres

c) Acord d’aprovació
de la despesa

d) Factura (execució)

(*) Cal recordar que quan es tramita un contracte menor s'ha de justificar la necessitat i que no s’altera l’objecte del contracte per
evitar l’aplicació de les regles generals de contractació. L'apartat 5 de l'article 118 de la LCSP disposa que aquest informe no serà
necessari en el cas de contractes menors de valor estimat inferior a 5.000 euros.

44
 Identifica quin dels següents contractes es pot tramitar mitjançant contractació menor:

CONTRACTE MENOR (SI/NO)

Subministrament de llum de duració 3 anys

Servei de neteja de 2 anys de vigencia i 2 anys de pròrroga

Edició tríptic informatiu dels Objectius de Desenvolupament Sostanible

per a executar i entregar el mateix exercici 2022

Obra de rehabilitació dels serveis sanitaris de l’escola pública de Valor

Estimat del Contracte 30.000 euros

Rehabilitació del pont de vianants sobre el riu Onyar de Valor Estimat del
Contracte 60.000 euros.

45
EXEMPLES DE
LICITACIONS I
D’ EXPEDIENT
ORDINARI DE
CONTRACTACIÓ

46
EXEMPLES EXPEDIENTS DE CONTRACTACIÓ.
ADMINISTRACIÓ LOCAL

47
 EXEMPLE LICITACIÓ UNIVERSITATS
https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/cap.pscp?reqCode=start&set-locale=ca_ES

48
 EXEMPLE LICITACIÓ ADMINISTRACIÓ GENERAL ESTAT

https://contrataciondelestado.es/wps/portal/AccesoAPlataforma

49
 4. EL PERSONAL

2) Tipus de personal

1) Què és i on es regula

50
 EL PERSONAL AL SERVEI DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES

LA FUNCIÓ PÚBLICA

La funció pública és un dels És constituïda pel conjunt de

instruments per a la gestió i la persones que accedeixen a prestar
Normativa:
realització dels interessos públics que serveis en l'Administració d'acord
té encomanats l'Administració amb els principis de mèrit i capacitat

Relació de serveis professional,

S'ordena d'acord amb els principis de retribuïda i de caràcter especial per Constitució Espanyola
legalitat, objectivitat, economia, raó dels serveis públics a
eficàcia i eficiència. desenvolupar i regulada per la (arts. 23, 103 i 149.1.18)
normativa administrativa o laboral.

Text refós de la Llei de l’Estatut bàsic

de l’empleat públic (EBEP)

51
 EL PERSONAL AL SERVEI DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES

Funcionari de En virtut de nomenament legal, estan vinculats de forma permanent a una administració pública per una
carrera relació estatutaria regulada pel dret administratiu per acomplir serveis professionals retribuïts de caràcter
permanent

Funcionari Personal que presta serveis de manera temporal (duració limitada) per raons justificades de necessitat i
interí urgencia per exercir funcions pròpies de funcionaris de carrera. Ex. Places vacants de funcionaris de carrera;
substitucions; execució de programes de caràcter temporal…

És personal laboral el que, en virtut de contracte de treball formalitzat per escrit, en qualsevol de les
Personal
modalitats de contractació de personal que estableix la legislació laboral, presta serveis retribuïts per les
laboral administracions públiques. En funció de la durada del contracte, aquest pot ser fix, per temps indefinit o
temporal. Ex. Llocs de naturalesa no permanent; activitats pròpies d’oficis; llocs de caràcter instrumental com
la conservació i manteniment d’oficis; activitats que requereixen uns coneixements específics; Llocs de
recerca....

• En virtut de nomenament i amb caràcter no permanent, exerceix funcions de confiança o assessorament

Personal
especial als càrrecs polítics
eventual • Ocupa llocs de treball que no estan reservats ni als funcionaris ni al personal laboral
• El cessament és automàtic quan cessa l’autoritat que el va nomenar. Tanmateix, és lliure i es pot producir
en qualsevol moment

Personal • És el que desenvolupa funcions directives professionals

directiu • La seva designació ha d’atendre als principis de mèrit i capacitat i a criteris d’idoneïtat, mitjançant
procediments que garanteixin la publicitat i la concurrència

52
 EL PERSONAL AL SERVEI DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES

1.1. De carrera

1. Funcionari

1.2. Interí

No subjecte a cap termini i ocupa

una plaça convocada d’acord amb
2.1. Indefinit o fix
els principis de mèrit, capacitat,
igualtat i publicitat
Tipus de personal

2.2. Temporal Termini fixat al contracte

2. Laboral

Ha esdevingut indefinit pel

transcurs del temps o per
3. Eventual o de confiança contractació temporal fraudulenta
2.3. Indefinit no fix
No és fix perquè la plaça que
ocupa no ha estat convocada
d’acord amb els principis de mèrit,
capacitat i publicitat
4.1. Funcionari

4. Directiu

4.2. Laboral

53
 EL PERSONAL AL SERVEI DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES

• A les entitats locals, junt amb el personal funcionari, hi presten serveis els funcionaris amb habilitació de caràcter
nacional.
• Aquest personal es regeix per la seva pròpia normativa: Reial Decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el
règim jurídic dels funcionaris d’Administració Local amb habilitació de carácter nacional.
• Les funcions que desenvolupen són les següents:

FUNCIONARIS AMB
HABILITACIÓ
NACIONAL

SECRETARIA INTERVENCIÓ TRESORERIA

Control i fiscalització
Fe pública i
interna de la gestió
assessorament legal Comptabilitat Recaptació
econòmicafinancera i
preceptiu
pressupostària

54
 5. LES SUBVENCIONS

1) Concepte

2) Procediment

55
 L’ACTIVITAT DE FOMENT: LES SUBVENCIONS

LES ACTIVITATS RELACIONALS ENTRE L’ADMINISTRACIÓ I ELS PARTICULARS

De servei públic o
De limitació o
activitat De foment Arbitral
policia
prestacional

Atendre aspectes
necessaris per als L’administración dirimeix
L’administració incentiva
Limita drets i llibertats particulars sempre que es conflictes entre els
o promou determinats
dels particulars produeixi la concurrència particulars que
comportaments d’interés
d’un interés general prèviament han acceptat
general
pública i d’una necessitat aquesta via
social

Ex. Recollida
Reglamentació, Ex. Subvencions, ajuts, Ex. Resolucions de la
d’escombraries,
autoritzacions o llicències beques Junta Arbrital de Consum
ensenyament, sanitat

56
 L’ACTIVITAT DE FOMENT: LES SUBVENCIONS

Subvencions Són una tècnica de foment de determinats

comportaments considerats d'interés general i fins i tot
un procediment de col·laboració entre l'Administració
pública i els particulars per gestionar activitats d'interès
públic.

Les subvencions persegueixen una funció incentivadora

de determinats comportaments (tant de particulars com
de les administracions públiques) amb resultats
beneficiosos per al conjunt de la societat.

Amb les subvencions, les administracions volen corregir

desequilibris per aconseguir una aplicació real dels
principis constitucionals de llibertat i igualtat

57
 LES SUBVENCIONS. CONCEPTE
LLEI GENERAL DE SUBVENCIONS 38/2003, DE 17 DE NOVEMBRE (LGS)

Ens concecent = Administració pública

Entitat local OOAA* Altres ens*

Qualsevol disposició dinerària i/o En espècie: Transmissió d’uns drets o béns

en espècie. (no diners) ex. Llicències informàtiques,
ordinadors,…

*** Els OOAA i altres ens dependents poden atorgar

Beneficiaris = persones físiques o jurídiques subvencions si ho preveuen els seus estatuts; altrament,
cal que ho autoritzi el Ple de la Diputació.

Requisits disposició dinerària:

1. Que el lliurament es realitzi sense contraprestació directa dels beneficiaris.

2. Que el lliurament estigui subjecte al compliment d’un determinat objectiu, projecte o activitat ja desenvolupats o per
desenvolupar.

3. El projecte tingui per objecte el foment d’una activitat d’utilitat pública o interès social o promoció d’una finalitat pública.

58
 LES SUBVENCIONS. CONCEPTE

No són aportacions dineràries

1. Les aportacions entre diferents Administracions Públiques (AA.PP) pel finançament global de l’activitat de l’Administració a
la qual vagin destinades.
2. Les aportacions entre els diferents agents d’una administració, els pressupostos dels quals s’integren en el pressupost
general de l’administració pública a la qual pertanyen, pel finançament global de l’activitat.
3. Les quotes, tant ordinàries com extraordinàries, que aporten l’administració local a favor de les associacions (disposició
addicional 5a LLBRL)

TRANSFERÈNCIA SUBVENCIÓ

Entrega dinerària o en espècie sense

Entrega dinerària o en espècie sense
contrapartida destinades a finançar
operacions o activitats no singulars, és a
dir, pel finançament global de l’activitat
contrapartida destinades a un fi, activitat o
projecte específic i amb l’obligació del
beneficiari de complir amb uns requisits
que, en cas d’incompliment, es procedirà
al seu reintegrament
•Premis atorgats d’ofici per l’Administració;
beques de la Universitat i ajuts al personal de
l’Administració pública (ex. Ajuts per estudis) no
són subvencions. Els ajuts no fomenten un
comportament (a priori) sinó que operen a
posteriori

59
 LES SUBVENCIONS. PROCEDIMENTS
RÈGIM CONCURRÈNCIA COMPETITIVA
1.Procediment ordinari de concessió que compara les
sol·licituds presentades.
2.Establiment per ordre de prelació de les sol·licituds
d’acord amb els criteris de valoració fixats a les Bases
Reguladores i a la convocatòria.
3.Adjudica als sol·licitants amb major puntuació fins el
límit de crèdit fixat a la convocatòria.
PROCEDIMENT ORDINARI
CONCESSIÓ DIRECTA
Subvencions que s’atorguen directament i sense
concurrència competitiva. 3 Tipus:
A. Previstes nominativament en els pressupostos de
l’Estat, C.A. o de les entitats locals i és aquella en
què apareix el nom del beneficiari, la finalitat i la
dotació pressupostària
B. Les que vinguin imposades per normes de rang legal
(ex. Llei 29/2011 de víctimes de terrorisme)
C. Amb caràcter excepcional, quan es tracti de
subvencions en què s’acreditin raons d’interès
públic, social, econòmic o humanitari, o altres raons
degudament justificades que en dificultin la
convocatòria pública.
Els convenis són l’instrument habitual per a formalitzar la
subvenció de concessió directa
PROCEDIMENT EXCEPCIONAL
60
 LES SUBVENCIONS. PROCEDIMENTS

Fase Contingut
1. Iniciació Publicació de la convocatòria aprovada per l'òrgan competent i presentació de sol·licituds per part dels
destinataris.
2. Instrucció L’òrgan competent per a la instrucció ha de portar a terme d'ofici totes les actuacions que consideri
necessàries per determinar, conèixer i comprovar les dades en virtut de les quals s'ha de formular la proposta
de resolució.
3. Resolució i notificació Un cop aprovada la proposta de resolució definitiva, l'òrgan competent ha de resoldre el procediment.

La resolució del procediment s'ha de notificar als interessats d'acord amb l’article 40 i següents de la Llei
39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

4. Justificació de la subvenció La justificació té una importància notable en el procediment atès que s’acredita: a) Compliment de la finalitat
b) Aplicació dels Fons mitjançant factures, auditories, comptes anuals…

a. Concurrència competitiva
Valoració
Convocatòria Sol·licituds Concessió Notificació Justificació
Sol·licituds

b. Concessió directe

Sol·licitud Concessió Notificació Justificació

61
 1.3. LA COMPTABILITAT DEL SECTOR PÚBLIC

1. EVOLUCIÓ COMPTABILITAT PÚBLICA

2. DEFINICIÓ

3. ENTITATS SUBJECTES A COMPTABILITAT PÚBLICA I PRIVADA

4. NORMATIVA BÀSICA

5. FINALITATS DE LA COMPTABILITAT PÚBLICA

6. DESTINATARIS DE LA INFORMACIÓ COMPTABLE

7. CARACTERÍSTIQUES DE LA INVORMACIÓ COMPTABLE

8. PRINCIPIS

9. ELEMENTS DELS COMPTES ANUALS

62
 1. EVOLUCIÓ COMPTABILITAT PÚBLICA

ÀMBITS INICIALS: DRET, MITJANS S XX: NOVA

FINS A LES PRIMERES DÈCADES DEL S XX: COMPTABILITAT
HISENDA PÚBLICA, CONCEPCIÓ DINS LA
PRESSUPOSTÀRIA AMB CRITERIS DE LEGALITAT
MACROECONOMIA ... COMPTABILITAT NACIONAL

En els seus inicis, la Es considera que per tenir

comptabilitat pública té com una bona informació
a principal objecte d'atenció macroeconòmica
els ens públics (comptabilitat nacional) cal
administratius sense tenir en tenir en compte la
La comptabilitat pública s'ha considerat com la comptabilitat
compte que n’hi poden haver informació de la
del pressupost que ha estat l’objecte central i gairebé únic
d’altres (comercials, comptabilitat pública de les
d'atenció.
industrials, etc.) i responent diferents administracions per
amb això a la concepció agregar les dades
tradicional de la Hisenda necessàries, tot realitzant els
Pública, com una hisenda ajustaments i conciliacions
neutral. que calguin.

S'ha configurat com una

comptabilitat de responsables,
Està pensada com a
dissenyada amb la finalitat de
instrument al servei del
retre comptes pels empleats
control de legalitat, concebuda
que tinguin al seu càrrec
amb la finalitat essencial de
l'administració dels fons
proporcionar la confiança que
públics. La gestió és jutjada en
els fons públics havien estat
funció de l'honestedat
recaptats, mantinguts i gastats
demostrada en el seu
legalment i sense
compliment, i no atenent a
irregularitats.
l'eficàcia i eficiència amb què
s'ha realitzat. 63
 1. EVOLUCIÓ COMPTABILITAT PÚBLICA

DÈCADA 70 S XX: AL En molts àmbits de la comptabilitat pública internacional ja es posava en dubte que la legalitat fos l’eix
SERVEI DE LA GESTIÓ principal de la comptabilitat pública

Creació del National Council on Government Accounting (1974) i publicació de Governmental

Accounting and Financial Reporting Principles (1979)

DÈCADA 80 I 90 S XX: Creació del Governmental Accounting Standard Board (GASB) el 1984
INTERNACIONALITZACIÓ

Lideratge dels països anglosaxons (EUA, Regne Unit, Nova Zelanda, ...) en la normalització comptable
internacional.

S XXI: ON ESTEM? Procés d’harmonització comptable internacional

Consolidació de les normes internacionals de comptabilitat del sector públic (IPSAS)

Aparició d’estudis comparatius de comptabilitat pública internacional

64
 2. DEFINICIÓ

Conjunt de principis científics i de procediments tècnics

relatius a les despeses públiques, pressupost, control o
fiscalització del seu desenvolupament o execució i les seves
relacions amb l'activitat econòmica nacional (Calleja, 1968)

Branca de la micro-comptabilitat aplicada que, pel que fa a

una unitat microeconòmica pública de caràcter no lucratiu,
ens permet en tot moment el coneixement qualitatiu i
quantitatiu de la seva realitat econòmica i financera, per tal
de posar en relleu la situació d'aquesta micro-unitat i la seva
evolució en el temps (Requena, 1977)

la part de la comptabilitat microeconòmica ocupada de

l'activitat econòmica i financera dels ens públics sense ànim
de lucre i, especialment, de les diferents administracions
públiques (Montesinos, 1988)
65
 3.ENTITATS SUBJECTES A COMPTABILITAT PÚBLICA I PRIVADA. ÀMBIT LOCAL

ENTITATS LOCALS (Art.3 LBRL)

COMARQUES O ÀREES
MUNICIPI PROVÍNCIA ILLA MANCOMUNITATS
SIMILAR METROPOLITANES

ENS DEPENDENTS:

ORGANISMES AUTÒNOMS

SOCIETATS MERCANTILS LOCALS

ENTITATS PÚBLIQUES EMPRESARIALS

FUNDACIONS DEL SECTOR PÚBLICO DEPENDENTS D’UNA ENTITAT LOCAL

CONSORCIS

66
 3. ENTITATS SUBJECTES A COMPTABILITAT PÚBLICA I PRIVADA. ÀMBIT LOCAL

COMPTABILITAT PÚBLICA COMPTABILITAT PRIVADA

SOCIETATS MERCANTILS
ENTITATS LOCALS
ENTITATS PÚBLIQUES
ORGANISMES AUTÒNOMS
EMPRESARIALS
CONSORCIS
FUNDACIONS

La seva comptabilitat s’adapta a les disposicions del Codi de

comerç i la resta de legislació mercantil i al PGC. Únicament
estan subjectes a la comptabilitat pública pel que fa a retre
comptes als òrgans de control extern (Sindicatura de
comptes).

67
 4. NORMATIVA

NORMATIVA BÀSICA ADMINISTRACIÓ LOCAL

• Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de règim local (LRBRL).

• Llei orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’Estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera (LOEPSF).

• Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora de
les hisendes locals (TRLRHL).

• Reial decret 424/2017, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Règim jurídic del control intern de les
entitats del sector públic local (RCI).

• Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del sector públic (LCSP).

• Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de subvencions (LGS).

• Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim
local de Catalunya (TRLMRLCAT).

• Reial Decret Legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de l'Estatut
Bàsic de l'Empleat Públic.

68
 4. NORMATIVA

NORMATIVA BÀSICA GESTIÓ PRESSUPOSTÀRIA I COMPTABILITAT PÚBLICA LOCAL

❖ Título VI “Pressupost i despesa pública” del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de
la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLRHL).

❖ Instrucció del model Normal de comptabilitat local (Ordre HAP/1781/2013, de 20 de setembre, modificada per Ordre
HAC/1364/2018, de 12 de desembre).

❖ Instrucció del model Simplificat de comptabilitat local (Ordre HAP/1782/2013, de 20 de setembre, modificada per Ordre
HAC/1364/2018, de 12 de desembre).

❖ Instrucció del model Bàsic de comptabilitat local (Ordre EHA/4040/2004, de 23 de novembre, modificada per Ordre
HAP/1782/2013, de 20 de setembre).

❖ Reial Decret 500/1990, de 20 d’abril, pel qual es desenvolupa el capítol I del títol VI de la Llei 39/1988, de 28 de desembre,
reguladora de les hisendes locals, en matèria de pressupostos.

❖ Ordre EHA/3565/2008, de 3 de desembre, per la qual s’aprova l’estructura dels pressupostos de les entitats locals.

Les instruccions de comptabilitat contenen un conjunt de normes que es denominen regles i com annex a cadascuna
d’elles s’inclou la corresponent adaptación del Pla General de Comptabilitat Pública a l’Administració Local.

69
 4. NORMATIVA

NORMATIVA COMPTABILITAT EMPRESARIAL

❖ Reial decret 1514/2007, de 16 de novembre, del Pla general comptable de l’empresa espanyola

❖ Reial decret 1515/2007, de 16 de novembre del Pla general comptable de règim simplificat

❖ Reial decret 1159/2010, de 17 de setembre, pel qual s’aproven les normes per a la formulació dels comptes
anuals consolidats

❖ Decret 259/2008, de 23 de desembre, pel qual s’aprova el Pla de comptabilitat de les fundacions i les
associacions subjectes a la legislació de la Generalitat de Catalunya

Les Administracions Públiques tenen una comptabilitat diferent de les empreses? Article
Comptabilitat pública vs comptabilitat privada, revista de comptabilitat i dirección vol. 13.
Isabel Brusca i Emilio Martin Universitat de Saragossa.

70
 4. NORMATIVA

De les entitats locals que conformen el sector públic de la Diputació de Girona, concreta quina comptabilitat està
subjecte cada entitat, i en el supòsit d’entitats subjectes a comptabilitat pública, indica quina instrucció de comptabilitat
li és aplicable (Normal, simplificada o bàsica):

Comptabilitat pública o
Tipus d'ens Denominació
privada

Entitat principal Diputació de Girona

Organismes autònoms
Societats mercantils de
participació majoritària
Entitats públiques
empresarials
A) Organisme Autònom de Salut Pública de la Diputació de
Girona (Dipsalut)
B) Organisme autònom Xarxa Local de Municipis Gironins
(XALOC)
C) Organisme autònom Conservatori de Música Isaac
Albéniz de la Diputació de Girona
A) Patronat de Turisme Costa Brava Girona, SA
B) SUMAR, Serveis Públics d'Acció Social de Catalunya, SL
Entitat pública empresarial local Serveis de Millora i
Expansió Ramadera i Genètica Aplicada (Semega)
A) Consorci d’Aigües Costa Brava Girona

Consorcis B) Consorci de les Vies Verdes de Girona

C) Consorci de les Gavarres

71
 5. FINALITATS DE LA COMPTABILITAT PÚBLICA

OBJECTIUS GENÈRICS
• Subministrar la informació financera de les entitats
• Elaborar informació que permeti un correcte rendiment de comptes i una adequació a la legalitat
• Subministrar informació que permeti la presa de decisions a nivell econòmic
• Analitzar informació que permeti avaluar els objectius aconseguits per les entitats
• Subministrar informació que desenvolupi dades per a la macro-comptabilitat com una funció estadística
• Conèixer els recursos, les obligacions i el patrimoni net de les entitats

FINALITATS DE GESTIÓ
• Execució del pressupost
• Determinació de magnituds pressupostàries
• Determinació del resultat econòmic-patrimonial
• Determinació de l’estat de tresoreria
• Registre de les variacions de patrimoni
• Determinació dels resultats analítics, que inclouen el càlcul de costos i el rendiment dels serveis

FINALITATS DE CONTROL
• Dades necessàries per elaborar els estats comptables i trametre’ls a la Sindicatura de Comptes
• Possibilitar el control de legalitat i el control financer
• Possibilitar el control d’eficiència i el control d’eficàcia

FINALITATS D’ANÀLISI I DIVULGACIÓ

• Subministrar informació per confeccionar estadístiques econòmiques
• Subministrar informació a la ciutadania per saber com s’han utilitzat els recursos públics
72
 6. DESTINATARIS DE LA INFORMACIÓ COMPTABLE

a) El Ple de la Corporació Local

b) Els òrgans de gestió, tant en el nivell polític com en l’administratiu

c) El Tcu i els òrgans de control extern de les Comunitats Autònomes, així com la Comissió Especial de Comptes de cada
entitat local
d) Els òrgans encarregats del control intern de les entitats comptables en la seves diferents accepcions: funció
interventora i controls financer i d’eficàcia
e) Els òrgans de les Administracions públiques que exerceixen funcions de tutela en relació amb l’entitat comptable

f) Els òrgans de la Unió Europea, tant administratius com de control

g) Els creditors de la mateixa entitat comptable

h) Els analistes financers i econòmics

i) Altres entitats públiques i privades, associacions, usuaris dels serveis prestats per l’entitat comptable i ciutadans en
general

73
 7. CARACTERÍSTIQUES DE LA INFORMACIÓ COMPTABLE PÚBLICA

Requisits de la informació a incloure en els comptes anuals

a) Claredat b) Rellevància c) Fiabilitat d) Comparabilitat

La informació és
La informació és
clara quan els La informació és
rellevant quan és
destinataris comparable quan es
d’utilitat per a
d’aquesta, partint pugui establir la seva
l’avaluació de La informació és fiable quan està lliure d’errors materials i biaixos i es
d’un coneixement comparació amb la
successos (passats, pot considerar una imatge fidel del que pretén representar.
raonable de les d’altres entitats, així
presents o futurs), o
activitats de l’entitat El compliment d’aquest requisit implica que: com amb la de la
per a la confirmació
i de l’entorn en què mateixa entitat
o la correcció
actua, poden corresponent a
d’avaluacions
comprendre el seu diferents períodes
anteriors.
significat.

La informació ha de
ser oportuna, i
comprendre tota la
que tingui c) S’hagi de ser
importància relativa, prudent en les
b) El fons econòmic
és a dir, que la seva estimacions i les
a) La informació sigui de les operacions
omissió o inexactitud valoracions a
completa i objectiva. prevalgui sobre la
pugui influir en la efectuar en
seva forma jurídica.
presa de decisions condicions
econòmiques de d’incertesa
qualsevol dels
destinataris de la
informació.

74
 8. PRINCIPIS

PRINCIPIS COMPTABLES DE CARÀCTER ECONÒMIC PATRIMONIAL

a) Gestió f) Importància
b) Meritament c) Uniformitat d) Prudència e) No compensació
continuada relativa

S’ha de mantenir cert

grau de precaució en els L’aplicació dels principis i
Adoptat un criteri
judicis dels quals es criteris comptables ha
comptable dins de les
deriven estimacions sota d’estar presidida per la
alternatives permeses,
condicions d’incertesa, consideració de la
Les transaccions i altres s’ha de mantenir en el No es poden compensar
de manera que els actius importància en termes
fets econòmics s’han de temps i s’ha d’aplicar a les partides de l’actiu i
o els ingressos no se relatius que aquests i els
reconèixer en funció del tots els elements del passiu del balanç, ni
S’ha de presumir, llevat sobrevalorin, i que les seus efectes puguin
corrent real de béns i patrimonials que tinguin les de despeses i
que hi hagi una prova en obligacions o les presentar. Per
serveis que aquests les mateixes ingressos que integren el
contra, que continua despeses no consegüent, pot ser
representen, i no en el característiques mentre compte del resultat
l’activitat de l’entitat s’infravalorin. Però, a admissible la no-
moment en què es no s’alterin els supòsits econòmic patrimonial o
per temps indefinit. Per més, l’exercici de la aplicació estricta d’algun
produeixi el corrent que van motivar la seva l’estat de canvis en el
tant, l’aplicació dels prudència no ha de d’aquests, sempre que la
monetari o financer elecció. Si és procedent patrimoni net, i s’han de
presents principis no ha suposar la importància relativa en
derivat d’aquells. Els l’alteració justificada valorar separadament
d’anar encaminada a menysvaloració d’actius termes quantitatius o
elements reconeguts dels criteris utilitzats, els elements integrants
determinar el valor de o ingressos ni la qualitatius de la variació
d’acord amb aquest aquesta circumstància dels comptes anuals, tret
liquidació del patrimoni. sobrevaloració constatada sigui
principi són actius, s’ha de fer constar en la dels casos en què de
d’obligacions o escassament significativa
passius, patrimoni net, memòria, i s’ha d’indicar manera excepcional així
despeses, efectuats de i no alteri, per tant, la
ingressos i despeses. la incidència quantitativa es reguli.
manera intencionada, ja imatge fidel de la
i qualitativa de la
que això privaria de situació patrimonial i
variació sobre els
neutralitat la informació, dels resultats del
comptes anuals.
i suposaria un detriment subjecte econòmic.
a la seva fiabilitat.

Són d’aplicació obligatòria i, en els casos de conflicte ha de prevaler el que millor condueixi al fet que els comptes anuals expressin la imatge fidel
del patrimoni, de la situació financera i del resultat econòmic patrimonial de l’entitat.
75
 8. PRINCIPIS

PRINCIPIS COMPTABLES DE CARÀCTER PRESSUPOSTARI

a) D’Imputació pressupostària b) De desafectació

Amb caràcter general, els ingressos de caràcter pressupostari

La imputació de les operacions que s’hagin d’aplicar als
s’han de destinar a finançar la totalitat de les despeses de la
pressupostos de despeses i ingressos s’ha d’efectuar d’acord
naturalesa esmentada, sense que hi hagi relació directa entre
amb els criteris següents:
uns i altres.

Les despeses i els ingressos pressupostaris s’han d’imputar

d’acord amb la seva naturalesa econòmica i, en el cas de les
despeses, a més, d’acord amb la finalitat que es pretén
aconseguir amb aquestes.
Les despeses i els ingressos pressupostaris s’han de classificar, si
s’escau, atenent l’òrgan encarregat de la seva gestió.
Excepció: En el supòsit que determinades despeses
pressupostàries es financin amb ingressos pressupostaris
específics afectats a aquestes, el sistema comptable ha de
reflectir aquesta circumstància i permetre’n el seguiment
(projectes de despesa amb finançament afectat)

Les obligacions pressupostàries derivades d’adquisicions, obres,

serveis, prestacions o despeses en general s’han d’imputar al
pressupost de l’exercici en què aquestes es portin a terme i a
càrrec dels respectius crèdits; els drets s’han d’imputar al
pressupost de l’exercici en què es reconeguin o liquidin.

76
 8. PRINCIPIS

Excepcions al principi de desafectació Concepte de despesa amb finançament afectat

1. Mitjançant Llei. D’acord amb el Doc. Núm. 8 IGAE de Principis Comptables Públics serà:
a) Ingressos procedents de l’alienació o gravamen de béns i drets Tota aquella unitat de despesa pressupostària que es finança en tot o en part,
patrimonials (art.5 TRLRHL)→ Afectats a despeses d’inversió mitjançant recursos concrets que, en cas de no realitzar la despesa
pressupostària, no es podrien percebre, o en cas que s’haguessin percebut,
b) Ingressos procedents de contribucions especials (art. 29.3 TRLRHL)→
s’haurien de destinar al finançament d’altres despeses de naturalesa similar o
Afectats a l’obra o servei que justifiquen la seva imposició.
s’haurien de reintegrar.
c) Subvencions finalistes (art. 40 TRLRHL)→ Afectats a la finalitat de la
subvenció. Per a detectar una DFA no hem d’estar al tipus de despesa (corrent, d’inversió,
d) Ingressos procedents d’operacions de crèdit (art. 50.1 TRLRHL)→ anual o no) sinó a si es finança amb ingressos afectats.
Afectats a despeses d’inversió.
INGRES AFECTAT DESTINACIÓ
2. Mitjançant acord del Ple Alienació de bens i drets patrimonials Despesa inversió
➢ L’art. 10.2 RD 500/90 permet que el Plenari pugui afectar altres
ingressos a un fi determinat.
➢ L’única condició que s’estableix es que l’ingrés tingui una relació Contribucions Especials Despesa inversió (l’obra o establiment
objectiva i directa amb la despesa a finançar. del servei)
➢ Dos fórmules per a realitzar aquesta afectació:
a) La declaració d’aplicacions pressupostàries ampliables en BEP Subvencions finalistes Despesa inversió o corrent
(un major ingrés afectat s’ha de destinar obligatòriament a
Operacions de crèdit Despesa inversió
finançar la despesa relativa a la partida ampliable).
b) L’acord exprés d’afectació adoptat pel Ple. Aplicacions ampliables Despesa inversió o corrent

Els declarat pel Ple Despesa inversió o corrent

77
 8. PRINCIPIS

1. Un organisme autònom de Turisme contracta un curs de formació a

una empresa per valor de 1.500 euros. Aquest curs es va iniciar el
novembre de 2022 i dura 3 mesos. En el contracte, s’acorda pagar el 25%
del contracte a l’inici del curs i la resta al final (és a dir finals de gener).

2. Un Ajuntament adquireix un immobilitzat per valor de 50.000 euros

que s’amortitza linealment segons una vida útil estimada de 5 anys.
Transcorreguts 2 anys es produeixen els següents fets:
✓ El comptable decideix canviar el criteri d’amortització lineal i
amortitzar segons suma d’unitats produïdes.
✓ Esdeveniments amb posterioritat a la seva adquisició que fan que
la vida útil es redueixi de 5 a 3 anys

3. Els serveis jurídics de l’ajuntament emeten informe sobre l’avaluació

del risc futur per la pèrdua de reclamacions patrimonials.

4. Un ajuntament té factures pel subministrament d’aigua a l’empresa

comercialitzadora H20 S.A. que el mateix temps té pendents de
pagaments rebuts d’IBI pels seus edificis al terme municipal.

78
 9. ELEMENTS DELS COMPTES ANUALS

ELEMENTS DELS COMPTES ANUALS RELACIONATS AMB EL PATRIMONI I LA SITUACIÓ FINANCERA DE L’ENTITAT QUE ES REGISTREN EN EL BALANÇ:

A) Actius b) Passius c) Patrimoni net

Béns, drets i altres recursos controlats Constitueix la part residual dels actius de
Obligacions actuals sorgides com a
econòmicament per l’entitat, resultants de l’entitat, una vegada deduïts tots els seus
conseqüència de successos passats, l’extinció de
successos passats, dels quals és probable que passius. Inclou les aportacions efectuades, ja
les quals és probable que doni lloc a una
l’entitat obtingui en el futur rendiments sigui en el moment de la seva constitució o en
disminució de recursos que incorporin
econòmics o un potencial de servei. També es altres posteriors, per l’entitat o entitats
rendiments econòmics o un potencial de servei.
qualifiquen d’actius els que siguin necessaris per propietàries, que no tinguin la consideració de
A aquests efectes, s’entenen incloses les
obtenir els rendiments econòmics o el potencial passius, així com els resultats acumulats o altres
provisions.
de servei d’altres actius. variacions que l’afectin.

Els actius portadors de «rendiments econòmics

futurs» són els que es tenen amb la finalitat de
generar un rendiment comercial a través de la
provisió de béns o la prestació de serveis amb
aquests: un actiu genera un rendiment comercial
quan s’utilitza d’una manera consistent amb
l’adoptada per les entitats orientades a l’obtenció de
beneficis. La possessió d’un actiu per generar un
rendiment comercial indica que l’entitat pretén
obtenir fluxos d’efectiu a través d’aquest actiu (o a
través de la unitat a la qual pertany l’actiu) i obtenir
un rendiment que reflecteixi el risc que implica la
possessió d’aquest.

Els actius portadors de «potencial de servei» són els

que es tenen amb una finalitat diferent de la de
generar un rendiment comercial, com poden ser els
fluxos econòmics socials que generen els esmentats
actius i que beneficien la col·lectivitat, això és, el seu
benefici social o potencial de servei.

79
 9. ELEMENTS DELS COMPTES ANUALS

ELEMENTS DELS COMPTES ANUALS RELACIONATS AMB EL RESULTAT ECONÒMIC PATRIMONIAL O EN L’ESTAT DE CANVIS EN EL
PATRIMONI NET

A) Ingressos b) Despeses

Increments en el patrimoni net de l’entitat, ja sigui en forma: Decrements en el patrimoni net de l’entitat, ja sigui en forma:

a) d’entrades o augments en el valor dels actius a) de sortides o disminucions en el valor dels actius

b) o de reconeixement o augment dels passius, sempre que

b) o de disminució dels passius, sempre que no tinguin el seu
no tinguin el seu origen en devolucions d’aportacions
origen en aportacions patrimonials, monetàries o no, de
patrimonials i si s’escau distribucions, monetàries o no, a
l’entitat o entitats propietàries quan actuïn com a tals.
l’entitat o entitats propietàries quan actuïn com a tals.

80
 9. ELEMENTS DELS COMPTES ANUALS

ELEMENTS DELS COMPTES ANUALS RELACIONATS AMB L’ESTAT DE LIQUIDACIÓ DEL PRESSUPOST

A) Despeses pressupostàries b) Ingressos pressupostaris

Són els fluxos que suposen la utilització de crèdits consignats en el
pressupost de despeses de l’entitat. La seva realització comporta
obligacions a pagar pressupostàries amb origen a despeses, en adquisició
d’actius o en la cancel·lació de passius
Són els fluxos que determinen recursos per finançar les despeses
pressupostàries de l’entitat. Generen drets de cobrament pressupostaris,
que s’han d’imputar al pressupost corresponent, amb origen en ingressos,
en l’alienació, el venciment o la cancel·lació d’actius, en l’emissió de
passius financers, en la disminució de despeses o en l’increment del
patrimoni net.

Per tant, aquest terme es reserva per als fluxos que s’han d’imputar al Per tant, aquest terme es reserva per als fluxos que s’han d’imputar a
l’estat de liquidació del pressupost de l’entitat l’estat de liquidació del pressupost de l’entitat.

No s’ha de confondre amb el terme despesa, ja que:
a) Hi ha despeses pressupostàries que no constitueixen despeses
comptables (ex. la quota d’un préstec)
b) Hi ha despeses comptables que no s’inclouen en el pressupost de
despeses (ex. Amortització de l’immobilitzat)
No s’ha de confondre amb el terme «ingrés», ja que :
a) Hi ha ingressos pressupostaris que no constitueixen ingrés (ex. Un
préstec a llarg termini)
b) i viceversa, ingressos que no són ingressos pressupostaris (ex. Excessos
de provisions)

ELEMENTS DELS COMPTES ANUALS RELACIONATS AMB L’ESTAT DE TRESORERIA

A) Cobraments b) Pagaments

Són els fluxos d’entrada d’efectiu i suposen un augment de la Són els els fluxos de sortida d’efectiu i suposen una disminució
tresoreria de l’entitat de la tresoreria de l’entitat

81
 9. ELEMENTS DELS COMPTES ANUALS

De les actuacions que es detallen tot seguit, indica quins són els elements dels comptes anuals i a quin estat pertany:

Actuació Element Estat

1) Construcció pista de pàdel

2) Ingressos mitjançant preu públic a cobrar per la

utilització de les intal·lacions esportives

3) Subvenció rebuda Fons NG pel finançament compra

ordinadors portàtils

4) Concertació d’un préstec a llarg termini amb entitat

Caixa Enginyers

5) Sous del personal funcionari i laboral

6) Donació a favor entitat de béns de caràcter històric-

patrimonial

7) Ingrés d’una operació de crèdit a curt termini per cobrir

dèficits transitoris de tresoreria

82
 BIBLIOGRAFIA

•“Public sector accounting” Jones R., Pendlebury M.

Ed. Prentice Hall (2010). Pàg. 2-8

• “Gestión pública. Fundamentos, técnicas y casos” Albi E., González

Páramo J.M., López Casasnovas G.Ed. Ariel (1997). Pàg. 30-42

•“Marco Conceptual para la información financera de las administracions

públicas” AECA (2004)

83