Història de l’Església: una història de

llums i ombres

TEMA 1
Origen del cristianisme. La vida dels primers cristians.
1. Quin és l’origen de la paraula cristià? Què significa aquesta paraula? L’origen de
la paraula cristià prové del grec, la paraula crist es deriva del mot grec “khristos” que
significa ungit/messies i el sufix de la paraula significa pertinença. Aquesta paraula
significa “pertanyent a crist.”
2. Qui eren els cristians? Quines persones reben el nom de cristians? Eran tots
aquells creients de crist i seguidors de Jesús.
3. On es comença a utilitzar la paraula cristià?
La paraula cristià es va començar a utilizar en la ciutat turca anomenada Antioquia.
(Ac 11, Fets dels apòstols).
4. Com sorgeix el cristianisme?
El cristianisme es va originar al segle I a partir del judaisme, immediatament després
de la mort i la resurrecció de Jesús de Natzaret. Sorgeix com una secta del
judaisme.
5. En quin moment se separa del judaisme? Per què? On i quan?
El cristianisme i el judaisme es van separar en el moment que es va donar la Gran
Revolta Jueva, es van separar a Jerusalem a l’any 70 d.C perquè els cristians van
culpar els jueus del desastre pel seu rebuig a Jesús com a messíes. El concili de
Jerusalem l’any 50. Els concilis porten el nom de la ciutat on es van realitzar.
6. On (localitat) neix el cristianisme? La localitat on neix el cristianisme és a la
província de Judà (Palestina)
7. Com vivien i celebraven la seva fe els primers cristians? On es reunien? Què
feien? Es reunien assíduament per a escoltar l'ensenyament dels Apòstols i
participar en la vida comuna, en la fracció del pa i en les oracions. Es reunien en
cases particulars. La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima. Tots els
creients vivien units i tot ho tenien al servei de tots; tot ho compartien. Eren ben
vistos de tot el poble.
8. Un jueu fariseu que persegueix cristians principal difusor del cristianisme?
Estamos locos ¿o qué????
Inicialment, Sant Pau (es deia Saule i més endavant es denominava Pau) com
fariseu, va perseguir els cristians. Va participar i assistir amb el consentiment de
Roma a la lapidació de Esteban, va declarar desprès el primer “màrtir” (Persona que
sofreix o mor per defensar la seva religió o els seus ideal) de l'església cristiana.
Encara que es sentia bé com a romà, es sentia malament com a jueu, davant de les
continues revelions contra els romans que sempre sortien malferits. Però no va ser
fins al seu exaltat religiós a conseqüència de la seva epilepsia.
Epístola=Carta
Sant pau va escriure 13 cartes.
Es representat amb un llibre i una espasa, representan així les cartes i la seva mort
per decapitació. Pau va ser l'apòstol que va expandre tot el cristianisme per tota la
mediterrània.
TEMA 2
Les persecucions.
1. Per què es comença a perseguir als cristians? Els cristians van començar a ser
perseguits ja que no seguien les creences que tots seguien, aquests van començar
una de nova completament diferent. A més deien que hi havia una persona més
poderosa que el propi emperador, això va fer que fossin perseguits segles després
de segles. Com el cristianisme es va expandir ràpidament gracias a Sant Pau, els
romans van veure aquesta religió com una gran amenaça política. Es deia que eren
caníbals.
2. On i quan van començar les persecucions? Qui va començar a perseguir als
cristians (emperador)? Els romans van considerar el cristianisme com una nova
secta jueva. A banda de les esporàdiques persecucions de Neró i Domicià, durant el
segle I. La primera persecució va ser l’any 64 quan va succeir el gran incendi a
Roma. L’emperador Neró va incendiar Roma per renovar edificis i va culpar als
cristians. Van ser el jueus.
3. Com es perseguia als cristians (judici, càstig, tortures….)? Les persecucions
tenien diferents graus d’intensitat, des de l'arrest sense garanties, la minva de drets
públics, l'empresonament, l'assotament i la tortura, fins a l'execució, anomenada
martiri a aquells que no abjurin de la seva fe.
4. Resposta dels cristians davant les persecucions: quina és la seva actitud?
Lluiten? Fugen? S’amaguen? Una de les conseqüències principals d'aquests actes
en contra dels cristians ha estat l'abandó del lloc d'origen per a buscar refugi en altres
llocs que els atorgui una certa protecció davant l'amenaça de ser assetjats, torturats o
assassinats.
5. Símbols cristians utilitzats durant les persecucions.

Aquest és un dels símbols utilitzats en les

persecucions. El seu significat és provinent
de la paraula grega ichthys amb la
traducció catalana de Jesucrist. -El bon
pastor -El crismó: prove de la letra p i x que
són les primeres lletres de la paraula CHIRHO
6. Què són els màrtirs? Alguns màrtirs (alguns noms) dels primers segles del
cristianisme. Un màrtir en la religió cristiana és una persona que es morta per causa
de la seva fe cristiana en qualsevol tortura o pena de mort.
Alguns màrtirs coneguts dels primers segles del cristianisme poden Sant Esteve,
Sant Pau i Sant Pere com els màrtirs més importants que van morir a la primera
persecució, Jaume de Sedeveu, Santa Eulalia (la patrona de Barcelona) entre altres.
Santa Tecla primera dona màrtit.
7. Per què els cristians van deixar de ser perseguits? Quan i com? (Al 311 Dioclecià
ordena perseguir els cristians a Galeri. Galeri li diu a Dioclecià que no perseguirà més
als cristians perquè són molts).
El cristians van deixar de ser perseguits a l’any 313 perquè Constantí I i Licini van
firmar el edicte de Milà que va establir la llibertat de la religió en l'imperi romà i així va
ser com es van acabar les persecucions. Abans d’una important batalla, Constantí
va somiar que una veu li deia que amb el símbol de la creu guanyarà la seva dona
que era cristiana li deia de que era aquest símbol, tot el seu exèrcit portaba el símbol
de la creu als escuts i com deia el somni van guanyar la guerra, Constantí no es va
convertir en cristià pero si va deixar de perseguirlos.
8. Edicte de Milà i de Tessalònica. Aquests dos edictes estableixen la llibertat de la
religió cristiana en l’Imperi Romà, el de Milà va ser firmat per Constantí I i Licini i el
de Tessalònica va ser establert a l’any 313 i 380 per l’emperador romà Teodosi amb
el qual el cristianisme es va convertir en la religió oficial de l’Imperi Romà.
9. Conseqüències per la societat, canvis que va comportar la conversió de
l’Imperi Romà al cristianisme. L'any 313 d. C. Constantí el Gran, de religió cristiana
atorga el dret i llibertat a professar el Cristianisme sense ser castigat en l'Imperi
Romà per mitjà de l'Edicte de Milà. Més tard l'any 380 d. C. l'Emperador Teodosi el
Gran per mitjà de l'Edicte de Tessalònica estableix el cristianisme com la religió
oficial de l'Imperi Romà. L'establiment del Cristianisme com a religió oficial,
l'Església va adquirir molt de poder. Aquesta institució va començar a controlar
nombrosos aspectes de la soc/ietat romana i la seva influència era temuda fins i tot
pels dirigents de l'Imperi. Fins i tot després de la caiguda de l'Imperi Romà,
l'Església ja expandida per tot Occident persistiria i es mantindria com una institució
important durant segles.
TEMA 3
 Primeres dificultats: les heretgies.
1. Què són les heretgies (en el context dels primers segles del cristianisme) Per
què van sorgir?
És una opinió o un conjunt d'idees que s'oposen a les creences considerades
irrevocables en un context social.
Aquestas heretgies van sorgir perquè Jesús no deixa res escrit i amb el pas del
temps es fan diferents interpretacions de la fé cristiana.
Les primeres heretgies cristianes – montanisme, cristianisme judaïtzant i
gnosticisme– van sorgir en els segles 2-3 i estaven dirigides contra els dogmes
cristians establerts.
2. Resposta de l’Església davant les heretgies: els concilis. Què és un concili?
Reunió dels bisbes i altres autoritats de l'església catòlica per decidir o aclarar sobre
algun problema o assumpte de disciplina. Aquest porten el nom de la ciutat on es
realitzen.
3. Principals concilis i decisions: Nicea, Efes, Calcedònia i Constantinoble
Nicea- 325-Arrianisme.
Resoldre els desacords sorgits dins de l'Església d'Alexandria sobre la naturalesa del Fill en
la seva relació amb el Pare. Aquesta heretgia va ser extesa per Arri.- Jesús és Deu.
Efes-431-La maternitat divina de María és dogma de fe. Defensor era Nestor.-A jesús tenir
les dues naturaleçes tan home com deu la maria es mare de deu
Efes-431-La maternitat divina de María és dogma de fe. Defensor era Nestor.-A jesús tenir
les dues naturaleçes tan home com deu la maria es mare de deu
Calcedònia-451-Monofisisme-Neix home i deu.
Costantinoble-381-Divinitat de l’espertit sant-L’esperit sant té caràcter divi.
4. Què és el credo o símbol de la fe? El símbol de la fe també conegut com a símbol
dels apòstols o credo dels apòstols, és bàsicament un resum de les creences
cristianes. És una declaració cristiana primerenca de fe utilitzada per una gran
varietat de grups cristians, inclosos els catòlics romans, moltes esglésies ortodoxes,
l'església anglicana i també moltes esglésies protestants.
Malgrat el seu nom, el Credo dels Apòstols no va ser escrit pels apòstols bíblics, sinó que es
va originar després de la vida dels apòstols. Aquest text va ser escit entre el consul de nice-
costantinoble

5. Contingut (text del credo).

Crec en Déu Pare,
Totpoderós,
Creador del cel i de la terra. I en Jesucrist, el seu únic Fill,
El nostre Senyor, que va ser concebut per obra i gràcia de l'Esperit Sant, va néixer de
Santa María Virgen,
va patir sota el poder de Ponç Pilat,
va ser crucificat, mort i soterrat,
va descendir als inferns,
al tercer dia va ressuscitar entre els morts,
va pujar als cels i està assegut a la dreta de Déu Padre, Totpoderós.
Des d'allí vindrà a jutjar a vius i a morts. Crec en l'Esperit Sant, la Santa Església
Catòlica, la comunió dels sants, el perdó dels pecats, la resurrecció de la carn i la
vida perdurable.
Amén.
6. Qui són els pares apostòlics? Quins van ser els més importants?
Els Pares Apostòlics és la denominació d'aquells primers Pares de l'Església que van
tenir una proximitat immediata amb els apòstols de Jesucrist, per la qual cosa
cronològicament se situen en el segle I i primera meitat del segle II. Els pares
apostòlics escriuen, raonen i reflexionen sobre la fe cristiana.
Entre aquests escriptors comptem a Climent de Roma, Ignasi d'Antioquia, Papías de
Hierápolis, Policarpo d'Esmirna i, als autors (fins ara desconeguts) de la Didaché, la
Carta a Diogneto i el Pastor de Hermas. MESTRES APOSTÒLICS

7. Qui són els pares de l’Església? Quins van ser els més importants?
 Els Pares de l'Església, també anomenats com a Sants Pares, Primers Pares de
l'Església, Pares Cristians són un grup de sacerdots, teòlegs i escriptors eclesiàstics
cristians, bisbes en la seva majoria, que van des del segle I fins al segle VIII, i el
conjunt de doctrina del qual és considerat testimoniatge de la fe i de l'ortodòxia en el
cristianisme. Els quatre pares de l'Església llatina: Agustín de Hipona, Gregorio
Magno, Ambrosio de Milà i Jerónimo de Estridón. mestres de la fe cristiana
TEMA 4
L’Església i el poder polític
1. Conflictes entre l’Església i el poder polític a partir de la cristianització de
l’imperi:
- Els Estats Pontificis. Localització (situació geogràfica). Quin és el seu
orígen? Pipí el Breu.
- Són uns territoris situats en el centre de la península italiana, que van constituir
un Estat independent, des de l'any 756 fins a 1870, sota l'autoritat del bisbe de
Roma.
- A partir del segle VI, els papes van passar a ser els governants de la ciutat de
Roma i els seus territoris circumdants. El domini sobre aquestes terres va ser
una cessió del rei Pipí el Breu al Papa Esteban II per haver-lo nomenat rei.
- -1870 els estats pontificis son absorvits pel Regne d’Itàlia, en el procès de
Reunificació Italiana.
- Fins al 1929, en els pactes de laterà, un pacte signat entre l’Esglés i l’Estat italià.
Que reconeix la independencia i soberania de la santa Seu i la creació de l’Estat
de la Ciutat del Vaticà, aquest nomès es un país símbolic, ja que no arriba a un
quilometre cuadrat.
- La guerra de les investidures. Protagonistes. Què? Quan? Per què? On?
Qui?
Va ser el gran conflicte entre els Papes i els reis alemanys Enric IV i Enric V
durant el període 1075-1122. La prohibició de la investidura va ser solament
l'ocasió d'aquest conflicte; però el veritable punt en disputa, almenys en els
moments més àlgids, va ser si el poder papal o l'imperial hauria de dominar en la
cristiandat. CONCORDAT WORMS, és una cort que signa l’esglesai i l’estat, es a
dir l’estat polític i el poder papal. Worms (ciutat on es va signar)

El poderós i ardent Papa Gregori VII, Com a successor dels Apòstols de Crist reclamava la
suprema autoritat tant en els assumptes espirituals com seculars. Però durant l'Edat mitjana
sempre havia existit rivalitat entre l'emperador i els Papes.
El papa al 1075 produeix una excomunió al rei Enric IV, és a dir expulsar-lo de
comunitat cristiana.
- Significat dels termes cesaropapisme i simonia.
Cesaropapisme: Sistema polític en el qual el poder civil (significat
pel Cèsar), controlant i posant al seu servei el poder religiós
(significat pel papa), intervé fins i tot en les qüestions disciplinàries
i teològiques.
Simonia: Compra i venda de càrregs eclesiastics.
2. Què són les croades? Quan es van produir? Per què? On?

Foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i de vegades dirigides per
l'Església en l'edat mitjana. Foren organitzades per coalicions d'estats europeus per
reconquerir Terra Santa (Jerusalem) dels musulmans, i sostingudes pels denominats estats
cristians de la regió. Tingueren lloc entre els segles xi i xiii, especialment entre els anys
1095 i 1276.
Si bé la majoria de croades foren impulsades per conquerir les terres de Palestina que
estaven en mans dels musulmans, també s'utilitza el terme per a designar operacions
lliurades contra els eslaus, jueus, russos, cristians ortodoxos, mongols, hussites i càtars,
com fou el cas de la croada albigesa, i també contra els estats que s'oposaven a
l'obediència papal, com fou el cas de la Croada contra la Corona d'Aragó.

TEMA 5
 Una Església sacsejada pels conflictes: els Cismes
1. Què és un cisma?
Separació o divisió dels membres d'una organització o comunitat.
2. EL Cisma d’orient i El Cisma d’occident:
rivalitat entre l’orient i l’occident, per les sEves diferencies de llengua, política(l’impire
d’orient es molt més gran i poderes) social i perque el papa ha de estar centrat en roma si
es una ciutat decaient i pobre.
ORIENTE-1054- papa Lleó IX- patriarca: miguel cerulari-El Papa envia un emisari a
constantinoble,al no veure cap recibiment de constanible, el pap excomulga al patriarca, al
veure aixo el patriarca excomulga al papa( excomulgar vol dir anular tota la teva fe
cristiana interna
OCCIDENT- 1378-1417- Urbà VI i els seus successors, Bonifaci IX , Innocenci VII i Gregori
XII
OCCIDENT: a gregori XI, els cardenals amb la reunio con clave nombren al papa italia Urba
VI, pero els cardenal de frança van nombrer a Climent VII, aixi trobavem dos papes. Es va
realitzar el concili de pisi on volen eliminar els dos i afegir un de tercer Alexandre V, els dos
anteriors no van voler denegar la seva poseció i van apareixer tres papas. Despres de
realitzar el concili de constança es va proclamar un nou papa sobre tots dos , pero un
daquest encara no volia denegar al seus titul, el papa Luna.

3. El Cisma d’orient i El Cisma d’occident: conseqüències. Què passa després

que el cisma se solucioni (o no…)
Es va generar una forta crisi entre la cristiandat que va perdre les seves referències
espirituals. En resoldre's el conflicte a través d'un concili ecumènic convocat per fora
de la jerarquia pontifícia es va limitar el poder del papat i es va iniciar un període de
fort poder conciliar.
Concili de Pisa (1409): convocat per cardenals dissidents dels dos papes, aquest concili
va condemnar a tots dos i va triar un tercer papa,
Concili de Constança (1414-1418): aquest concili va ser legitimat pel suport de
nombroses jerarquies religioses com a abats, bisbes i cardenals. Va assumir des del seu
inici una intenció reformista. Va destituir els papes, va triar un nou que va prendre el nom
de Martí V. Aquesta elecció va comptar amb el suport de totes les parts i va aconseguir la
reunificació del pontificat. El concili va continuar sesionando com a representant de
l'Església universal. (Occident)
Conseqüencies:
-Europa es va dividir entre els qui feien costat al papa de Roma i els qui feien costat al papa
d'Avinyó. Tots dos papes es van excomunicar mútuament i van excomunicar als seus
seguidors.
-Es va generar una forta crisi entre la cristiandat que va perdre les seves referències
espirituals.
-En resoldre's el conflicte a través d'un concili ecumènic convocat per fora de la jerarquia
pontifícia es va limitar el poder del papat i es va iniciar un període de fort poder conciliar.
-Es van establir límits tàcits entre el poder de les monarquies i el papat.
4. Un intent de tornar als orígens i posar una mica de seny: Sant Francesc
d’Assís (busqueu 4 dades bàsiques de la seva vida, els fets més significatius).
Va ser un sant umbro (italià), diaca, també conegut com “El Pare Francisco” i
fundador de l'Orde Franciscà, d'una segona ordre coneguda com a Germanes
Clarisses i una tercera coneguda com a tercera ordre seglar, totes sorgides sota
l'autoritat de l'Església catòlica en l'Edat mitjana. Destaca com una de les grans
figures de l'espiritualitat en la història de la cristiandat.

TEMA 6
 La Reforma protestant i la contrareforma catòlica
1. Martí Luter o Martín Luther King? Qui és? Busqueu 4 dades bàsiques de la
seva vida, els fets més significatius.
Martin Luther King, activista pels drets civils des de molt jove, va organitzar i va dur a
terme diverses activitats pacífiques reclamant el dret al vot.
Martí Luter-Impulso una reforma protestant contra les idees i creences de l'Església
Catòlica.Va crear l'escola escolàstica i humanista.Part dels drets humans es basen en els
principis de Luter.monjo
2. Què són les 95 tesis contra les indulgències? De què tracten?
En les seves tesis, Luter afirmava que el penediment establert per Crist, pel qual els
pecats serien perdonats, implica un penediment espiritual intern en lloc de
simplement una confessió sacramental externa, és a dir, amb el sacerdot.
La indulgència és el perdó dels pecats, o dels càstigs associats, després de la
confessió, l'absolució i de la realització d'una gesta tipificada.
Neix al 1483 i mort al 1546
Publica les seves tesis al 1517
nomÉs fe,nomÉs gràcia, només Crist, només Escriptura
Arriba a roma i veu la compra i venda d’indulgència, el perdo del pecat, i escriu les
95 tesis contra aquesta venda i les publica, al veure aixo el papa, el crida a roma i li
demana que es retracti. Després de la negació de Luter, el papa l’excomulga i Luter
s’amaga i fuig. Mentres Luter esta amagat tradueix la biblia a l’alemany.
la salvació per els catòlics es basava en les obres i la fe en cambi per els luterans
nomès era la fe.=només fe.
només crist= com a intermediari entre deu i l’home, els sants i maria son excluits,
per els protestants no son tan relevants.
3. Breu resum de la doctrina de Luter. Què significa la frase: “només fe, només
gràcia, només Crist, només escriptura”.
La visió de Luter és essencialment pessimista: sosté que la naturalesa humana té
un caràcter pecaminós i nega el lliure arbitri. Així doncs, la salvació depèn de la
misericòrdia de Déu. Però el veritablement crucial del seu pensament és la idea que
la fe està per sobre de les bones obres. Cinc soles és la denominació conjunta per a
cinc frases en llatí que van sorgir durant la Reforma protestant i resum les creences
teològiques bàsiques dels reformadors o protestants que entraven en contraposició
amb la doctrina catòlica. Expressaven cinc creences fonamentals, que els
reformadors entenien com a pilars essencials per a la vida i pràctica cristianes.
-Ningú pot comprar amb diner la salvació i la gràcia, l’uic que salva és la fe en Déu, i
no les bones obres
-Cada persona, i no pas l’Esglesia, és l’únic interpret de l’Escriptura
-Ca suprimir el culte els Sants i a la mare de crist
4. La reforma protestant a Europa: altres reformes: l’anglicanisme i el
calvinisme. Com a Església estructurada, prové del temps en què Enric VIII
d’Anglaterra declarà l’Església d’Anglaterra independent de la Santa Seu.
Doctrinalment, l'anglicanisme és pluralista. Els qui posen l'accent sobre
l'eclesiologia i els sagraments, segueixen la doctrina del pare de l'Església o,
creient-se continuadors de l'Església d'abans de la Reforma, professen una doctrina
globalment catòlica.
El papa excomulga a Enric VIII rei d’anglaterra, ja que es divorcia de la seva
esposa, Catalina d’Aragó, ja que el matrimoni no pot tenir un fill varó, per aixo Enric
VIII vol diborsiar-se i casar-se amb la seva aventura per tenir un fill baro. Pero el
papa no li permetia divorsiar-se ja que el matrimo es una gràcia. Per aixó Enric VIII
es va separar de l’esglesia formant la seva propia esglesia per poder divorsiarse.
Finalment Enric es casa 7 vegades condemnant les seves esposas ja que ninguna li
donana un fill baró, però finalment el va sustituir la primera filla q va tenir.
Calvinisme-Calvino establert a Suïssa, va emfatitzar de manera especial el principi de la
sobirania de Déu, és a dir, tot redunda en la glòria de Déu; la fidelitat als preceptes de la
Bíblia; la valorització de l'ètica i el treball social i la predestinació". Moraes destaca
l'anomenada teologia del pacte com un principi del calvinisme
 5. La resposta de l’Església catòlica a les reformes. La reforma catòlica o
contrareforma: el concili de Trento. Quan es va celebrar? On? Quant va durar?
Quin papa el va convocar?
QUAN? ON? DURADA? QUIN PAPA?

Concili de 1545-1563 Itàlia 18 anys Paulo III

Trento +llarg

6. Decisions més importants que es van prendre en aquest concili.

Va adoptar mesures per a assegurar a l'Església un clergat més moral i més instruït
-Va comnetnar a les noves esglesias protestants com heretgies(crença desacord amb les
tradicions de l’esglesia)
-La biblia va seguir en llatí
-Formació del clergat(seminaris)
LA ESGLESIA FARA UNA CONTRAREFORMA
7. Què és la companyia de Jesús o Jesuïtes? Qui és Sant Ignasi de Loiola?
Busqueu 4 dades bàsiques de la seva vida, els fets més significatius.
És una associació d'homes aprovada per l'autoritat de l'Església, en la qual els seus
membres, segons el seu propi dret, emeten vots religiosos públics i tendeixen en les seves
vides cap a la “perfecció evangèlica”
És una de les figures més influents de la història de la humanitat i, al mateix temps, qui més
projecció internacional ha donat a Manresa, on va estar durant gairebé un any (1522-1523).
Va ser impulsor de la Contra-reforma juntament amb Santa Teresa i va ser el pont entre
l'Església i la modernitat naixent. Una herència que va deixar a l'Església i societat van ser
els seus exercicis espirituals i un mètode per al discerniment d'esperits.
El 15 d'agost de 1534 a París, en la capella de Montmartre, van segellar el seu projecte amb
vot solemne, sembrant-se així el germen de la Companyia de Jesús
CLAUDINA SE PONE UN NOMBRE DE SANTO I DECIDE ESCOGER A ESTE SANTO,
Maria de sant ignasi
1. Quin és l’origen de la vida monàstica. On neix aquest nou estil de vida?
Buscar significat anacoreta, cenobi, abat-abadessa
Les primeres experiències monàstiques surgeixen a Egipte donant a les
persecucions. Anacoreta: Religiós que viu només en lloc apartat, dedicat
completament a la contemplació, l'oració i la penitència.
Cenobi: agrupació comunitat de religiosos o religiosas en un monestir.
abat-abadessa: superior d’un monestir, és el pare espiritual, líder i responsable
d'una abadia. En els seus orígens, la noció no estava vinculada a una jerarquia o a
un càrrec formal, sinó que era un títol honorífic.
2. Què és La Regla de sant Benet?
La regla benedictina recalca que els hostes, especialment els pobres i estrangers,
haurien de ser rebuts com a convidats en el monestir. Se'ls saludaria amb «el cap
inclinat, prostrat el cos en terra, adoraran en ells a Crist, a qui reben». “Ora et
labora”.
3. Quin dia se celebra la festa d’aquest sant? Quin altre sant molt important se
celebra el mateix dia? 11 de Juliol és Sant Bent, també es celebra
Santa Olga
4. La vida als monestirs: com s’organitzaven els monjos, horari, de què vivien,
activitats, parts més importants d’un monestir.
Els monjos vivien a monestirs, que eren comunitats religioses organitzades segons
una regla monàstica. La regla establia un horari estricte per a les activitats diàries,
que incloïen oracions, estudi, treball manual i temps per a la meditació. El dia
començava d'hora, sovint abans de l'alba, amb la primera pregària del matí,
seguida de la celebració de la missa. A continuació, els monjos tenien temps per
estudiar i treballar en les tasques diàries. Al migdia, hi havia un dinar senzill, seguit
d'una migdiada. A la tarda, hi havia més temps per a la feina i l'estudi, i el dia
s'acabava amb oracions i sopar. La part més important d'un monestir era l'església
 on se celebraven les oracions i els serveis religiosos. També hi havia una biblioteca,
per a l'estudi i conservació dels manuscrits sagrats, i un scriptorium, on es
copiaven i il·luminaven els manuscrits. Les biblioteques dels centres de cultura
preservaven les obres del coneixemnet i el pensament clàssics.
5. Reforma dels monestirs: l’abadia de Cluny i l’abadia de Citeaux o Císter. Per
què es fa necessària una reforma de la vida als mnestirs?o
L'abadia de Cluny, és una antiga abadia benedictina de la localitat de Cluny,
situada en el departament de Saona i Loira, a la regió de Borgonya-Franc Comtat,
en el centre-est de França.
Canvis a la disciplina i la distribució del poder.
6. Noves formes de vida religiosa: els ordes mendicants. Què són? A quin segle
van sorgir? A què es dediquen? Alguns exemples…
Són ordes religiosos la regla dels quals imposa la pobresa dels individus i
dels seus convents, obtenint el necessari per al seu manteniment de l'almoina dels
fidels. Van néixer com a expressió de l'ideal evangèlic. Van sorgir providencialment
en la història de l'Església en el segle XIII.
Les primeres, reconegudes en el segle XIII van ser les dels carmelites, franciscans,
dominics i agustins.
TEMA 8:
L’Església des de la Revolució francesa fins al Concili Vaticà II (1850-1950):
Edat Contemporània
1. Esdeveniments històrics mundials més importants de l’Edat contemporània
(breument, des del 1789 al 1950).
1789: La Revolució Francesa, que va portar a la caiguda de la monarquia francesa i a
establir una república. 1804: Napoleó Bonaparte es va convertir en el primer cònsol de
França i després en l'emperador dels francesos. 1848: L'any de les revolucions, a Europa,
molts països van viure moviments populars i canvis polítics. 1871: La proclamació del
Segon Imperi Alemany i la unificació d'Alemanya. 1914-1918: La Primera Guerra Mundial,
1917: La Revolució Russa, que va portar a l'establiment del comunisme a Rússia i al canvi
del nom del país a Unió Soviètica.. 1933: Hitler canciller d’Alemanya. 1939-1945: La Segona
Guerra Mundial, 1945: La fi de la Segona Guerra Mundial i la formació de les Nacions
Unides. 1945: Bomba atòmica sobre Hiroshima. 1962: Crisi míssils de Cuba. 1963:
Assassinat de J. F. Kennedy. 1969: L’home arriba a la lluna. 1975: Mor Franco. 1978:
Constitució Espanyola. 2020: Covid-19. 2022: Guerra Rússia-Ucraïna
2. La secularització del món. Significat del concepte secularització.
Conseqüències per l’Església. Controvèrsia entre fe i raó.
La secularització fa referència al procés de separació entre la religió i la societat o
l'Estat. Això es pot manifestar de diverses maneres, com la disminució del paper
de la religió a la vida pública i política, l'augment de la laïcitat a les institucions i la
creixent diversitat religiosa en una societat.Les conseqüencies per l’esglesia són:
La pèrdua d'influència, els canvis a la pràctica religiosa, els desafiaments per a la
transmissió de la fe i l’augment de la diversitat religiosa. Procés pel qual les
persones comencen a entendre la vida, el món i la societat sense necessitat de
Déu.
3. Què és una encíclica?
Una encíclica és una carta o tractat escrit pel Papa o per una autoritat eclesiàstica
d'alt rang, i dirigida a tots els bisbes de l'Església Catòlica i a altres fidels. Les
encícliques solen tractar sobre temes d'interès per a la fe catòlica i per a la vida
dels cristians, i són considerades com una forma d'ensenyament oficial de
l'Església. Sovint, les encícliques són utilitzades per a presentar la posició de
l'Església sobre un tema particular o per a oferir una guia moral i espiritual als
fidels. S’escriuen en llatí i el títol són les dues primeres paraues del text.
4. Principals Papes i encícliques d’aquest període:
Pius IX (1846-1878)
1854 Dogma de la Immaculada Concepció
Va ser proclamat pel papa Pius IX el 8 de desembre de 1854 on s’afirma que María va ser
preservada de tot pecat.
1864 Oberturta Concili Vaticà I (Sine die)
1870 Infalibilitat del Papa-Quan el Papa es pronuncia d'aquesta manera sobre temes de fe o
moral com un ensenyament definitiu de l'Església aquest pronunciament es considera
infal·lible. Aquest ensenyament no pot tenir error perquè està feta sota la guia de l'Esperit
Sant, esperit de veritat.
Lleó XIII (1878-1903)
Rerum Novarum
Benet XV (1914-1922)
Crides constants a la pau-1R Guerra Mundial
Pius XI
1929 Pactes de Latera
1937 Mit brennender Sorge
És una encíclica del papa Pius XI sobre la situació de l'Església catòlica a l'Alemanya nazi,
publicada el 14 de març de 1937. A diferència d'altres encícliques anomenades per les
primeres paraules en llatí, aquesta rep el nom de les primeres paraules en la llengua en què
va ser originalment publicada, l'alemany. Per avisar als alemanys
Pius XII (1939-1958)
El papa de la polèmica de l’holocaust. Papa de la segona guerra mundial.
Joan XXIII (1958-1963)
1962 Concili Vaticà II
Pacem in terris
Mater et magistre
El seu nom és Angelo Giuseppe
Va ser sargent d'infermeria en la primera guerra mundial. Es coneix com el Papa bó o de
transició perquè
Té una estàtua a istambul
Va ajudar a jueus en Bulgària
Va lluitar per la pau. Va interrompre una possible tercera guerra mundial
Va convocar el concili vaticà II. Ecumenisme
inicialment aquest papa va ser escollit com un papa de transició que no durarà per poder
escollir un papà molt mès selecte.
Pau VI
1965 Clausura Concili Vaticà II
1965 Roma i Constantinoble s’aixequen l’excomunió
Joan Pau I (1978)
Va durar 34 dies.
Joan Pau II (1978-2005)
Redemptor hominis" (1979) sobre la naturalesa de la salvació en Jesucrist i la missió de
l'Església.
"Laborem exercens" (1981) en què reflexiona sobre el treball humà i la seva relació amb la
dignitat humana.
"Sollicitudo rei socialis" ( 1987) sobre el desenvolupament econòmic i social.
Benet XVI (2005-2013)
Deus caritas est (2005) sobre l'amor de Déu i la seva relació amb l'amor humà.
Spe salvi (2007) sobre l'esperança cristiana.
Francisco (2013-actualitat)
"Laudato si" (2015) sobre la cura de la casa comuna i el canvi climàtic.
Fratelli tutti (2020) sobre la fraternitat i l'amistat social.
5. Quins són els 5 últims papes?
-Francesc(2013-...)
-Benet XVI (2005-2013)
-Joan Pau II (1978-2005)
-Juan Pau I (1978)
 -Pau VI (1963-1978)
-Joan XXIII (1958-1963)

6. Dades sobre el concili Vaticà II: Concili ECUMENISTIC-no nomes va participar

una sola relgió
-Data inauguració i clausura
Data de inauguració: 11 d’octubre de 1962
Data de clausura: 8 de desembre de 1965
-Lloc
A la basílica de Sant Pere del Vaticà
-Participants
El número conciliar va ser de 3.060 membres amb veu i vot, sent dos papes, 129 superiors
generals, 12 patriarques, 2 vicaris patriarcals, 122 cardenals, 398 arquebisbes, 1980
bisbes, 91 prelats, 70 prefectes, 1 ordinari, 49 nuncis apostòlics, 155 vicaris apostòlics i 51
abats.
-Concili anterior
El concili anterior, el Vaticà I, s'havia realitzat de 1869 a 1870.
Va proclamar la infal·libilitat del papa, entre altres reformes doctrinals encaminades a
contestar desafiaments de l'època com la puixança del racionalisme, el liberalisme i el
materialisme.
1. Per què es va convocar? Quina va ser la intenció del papa Joan XXIII en
convocar aquest concili?
En 1959 el Papa Joan XXIII va comunicar al món la convocatòria a un concili,
conegut com a Concili Vaticà II, ja que el primer havia estat en 1871. La seva
principal finalitat era posar a l'Església Catòlica en sintonia amb els nous temps
que vivia la humanitat, rellençar l’apostolat.
2. Quines van ser les seves característiques?
El Concili Vaticà II va ser un concili ecumènic convocat pel Papa Joan XXIII en 1962
i clausurat en 1965. Algunes de les seves principals característiques inclouen:
Renovació de l'Església Catòlica: El Concili va buscar renovar l'Església Catòlica a
través d'una major participació dels laics, una major col·laboració amb les altres
Esglésies cristianes i una major obertura al món modern.
Nova Constitució Litúrgica: El Concili va aprovar una nova Constitució Litúrgica que
va promoure una major participació activa dels fidels en la litúrgia i una major
comprensió d'aquesta. Declaracions sobre les relacions ecumèniques: El Concili va
adoptar declaracions que promovien les relacions ecumèniques amb altres
Esglésies cristianes i amb altres religions.
La noció de l'Església com a "Poble de Déu": El Concili va promoure la noció de
l'Església com a "Poble de Déu", en lloc de veure-la com una jerarquia
jerarquitzada.
El paper de la dona a l'Església: El Concili també va discutir el paper de la dona a
l'Església i va promoure la seva participació activa en la vida de l'Església.
3. Quines van ser les aportacions més importants del concili, tant per l’Església
com per la societat?
El resultat va ser una sèrie de canvis substancials com l'acostament i el diàleg amb
altres religions, la voluntat d'acréixer la presència de l'Església en els mitjans de
comunicació per a anunciar l'Evangeli al món modern i reforçar el paper dels laics a
l'església.
4. El papa Joan XXIII: dades importants de la seva vida.
Joan XXIII (1881-1963), conegut popularment com el "papa bo", que va convocar el
Concili Vaticà II i va facilitar l'acostament de l'Església catòlica amb el món del
segle XX, serà proclamat sant juntament amb Joan Pau II aquest diumenge.