FEDERICA MONTSENY I MAÑÉ

Naixement: 12 febrer 1905, Madrid

Mort: 14 gener 1994 (amb 88 anys), Toulouse (França)

Qui va ser? Frederica Montseny va ser filla dels anarquistes Joan

Montseny i Teresa Mañé i Miravet, dos coneguts mestres
llibertaris propulsors de l'escola racionalista de Francesc Ferrer i
Guàrdia. Els seus pares es van exiliar de Catalunya a Londres arran
de la repressió que va precedir la Setmana Tràgica i el Procés de
Montjuïc, i es van establir a Madrid després de passar la frontera
amb pseudònims. Ella va ser una periodista i dirigent també
anarquista. També fou la primera dona que va accedir a una
cartera ministerial a l'Estat espanyol.

Formació acadèmica i/o professió: La seva formació acadèmica va ser impartida per la seva
mare, amb un mètode basat en grans dosis de lectura per a satisfer la curiositat natural de
l'infant, combinades amb molt de temps a l'aire lliure, exercici i feines domèstiques i a la granja.
A més, els seus pares s'emportaven la filla a reunions i manifestacions. Els testimonis directes
de la generació dels seus pares i altres amistats properes com Teresa Claramunt i Creus van
influir en el caràcter revolucionari que caracteritzaria Frederica Montseny. Va estudiar Filosofia
i Lletres a la Universitat de Barcelona.

El seu naixement va coincidir amb la fi de l'etapa madrilenya de La Revista Blanca, la publicació

que promovien els seus pares. Influïda pels seus pares també va seguir la professió de publicista.
De molt jove va començar a escriure sobre temes literaris, filosòfics i feministes. Tot i que mai
no va abandonar el circuit llibertari familiar, es va incorporar el gener de 1931 al Sindicat Únic
de Professions Liberals de Barcelona i, també, a la redacció de Solidaritat Obrera, el diari
portaveu de la Confederació Nacional del Treball (CNT).

Afiliació política/sindical i vinculació ideològica: A l'estiu del 1936, es va incorporar al Comitè

Regional de la CNT catalana i al Comitè Peninsular de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). Al
novembre del mateix any 1936, va ocupar la cartera de Sanitat i Assistència Social al segon
Govern Largo Caballero.

Participació en fets de la Segona República: Montseny es va fer càrrec del nou Ministeri de
Sanitat i Assistència Social entre el 4 de novembre de 1936 i el 17 de maig de 1937. Abans
d'aquella data, Sanitat havia estat una Direcció General sota el Ministeri de Governació, fet que
li restava poder polític al govern.

Exili: Va abandonar el Ministeri després de caure el Govern Largo Caballero i ser apartada la
CNT-FAI del Govern de la República. En acabar la guerra, i després del seu breu ministeri, es va
exiliar a França. Fugint dels nazis, es va refugiar a la Borgonya i va ser detinguda. El govern de
Madrid va sol·licitar la seva extradició, però va ser denegada a causa del seu embaràs. El 1945
es va instal·lar a Tolouse, i fins a la seva mort ni va abandonar França ni va renegar dels seus
ideals anarquistes.

Per què se l’ha recorda? Federica Montseny volia ser, essencialment, escriptora, però la lluita
política es va imposar i va marcar la seva existència. Des de la seva posició de política i
sindicalista, a través dels seus articles i novel·les, va qüestionar el model patriarcal, que encara
avui restringeix les llibertats de les dones, i va dedicar la seva vida a la recerca d'una autonomia
individual per a ella i per a totes les seves contemporànies.

Amb el seu caràcter lluitador va aconseguir destacar com a dirigent dins d’un moviment,
l’anarquista, que com tots els altres durant aquells anys, no havia promocionat les dones entre
les seves files. La seva trajectòria la portà a convertir-se en la primera dona ministra de l’Estat
espanyol, i també va ser la primera a Europa que ocupà una cartera ministerial. Aquest fet va
significar una ruptura i un important pas endavant, en fer realitat l’accés d’una dona a un càrrec
fins llavors negat a les dones. Però, sobretot, Federica Montseny ha passat a la història perquè
el ministeri va promulgar una llei de l'avortament i va crear uns centres d'atenció a les
prostitutes, on se'ls oferia allotjament i se'ls ensenyava un ofici.