Treball TR

TREBALL DE RECERCA 2022-2023
El poder de les paraules

___________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
“Les paraules afecten el nostre cos diàriament”
Martí Viñals Tamarit

2n de Batxillerat B
Institut de Sales
Curs 2022-23
Tutor: Lluís González Segura

________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Agraïments:
Per començar m’agradaria agrair al tutor pel seguiment que m’ha fet i l’ajuda que
m’ha proporcionat, no crec que hagués pogut realitzar aquest treball sense la seva
ajuda. En segon lloc vull agrair als meus pares per tot el suport que m’han donat tot i
que no els o demanes m’ha servit de gran ajuda per millorar el meu treball de
recerca.
Per últim però no menys important vull agrair a tots els professors, famílies i amics
que han fet i compartit la meva enquesta, no hagués pogut fer-la sense la seva
ajuda.
1
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Resum:
El meu treball de recerca tracta d’explicar les emocions que generen les interaccions
entre les persones (interaccions amb la família, els amics, les persones que et
cauen malament, etc) que veus diàriament.
Un cop explicades les emocions començar l’objectiu del meu treball de recercar que
tracta d’explicar els efectes que tenen aquestes emocions sobre el cos i concienciar
a la gent de que aquestes emocions poden ser perjudicials o beneficioses per a la
salut.
Per anar pas a pas començo explicant les parts involucrades i faig la teoria del que
deuria de pasar en el cos, un cop explicat paso a la part pràctica i intento demostrar
la teoría.
Abstract:
My research work tries to explain the emotions generated by the interactions

between people (interactions with family, friends, people who annoy you, etc.) that
you see on a daily basis.
Once the emotions have been explained, I begin the objective of my research work,
which aims to explain the effects that these emotions have on the body and to make
people aware that these emotions can be harmful or beneficial to health.
To go step by step I start by explaining the parts involved and the theory of what
should happen in the body, once explained I move on to the practical part and try to
demonstrate the theory.
2
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Índex
Part teòrica…………………………………………………………………………….4
Introducció…………………………………………………………………….….4
1. Origen del poder de les paraules………………………………………….……5
Evidències…………………………………….………………………………….5
Egipcis……………………………………………………………………………5
Tribus africanes…………………………………………………………………5
Grècia……………………………………………………………………………..6
Anècdotes històriques…………………………………………………………7
Evidències científiques………………………………………………………...8
2. Parts del cos involucrades en aquests processos…………………………..10
Què és el sistema límbic?.............................................................................. .10
Amígdala……………………………………………………………………………..12
Què és?........................................................................................................12
Què són els complexos amigdalins: ……………………………………….14
Grup basolateral: ……………………………………………………….14
Grup corticomedial:...........................................................................15
Grup centromedial:............................................................................15
Hipotàlem…………………………………………………………………………….17
Què és?........................................................................................................17
Part de l'hipotàlem………………………………………………………………18
Hipocamp…………………………………………………………………………….20
Què és?........................................................................................................20
Hipocamp i memòria:................................................................................. .21
Hipocamp i emocions:................................................................................21
Hipocamp i aprenentatge:..........................................................................22
3
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Tàlem………………………………………………………………………………….2
3
Què és?........................................................................................................23
Estructura:……………………………………………………………………….23
Escorça orbitofrontal (EOF)...........................................................................26
Què és?........................................................................................................26
Funció……………………………………………………………………………..27
Ínsula………………………………………………………………………………….2
9
Què és?........................................................................................................29
Estructura:...................................................................................................29
Funció:.........................................................................................................29
Gir cingulat…………………………………………………………………………..31
Què és?........................................................................................................31
Funció……………………………………………………………………………..31
Cos estriat……………………………………………………………………………
33
Què és?........................................................................................................33
Funció……………………………………………………………………………..33
3. Relació entre emocions, paraules i cervell…………………………………….35
Emocions:............................................................................................................35
Comunicació:……………………………………………………………………….36
Emocions negatives
……………………………………………………………….38
Les emocions positives…………………………………………………………...44
Part pràctica……………………………………………………………………………….48
1. Introducció…………………………………………………………………………..48
2. Preguntes de l’enquesta…………………………………………………………..49
4
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
3. Resultats……………………………………………………………………………..57
4. Conclusions…………………………………………………………………………69
Webgrafia…………………………………………………………………………………70
Imatges……………………………………………………………………………….70
Informació……………………………………………………………………………71
5
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Introducció
Sempre he volgut saber com afecten les emocions, els sentiments, les paraules
d’altres persones el nostre cervell, quina classe de resposta duia a terme i com
arribava a aquella conclusió (quins processos mentals duia a terme, quines parts
estan involucrades, etc).
Quan vaig saber que s’hauria de fer un treball de recerca en el qual hauríem
d’investigar un tema vaig veure l’oportunitat per navegar en aquesta qüestió i així ho
he fet.
A l’aprofundir una mica en el tema vaig veure que moltes coses que ens passen i no
trobem explicació provenen de les reaccions del cervell davant les emocions que
sentim diàriament, llavors em vaig interessar més pel tema i vaig voler saber com es
produeixen aquelles emocions; la resposta va ser molt simple: “la paraula” o, dit d’un
altra manera, la comunicació i interacció entre les persones.
Cada dia interactuem amb les persones tot el dia, és una cosa normal que tenim
assimilada, però sabem els efectes que tenen aquestes interaccions en el nostre
cos? Jo crec que no i per això faig aquest treball de recerca, amb l’objectiu de
demostrar aquests efectes, les conseqüències i què els provoquen, amb la intenció
de concienciar les persones dels efectes de les emocions i intentar buscar una
forma de millorar la qualitat de vida canviant els hàbits d’interacció.
6
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
1. Origen del poder de les paraules
Per començar, veurem evidències del poder de les paraules. Amb això podrem
veure que les paraules sempre han tingut impactes en el nostre cos però no s’han
començat a investigar amb profunditat fins no fa gaire.
Evidències
Egipcis
Relacionat amb aquest tema, els egipcis pensaven que la paraula posseïa un agut
poder màgic, gràcies al qual els sacerdots, bons coneixedors de la substància dels
homes i dels déus, podien fer peticions i súpliques a aquests últims que,
efectivament, no eren tals peticions sinó gairebé ordres que els déus haurien de
complir. D’aquest poder de les paraules en deien hekau. També el rei i faraó, amb el
poder de la seva paraula podia doblegar voluntats i donar ordres als súbdits, que
havien de ser immediatament acomplertes.
El poder de la paraula escrita, a més, pertanyia a la casta sacerdotal, que dominava
els jeroglífics, els gravats sagrats.
Tribus africanes
En algunes tribus africanes tenien la creença que si els xamans agafaven un os

humà i assenyalava algú mentre pronunciava una paraula fosca amb veu estrident,
podia provocar que morís. Però aquesta espècie de conjur sols funcionava amb la
seva pròpia tribu, amb altres no tenia cap efecte; per tant, podem veure que el
conjur no funcionava si no hi creies; els de la tribu creien cegament perquè aquesta
creença havia estat passada de generació en generació desvde feia molt de temps.
Quan un de la tribu era assenyalat amb un os humà pel xaman ja estaven pensant
‘’moriré’’; aquesta simple frase desencadenava una sèrie de respostes biològiques
molt perjudicials al cos que podien arribar a provocar la mort.
7
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Una cosa similar, encara que en menor escala, els succeeix als qui sofreixen atacs
de pànic. En general, aquests atacs comencen quan la persona percep “una cosa
inusual” en el seu cos (una palpitació o una lleu agitació), i com que es troba
prèviament ansiosa o angoixada per altres raons o perquè alguna cosa en la seva
història li ho ha ensenyat així, interpreta el percebut com una amenaça i es diu:
“Alguna cosa va malament en mi”. Aquesta idea augmenta l'ansietat, la qual cosa
condueix a més palpitacions o major agitació i així reforça la primera interpretació:
“Sí, alguna cosa va molt malament... tindré un infart... em quedaré sense aire... em
tornaré boig...”. Així, el cicle es retroalimenta fins que comprova que la
conseqüència temuda no es produeix i es va calmant gradualment.
A diferència del que ocorria en l'exemple de les tribus africanes, en l'atac de pànic
és impossible que l'ansietat produeixi conseqüències que vagin més enllà de les
sensacions en extrem desagradables del moment.
Grècia
Possiblement eren els que més van valorar el poder de la paraula en un inici ja que
van anomenar la paraula amb el terme logos i logos és una paraula d'origen grec
que pot entendre's de diverses maneres: pot referir-se a un argument expressat en
paraules, o pot referir-se al pensament o a la raó. Un està estretament relacionat
amb el significat de l'altre i els dos giren entorn de la paraula. No obstant això, el
matís depèn en gran manera del context en el qual es pronuncia la paraula, ja que la
seva traducció literal és esquiva. El terme s'usa àmpliament en camps com la
filosofia, la ciència, la teologia i la psicologia. Inicialment, aquest terme va ser
utilitzat per Heràclit (540-480 a. C.), i el logotip és la raó o la llei en la funció de
l'univers, per tant la paraula per a ells és la mateixa realitat. En altres paraules, el
logotip explica el món d'Heràclit i proporciona els principis d'ordre. Per tant, es
considera comú, etern i necessari. Segons els pensaments més importants, aquest
sentiment ha canviat en cada època de l'era històrica. Per a filòsofs i pensadors
moderns com Hegel, logos es refereix a una abstracció racional, és a dir,
raonament, pensament o concepte absolut. De fet, també es pot argumentar que el
logos com a raó és un principi universal dels éssers humans, construït en el
llenguatge, que és l'expressió de tot raonament.
8
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Anècdotes històriques
Conta la història que, una vegada, un savi mestre es dirigia al seu atent auditori
donant valuoses lliçons sobre el poder sagrat de la paraula, i l'Influx que aquesta
exerceix en la nostra vida i la dels altres. “El que vostè diu no té cap valor”- el va
interpel·lar un senyor que es trobava a l'auditori. El mestre el va escoltar amb molta
atenció i, tan aviat va acabar la frase, li va cridar amb força: “Calla i asseu-te, idiota,
estúpid”.
Davant la sorpresa de la gent, l'al·ludit es va omplir de fúria, va deixar anar diverses

impressions i, quan estava fora de si, el mestre va alçar la veu i li va dir: “Perdoni,
cavaller, l’he ofès i li demano perdó; accepti les meves sinceres excuses i sàpiga
que respecto la seva opinió, encara que estiguem en desacord”.
El senyor es va calmar i li va dir al mestre: “L’entenc, i també demano disculpes i

accepto que la diferència d'opinions no ha de servir per a barallar-se, sinó per a
mirar altres opcions”.
El mestre li va somriure i li va dir: “Perdoni vostè que hagi estat d'aquesta manera,
però així hem vist tots dos, de la manera més clara, el gran poder de les paraules:
amb unes poques paraules t’he exaltat i, amb unes altres, t’he calmat.”
Les paraules no se les emporta el vent, les paraules deixen empremta. Tenen poder
i influeixen positivament o negativament…
Les paraules curen o fereixen una persona. Per això mateix, els grecs deien que la
paraula era divina i els filòsofs elogiaven el silenci. S’ha de pensar en això i cuidar
els nostres pensaments, perquè es converteixen en paraules i afecten altres
persones.
9
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Evidències científiques
El científic japonès Masaru Emoto va realitzar un experiment per a veure si les

emocions externes d'una persona poden afectar l'aigua.
Els seus experiments consistien a connectar determinades gotes amb una paraula
que podia associar-se positivament (amor, afecte, gràcies...) o negativament (t'odio,
deixa'm, em molestes, menteix...). Aplicant aquestes paraules a gotes d'aigua, va
observar al microscopi com es desenvolupaven els cristalls, i el cas estrany va ser
que sobre l'aigua escrit en el front, es veien figures precioses com diamants, flocs de
neu, etc., que marcaven perfectament el límits. Les formes de cristall que es veuen
afectades negativament pel processament de textos estan menys definides i fins i tot
suggereixen ambigüitat. Si creiem que el nostre cos és més del 60% aigua i el
nostre cervell és més del 70% aigua, què li passa al cervell quan insultem o
estressem a algú?
Fig. 1
Amb aquestes evidències podem veure que les paraules tenen efectes en el nostre
cos i en la meva opinió val la pena investigar sobre aquest tema tenint en compte
que pot afectar al nostre cos positivament i negativament.
10
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
2. Parts del cos involucrades en aquests processos
Tot i que aquests processos afecten tot el cos les principals parts involucrades les
trobarem al cervell, principalment en el lòbul temporal, que és on trobem tots els
sistemes i nuclis que afecten les emocions i són afectats per elles. El principal
sistema involucrat serà el sistema límbic, que es responsable de la memòria, el
control de les emocions, les motivacions, diversos aspectes de la conducta, la
iniciativa, la supervivència de l'individu i l'aprenentatge; igualment hi hauran més
parts involucrades que no són en el sistema límbic.
Què és el sistema límbic?
És un sistema format per diferents estructures cerebrals complexes ubicades al

voltant del tàlem i per sota de l’escorça cerebral.
És l’encarregat de regular les emocions;

diversos autors en diuen «el cervell
emocional», però no és la seva única funció,
també té un paper important en l'aprenentatge
i la memòria.
El sistema límbic té un paper fonamental en

les respostes fisiològiques davant uns certs
estímuls als quals ens veiem exposats i que
ens provoquen emocions com la por, la ira o
l’alegria. Per exemple, davant una situació
que ens provoca por ens mantindrà en estat
d'alerta realitzant processos que explicaré
més endavant. Fig. 2
11
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Els òrgans del cos estan connectats al sistema nerviós, que al seu torn està
controlat pel sistema límbic, per tant es dedueix que el sentir, els estats d'ànim i les
emocions són els qui regulen i controlen l'expansió o contracció dels òrgans del
nostre cos. Vist des d'aquesta perspectiva podem prendre en consideració la
importància que el “cervell emocional” té sobre les nostres accions.
Està format per diferents parts que aniré explicant una per una perquè totes tenen
les seves funcions i afecten de diferents maneres el cos, són les següents:
- Hipocamp
- Hipotàlem
- Tàlem
- Amígdala
- Escorça orbitofrontal.
- Fòrnix
- Ínsula
- Gir cingulat
Hi ha més parts involucrades que no estan en el sistema límbic de les quals la més
important seria el cos estret.
A continuació faré una explicació de cada part.
12
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Amígdala
Què és?
L’amígdala és una estructura subcortical situada en la part interna del lòbul temporal
medial. Aquest element està connectat a la majoria de les parts del cervell i és un
nucli particularment important que pot afectar tot el sistema nerviós i el funcionament
del cos. És fonamental per a la supervivència perquè la seva funció principal és
combinar emocions amb els seus corresponents patrons de resposta, desencadenar
respostes a nivell fisiològic o preparar respostes conductuals. També és
responsable de la coordinació de les àrees atencionales de les expressions
emocionals somàtiques i l'escorça cerebral responsable de les sensacions
conscients, i té un paper altament correlacionat en l'avaluació del significat
emocional de les experiències.
Fig. 3
Com a tal, l'amígdala és el nucli principal del cervell que controla les emocions i els
sentiments, així com les respostes al plaer o a la por. La seva connexió no sols
produeix respostes emocionals, sinó que a causa de la seva connexió amb el lòbul
frontal, també inhibeix el comportament. Ara bé, l'amígdala no és una simple "part"
del cervell humà amb patrons funcionals predictibles i familiars. De fet, cap
estructura cerebral és així, però en el cas de l'amígdala és encara més pronunciada,
13
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
recordem que està involucrada en moltes altres àrees del sistema nerviós central.
És una estructura complexa, una estructura en forma d'ametlla situada en el sistema
límbic del cervell. Consta de diferents parts, a vegades dites complexos amigdalins.
14
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Què són els complexes amigdalins:
Són conjunts de nuclis que es troben en la profunditat del lòbul temporal i tenen una
gran relació amb el sistema límbic, degut a això les seves alteracions genera un
gran número alteracions psiquiatriques.
Tenim un total de 13 nuclis que s’agrupen en tres grups funcionalment diferents:
Fig. 4
Grup basolateral:
Aquest grup inclou el nucli lateral, basal i accessori basal. És gran i

filogenèticamente parlant, relativament nou.
Funcionalment, pertany al sistema límbic. Té connexions recíproques amb les àrees

d'associació sensitiva de l'escorça, les quatre (escorça auditiva, visual i
somatosensorial).
Es projecta a tres llocs diferents:
- Nucli medial dorsal del tàlem

- Nucli basal (de Meynert)
- L'estriat ventral
Aquest grup de nuclis rep impulsos des de les porcions dorsal i medial del tàlem i
moltes àrees corticals, com el lòbul de l'ínsula, l'escorça prefrontal, l'escorça
15
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
parahipocampal i l'escorça temporal. També, rep nombroses fibres neuronals des

del tronc de l'encèfal.
Aquest grup modula diferents funcions del tàlem, com ara:
- Resposta a l'estrès
- Reflexos somàtics i autonòmics
- Comportament del consum d'aliments i begudes
Grup corticomedial:
Aquest grup inclou el nucli cortical i l'estriat olfactori lateral. En comparació amb el
grup basolateral, és més petit, filogenèticament més antic i pertany funcionalment el
sistema olfactori.
En realitat, és el final de les fibres olfactòries produïdes pel bulb olfactori. Aquest
grup es projecta al nucli ventromedial de l'hipotàlem i juga un paper en els
comportaments relacionats amb la fam i l'alimentació.
Grup centromedial:
Aquest grup està format pel nucli medial i el nucli central. Aquí és on realment es
formen els nuclis corticals basolateral i medial.
Aquest grup es correlaciona amb els nuclis sensorials autonòmics i viscerals del
tronc encefàlic involucrats en funcions respiratòries i cardiovasculars.
A més d'aquests grups de nuclis, existeix una part separada del nucli que no es pot
assignar fàcilment a cap dels tres grups ja esmentats i, per tant, es numera per
separat. Aquests inclouen grups de cèl·lules intercalades i regions del
parahipocampo.
16
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Resumidament aquestes són les estructures que envien fibres a l’amígdala:
- Bulb olfactori
- Escorça orbitofrontal
- Gir cingular
- Telencéfalo basal
- Porció medial del tàlem
- Hipotàlem
- Tronc de l'encèfal
Aquestes estructures envien fibres a l’amígdala per poder efectuar una resposta
davant d’un estímul exterior, la resposta serà influïda per la memòria emocional de
la persona que interpreti l’amígdala.
17
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Hipotàlem
Què és?
L'hipotàlem és un petit òrgan endocrí en el cervell. Encara que sabem molt poc
sobre aquest tema, és una part summament important que realitza moltes funcions.
A més de determinar els nostres cicles de vida diaris, aquesta glàndula també és
capaç de regular la majoria dels processos metabòlics que ocorren en el cos. El
somni, la fam, la temperatura corporal i fins i tot les relacions socials estan
relacionades amb l'hipotàlem.
Es troba en el centre de l'encèfal i, encara que la seva grandària és pràcticament el

d'un pèsol, conté una enorme quantitat i varietat de neurones.
Està dividit en parts, les quals anomenem nuclis. Cadascun d'aquests nuclis és
l'encarregat de fabricar determinats tipus d'hormones. Encara que tots els nuclis són
iguals d'importants, alguns exemples més rellevants són el nucli arcuat i el nucli
mamil·lar.
Fig. 5
18
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Part de l'hipotàlem
Nucli arquejat: implicat en la funció emocional de l'hipotàlem. És responsable de

l'alliberament de l'hormona alliberadora de gonadotropina (GnRH), també coneguda
com a hormona alliberadora de l'hormona luteïnitzant (LHRH)
Nucli hipotalàmic anterior: es responsable de la dissipació de calor a través de la

suor i inhibeix l'alliberament de l'hormona estimulant de la tiroides de la glàndula
pituïtària
Nucli hipotalàmic posterior: La seva funció és mantenir-te calenta quan tens fred
Nucli lateral: regula la fam i la set
Nuclis papil·lars: implicats en la memòria a través de connexions amb l'hipocamp.
Nucli paraventricular: regula la secreció pituïtària mitjançant la síntesi d'hormones

com l'oxitocina, la vasopresina i l'hormona alliberadora de corticotropina (CRH)
Nucli preòptic: implicat en funcions parasimpàtiques relacionades amb

l'alimentació, la locomoció i l'aparellament
Nucli supraòptic: regulació de la pressió arterial i homeòstasi per l'hormona

antidiürètica (ADH)
Nucli supraquiasmàtic: regula els ritmes circadiaris.
Nucli medial ventral: implicat en el comportament agressiu i defensiu
Nucli medial dorsal: regula la sacietat
19
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Els més involucrades en les emocions i el motiu pel que el hipotàlem es considera
part del sistema límbic son; els nuclis papil·lars que al estar implicat en la memoria a
través de les connexions amb l'hipocamp es afectat per les emocions i com a
conseqüència afectar directament a la memoria de maneras que explicaré més
endavant, el nucli paraventricular que regula hormones molt influenciades per les
emocions i que afecten al cos de manera directa com oxitocina o el corticotropina
que son originadas tant per emocions negatives com positives i el nucli medial
ventral que com influència el comportament està directament implicat en les
emocions.
20
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Hipocamp
Què és?
És una part de l'escorça cerebral on es condensen les neurones. En concret, forma

part de l'anomenat còrtex arquejat, que és una de les primeres coses que apareixen
en la nostra línia evolutiva. Té una forma corba i allargada des de l'hipotàlem fins a
l'amígdala. Està associat amb l'escorça entorrinal i l'escorça prefrontal. També rep
informació dels sistemes serotoninèrgic, dopaminèrgic i noradrenèrgic.
Es considera una part important del sistema límbic degut a les seves funcions
principals relacionades amb l’aprenentatge i la memòria que a la vegada son
influenciades per les emocions i com a conseqüència elabora una resposta.
Fig. 6
21
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Hipocamp i memòria:
L'hipocamp ajuda les persones a processar i recuperar dos tipus de memòria: la

memòria declarativa i les relacions espacials.
La memòria declarativa és la memòria relacionada amb fets i esdeveniments. Els

exemples inclouen aprendre a memoritzar discursos o línies en una obra de teatre.
La memòria relacional espacial implica camins o dimensions. Per exemple, quan un

taxista aprèn una ruta per una ciutat, utilitza la memòria espacial. Els records de les
relacions espacials semblen emmagatzemar-se en l'hipocamp dret. Aquest òrgan
també és on la memòria a curt termini es converteix en memòria a llarg termini. Però
s'emmagatzemen en una altra part del cervell.
Hipocamp i emocions:
L'emoció i la memòria estan estretament relacionades. Ho sabem per experiència.

Per exemple: anem a una festa, coneixem a un grup de persones noves. Quines
cares recordarem? La dona que ens va fer riure, l'home que et va fer sentir
avergonyit, una determinada situació…en fi tot el que ens va impactar
emocionalment. A major impacte emocional major recordació.
El sistema límbic està a càrrec de transferir informació a la memòria. A partir d'anys

d'experiments i experiència quirúrgica, ara sabem que la ubicació principal d'aquesta
transferència va directament a l'hipocamp, per això vam començar a investigar
profundament aquesta part del cervell intentant resoldre els misteris de la memòria.
22
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Hipocamp i aprenentatge:
És senzill establir una relació lògica entre l'hipocamp i l'aprenentatge, una vegada
que sabem que l'hipocamp és fonamental en la memòria i, per descomptat, sense
ella no hi ha aprenentatge possible.
En estudiar l'activitat de les neurones, els científics han trobat com és la formació de
noves memòries associatives, una forma de memòria declarativa. Hi ha proves
directes per a entendre la plasticitat relacionada amb l'aprenentatge.
Com a plasticitat em refereixo a la neuroplasticitat que es la capacitat de genera

noves neurones i estructures amb l’objectiu d’adaptar-se al estat actual de la
persona o el medi, és important davant de la nostre vida actual amb molts canvis
d’estat i feina constant.
23
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Tàlem
Què és?
El tàlem és una de les parts del cervell més importants. No sols és una de les
estructures encefàliques més grans, sinó que a més està situat en ple centre de
l'encèfal.
En ocupar tant i estar tan ben comunicat amb la resta de parts del cervell, el tàlem
intervé en una gran quantitat de processos mentals que donen forma a la nostra
manera de percebre les coses i d'actuar sobre l'entorn que ens envolta tot i que
encara que no ens adonem d'això.
Fig. 7
Està format per diverses estructures però nosaltres sols ens centrarem en els nuclis,
que fan un total de vuit i són els següents:
24
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Nucli anterior: es creu que el nucli anterior està relacionat amb la memòria a causa
de la seva àmplia connectivitat amb l'hipocamp.
Nucli dorsomedial: està involucrat en el comportament emocional i la memòria.

Aquest nucli transmet informació de l'amígdala i l'escorça olfactiva que després es
projecta a l'escorça prefrontal i al sistema límbic.
Nucli posterolateral ventral i posteromedial ventral: tots dos actuen com a nuclis
de retransmissió que envien informació somatosensorial a l'escorça sensorial.
Nucli ventral anterior i ventrolateral: són nuclis de retransmissió motora que

reben informació del cerebel i els ganglis basals. Es creu que estan involucrats en
funcions motores i tots dos tenen vies que condueixen a la substància negra,
l'escorça premotora, la formació reticular i el cos estriat.
Nucli posterolateral: està involucrat en la integració de la informació sensorial i en

la seva associació amb les funcions cognitives. Entre les seves altres funcions es
troben la de poder determinar els estímuls visuals que més destaquen i les
conductes guiades visualment.
Nucli pulvinar: es creu que el nucli del nucli pulvinar està involucrat en el
processament d'estímuls visuals i té una forta connectivitat amb l'escorça visual.
Nucli geniculat medial i geniculat lateral: aquests nuclis són importants per a
transmetre informació auditiva i visual, respectivament. El nucli geniculat lateral rep
informació visual de les retines dels ulls, que es projecta a l'escorça visual del lòbul
occipital. El nucli geniculat medial rep informació auditiva del colículo inferior (una
part del mesencèfal que és el principal centre auditiu) i la projecta a l'escorça
auditiva primària dins del lòbul temporal.
Nucli reticular: rep informació de l'escorça cerebral així com dels nuclis talàmics
dorsals.
25
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Igual que a l’hipotàlem no tots els nuclis estan involucrats en el sistema límbic els
que ens interessen són el nucli anterior (ja que la memòria està directament
relacionada amb les emocions), el nucli dorsomedial seria un dels més importants
per la seva relació amb l’amígdala (el centre del sistema límbic), el nucli
posterolateral ventral i posteromedial ventral (que s'encarreguen d'enviar informació
d’estímuls cognitius a l’escorça sensorial), el nucli ventral anterior i ventrolateral (tot i
que les seves vies els condueixin a diverses coses, una d’elles el cos estriat que
encara no he explicat però que té una funció cognitiva important i val la pena
destacar-ho) i, per últim, el nucli posterolateral (que, com ja he explicat, té diverses
funcions cognitives).
26
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Escorça orbitofrontal (EOF)
Què és?
És una àrea del lòbul frontal del cervell que està involucrada en el processament
cognitiu de la presa de decisions. En primats no humans, això inclou les àrees 11,
12 i 13 de l'escorça connectiva de Brodmann. En humans, això inclou les àrees 10,
11 i 47 de Brodmann.
A causa de la seva participació en els mecanismes de processament d'emocions i

recompenses, alguns autors consideren que l’EOF és part del sistema límbic.
Anatòmicament, l’EOF es defineix com la part de l'escorça prefrontal que rep

projeccions del gran nucli del tàlem dorsal medial. El seu nom està relacionat amb la
seva ubicació, ja que es troba just damunt de l'òrbita, on es troba l'ull. S'ha trobat
una variació individual considerable en l’EOF tant en humans com en primats no
humans. També s'han trobat llocs similars en rosegadors.
Fig. 8
Es una de les parts més importants no sols del sistema límbic sinó també del cervell
en general ja que podem afirmar que es la part que ens fa superiors a la resta
d'éssers vius com a humans; ara explicaré per què.
27
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Funció
L’EOF és una de les àrees menys compreses del cervell humà, però s'ha suggerit
que està involucrada en les funcions d'integració sensorial, la representació del valor
emocional en el reforç, la presa de decisions i la formació d'expectatives. Això vol dir
que estar involucrat amb el cos estriat que os adelanto que te a veure amb la
motivació i objectius.
Es creu que l’EOF humana regula la planificació del comportament relacionada amb
la sensibilitat a la recompensa i al càstig. Aquestes afirmacions estan recolzades per
estudis en humans, primats no humans i rosegadors. La recerca en humans s'ha
centrat en estudis de neuroimatge en participants sans, així com estudis
neuropsicològics en pacients amb lesions cerebrals en àrees específiques de l’EOF.
La recerca en la Universitat de Leipzig mostrar que l’EOF humà s'activa quan es fan
judicis de context intuïtius.
De manera més resumida l’EOF frena els impulsos que té el cos i els analitza
prenent una decisió racional; per exemple, imagineu que us heu enfadat molt al
perdre en un joc contra un amic i que, a més, us comença a provocar. La vostra
reacció podria ser agredir el vostre amic per un atac d’ira, en canvi aquest impuls és
detingut en l’EOF i us fa prendre una decisió civilitzada; si us hi fixeu, estic utilitzant
termes com racional o civilitzada, estic dient aquestes paraules amb la intenció que
vegeu que la raó, l’ètica, la moral, tot això que ens fa humans i viure tots units com a
civilització prové en gran part de l’EOF. Per això dic que és una de les parts més
importants del cervell i tots hauríem de saber almenys de la seva existència, ja que
danys en aquesta zona podrien ser molt perjudicials per a una persona i ara els
explicaré breument.
Les conseqüències d’aquests danys poden ser, per exemple, comportaments amb
una parla excessivament grollera, hipersexualitat, empobriment de la interacció
social, ludopatia, abús de substàncies (que inclou l'alcohol i el tabac) i dificultats per
a establir una relació d'empatia.
28
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Es creu que la desinhibició conductual observada en algunes formes de demència

frontotemporal pot ser el resultat d'una degeneració de l’EOF.
La majoria d’aquests símptomes es veuen amb bastant freqüència en el nostre dia a

dia és possible que sigui per les causes que poden danyar l’EOF.
Les causes principals que ja s’han estudiat són cops i traumatismes en el crani
degut a la seva posició en el cervell i la seva gran mida; és la segona lesió de crani
més comuna, així que hem d’anar amb compte amb els traumatismes al cap ja que
tenen conseqüències molt greus.
A més d'això hi ha estudis recents que relacionen el deteriorament de l’EOF amb

estar constantment connectat amb una pantalla; actualment això és un estudi molt
important perquè s’hi aproxima cada cop més (si no ho podem considerar ja), una
època de digitalització absoluta en què tot el món està connectat a un aparell digital
durant un excés d’hores. Això ja és perjudicial per a la generació de melatonina del
cos que ens provoca dormir pitjor (una altra causa per la qual l’EOF es deteriora)
però aquests estudis relacionen de manera directa el deteriorament de l’EOF amb el
contacte constant d’una pantalla. Com que és un tema d’investigació relativament
nou encara no hi ha gaire informació, però val la pena esmentar-lo perquè almenys
ho tinguem en compte.
29
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Ínsula
Què és?
També considerada el cinquè lòbul del cervell, l'ínsula és una estructura cortical
situada en el profund de la cisura de Silvio, en la unió dels lòbuls temporal, parietal i
frontal, separats pels respectius casquets insulars.
Juntament amb el orbitofrontal i altres estructures, és part de la isoescorça o

sistema paralímbic. És el centre de connexió entre el sistema límbic i el neocòrtex,
involucrat directament o indirectament en diverses funcions.
Fig. 9
Estructura:
L’ínsula no és només una estructura única que realitza uniformement la mateixa

funció, sinó que diferents parts d'aquesta estructura són responsables de diferents
tasques. Concretament, l’ínsula es divideix en ínsula anterior i posterior, i les dues
parts estan separades pel solc central de l'ínsula.
La regió posterior de l'ínsula està innervada principalment per neurones

somatosensoriales, que formen "mapes" d'ubicació associats amb diferents parts del
cos. L'afectació d'aquesta regió estaria més relacionada amb el control dels intestins
i òrgans interns.
La part anterior d'aquesta estructura cerebral està més estretament relacionada amb
el sistema límbic i és probable que la seva funció integri les emocions
experimentades i percebudes en un significat global unificat.
30
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Funció:
Diversos estudis de neuroimatge han relacionat el lòbul de l’ínsula amb l'ànsia, el

desig i l'addicció. També s'ha demostrat que aquest lòbul juga un paper molt
important en malalties mentals com esquizofrènia, el trastorn de pànic, l'estrès
posttraumàtic i el trastorn obsessivocompulsiu.
Per tant podem veure que aquest lòbul està molt involucrat amb les altres
estructures que hem vist prèviament.
31
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Gir cingulat
Què és?
El gir cingulat és com una estructura “de pas”, com un pont, que ens diferencia en
gran manera d'animals que han evolucionat de manera diferent a la nostra.
Connecta les estructures que ens equipessin a la resta d'animals (el sistema límbic:
recordem la importància de l'hipocamp i l'amígdala) i a les quals ens atorguen la
capacitat de planificar, raonar, realitzar abstraccions conceptuals (les funcions
cognitives superiors)
Funció
Té connexions importants amb l’amígdala, l'hipocamp, l'hipotàlem anterior, el

putamen, el nucli dorsomedial del tàlem, els lòbuls parietal inferior i frontal medial.
Degut a totes aquestes connexions amb estructures complexes que ja hem vist gran
part d’elles realitza moltes funcions que podem observar en el nostre dia a dia.
Són les següents:
Actua com a enllaç entre la cognició, l'emoció i els moviments de la memòria.

Regulació de processos i expressió de processos de subtils matisos emocionals.
Interfereix amb la modulació dels sons (trist, alegre).
És responsable d'aprendre vocalitzacions emocionals que contribueixen a la

formació de vincles duradors, especialment entre mare i fill. La seva estimulació
crea sentiments d'ansietat, alegria i por.
És responsable del comportament orientat a objectes amb importants objectius

motivacionals. El subcòs és responsable de regular funcions autonòmiques com la
respiració i la freqüència cardíaca.
32
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Involucra braços i altres moviments en fer tasques que són complexes o involucren
memòria recent i iniciar accions espontàniament. S'activa en situacions que
requereixen control executiu, distracció, resolució de conflictes, detecció d'errors,
seguiment de respostes i iniciació i manteniment de respostes adequades.
Exerceix un paper fonamental en l'atenció selectiva i altres tasques d'atenció guiada

motivadorament, inclosa la correcta resolució del test de Stroop. La seva funció és
monitorar el conflicte entre estímuls i respostes per a seleccionar el comportament
adequat.
Exerceix un paper motivacional important en la funció de l'escorça prefrontal per a

realitzar accions voluntàries.
Fig. 10
33
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Cos estriat:
Què és?
El cos estriat, dit així per l'aspecte ratllat de blanc que li donen els nombrosos
fascicles nerviosos que el travessen, és un gangli voluminosíssim situat en el gruix
dels hemisferis cerebrals, per fora del tàlem i al voltant de la càpsula interna.
Fig. 11
Funció
En general, el cos estriat regula l'expressió de diversos neurotransmissors i mostra

diferents patrons d'activitat segons les funcions que realitza: aprenentatge, presa de
decisions i motivació.
Es creu que la disfunció del cos estriat ventral contribueix a trastorns com la
depressió i el trastorn obsessivocompulsiu. Segons diversos experts, l'estructura del
cos estriat canvia quan una persona sofreix trastorns neuropsiquiàtrics, trastorns de
l'espectre autista, trastorns neurodegeneratius i conductes addictives.
34
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Per exemple, existeix evidència que el disseny de la matriu estriatal degenera en

malalties com la de Parkinson, on es veu afectat l'equilibri colinèrgic-dopaminèrgic.
De totes maneres, encara queda molt per descobrir sobre l'estructura més gran dels
ganglis basals.
Esperem que el desenvolupament de noves tecnologies i l'anàlisi dels patrons

d'activitat estriatal siguin la clau per al tractament i fins i tot la prevenció de diversos
trastorns neurològics.
35
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
3. Relació entre emocions, paraules i cervell
En aquests apartat explicaré els sentiments que sentim diàriament i els relacionaré
amb les parts del cervell que he explicat en la primera part del marc teòric.
Separaré aquest apartat en dos trossos: les emocions negatives i les emocions
positives.
Abans de començar vull fer una breu explicació de les emocions i principalment del
que significa interactuar amb les persones del teu voltant (comunicació).
Emocions:
Les emocions són estats emocionals que experimentem. Les reaccions subjectives
al medi ambient van acompanyades de canvis orgànics d'origen hereditari,
fisiològics i endocrins.
Per als humans, l'experiència de les emocions generalment inclou cognicions,

actituds i visions del món que usem per a avaluar una situació particular i, per tant,
influir en com percebem aquesta situació.
Durant molt de temps, les emocions han estat descartades perquè es consideraven
sense importància, i s'ha donat més importància a les parts més racionals de les
persones. No obstant això, les emocions, com a estats emocionals, indiquen estats
interns, motivacions, desitjos, necessitats i fins i tot metes d'un individu. No obstant
això, pot ser difícil saber sentint quin serà el comportament futur d'un individu,
encara que pot ajudar-nos amb la intuïció. Als pocs mesos de vida, comencem a
expressar emocions bàsiques com la por, la ira o l'alegria.
Alguns animals comparteixen aquestes emocions bàsiques amb nosaltres. Per als
humans, el llenguatge els fa més complexos perquè usem símbols, signes i
significats.
36
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
En altres paraules, el llenguatge, o sigui la comunicació, potencia les nostres

emocions fent que tinguin un major impacte en el nostre cos i creant-ne de noves
que no es poden considerar primàries com la supèrbia o l’odi, i això va de la mà amb
nous efectes per al cos.
Comunicació:
Comprèn tot comportament humà en comunicar-se amb els seus semblants per a
connectar-se, expressar-se i el més important: transferir o intercanviar informació
rellevant. És l'intercanvi d'idees, sentiments i experiències que configuren actituds,
coneixements, sentiments i conductes enfront de la vida i la societat. Per què va
prendre una forma tal a la societat moderna?
Trobar i mantenir bones relacions és fonamental en tots els àmbits de la nostra vida,
especialment en la llar, el treball i amb els éssers estimats. Tots els éssers vius es
comuniquen a la seva manera a través de símbols, sons, imatges i fins i tot
moviments, especialment a través del llenguatge, que consisteix en paraules.
Per tant, la importància de la comunicació es pot resumir en els següents punts:
- Amb aquesta paraula expressem pensaments i sentiments i formem relacions

amb la família, el treball i els amics.
- Això ens permet transmetre experiència i coneixement.
- És fonamental per al desenvolupament de la personalitat.
- Ens permet expressar-nos com a éssers sentimentals.
- Advertiment sobre el que pot ser perjudicial.
- Reflecteix les convencions socials que ens fan animals socials.
37
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
- Facilita la convivència en un món compartit.
- Ens permet qüestionar, negar o estar d'acord amb el que estem d'acord o en
desacord.
Fins aquí tot són avantatges, però poden arribar a fer molt de mal a una persona ja
sigui amb mala intenció o sense cap intenció. Una paraula en un moment donat pot
generar processos negatius en el cos d’una persona i és impossible de retirar ja que
un cop has dit una paraula l’aire se l’emporta i arriba a la persona amb qui estàs
comunicant-te, deixant marca, ja sigui més gran o més petita, però li deixes marca.
cosa que provoca una sèrie de processos mentals que he mencionat superficialment
en la primera meitat del marc teòric. Ara veurem més detalladament aquests
processos.
38
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Emocions negatives
Tots sabem què són les emocions negatives, però sabem com afecten el nostre cos
fisiològicament i neuròticament?
Les principals emocions negatives podríem dir que són l'ansietat, l'estrès i la por, les
quals es poden veure diàriament en les persones del nostre voltant i són les que
més afecten el cos, perquè són les més comunes; segurament molta gent pensa
que és més comuna la tristesa, l’odi, la inferioritat, etc., però tots aquests sentiments
s'acaben convertint en ansietat o estrès; en el cas de la por, al revés, la por pot
causar ansietat i estrès.
La por es coneix com un estat emocional que es produeix en resposta a la

consciència d'una situació potencialment perillosa. La por és també el sentiment de
desconfiança al fet que vagi a passar una cosa dolenta.
També pot ser desencadenada per una idea en relació a una cosa desagradable,
per raons imaginàries, sense fonament o lògica racional (per exemple, els
fantasmes), o per un risc real. Normalment, perquè la por sorgeixi és imprescindible
la presència d'un estímul que provoca l'ansietat i inseguretat en l'individu. Això
causarà reaccions personals com a confrontació o fugida abans d'aquesta situació.
Aquestes reaccions són característiques de la por i en molts casos ens pot ajudar o
fins i tot salvar la vida; el problema ve per la por constant que perjudica molt el cos.
Vaig a posar un cas per poder explicar millor aquest procés de por constant:
Suposem que aquest matí t'han atracat violentament i t'han pres la cartera. Com és
lògic, has tingut por. La por és una reacció a perills externs com el que es pot
experimentar durant l'atracament. És una resposta a un fenomen real. Aquesta
resposta desencadena una cascada de símptomes fisiològics com podrien ser la
taquicàrdia, el tremolor o la sensació d'ofec.
39
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
A diferència de la por, l'ansietat és una resposta complexa que necessita la

participació dels lòbuls frontals, que són òrgans executius que processen la
informació a un nivell superior.
Tornem a l'exemple de l'atracament. Això és el que passa en el nostre cervell:
Tot el que ha succeït durant l'esdeveniment traumàtic s'ha gravat detalladament en

la nostra memòria (hipocamp). El cervell comença a escanejar el nostre entorn de
manera constant (vigilància). Si veiem una persona que s'assembla molt a
l'atracador o que va vestida de manera semblant, aquest estímul és classificat com a
“perillós” i el cervell paralitza altres activitats i es concentrarà en aquest estímul,
dient: “ALTO! Tota la resta pot esperar, la nostra seguretat està en perill,
analitzarem això amb detall.”
Addicionalment, els lòbuls frontals, amb la seva capacitat de fer projeccions de futur,
d'originar pensament abstracte i de fer generalitzacions, pot començar a fer-se
preguntes d'aquest tipus:
- Quan em tornaran a atacar? (projecció de futur)

- Li passarà alguna cosa a la meva filla? (generalització cap a un altre familiar)
- Aquesta persona té pinta d'atracador (generalització cap a altres individus)
- No passo per aquest carrer, és perillós (generalització geogràfica)
- No camino de nit (generalització temporal)
Els lòbuls frontals estan presentant hipòtesis. Aquestes no estan basades en la

realitat, són projeccions de futur o generalitzacions. No són perills reals, són
possibilitats abstractes que el cervell evolucionat ens ofereix per a poder defensar-
nos.
Aquest fenomen és el que definim com a ansietat. La preocupació no és real, ni és

externa, sinó una creació del nostre propi cervell. I aquesta ansietat no sempre és
dolenta. L'evolució ha posat aquesta capacitat al nostre cervell perquè puguem
defensar-nos millor dels perills externs. El problema és que, quan les nostres xarxes
40
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
cerebrals no estan ben regulades, aquest mecanisme de defensa del nostre cos pot
convertir-se en una patologia.
Què ocorre quan aquestes àrees no estan ben regulades?
Suposem que després de l'experiència de l'atracament, l'individu ha sofert una por

enorme. Aquest pot sensibilitzar els lòbuls frontals exageradament
(hipersensibilització) i de manera permanent, de manera que l'escaneig de l'entorn,
la cerca de perills, les generalitzacions es fan constants. En aquest cas, l'ansietat, la
preocupació i la tensió ens porta a un estat patològic.
Aquest circuit, treballant a una velocitat i freqüència tan elevades, pot portar-nos a
fer generalitzacions i racionalitzacions del nostre entorn que estan totalment
distorsionades, de tal manera que viure en la societat pot ser interpretat com estar
permanentment vivint en la jungla. En aquest estat, no podem relaxar-nos, ens
costarà dormir i ens despertarem sovint. No podrem dormir per la tensió i estat
d’alerta constant del cos (no és un tema d’hores invertides sinó de relaxació), com a
conseqüència de no poder dormir bé el cos no descansa i pot acabar en dolor físic i
a nivell cerebral ens perjudica l’escorça orbitofrontal (EOF), de la qual n’he explicat
la importància prèviament; a més d’afectar d’altres estructures relacionades amb
l’EOF, cosa que pot empitjorar la nostra capacitat com a humans.
Tot això és senyal de la hiperactivació i desregulació d'aquestes xarxes neuronals.
Degut a l’ansietat i la por s’activen diferents parts del cervell:
Nucli parabraquial: produeix un augment de la freqüència respiratòria
Nucli reticulopontí de la formació reticular: responsable del sobresalt
Nucli motor dorsal del vague: sensació d'orinar i defecar. Augmenta la tensió arterial
i les pulsacions cardíaques.
41
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Com podem veure en aquest procés, el nostre ritme cardíac i freqüència respiratòria
són més alts del normal; això és degut al fet que el cos es manté preparat en
qualsevol moment per ser atacat. També podríem dir que es manté en un estat
d’alerta constant de manera que possiblement no notem directament aquestes
alteracions del ritme cardíac i freqüència respiratòria; però si s'observa el seu ritme
cardíac de manera més fina es poden veure grans alteracions. En canvi, si en lloc
d'amenaçat se sent estimat i protegit, el seu ritme és millor; això ha estat associat a
una major longevitat i és anomenat coherència cardíaca, que fa que millori el cor o
en aquest cas que empitjori.
Totes aquestes reaccions fan que el nostre cos estigui en tensió constant i arran
d'això és bastant comú que es generin inflamacions musculars en el cos sense cap
explicació; una de les parts més afectades és l’estómac, ja que quan es tensa el cos
allibera gas i fa que les parets estomacals s’inflamin i provoquin indigestió, mal de
panxa, etc.
Nuclis del llit de l'estria terminal (BNST). Formen part de l'amígdala estesa i és un
nucli clau en l'estrès i els estats sostinguts d'ansietat. La seva activació produeix la
corticotropina (hormona de l'estrès).
El centre de tots aquests processos es l'amígdala ja que és l'òrgan executiu de la
por i l’ansietat. Analitza tots els estímuls que poden ser causa de perill i envia una
resposta al cervell, que el cervell s’encarrega de repartir a la resta d’elements que ja
he mencionat i provoca totes aquestes reaccions.
Com a tal, l’amígdala no és perjudicial per al cos, el problema és quan entrem en

aquest estat de preocupació i por constant, que tenim un excés de l’amígdala que
genera problema directament i indirectament.
42
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Amb directament em refereixo al fet que quan l’amígdala està activada la zona
encefàlica del cervell es bloqueja i provoca problemes amb memoritzar informació
nova (clau en la nostra societat actual amb tanta informació), fa que el sistema
simpàtic del cos sigui el dominant (s'encarrega de controlar uns certs òrgans durant
situacions que requereixen una activació ràpida de les funcions, reflexos i
reaccions), que és el sistema que es manté actiu en situacions d’amenaça per poder
elaborar una resposta al més ràpid possible. La part dolenta és que quan domina el
sistema simpàtic el cos es torna més propens a malalties, perquè el sistema
immunològic pasa a segon pla i es debilita considerablement. A més, com a
conseqüència de la debilitació del sistema immunològic, augmenta la producció de
radicals lliures que es produeixen en la producció d’energia de l’oxigen; un radical
lliure necessita un electró per estar complet, així que bombardeja les altres cèl·lules
per obtenir-lo i això provoca mort cel·lular, envelliment cel·lular, dany en la paret i
membrana cel·lular, creixement abans d’hora i mutacions. A més, bloqueja la
secreció d’hormones com l’oxitocina o la beta-endorfina, de les quals explicaré la
importància en el següent apartat.
D’altra banda, amb indirectament em refereixo a la generació de corticotropina, que

és coneguda com l’hormona de l'estrès perquè és la generadora de cortisol al cos, i
igual que l’amígdala no és dolenta en proporcions normals però quan la trobem en
excés es torna una toxina que deteriora el tot el nostre cos lentament (principalment
el cor per l’alteració de ritme cardíac), cosa que ha estat relacionada amb
l’escurçament de l'esperança de vida, en altres paraules quan es troba en excés és
un verí generat pel nostre propi cos de manera constant que poc a poc està
escurçant la nostra vida i tot gràcies a l’estil de vida que ens fan portar.
Tot això son les reaccions del cos davant de la preocupació i por constant. En
aquest cas he posat un exemple una mica exagerat (l’atracament), però aquestes
situacions es donen quotidianament degut a les exigències de les feines dia rere dia,
el tracte entre les persones del teu voltant, etc.
Aquest estat constant d'estrès i ansietat acaba generant malalties mentals,

principalment les depressions, i és una de les causes més comunes d’aquesta
malaltia tan present en la nostra societat actual.
43
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Les emocions positives
Després de veure els efectes de les emocions negatives podem arribar a pensar
que són conseqüències exagerades i el nostre cos estaria en molt mala situació; el
motiu pel qual no notem pràcticament les conseqüències és gràcies a la presència
de les emocions positives.
Les principals emocions positives que afecten el sistema són l’alegria, l’esperança,
la il·lusió, la motivació i l’afecte.
Començaré explicant l’efecte que causen l’esperança, la il·lusió i la motivació que,

com us deveu imaginar, estan molt relacionades.
Per poder explicar l’efecte que causen posaré una situació bastant quotidiana i
l'explicaré.
La situació és la següent:
Has de realitzar una presentació oral important i sols disposes d’una setmana per
preparar-la. En altres paraules seria el següent: tens un temps limitat per realitzar un
treball, en aquesta situació la majoria de persones es repeteixen dos tipus de
paraules en el seu cap constantment: un tipus és “no tinc prou temps o em queda
poc temps” i l’altre és “encara tinc temps”. Aquest simple canvi de paraules genera
un canvi dràstic de percepció i fa que arribin aquests sentiments d’esperança i
il·lusió, per tant les persones que pensen com el primer tipus seran més propenses
a fer una mala presentació perquè la balança estarà decantada a l'estrès i l’ansietat
mentre que l’altre tipus podrà fer una millor presentació perquè la balança estarà
decantada cap a les emocions positives, que ara explicaré l’efecte que tenen en el
cos.
Per seguir l’exemple començaré per l'àmbit de l’esperança i la motivació. La

motivació té relació amb l'activitat del circuit de recompensa cerebral i la capacitat
de poder imaginar els beneficis que obtindrem en el futur davant l'assoliment d'un
objectiu.
44
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Produeix l'impuls necessari per a posar-nos en acció i enfrontar-nos als

desafiaments que puguin presentar-se.
La principal estructura del cervell involucrada en aquest procés es el cos estriat.
El nucli caudat i el putamen són àrees involucrades directament amb l'aprenentatge

procedural i la flexibilitat cognitiva. El putamen sembla exercir un important paper en
l'aprenentatge a través de reforç.
D'altra banda, l'estriat ventral està relacionat amb el sistema límbic, que és un
sistema format per diverses estructures cerebrals que gestionen respostes
fisiològiques davant estímuls emocionals i que guarden relació amb la memòria,
atenció, emocions, instints sexuals, personalitat i conducta.
Hi ha estudis que suggereixen que el nucleus accumbens septi té una funció

rellevant en la mediació de la recompensa i motivació. Un exemple és l'estudi
realitzat per l'equip dirigit per Matías Pessiglione, investigador de l’Inserm (Centre de
recherche en neurosciences de la Pitié Salpêtrière). Van identificar que l'estriat
ventral és la part del cervell que dirigeix la motivació durant les accions que
combinen l'esforç físic i mental.
Aquesta és l'explicació de la força que tenim quan volem aconseguir una

recompensa tot i que la tasca sigui molt àrdua; actualment la recompensa es pot
identificar amb reconeixement social, ja que hem desenvolupat una obsessió per
l’estatus social de cadascú o també pot ser el simple fet de sentir-se millor que els
altres tot i que no ens aporta res de manera directa; és un sentiment innecessari
desenvolupat per l’ambició dels humans de sentir-se superiors a les altres espècies,
aquest sentiment ens aporta gratificació i satisfacció, sentiments molt buscats per
l'ésser humà des de fa miles d’anys.
Ara em ficaré en l'àmbit més general, o sigui l’estil de vida i els sentiments més
quotidians.
45
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Per poder neutralitzar les conseqüències de les emocions negatives les positives
van de la següent manera. La principal emoció que més ens afecta de manera
quotidiana és l’afecte. Per poder explicar millor aquest efecte vull que vegeu el
següent experiment:
Es tracta d’una prova que es va fer en un centre d’investigació de macacos. La

prova tractava de separar els macacos petits de les seves mares i criar-los sols;
com a resultat van sortir macacos molt agressius i que van bloquejar dues famílies
de gens, la que els protegeix de les malalties i la del desenvolupament intel·lectual
del simi. Tot per falta d'afecte. Els van posar a interactuar amb una parella de micos
molt afectuosa i al cap de mesos van canviar la seva conducta a una de més
sociable i van desbloquejar la generació de les dues famílies de gens.
Si analitzem l’experiment podem veure que la falta d’afecte dels macacos va fer que
s’inclinés la balança a les emocions negatives i els macacos patissin les
conseqüències sense cap “remei’’, per dir-ho d’alguna forma, però quan són
exposats a l’afecte de manera màgica tornen a ser macacos normals. Òbviament,
això té una explicació.
Una persona que se sent estimada diàriament genera hormones com l’oxitocina i la
beta-endorfina, que són conegudes com les hormones de l’amor i la felicitat, a part
del nom que reben tenen efectes directes en el cos, per exemple l’oxitocina s’utilitza
en el part per començar o millorar les contraccions en el part; també serveix per
reduir el sagnat després del part. La beta-endorfina també és coneguda com un
medicament natural que té la capacitat de reduir el dolor físic. Aquestes dues
hormones ajuden al benestar d’una persona i és important tenir-les en compte.
L’efecte principal que té l’afecte en el nostre cervell és que en cas que una persona
sigui i se senti estimada diàriament la part encefàlica del cervell que era bloquejada
per l'activació de l'amígdala creix en gruix i això provoca que a aquella persona li
costi menys memoritzar informació, fa que domini el sistema parasimpàtic (que és la
contrapart del simpàtic) i com a resultat la persona és menys propensa a malalties
perquè té el sistema immunològic més desenvolupat i pren millors decisions, ja que
no anirà amb pressa i serà capaç de raonar millor.
46
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Llavors podem dir que una persona estimada és una persona més capaç
intel·lectualment que una persona estressada, amenaçada, etc.
47
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Part pràctica
1. Introducció
Amb la meva part pràctica tinc l’objectiu de demostrar els efectes al cos que ens
provoquen els processos fisiològics i mentals del cervell impulsat per les emocions
que tenim en el nostre dia a dia, que generen les interaccions amb el nostre voltant;
arran d’això un altre del objectius seria si es pot millorar la qualitat de vida canviant
la forma d’interactuar amb el nostre voltant.
Per aconseguir aquests objectius necessitava saber les emocions que senten
diàriament les persones del meu voltant i si pateixen símptomes dels efectes que
tenen aquestes emocions.
Per poder analitzar les persones del meu voltant vaig realitzar una enquesta amb el
Google Forms i la vaig compartir a les persones del meu abast, les quals han estat
principalment professor i estudiants.
Amb la intenció de donar més validesa a l’enquesta vaig formular les preguntes amb
l’objectiu d’evitar la paradoxa de l’observador (tracta del condicionament de la teva
resposta per la presència de l’observador o investigador). Ara passaré a presentar
les preguntes.
48
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
2. Preguntes de l’enquesta
En aquest apartat explicaré la finalitat que té cada pregunta i la relació que tenen
algunes preguntes.
1. Amb quin gènere t'identifiques?
Possibles respostes:
- Home
- Dona
- Altres
Aquesta pregunta no té un finalitat específica perquè el meu TR tracta de processos

del cervell; el gènere de la persona no hauria d’afectar-se en gran mesura, però l’he
fet per la possibilitat que el gènere pugui afectar algun tipus de pregunta.
2. Quina edat tens?
- Menor de 18
- Entre 18 i 24 anys
- Enter 45 i 54 anys
- Més de 54 anys
Amb aquesta pregunta vull determinar les diferències l’estil de vida de les noves
generacions amb les més antigues i com afecten a les respostes.
49
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
3. Estat actual
- Estudiant
- Treballant
- Tots dos
- Cap
Aquesta pregunta té la finalitat de conèixer l'àmbit social en el qual es troba la

persona diàriament per poder relacionar la seva situació amb la resta de preguntes.
4. Et sents estressat/ada o angoixat/ada sovint?
- Sí
- No
Aquesta pregunta té la finalitat de saber si l’enquestat està passant pels processos

mentals que provoquen les emocions negatives i poder relacionar aquests
processos amb les següents preguntes.
5. Et sents estimat/ada en el teu dia a dia per les persones que t'envolten?
- Sí
- No
Aquesta pregunta té la finalitat de saber si l’enquestat està passant pels processos

mentals que provoquen les emocions positives i poder relacionar aquests processos
amb les següents preguntes.
50
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
6. Durant el teu dia a dia veus una persona que odies a la feina o a
l'institut, que no puguis evitar?
- Sí
- No
Aquesta pregunta és més concreta i esta relacionada amb els processos mentals de
les emocions negatives i té la finalitat de demostrar un dels efectes de les emocions
negatives al cos.
7. Et costa memoritzar informació?
- Sí
- No
- Si és un tema que m'agrada no em costa però en els altres sí
Aquesta pregunta té la finalitat de demostrar un dels efectes provocat per les

emocions tant negatives com positives i observar les diferències.
8. Et molesta alguna part del cos o la tens lleugerament inflamada

(l'estómac, el cap, alguna part dels braços o cames, el pit, etc.) sense
cap explicació?
- Alguna part em molesta lleugerament o la tinc inflamada
- Cap part

emocions negatives i relacionar la resposta amb les altres preguntes.
51
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
9. Sols tenir refredats o malalties comunes?
- Sí
- Molt poques vegades
- No

emocions tant negatives com positives i observar la diferencia entre aquestes dues.
10. Ets sols sentir inferior a les persones del teu voltant?
- Sovint
- Molt poques vegades
- Mai
Aquesta pregunta té la finalitat de saber la situació de la persona i valorar els

processos mentals pels que està passant i comparar la resposta amb la resta de
preguntes
11. Et costa relacionar-te amb les persones del teu voltant (a la feina,
l'institut, al veïnat)?
- Em costa
- No em costa
- Només amb les persones que no conec

52
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
12. Creus tenir algun tipus d'addicció (pot ser a l'alcohol, el tabac, les
apostes, les begudes amb gas com la Coca-Cola, el mòbil o
l'ordinador)?
- Sí
- No en tinc cap

13. Et sents sol en la teva vida?
- Sí
- No
Aquesta pregunta té la finalitat de saber la situació de la persona i valorar els
processos mentals pels que està passant i comparar la resposta amb la resta de
preguntes.
14. Creus que les persones del teu voltant et comprenen?
- Sí
- Pràcticament cap
- Molt poques persones
- No, cap
Aquesta pregunta la e fet amb la intenció de comparar un estudi que demostra que
les paraules tenen efectes directes en el nostre cos.
53
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
15. Creus que entens perfectament com ets, la teva personalitat, la teva
forma de ser?
- Perfectament
- No del tot
Aquesta pregunta té la finalitat de conèixer superficialment el caràcter de la persona

i relacionar les respostes amb la resta de preguntes.
16. Estàs en un estat de preocupació constant (ja sigui per exàmens, per la
feina, per les factures, per les persones que t'envolten)?
- Sí, estic preocupat/ada molt de temps seguit
- No, quasi mai em preocupo de res o en ocasions molt puntuals
Aquesta pregunta és molt important i està relacionada amb bastantes més que
encara no he explicat perquè té la finalitat de saber si l’enquestat està en una
situació de preocupació constant (que ja he explicat anteriorment) i amb la resta de
preguntes per poder demostrar els efectes que ens causen al cos.
17. Dorms bé?
- Sí, quan em desperto no em noto cansat/ada
- No, quan em desperto noto el cansament dels dies anteriors
Aquesta pregunta té la finalitat de demostrar els efectes que provoquen les

emocions negatives
54
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
18. Portes bastants anys veient una pantalla durant moltes hores tots els
dies (l'ordinador, el mòbil, el portàtil, la televisió)?
- Sí
- Pràcticament ni una hora al dia
Aquesta pregunta té la finalitat de demostrar un dels estudis que he mencionat en la

part pràctica que explica que observar pantalles durant molt de temps deteriora
l’escorça orbitofrontal i per demostrar aquest fet la relaciono amb altres preguntes
que tenen a veure amb els efectes que causa aquest deteriorament.
19. Creus que ets una persona amb molta força de voluntat?
- Sí, tinc molta força de voluntat
- No, cedeixo fàcilment a les temptacions
Aquesta pregunta té la finalitat de demostrar un dels efectes dels processos mentals

negatius que prové del deteriorament de l’escorça orbitofrontal.
20. Ets una persona que es motiva amb objectius i s'il·lusiona fàcilment?
- Sí
- No
Aquesta pregunta té la finalitat de valorar la neuroplasticitat de les persones i com

afecten els processos del cos estriat al cos.
55
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
3. Resultats
He aconseguit un total de 204 respostes i ara passarem a analitzar-les.

1.
Com podem observar la majoria enquestats han sigut dones amb un total del 58,3%
(119 dones), la resta el componen els homes amb un 39,2% (80 homes) i un 2,5%
(5 persones) que s’identifica amb un altre gènere; utilitzaré aquesta pregunta més
endavant per trobar diferències en els efectes de les emocions en els homes, les
dones i altres gèneres.
2.
Les dues edats principals en les quals em centraré seran les persones entre 45 i 54
que són la majoria dels votants amb un 37,3% (76 persones) com a representants
de l’antiga generació a qui han afectat els canvis de la nostra actual societat i els
menors de 18 anys que són un total de 19,6% (40 persones), que representen la
nova generació i com s’estan desenvolupant.
56
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
3.
Com era deduïble, la majoria està treballant, formant un 71,1% (145

persones); també tenim un 19,6% (40 persones) d’estudiants que coincideix
amb el nombre de persones de menys de 18 anys i la resta la formen
persones que estan realitzant totes dues coses al mateix temps, amb un
7,4% (15 persones); finalment, les que no estan realitzant cap de les dues.
Amb això ja sé la situació diària en què es troben els enquestats.
4.
Gràcies a això podem saber els processos mentals que hauria d’estar passant
l’enquestat: el 56,9% (116 persones) que han respost sí haurien d’estar patint els
efectes de les emocions negatives i segons la meva predicció aquests efectes es
podran veure en les següents preguntes; en canvi, les persones que han respost no
haurien d’estar més inclinades als efectes de les emocions positives. Aquesta
pregunta està relacionada amb les preguntes següents.
57
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
5.
Amb això puc saber les persones que no senten afecte en el seu dia a dia, que és
un total del 95,1% (194 persones), i diferenciar-les amb les que no, que són el 4,9%
(10 persones). Observant les diferències podré comprovar que els meus objectius
sobre l'efecte de les emocions positives al cos està relacionada amb les preguntes
7, 9 i 11.
6.
Aquesta pregunta també està feta per demostrar un dels efectes de les emocions
negatives; està relacionada principalment amb la pregunta 16 i els seus efectes es
podran observar en la pregunta 8.
58
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
7.
Aquesta pregunta és una de les proves dels efectes de les emocions. Per poder
demostrar això he fet un recompte de les persones que han respost sí amb quina
resposta han marcat en la pregunta 4.
Podem observar que pràcticament el 80% se sent estressada, per tant està patint
els efectes de les emocions negatives; en canvi si observem els que han respost no
obtenim el següent:
Pràcticament la meitat de
les persones han respost
que no; és un canvi
considerable a tenir en
compte.
59
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
8.
Aquesta pregunta és una altra prova per demostrar l’efecte de les emocions
al cos. Com a total ha sortit que el 51,1% (105 persones) tenen molèsties i el
48,5% (99 persones) no tenen cap molèstia; està relacionada amb la
pregunta 6 i 16.
El 60 % de les persones que han respost que no estan en constant

preocupació no els molesta cap part del cos, en canvi si observem les
persones que estan en constant preocupació i les persones que han respost
sí a la pregunta 6 obtenim el següent:
Ara el 60% diuen que
alguna part els molesta;
amb això podem
confirmar la tensió que
genera un estat de
preocupació constant i
com perjudica el cos.
60
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
9.
Amb aquesta pregunta puc demostrar els efectes dels sistemes simpàtic i
parasimpàtic, que són determinats per les emocions. En total ha sortit que el 57,8%
(118 persones) poques vegades tenen refredats, el 25,5% (52 persones) no solen
tenir refredats o malalties comunes i l’últim 16,7% (34 persones) sí son propensos a
tenir aquestes malalties. Ara observarem la següent relació amb la pregunta 5:
No hi ha cap persona que a la pregunta 5 hagi respost no que no sigui propensa a

malalties; en altres paraules, les persones que no se senten estimades tenen el
sistema immunitari menys desenvolupat i això demostra l’efecte dels sistemes
parasimpàtics i simpàtics.
61
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
10.
Amb aquesta preguntar puc saber com se senten les persones i poder
relacionar-la amb les altres respostes.
11.
Amb aquesta pregunta puc demostrar un dels motius pels quals es generen
emocions negatives; està relacionada amb les preguntes 4 i 15.
En la pregunta 15 surt un 100% de respostes que diuen que no s'entenen a si
mateixos i com a conseqüència aquestes persones han tingut aquests resultats a la
pregunta 4:
El 90% està estressat. Això ho puc
interpretar de la següent manera: una
persona a qui li costa relacionar-se
segurament és perquè no s’entén a ella
mateixa i això causa un sentiment de
desorientació social que acaba convertint-
se en estrès i comencen els efectes
negatius.
12.
62
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Amb aquesta pregunta comprovo un dels efectes que causen els hàbits que
estem desenvolupant socialment, que té a veure amb el deteriorament de
l’escorça orbitofrontal; la
principal relació la té
amb la pregunta 18.
De totes les persones

que tenen addiccions, el
94% ha respost sí a la
pregunta 18. Podem
observar una forta relació que dona més validesa als estudis que s’estan
realitzant sobre el deteriorament de l’escorça orbitofrontal per culpa d’estar
moltes hores davant d’una pantalla.
13.
Amb aquesta preguntar puc

saber la situació en què es
troba l’enquestat i poder
relacionar-la amb les altres
respostes i l’efecte de les
emocions que està patint en
aquell moment.
14.
63
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Amb aquesta preguntar puc conèixer amb més detall la situació en què es troba la
persona a nivell social. Moltes persones poden pensar que és similar a la pregunta
5, però podem observar un gran canvi en les respostes. És una pregunta important
perquè una persona que se sent entesa realitza processos mentals més forts entorn
a les emocions positives; per exemple, ho
podem relacionar amb la pregunta 9.
Podem observar que les persones que se

senten enteses només un 12,7% té malalties
comunes sovint, per tant podem dir que una
persona que se sent entesa es més
saludable que una que no.
15.
Amb aquesta preguntar puc saber el tipus de persona que és l’enquestat i

relacionar-ho amb altres preguntes com he fet amb la pregunta 11.
64
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
16.
Aquesta pregunta té molt a veure amb la pregunta 4 i em fa saber si la persona es

troba en un estat de preocupació constant (explicat a la part teórica) i demostrar els
efectes i conseqüències que comporta això; també puc demostrar que aquest estat
és provocat per l'estrès i ho puc relacionar amb els processos mentals de l'estrès.
Del 61,3 % (125 persones) de les

persones que han respost que estan
constantment preocupades el 80 % estan
estressats. Això és suficient prova per
relacionar aquests dos estats mentals.
17.
65
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Aquest és un dels efectes principals causats per l'estrès i la preocupació constant.

Gràcies a l’enquesta he pogut comprovar que el 75% de persones que dormen
malament es troben en un estat de preocupació constant i això causa molts efectes
relacionats amb les preguntes 8, 11 i 12.
18.
Amb aquesta preguntar he pogut saber com afecten els hàbits de l’actual societat
als processos mentals del cos i ho he relacionat principalment amb les preguntes
11, 12 i 19, que tenen a veure amb l’estudi del deteriorament de l’escorça
orbitofrontal.
19.
66
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Aquesta pregunta és una de les conseqüències del deteriorament de l’escorça

orbitofrontal i és per observar com afecten els nous hàbits tecnològics (pregunta 18)
a les noves generacions, de la següent manera:
Del 30,4% de persones amb poca força de voluntat, el 60% són menors de 18 anys;
amb això podem observar la possibilitat que les noves generacions i la seva
implicació amb les pantalles està deteriorant poc a poc l’escorça orbitofrontal i això
es pot veure reflectit en les altres respostes.
20.
Amb aquesta preguntar puc observar la implicació del cos estriat en la resta de
respostes, com, per exemple, que de l’11,3% de persones que han respost no el 70%
no tenen força de voluntat, per tant podem observar que la força de voluntat no
només és afectada per l’escorça orbitofrontal sinó també pel cos estriat i el cos
estriat està molt més implicat en la gent jove (fins a 24 anys) que en l’adulta. Això
significa que la gent jove té més neuroplasticitat que l’adulta.
67
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
4. Conclusions
Després d’observar la part pràctica la meva conclusió es que he complert l’objectiu

de demostrar els efectes que tenen les emocions en el cos.
Podem veure evidències per exemple en l’anàlisi de la pregunta 9. Vaig fer aquella
pregunta amb l’objectiu de comprovar els efectes del sistema simpàtic i
parasimpàtic que, com ja explico en la part teòrica, el parasìmpatic domina quan el
cos està relaxat i se sent estimat, i el simpàtic al contrari; pot ser una mica ridícul
pensar que el desenvolupament del sistema immunològic té relació directa amb ser
estimat o no, però els resultats demostren que sí.
Una altra evidència pot ser l'anàlisi de la pregunta 8. Les respostes d’aquesta
pregunta ens demostren que no només ens afecten de forma cognitiva sinó també
física; a més, a l’afecta el 50% de 200 persones podem deduir que és un efecte
bastant comú entre la població i una de les causes de les inflamacions és la
pregunta 6, que com podem veure existeix una relació entre aquestes dues; per tant,
podem dir que la interacció amb les altres persones ens pot provocar dolor físic i
efectes negatius.
Però no tot és negatiu: en la pregunta 7 es pot observar la diferència entre les

persones a qui no els costa memoritzar informació i a les que sí; del primer grup un
80% està estressat, en canvi del segon només el 50%, i tot i que no ho hagi posat en
la part pràctica el 100% de les persones a qui no els costa memoritzar informació se
senten estimades en el seu dia a dia.
Podria posar més exemples, pero ja tenim prou evidències que les emocions afecten
el nostre cos, provocades per les interaccions diàries que tenim amb les persones
del nostre voltant.
68
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
L’altra conclusió a la qual he arribat és que podem millorar la qualitat vida canviant
els hàbits socials. Posaré un exemple per defensar la meva conclusió:
Una dona empresària sense cap problema de salut tenia un gran dolor d'estómac i
per molt que visités diferents doctors, cap era capaç d’explicar aquest dolor, fins que
va visitar un metge conegut anomenat Mario Alonso Puig. Mario també valorava el
poder de les paraules i després de parlar amb la dona va preguntar si veia una
persona que la posés tensa diàriament i la dona va contestar “el meu cap”; llavors la
recomanació que va fer Mario va ser canviés l’actitud amb el seu cap i intentés
portar-se bé amb ell. Com a resultat es va curar el mal d'estómac i a més a més el
seu cap va canviar dràsticament l’actitud que tenia amb ella i va passar a ser una
persona agradable.
Aquesta miraculosa cura que en principi no te explicació, després de llegir el meu

treball de recerca, té una explicació molt senzilla: el problema és que la majoria de
gent no coneix aquesta explicació i està patint sense saber el perquè.
El meu objectiu principal amb aquest treball de recerca és il·luminar aquesta gent i
fer que puguin veure amb uns altres ulls la seva vida i poder millorar-la a
consciència.
69
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Webgrafia
Imatges:
Fig. 1:
https://confilegal.com/20180729-las-palabras-tienen-impacto-en-nuestro-cuerpo/
Fig. 2:
https://es.wikipedia.org/wiki/Sistema_l%C3%ADmbico
Fig. 3:
https://www.psyciencia.com/amigdala-que-es-y-funcion/
Fig. 4:
https://es.wikipedia.org/wiki/Cuerpo_amigdalino
Fig. 5:
https://www.recursosdeautoayuda.com/hipotalamo-cuales-funciones/
Fig. 6:
https://psicologiaymente.com/neurociencias/hipocampo
Fig. 7:
https://es.wikipedia.org/wiki/T%C3%A1lamo_(sistema_nervioso)
Fig. 8:
https://es.wikipedia.org/wiki/Corteza_orbitofrontal
Fig. 9:
https://virtualpsychcentre.com/the-insula-anatomy-and-functions-of-this-part-of-the-
brain/
Fig. 10:
https://pt.wikipedia.org/wiki/C%C3%B3rtex_cingulado_anterior
Fig. 11:
https://www.lifeder.com/nucleo-estriado/
70
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Informació:
El Poder de las Palabras: la Ilustración Griega:
https://filosofia.ucr.ac.cr/wp-content/uploads/2017/02/Ilustrci%C3%B3n-griega.pdf
El modelo mágico egipcio: El poder de las palabras

https://www.tendencias21.es/egipto/EL-MODELO-MAGICO-EGIPCIO-EL-PODER-
DE-LA-PALABRA_a46.html
Tribus africanas:
https://www.samorini.it/doc1/alt_aut/ad/bellier-cantos-de-yage-y-mecedoras-mai-
huna.pdf
La memoria y la consciencia del agua en nuestro organismo

https://www.iagua.es/blogs/humilde-martin-lucas/memoria-y-consciencia-agua-
nuestro-organismo
Sistema límbico: partes, funciones y enfermedades:

https://www.psicologia-online.com/sistema-limbico-partes-funciones-y-
enfermedades-3824.html
Sistema límbico: ¿qué es y cómo funciona?

https://lamenteesmaravillosa.com/sistema-limbico-funciona/
Amígdala cerebral: estructura y funciones:

https://psicologiaymente.com/neurociencias/amigdala-cerebral
Cuerpo amigdalino
https://es.wikipedia.org/wiki/Cuerpo_amigdalino
Activitat hipotàlem i producció hormonal

https://ca.eferrit.com/activitat-hipotalem-i-produccio-hormonal/
Hipotálamo: qué es, estructura, funciones y hormonas implicadas:
https://cienciaybiologia.com/hipotalamo/
71
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
El hipocampo: qué es, anatomía y funciones

https://www.psyciencia.com/el-hipocampo-que-es-anatomia-y-funciones/
TÁLAMO O ESTRUCTURA DEL CEREBRO
https://www.fisioterapia-online.com/glosario/talamo-o-estructura-del-cerebro
LA CORTEZA ORBITOFRONTAL Y SU IMPLICACIÓN EN LOS PROCESOS

EMOCIONALES:
https://www.consejomexicanodeneurociencias.org/post/la-corteza-orbitofrontal-y-su-
implicaci%C3%B3n-en-los-procesos-emocionales
Corteza orbitofrontal: partes, funciones y características:

https://psicologiaymente.com/neurociencias/corteza-orbitofrontal
La ínsula: anatomía y funciones de esta parte del cerebro

https://psicologiaymente.com/neurociencias/insula
Ínsula: ¡tienes un secreto oculto en tu cerebro!

https://www.escoeuniversitas.com/insula-tienes-un-secreto-oculto-en-tu-cerebro/
Giro cingulado: partes y funciones - La Mente es Maravillosa

https://lamenteesmaravillosa.com/giro-cingulado-partes-y-funciones/
Núcleo estriado: qué es, función y ubicación

https://www.psicologia-online.com/nucleo-estriado-que-es-funcion-y-ubicacion-
6061.html
LA INFLUENCIA DE LAS EMOCIONES EN LA COMUNICACIÓN
https://carolinahernandezcoaching.es/la-influencia-de-las-emociones-en-la-
comunicacion/
72

Treball TR

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Treball TR

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

TREBALL DE RECERCA 2022-2023

El poder de les paraules

“Les paraules afecten el nostre cos diàriament”

Martí Viñals Tamarit

Tutor: Lluís González Segura

My research work tries to explain the emotions generated by the interactions

1. Origen del poder de les paraules………………………………………….……5

2. Parts del cos involucrades en aquests processos…………………………..10

Què és el sistema límbic?.............................................................................. .10

Què són els complexos amigdalins: ……………………………………….14

Grup basolateral: ……………………………………………………….14

Hipocamp i memòria:................................................................................. .21

Escorça orbitofrontal (EOF)...........................................................................26

3. Relació entre emocions, paraules i cervell…………………………………….35

Les emocions positives…………………………………………………………...44

1. Origen del poder de les paraules

En algunes tribus africanes tenien la creença que si els xamans agafaven un os

Davant la sorpresa de la gent, l'al·ludit es va omplir de fúria, va deixar anar diverses

El senyor es va calmar i li va dir al mestre: “L’entenc, i també demano disculpes i

El científic japonès Masaru Emoto va realitzar un experiment per a veure si les

2. Parts del cos involucrades en aquests processos

Què és el sistema límbic?

És un sistema format per diferents estructures cerebrals complexes ubicades al

És l’encarregat de regular les emocions;

El sistema límbic té un paper fonamental en

A continuació faré una explicació de cada part.

Què són els complexes amigdalins:

Tenim un total de 13 nuclis que s’agrupen en tres grups funcionalment diferents:

Aquest grup inclou el nucli lateral, basal i accessori basal. És gran i

Funcionalment, pertany al sistema límbic. Té connexions recíproques amb les àrees

Es projecta a tres llocs diferents:

- Nucli medial dorsal del tàlem

parahipocampal i l'escorça temporal. També, rep nombroses fibres neuronals des

Aquest grup modula diferents funcions del tàlem, com ara:

Resumidament aquestes són les estructures que envien fibres a l’amígdala:

Es troba en el centre de l'encèfal i, encara que la seva grandària és pràcticament el

Nucli arquejat: implicat en la funció emocional de l'hipotàlem. És responsable de

Nucli hipotalàmic anterior: es responsable de la dissipació de calor a través de la

Nucli lateral: regula la fam i la set

Nuclis papil·lars: implicats en la memòria a través de connexions amb l'hipocamp.

Nucli paraventricular: regula la secreció pituïtària mitjançant la síntesi d'hormones

Nucli preòptic: implicat en funcions parasimpàtiques relacionades amb

Nucli supraòptic: regulació de la pressió arterial i homeòstasi per l'hormona

Nucli supraquiasmàtic: regula els ritmes circadiaris.

Nucli medial ventral: implicat en el comportament agressiu i defensiu

Nucli medial dorsal: regula la sacietat

És una part de l'escorça cerebral on es condensen les neurones. En concret, forma

L'hipocamp ajuda les persones a processar i recuperar dos tipus de memòria: la

La memòria declarativa és la memòria relacionada amb fets i esdeveniments. Els

La memòria relacional espacial implica camins o dimensions. Per exemple, quan un

L'emoció i la memòria estan estretament relacionades. Ho sabem per experiència.

El sistema límbic està a càrrec de transferir informació a la memòria. A partir d'anys

Com a plasticitat em refereixo a la neuroplasticitat que es la capacitat de genera

Nucli dorsomedial: està involucrat en el comportament emocional i la memòria.

Nucli ventral anterior i ventrolateral: són nuclis de retransmissió motora que

Nucli posterolateral: està involucrat en la integració de la informació sensorial i en

Escorça orbitofrontal (EOF)

A causa de la seva participació en els mecanismes de processament d'emocions i

Anatòmicament, l’EOF es defineix com la part de l'escorça prefrontal que rep

Es creu que la desinhibició conductual observada en algunes formes de demència

La majoria d’aquests símptomes es veuen amb bastant freqüència en el nostre dia a

A més d'això hi ha estudis recents que relacionen el deteriorament de l’EOF amb

Juntament amb el orbitofrontal i altres estructures, és part de la isoescorça o