PSICOLOGIA FISIOLÒGICA II

TEMA 2: CONDUCTA AGRESSIVA

1. L’agressió des d’una perspectiva psicobiològica
Agressió = Estat emocional + conducta + intenció
Una conducta agressiva va acompanyada d’un fort estat emocional; hi haurà una
activació del SNA i una resposta a l’estrès.
La intencionalitat es la variable més important, perquè es la conducta exhibida per
un individu amb un estat emocional determinat, amb la intenció de fer mal a un
altre individu i que pot resultar a obtenir estatus, dominància, etc.
No es tan important el resultat de la conducta com la intencionalitat de la
conducta.
Agressivitat: estat de l’organisme que reflecteix la facilitat amb la qual pot
provocar-se l’agressió. Tots en determinades circumstancies podem mostrar
agressivitat.
Amenaça: conducta que pretén comunicar l’intent de comportar-se agressivament.
<<Si continues fent això em comportaré de forma agressiva>>.
Conducta defensiva: conducta típica de l’espècie mitjançant la qual un animal es
defèn de l’amenaça d’un altre. La defensa es conducta agressiva, encara que no
l’has començat tu, es en resposta a un atac o una amenaça. També es
estereotipada, excepte en humans.
Submissió: conducta estereotipada (que sempre es fa de la mateixa forma, típiques
de la espècie, difereix en humans) en respost a l’amenaça que evita un atac.
1.1. Bases biològiques de l’agressió: model bioexperencial
La conducta agressiva depèn de la mescla entre factors biològics + la experiència:
1) Sistemes neurals: grup de àrees cerebrals que tenen que veure en la conducta
agressiva i que fan que el subjecte siga molt o poc agressiu.
2) Química hemàtica: Substancies químiques que van en la sang que poden
augmentar o disminuir la conducta agressiva. Testosterona, adrenalina o
cortisol o dopamina pot augmentar la conducta agressiva. Oxitocina i
serotonina redueixen la conducta agressiva.
a. Alcohol  major agressivitat. El alcohol es desinhibidor, desperta els
instints agressius, ja no els controles. Una persona poc agressiva no ho
serà molt més en consumir alcohol.
b. Cocaïna  augmenta sobretot la fugida. Deuria ser incrementador de
l’agressió per les substancies que produeix, però s’observa fugida i
evitació social.
c. Abstinència de totes les drogues  augmenta l’agressió, perquè tens un
estat de frustració.

1
PSICOLOGIA FISIOLÒGICA II

3) Herència: heretar uns gens que et predisposen a la conducta agressiva o gens

que no ho facen. Els mascles són més agressius però perquè tenen més
testosterona, no per genètica. Pot dir com son alguns sistemes neuronals.
4) Aprenentatge: l’experiència ens fa més o menys agressius.

Hi ha un estímul ambiental (recepció) que activa el sistema neural de l’agressió, i es

donarà potser una resposta agressiva o no, una resposta motora o una resposta
emocional; i això depèn del sistema neural. Si es molt sensible, amb un estímul
menut, enseguida es desencadenarà la resposta, però sinó, potser l’estímul haurà
de ser més potent per a que el sistema s’active.
La sensibilitat del sistema neural activador ve determinat per:
- Sistema neural facilitador: si pesa més, serà més sensible. La seua estimulació
produeix agressió i la seua lesió/extirpació elimina l’agressió.
- Sistema neural inhibidor: si pesa més, serà menys sensible. La seua estimulació
disminueix l’agressió. Si es lesiona, sempre hi haurà una resposta agressiva.
- Per els factors estudiats anteriorment (aprenentatge, herència, química
hemàtica i sistemes neurals).
La conducta agressiva anirà acompanyada d’una conducta emocional. Si hi ha una
conducta emocional potser no hi ha conducta motora perquè es inhibida però de
eixa forma estàs inhibint en part també la conducta emocional.

2. Classificació de la conducta agressiva

- Intraespecífica: entre membres d’una mateixa espècie. Sobretot entre mascles,
generalment.
- Interespecífica: entre membres de diferent espècie. Presa i depredador.

2
PSICOLOGIA FISIOLÒGICA II

Classificació de Brain (1982)

- Predadora: predador contra la presa. Interespecífica.
- Ofensiva: el que inicia la conducta agressiva. Intraespecífica sobretot.
- Defensiva: conducta agressiva que fa el subjecte per a defendre’s de la
conducta ofensiva. Intraespecífica sobretot.

2.1. Tipus d’agressió animal (Moyer, 1976)

1) Agressió predadora
Es interespecífica. Està relacionada en l’alimentació. És molt poc emocional.
Es poc dependent del sexe.

2) Agressió entre mascles

Es intraespecífica. Són molt important la testosterona i les feromones. Les
feromones estan vehiculades per l’orina i produïdes sota el control de la
testosterona.
En ratolins, els mascles no ataquen als ratolins castrats ni tampoc a ratolins
marcats amb orina de femelles (controlat per l’òrgan vomeronasal).
Sempre hi ha un que es rendeix i no hi ha massa mal.

3) Agressió relacionada amb el sexe

Conducta agressiva per a aconseguir una parella sexual. Es barallen els
mascles per a aconseguir una femella. O femelles barallant-se per un
mascle.

4) Agressió maternal
De la mare per cuidar a les filles. L’objectiu màxim de les femelles lactants
és protegir a la cria. Serà un atac molt directe, la mare pot arribar a matar a
l’intrús. Es defensiva.

5) Agressió irritable
És una agressió induïda per la frustració. L’animal s’espera un reforç i no li’l
dones i presenta una conducta agressiva per estar molt irritat.

6) Agressió induïda per la por

Es defensiva. El subjecte no pot fer altra cosa més que agredir. És molt
emocional.

7) Agressió instrumental
L’agressió es fa per a aconseguir una altra cosa.

2.2. Tipus d’agressió en essers humans

3
PSICOLOGIA FISIOLÒGICA II

1) Agressió emocional afectiva

La principal causa és la frustració, desencadena una emoció que no controla
i fa la conducta agressiva. Encara que no es premeditat, si que hi ha intenció
de fer mal. Hi ha un estat emocional super intens.

2) Agressió instrumental
Es dona en la majoria de casos d’agressió en humans, ja que es dona quan
hi ha una finalitat, ja siga a curt o a llarg termini. És apresa i no té un
component emocional fort.

3) Agressió sexual
Mascle contra femella. L’estímul que promou la conducta es el desig o
l’impuls sexual. Es susceptible de tractaments (fàrmacs o castració) o no,
perquè la conducta ha pogut ser apresa. Es podria incloure la violència de
gènere però no sol incloure’s perquè hi ha més factors socials.

4) Agressió induïda per la por

Agressió defensiva. L’humà veu la seua vida amenaçada i no pot fer res més
que agredir.

3. Estructures neurals de la conducta agressiva

Sistemes per a l’agressió
Grup d’estructures que són la base neuroanatòmica de l’agressió. Són un conjunt
de neurones i fibres nervioses que estan per diversos nivells cerebrals i funcionen
com una unitat.
3.1. Estudis en animals
El control neural de la conducta agressiva és de tipus jeràrquic.
Els sistemes perceptius avisen l’hipotàlem i l’amígdala que activen circuits
neurals del tronc de l’encèfal que son responsables dels moviments musculars
que un animal realitza per a l’atac o la defensa.
- Substància grisa periaqüeductal: l’aqüeducte de Silvi comunica el tercer i quart
ventricle, i la substancia grisa està envoltant-lo. És única però te dos parts, la
part dorsal i la part ventral, cada una es per a una conducta agressiva.
o Agressió defensiva (aversiva)
o Agressió predadora (reforçant)
- Amígdala: participa tant excitant com inhibint la conducta agressiva. Depèn de
com s’active es donarà agressió defensiva o predadora.
- Hipotàlem: Depèn de com s’active es donarà agressió defensiva o predadora.
o Lateral: important per a la conducta agressiva.
o Medial: important per a la conducta agressiva.

4
PSICOLOGIA FISIOLÒGICA II

Depredació
La part important és la substancia grisa periaqüeductal ventral, i esta
controlada per l’hipotàlem lateral. L’hipotàlem lateral s’activa perquè s’adona
que hi ha una presa i allibera i envia, un neurotransmissor excitador, glutamat,
a la SGP ventral i l’activarà, de forma que sorgeix la conducta de la predació.
L’activació de l’hipotàlem medial suposa una inhibició, mitjançant l’alliberació
de GABA, de l’hipotàlem lateral i no es pot donar depredació.
La defensa implica una inhibició de la defensa.
Defensa
La defensa és una agressió com a resposta a una amenaça i a altra agressió
sobre ell. La defensa està controlada per la substancia grisa periaqüeductal
dorsal, que està controlada per l’hipotàlem medial de forma excitadora. Quan
s’activa l’hipotàlem medial s’alliberen aaee (aminoàcids excitadors) sobre la
SGP dorsal, esta s’activa i provoca que l’animal faça ira defensiva.
En la defensa també intervé l’amígdala. Si s’activa el nucli basal, estimula
directament la SGP dorsal mitjançant aaee. Si s’activa el nucli medial, estimula
indirectament la SGP dorsal, mitjançant l’hipotàlem medial. El nucli medial
allibera substancia p sobre l’hipotàlem medial i l’activa i aquest allibera aaee
sobre el SGP dorsal i l’activa i es dona la ira defensiva.
El nucli central de l’amígdala envia un inhibidor, la encefalina, a la SGP dorsal,
de forma que no s’activarà i la defensa no serà mitjançant agressió.

3.2. Estudis en humans

Amígdala: incrementa l’agressió, la ira i les reaccions violentes.

5
PSICOLOGIA FISIOLÒGICA II

Escorça prefrontal: inhibeix l’agressió. Controla la violència impulsiva i les

emocions. Una lesió augmentarà l’agressió i eliminarà les reaccions emocionals.
Estudis de neuroimatge: conducta agressiva en adolescents es relaciona
positivament amb el volum de l’amígdala i negativament amb el volum de
CPFm (escorça prefrontal medial). Els assassins violents presenten disminució
de l’activitat prefrontal i augment de l’activitat de l’amígdala.

Síndromes general que poden alterar l’agressió

- Demència senil
- Síndrome de Korsakoff
- Ràbia
- Síndrome de Lesh Nyhan
- Epilèpsia

6
PSICOLOGIA FISIOLÒGICA II

Trastorns psiquiàtrics més freqüents associats a conductes agressives

Tumors cerebrals en:

- Lòbul límbic
- Lòbul temporal
- Lòbul frontal
- Regió septal
- Hipotàlem

3.3. Lesions cerebrals i agressió

Lesions bilaterals del lòbul temporal: síndrome de Kluver Bucy. S’experimenta
una disminució de l’agressió, hipersexualitat, bulímia i dèficits de memòria.
Si es lesiona l’amígdala: major efectivitat per a reduir l’agressió, amb mínims
efectes colaterals.
CASOS DE CONDUCTA AGRESSIVA EN HUMANS
- Emocional afectiva
- Instrumental
- Induïda per la por
- Sexual
- Provocada per tumor cerebral

4. Bioquímica de l’agressió
Testosterona: incrementa l’agressió
Serotonina: inhibeix l’agressió

7
PSICOLOGIA FISIOLÒGICA II

4.1. Testosterona en animals

Els nivells de testosterona son baixos en la infantessa. La conducta agressiva
apareix o es reforça durant la pubertat quan augmenten els nivells de
testosterona.
La castració quirúrgica o química redueix l’agressió. La injecció de testosterona
la restableix.
Implant de testosterona en Àrea Preòptica Medial (APM). Aquesta estructura te
molt que veure en la conducta sexual masculina, i hi ha molts receptors de
testosterona.
ANDROGENS
- Efectes organitzadors: sensibilitza circuits neurals. Ocorre en l’etapa prenatal,
prepara l’organisme per a ser masculí o femení, depenent de si hi ha les
substancies químiques masculinitzadores o no.
- Efectes activadors: tenen lloc en la pubertat, perquè comença a produir
testosterona i s’activa el circuit preparat.
Experiments en mascles: es fa una castració perinatal, i l’animal no
s’organitzarà completament. Si es dona testosterona després dl naixement
s’organitza i si es dona testosterona en l’adolescència (animal adult) s’activa. Si
no es dona testosterona en alguns dels casos, es a dir, si no s’organitza o no
s’activa, l’agressivitat que es donarà serà baixa.

8
PSICOLOGIA FISIOLÒGICA II

Experiments en femelles: la testosterona també facilita l’agressió entre

femelles. Es masculinitza el cervell de les femelles injectant testosterona en la
vida prenatal. Les femelles que també reben testosterona en l’adolescència es
comporten com un mascle. De la mateixa forma que en els mascles, si no
s’activa, es a dir, si no es dona testosterona, no es donarà una conducta
agressiva elevada.

Estudis de col·locació en l’úter: els rosegadors es col·loquen com pèsols en una

beina. Es diferencien femelles 0M (no te cap mascle prop), 1M (te un mascle
prop) i 2M (te dos mascles prop). Les femelles 2M son més agressives perquè
està exposada a la testosterona q alliberen els mascles.
4.2. Testosterona en humans
En xics la conducta agressiva apareix o es reforça durant la pubertat (10-15
anys): augment en nivells de testosterona i androstendiona.
En estudis amb bessons, quan son dos xiques, son menys agressives que quan
son un xic i una xica.
Xiques amb hiperplàsia adrenal congènita o síndrome adrenogenital: l’escorça
suprarenal produeix un excés d’andrògens (testosterona). Aquestes xiques
seran més agressives. Són xiques amb cervell masculinitzat.
Relació positiva entre nivell de testosterona i agressivitat en veterans EEUU.
Homes que prenen esteroides son mes violents
Estudis amb problemes metodològics (establiment de causalitat, mostra, etc).

9
PSICOLOGIA FISIOLÒGICA II

4.3. Control hormonal de l’agressió

CASTRACIÓ
Redueix els crims sexuals, especialment els de natura violenta. Pot ser
quirúrgica o química. Però no està demostrada la seua efectivitat en altres tipus
d’agressió.
4.4. Serotonina
Inhibeix conductes de risc com l’agressió.
- Estudis de 5-HIAA (metabòlit de la serotonina) en LCR en mones joves: a menys
5-HT, més conducta de risc com l’atac d’animals més grans, i mort precoç.
- Estudis en rates. Es fa una criança selectiva d’animals dòcils. Les rates que
obtens de creuar rates molt dòcils presenten alts nivells de serotonina.
Estudis en humans
- Component genètic en agressió i conducta antisocial.
- Serotonina: paper inhibidor en l’agressió.
- 5-HIAA baix  correlaciona amb agressivitat i conducta antisocial
- Nivells baixos de SERT (transportador de serotonina) en CPFm en persones amb
violència impulsiva.
- Prozac (ISRS) augmenta l’activitat de la CPFm i disminueix l’agressió.

INHIBIDORS DE L’AGRESSIÓ
- Oxitocina
- Serotonina
- Fluoxetina: incrementa els nivells de serotonina ja que impedeix la recaptació.
- Fenfluramina: incrementa els nivells de serotonina afavorint l’alliberació.
- Antagonistes de la dopamina (halaperidol)
- Antagonistes d’opiacis (naloxona i naltrexona)
- GABA
ESTIMULADORS DE L’AGRESSIÓ
- Vasopressina
- Dopamina
- Adrenalina
- Noradrenalina
- Acetilcolina
- Testosterona

10
PSICOLOGIA FISIOLÒGICA II

COM S’ESTUDIA L’AGRESSIÓ ENTRE MASCLES EN EL LABORATORI

Anàlisi etoexperimental de la conducta agonística en ratolins
- Conducta agonística: conducta que fa un animal quan es troba amb altre
animal.
Passes per a l’estudi de l’agressió entre ratolins:
1) Interacció entre dos ratolins mascle en un àrea neutral (10 mins). Ratolí
experimental agressiu (aïllat 1 mes) VS oponent no agressiu (anòsmic). L’àrea
neutral és un àrea que es nova per als dos ratolins.
2) Càmera
3) Gravació de vídeo
4) Visualització del vídeo per anàlisi conductual.
Etograma: categories conductuals observables durant la gravació
- Cuidat corporal
- Escarbar
- Exploració no social: mirar l’ambient però no a l’altre animal.
- Exploració a distancia: mira l’altre animal però sense tocar-lo.
- Investigació social: contacte no agressiu amb l’altre animal.
- Amenaça: contacte agressiu o colpejar el terra amb la cua.
- Atac: mossegar, perseguir o carregar contra l’altre animal.
- Evitació – fugida.
- Defensa – submissió.
Aplicacions:
- Potencial anti-agressiu de fàrmacs.
- Efecte de les drogues sobre la conducta agonística.

11