Exàmen de Valencià 07/02/23 Nom:

1- Llig el fragment i respon les qüestions (1)

Això era una volta dos germans, Joan i Maria, mentiders, egoistes i malfaeners, feien eixir els cabells verds a
pares i mestres. Si un dia, la mare deia: «Ajudeu-me a agranar la casa, aneu a fer una comanda, ordeneu
l’habitació...» Aquells dos bordets fugien a cametes em valguen. Si un altre dia era el pare qui manava: «Pareu taula,
esteneu la roba, passegeu el gos...» Aquells dos s’amagaven davall les pedres. A classe, la cosa no anava millor. Joan
i Maria organitzaven un canyaret rere l’altre, eren el terror emplomat, no feien ni un brot de faena, robaven els
estoigs als companys, els trencaven els llapis, repartien pessics i bescollades...
Per començar, la mestra no sabia a qui encomanar-se.
–Ai, uns xiquets tan menuts i són més roïns que el pa florit. Què faríem per canviar-los? De xicotet s’adreça
l’arbret, si no actuem ara, es convertiran en uns malànimes.
En això, «plof», va esclatar un núvol de polseguera i aparegué una fada o bruixa bona.
–Què et passa, a què ve tant de moc i plorera?
–Tinc dos alumnes de la pell del dimoni. No en pensen una de bona. No volen compartir, s’inventen falòrnies,
es barallen amb els companys i mouen un desgavell rere l’altre.
La bruixa padrina va escoltar totes les queixes de la mestra i va remenar, amb gràcia, la vareta de
virtuts.
–No patisques, me’n vaig al pati a enraonar amb ells. Tu deixa-ho en mans de la meua vareta de virtuts. «Tirolí,
tirolà, des d’ací, me’n vaig allà.»
«Plof». La bruixa va despararéixer, enmig d’un altre núvol de pols. I es va traslladar al pati, tot just al racó on
Joan i Maria guaitaven els altres xiquets, pensant a qui li robarien l’esmorzar, a qui el farien plorar o a qui
entabanarien amb alguna mentida.
–Ei, vosaltres dos, sabeu qui soc?
Es van quedar estranyats, amb cara de peix bollit.
–No, qui és vosté? La nova dona de la neteja?
–La cuinera del menjador de l’escola.
Ho van amollar per fer la gracieta i rigueren com les raboses: «Hi, hi, hi». La bruixa bona va contestar:
–Soc la vostra bruixa padrina. I m’he assabentat que sou uns bandarres. Això canviarà, i tant! A partir d’ara, cada
vegada que feu una mala acció, vos caurà una dent. Per exemple, ara: «Tirolí, tirolà, des d’ací, me’n vaig allà.»
La bruixa va desparéixer. Joan i Maria no s’espantaren gens ni miqueta. Eren uns descreguts. Durant el pati,
Maria va calfar l’orella a una xiqueta perquè malpensara de les amigues. I Joan va espentar dos xiquets més menuts
que ell. Però quan van tornar a casa, la mare els va preguntar:
–Què vos ha passat? Heu caigut un bac?
–Per què ho dius, mare?
–Vos falta una dent de davant, a cadascun! «Clec», una
altra dent rodant per terra.
Per últim, abans de sopar, havien dit tantes mentides i perpetrat tantes malifetes, que ja no els quedava ni una
dent. Però la seua història, només acabava de començar.

a) Indica l’estructura del text.

b) Fes-ne un resum.

1
2 Respon a partir del text (1)
a) Quina classe de narrador té?
b) Indica de quina classe són els connectors en negreta i escriu-ne un més, de cada classe.

3 Explica la diferència entre rondalla, llegenda i conte d’autor. Posa’n exemples (1)

4 Identifica els complements de les oracions següents i substitueix-los per pronoms febles (1)
a) He comprat una tauleta.
b) Has vist això?
c) Vindràs a l’excursió?
d) Estava pensant en tu!
e) És la persona ideal.

5 Completa la graella amb els temps verbals de passat (1)

Tem preparava

collia

sentírem

vau parlar

6 Completa amb les alveolars adequades (1)

....... ebra le.......ió ona
....... mi.......ió ca.......a
po.......ar nece.......itat pa.......ar cla.......e abra.......ada
serio.......a ra.......a go.......et for.......a . ..... ero
7 Explica (1)
a) La Crònica de Jaume I.