Apunts - Aleix Gomez Subarroca - Cinesiologia - 3r Parcial

3r PARCIAL
CINESIOLOGIA I TECNOLOGIA DE L’EXERCICI FÍSIC

UdP 3. EXERCICIS FUNCIONALS I COMPENSATORIS – FRANCESC CORBI
Aleix Gomez Subarroca – 4t CAFE + GEP – 6/1/2021
1
“Creure en els impossibles és la

manera més valenta de creure. “
- eternesparaules.
APUNTS TEÒRICS 3r PARCIAL CINESIOLOGIA I TECNOLOGIA DE L’EF ALEIX GOMEZ SUBARROCA

2
En aquest document es troba la matèria pel parcial 3 de

Cinesiologia, la part del Francesc Corbi. Hi ha les classes teòriques
+ les preguntes tests de final de cada tema.
Últim esforç i ja tenim Cinesiologia!
PD: Comparteix amb aquells i aquelles que s’ho mereixen, i que

t’apreciïs tant o més que a tu mateixa.

3
ÍNDEX
TEMA 1.- BASES DE L’ENTRENAMENT FUNCIONAL .................................................... 6
1.1.- QUINA ÉS LA QUALITAT FÍSICA FONAMENTAL? ................................................... 6
1.1.1.- NOU PARADIGMA. CAP A ON ANIREM? ........................................................ 7
1.1.2.- ORIENTACIONS DE L’ENTRENAMENT DE LA FORÇA...................................... 8
1.2.- EL CARTÍLAG ....................................................................................................... 11
1.2.1.- CARACTERÍSTIQUES ESTRUCTURALS DEL CARTÍLAG ................................... 11
1.2.2.- GRAN PROBLEMA DE L’ENTRENAMENT ...................................................... 11
1.2.3.- SEMPRE EXISTEIXEN TEIXITS AMB MALA CAPACITAT D’ADAPTACIÓ ......... 12
1.3.- CORBA D’ADPTACIÓ DE SEYLE ............................................................................ 13
1.4.- ADAPTACIÓ DEL TEIXT MUSCULAR .................................................................... 14
1.4.1.- VOLUM I CAPACITAT DE GENERAR FORÇA NO ÉS EL MATEIX .................... 14
1.5.- CARACTERÍSTIQUES L’ENTRENAMENT ESTRUCTURAL ....................................... 15
1.5.1.- EXMPLES VÍDEOS ......................................................................................... 16
1.6.- ENTRENAMENT FUNCIONAL .............................................................................. 17
1.6.1.- CARACTERÍSTIQUES ENTRENAMENT FUNCIONAL ...................................... 18
1.6.2.- AGUNES CONSIDERACIONS ......................................................................... 19
1.6.3.- DIFERÈNCIES ENTRE EXERCICIS POLI I MONOARTICULARS ......................... 20
1.6.4.- ACTUACIÓ DE L’ENTRENAMENT FUNCIONAL ............................................. 20
1.6.5.- ALTA CAPACITAT D’ESPECIFICITAT .............................................................. 21
1.7.- ACCIÓ ARTICULAR DESACONSELLADA (AAD) ..................................................... 22
1.7.1.- PASSOS A SEGUIR EN LA SEECCIÓ I CREACIÓ DE TASQUES ......................... 23
1.7.2.- ORIENTACIONS DE L’ENTRENAMENT .......................................................... 23
1.8.- QUIN TIPUS D’ENTRENAMENT ÉS MÉS ACONSELLABLE? .................................. 25
1.8.1.- NIVELLS ORGANITZACIÓ DE LA FORÇA........................................................ 25
1.8.2.- QUAN HE D’ENTRENAR?.............................................................................. 26
1.9.- QUINS SÓN ELS PILARS DE L’ENTRENAMENT FUNCIONAL ................................ 27
1.10.- PRINCIPIS DE CORRESPONDÈNCIA DINÀMICA ................................................. 28
1.10.1.- ZONA D’ACCENTUACIÓ DE LA FORÇA. ...................................................... 29
1.10.2.- AMPLITUD I DIRECCIÓ DE MOVIMENT...................................................... 35
1.10.3.- RÈGIM DE TREBALL MUSCULAR - NIVELL INDIVIDUAL D’ACTIVACIÓ
MUSCULAR ............................................................................................................. 36

4
1.10.4.- RITME I DURACIÓ DE LA FORÇA ................................................................ 37
TEMA 2.- L’ELECTROESTIMULACIÓ .......................................................................... 38

2.1.- QUÈ ÉS? .............................................................................................................. 38
2.2.- APLICACIONS ...................................................................................................... 38
2.3.- EFECTES DE DIFERENTS TIPUS DE FREQÜÈNCIA ................................................. 40
2.4.- COL·LOCACIÓ ...................................................................................................... 41
2.5.- PRODUCTES EXISTENTS ...................................................................................... 42
2.5.1.- DISPOSITIUS BLUETOOTH ............................................................................ 42
2.5.2.- ARMILLA ELECTROESTIMULACIÓ O BODY-TECH ......................................... 43
2.6.- COMBINACIÓ DELS ELECTROESIMULADORS I EXERCICI ACTIU .......................... 44
2.7.- PREGUNTES TEST ELECTROESTIMULACIÓ .......................................................... 45
TEMA 3.- BASES DE L’ENTRENAMENT PREVENIU ..................................................... 46

3.1.- LES CARACTERÍSTIQUES DE LES TASQUES .......................................................... 46
3.2.- CONCEPTES D’ENTRENAMENT COADJUVANT.................................................... 46
3.2.1.- CONJUNT DE SISTEMES D’ENTRENAMENT COADJUVANT .......................... 46
3.2.2.- ANÀLISI DEL CONTEXT ................................................................................. 47
3.3.- FASES PER LA CREACIÓ D’UN MODEL DE PREVENCIÓ (proposades per Van
Mechelen) ................................................................................................................... 48
3.4.- CARACTERÍSTIQUES DE LES TASQUES PREVENTIVES ........................................ 49
3.4.1.- INDIVIDUAL.................................................................................................. 49
3.4.1.1.- CAUSA D’APARICIÓ DE LA PATOLOGIA .................................................... 50
3.4.2.- ESPECÍFIC ..................................................................................................... 52
3.4.3.- INTEGRAT .................................................................................................... 56
3.4.4.- VIVENCIAT ................................................................................................... 57
3.4.5.- CONTINUÏTAT .............................................................................................. 57
3.4.6.- PRECOÇ ........................................................................................................ 58
3.5.- TIPUS D’UNITATS D’ENTRENAMENT: ................................................................. 59
3.5.1.- TASQUES COADJUVANTS FONAMENTALS .................................................. 60
3.5.2.- TASQUES COADJUVANTS REGULADORES ................................................... 60
3.5.3.- TASQUES COADJUVANTS COMPLEMENTÀRIA ............................................ 61

5
3.6.- ORGANITZACIÓ DE TASQUES COADJUVANTS .................................................... 61

3.6.1.- VOLUMS D’ENTRENAMENT COADJUVANT AL LLARG DE LA TEMPORADA . 61
3.6.2.- VOLUMS D’ENTRENAMENT COADJUVANT AL LLARG DEL MICROCICLE
SETMANAL .............................................................................................................. 62
3.7.- PREGUNTES TEST ENTRENAMENT PREVENTIU .................................................. 62
TEMA 4.- ENTRENAMENT DE LA CAPACITAT DE REEQUILIBRACIÓ ............................ 64

4.1.- INTRODUCCIÓ ..................................................................................................... 64
4.2.- CONCEPTE D’EQUILIBRI ...................................................................................... 64
4.3.- CONCEPTE D’EQUILIBRI-POSTURA ..................................................................... 65
4.4.- TIPUS DE REEQUILIBRACIONS ............................................................................ 65
4.5.- MECANISMES FONAMENTALS DE REEQUILIBRACIÓ EN BIPEDESTACIÓ ............ 66
4.5.1.- MECANISMES DE RECOLLIDA D’INFORMACIÓ AFERENT ............................ 67
4.6.- REACCIONS D’EQUILIBRI..................................................................................... 69
4.7.- OCLUSIÓ BUCAL vs. POSTURA ............................................................................ 69
4.8.- EFECTES SOBRE EL TONUS MUSCULAR .............................................................. 70
4.9.- POSTURA DE VALORACIÓ ................................................................................... 71
4.9.1.- ANGLE DE SEPARACIÓ ................................................................................. 72
4.9.2.- CONDICIONS DE LA VALORACIÓ.................................................................. 73
4.10.- VALORACIÓ DE L’EQUILIBRI POSTURAL ........................................................... 73
4.10.1.- PLATAFORMA DE FORÇES ......................................................................... 73
4.10.2.- VALORACIÓ DE LA CAPACITAT DE REEQUILIBRI POSTURAL DE L’ESCOLA
ANGLOSAXONA O AMERICANA .............................................................................. 74
4.10.3.- VALORACIÓ DE LA CAPACITAT DE REEQUILIBRI POSTURAL DE L’ESCOLA
FRANCESA ............................................................................................................... 75
4.10.4.- VARIABLES ANALITZADES .......................................................................... 76
4.11.- ASPECTES A CONSIDERAR EN EL TREBALL DE REEQUILIBRACIÓ (Corbi) .......... 78
4.11.1.- NIVELLS DE DIFICULTAT ............................................................................. 79
4.12.- PREGUNTES TEST ENTRENAMENT PREVENTIU ................................................ 80

6
TEMA 1.- BASES DE L’ENTRENAMENT FUNCIONAL

1.1.- QUINA ÉS LA QUALITAT FÍSICA FONAMENTAL?
En l’esport, hi ha èpoques que apareixen modes,
metodologies d’entrenament que es posen de moda i
després desapareixen.
Quan ell estava d’alumne a INEFC BCN li van dir que

qualitat fonamental era la resistència, capacitat sobre la
qual s’organitzava l’entrenament.
No es té en compta la lògica interna dels

esports. Molt il·lustrativa, però ja ha deixat de
tenir vigència. Metodologies entrenament
basades amb l’atletisme. S’equiparava un
esport del futbol com el d’atletisme. Són molt
diferents.
Podem observar col·lectiu arbitratges futbol,

on es veuen tests que se’ls hi aplica, que són de resistència.
Actualment la capacitat fonamental és la Força. Autors com Julio Tous, que afirmen
que tot l’entrenament és força. Per poder aguantar course navette, necessites força.
Perquè es materialitzi la força necessitem substrats energètics i altres aspectes.

7
Quan temps tinc per aplicar la força o quan ràpid? Força explosiva o ràpida.
Quan temps sóc capaç de mantenir-la? Resistència a la força.
Paradigma actual, però que també canviarà d’aquí un temps.
1.1.1.- NOU PARADIGMA. CAP A ON ANIREM?
S’estructurarà a partir de les necessitats que planteja qualsevol esport? Quina és

aquesta necessitat que tenen tots en comú?
- La capacitat de gestió del moviment., realitzada pel sistema nerviós.
Ser flexibles, i no quedar-nos en què tot és força. Darrere de la força hi ha component

nerviós. Hi ha cert canvi, quan entrenaven fa temps era squat, bessons, rem, i etc.
Actualment, hi ha entrenaments més rics i complexes des del punt de vista de la gestió
de moviment.
VÍDEOS EXEMPLES
Vídeo 1: Tasques creades per desenvolupar Sistema nerviós a jugadors de tennis.

L’ESPORTSITA realitza diferents tasques d’entrenament de força, però també treballa
diferents aspectes de presa de decisions.
- Reorientar la seva percepció. Desplaçar costat

oposat entrenador.
- Anar responent diferents aspectes.
- Ens qüestionem si amb això jugarà millor a futbol?
A vegades a l’entrenador li interessa introduir una variabilitat, o un component

comercial.
Un altre del bàsquet, seria anar botant la pilota i anar memoritzant cartes. Estudis que
demostren que quan tu exigeixes al sistema nerviós que treballi en diferents tasques,
la prestació e la tasca com el botar, es veu reforçada per
la necessitat d’estar pensant en les cartes o estàs botant
la pilota. Capacitat que sistema nerviós en ser fer
diferents tasques, suposa millor implicació d’aquest
sistema nerviós. Podria reduir les lesions també.

8
Tasques pensades per a esports amb presa de decisió i on aquesta es realitza a partir
de l’anàlisi de l’entorn o context. En aquest cas és context simplificat amb colors,
números, lleters.
1.1.2.- ORIENTACIONS DE L’ENTRENAMENT DE LA FORÇA
Quines orientacions en funció de l’objectiu que vull aconseguir
Orientació de força es fa en primer lloc a l’entrenament de la tècnica: per poder llançar

a cistella des d’una distància ha d’haver tècnica però també força que et garanteixi
aquesta prestació. Quan plantegem tasques de tècnica, hi ha d’haver un
desenvolupament de la frac.
En extrem contrari trobem l’entrenament cognitiu, capacitat de fer tasques de força on

hi ha presa de decisions o orientacions específiques. Per exemple, els colors potser sí
però diferents operacions matemàtiques no tenen molta especificitat.
En aquesta Udp3 ens fixarem en:
- Orientació estructural de la força.
- Orientació funcional de la força.
Entrenament estructural vol dir que perquè desenvolupem diferents exercicis o

millorem en el nostre patró motor hem de tenir clar que existeix un prerequisit
fonamental, i aquest és que l’estructura anatòmica (diferents teixits i sistemes que
creïn el patró) estiguin lo suficientment adaptats per a guanyar les exigències que el
patró impliqui.
Quan realitzo algun tipus d’activitats haig de tenir clar que els tendons, fàscies,
lligaments, han d’estar adaptats per tal de poder fer correctament aquest exercici. SI
aquest teixit no està adaptat pel nivell d’exigència, l’esportista es pot lesionar. Gran
part de lesions entrenament venen d’una mala capacitat de suportar l’exercici per
l’estructura.

9
Ex: Esportista, de més de 40 anys, home, mai ha fet esport, o en les últims 10 o 15
anys, i vol fer esport. El seu objectiu és fer una primera marató. Ens hem de preguntar
si la seva estructura articular està preparada per fer aquest exercici si no ha entrant ni
desenvolupat durant els últims anys.
L’entrenament estructural ha de ser el primer prerequisit que hem de desenvolupar

sobre el qual després es desenvoluparà entrenament funcional. Dit d’una altra forma.
Si no hi ha una estructura adaptada per suportar entreno funcional que després farem,
el risc de lesió serà elevat.
Molt cops existeix poca referència per saber com hem d’adaptar els teixits.
Mai hem de perdre de vista l’estructura!
Si vull fer exercici per millorar la velocitat de porteria, aquesta acció s’ha de fer a
màxima velocitat, perquè al partit és així. Si el tipus de tasques que utilitzo en aquests
exercicis no estimula aquesta via energètica en aquesta màxima aplicació estarem
desenvolupant el component coordinatiu, de sistema nerviós, però no desenvolupa ni
substrat ni via energètica. Aquests exercicis gestualment no requereixen un nivell de
càrrega extrema, i les adaptacions al tendó no es realitzaran. En aquest cas si la
complexitat de la tasca és elevada, aquesta complexitat restarà efectivitat d’aquests
teixits. Haig de tenir clar l’efecte de l’exercici en la funcionalitat, patró de moviment,
però també l’efecte a la resta de sistemes com l’articular o l’energètic. Moltes vegades
només prenem atenció al desenvolupament funcional, l’esportista es lesiona perquè
l’estructura no s’ha desenvolupant d’acord al treball funcional.

10
Molts cops passa al futbol. Desenvolupen molt la capacitat coordinativa, neural, quan
fitxen un esportista que ve d’un equip que no feien això doncs troba un entrenament
més diferent.
Perquè s’optimitzi la capacitat condicional ha de complir-se les necessitats

fisiològiques i neuronals de la via estimulada.
EXEMPLES:
No Existeix molta bibliografia, però últimament s’investiguen teixits amb molta

lesionabilitat, com tendó i cartílag.
Un teixit dels primers en fer investigacions i saber com entrenar-lo seria el teixit ossi.
Perquè? Doncs perquè existeix molta patologia relacionada amb la incompetència del
teixit ossi, molt clar exemple de osteoporosis. Els investigadors es van preguntar quin
tipus entrenament exercicis era interessant coma metodologia per fer que teixit ossi
amb osteoporosis millorés.
Hi ha bibliografia d’això, però amb el tendó falta bibliografia.

11
1.2.- EL CARTÍLAG
1.2.1.- CARACTERÍSTIQUES ESTRUCTURALS DEL CARTÍLAG
Haig de tenir molt clares les capacitats d’adaptació de teixits.
Com més aportació de nutrients, amb molta alta

capil·larització, s’adaptaran més.
Per contra, cartílag, amb pitjor procés nutrició acabarà

comportant un relentitzament en el procés d’adaptació.
- Teixit avascular i amb falta de terminacions nervioses

(adult).
- Teixit vascularització al nen i l’adolescent.
- Gran amortiguador dinàmic.
- Comportament anisòtropic a les càrregues.
La capacitat de nutrició el teixit serà fonamental !
1.2.2.- GRAN PROBLEMA DE L’ENTRENAMENT
Els teixits responen a formes d'entrenar i a estímuls molt diferents
Cartílag: intermitents, intensitat mitja. El Vo2 max: requeriment diferents.
S’hauria d’afavorir els mecanismes que faciliten la nutrició...
LLEI DE DELPECH
“Aquelles zones de cartílag de creixement, quan són sotmeses a pressions

INTERMITENTS, provoquen un creixement accentuat.
Un únic, però potent impacte, suposa una Si l’estímul és intermitent, l’augment d’activitat
detecció del creixement amb recuperació del persisteix durant 5 dies.
50% a partir de les 120h

12
1.2.3.- SEMPRE EXISTEIXEN TEIXITS AMB MALA CAPACITAT

D’ADAPTACIÓ
- Aquests seran protagonistes de processos patològics o lesius
Dos teixits amb més incidència d’abandonament de l’esport, són el cartílag i tendó: els
de pitjor nutrició, per tan adaptació
No tots els teixits són difícilment adaptables, però si que si hi ha mala nutrició es veu
reflectit en el temps.
Quan menys nutrició més temps per adaptar-se. Moltes lesions a nivell de tendó en
pretemporada, es perquè no hi ha temps en generar adaptacions estructurals. Altres
com cartílag, múscul, vo2max si que ens donaria temps.
Teixits molt altament adaptables, des del punt de vista estructural i funcional:
- Un d’aquesta estrella que sorgeix és el còrtex cerebral. Estudis que demostra

que entrenament equilibri d’elements coordinatius, de 4-5 sessions en una
week, provoca adaptacions al còrtex cerebral que es mantenen durant un any.
- Tot el treball que fem en entrenament funcional dins esports col·lectius,

estratègia interessant introduir tasques per activar el S.N. per tal de generar
adaptacions al còrtex, i aquestes es mantenen durant molt temps.
Evidentment, l’estructura articular, quan fem aquest treball, ha de ser capaç de
mantenir aquest nivell de participació sense lesionar-se.

13
1.3.- CORBA D’ADPTACIÓ DE SEYLE

Proposada primer a la psicologia i després a l’entrenament. No té secret, apliquem
estímul a un sistema en equilibri. Aquest altera i disminueix les reserves, i a mesura
que recuperem sobrecompensem anat a un nivell superior. Per quan tornem a fer
estímul tornem a generar adaptacions.
En la majoria de vegades, pocs expliquen que aquesta corba és específica en

cadascuna de les parts del nostre cos. Quan jo aplico una tasca amb objectiu
determinat, en funció d’aquest objectiu aplicaré una intensitat determinada durant un
temps determinat. Cada sistema, respon a la necessitat específica de temps i
intensitat. Al ser específic, produïm una asincrònica , descoordinació, entre els
sistemes. Perquè aquesta asincronia, un VO2 màxim sobrecompensa a temps curt, i
tendó a temps més llarg. Aleshores un sistema tiri molt altre ,menys i això genera
processos patològics o lesius.
Sempre que apliquem un entrenament hem de tenir clar si :
- Els objectius que treballem.
- Tasques satisfan necessitats objectius.
- Requeriments intensitat i duració temporal dels sistemes per evitar lesió.
CORBA D’ADAPTACIÓ ESPECÍFICA PER CADA TEIXIT…
ESTÍMUL
ESTÍMUL
SOBRECOMPENSACIÓ
HOMOESTASIS
RECUPERACIÓ
DISMINUCIÓ RESERVES
RESERVES
PRINCIPI D’ADAPTACIÓ DE SEYLE

14
1.4.- ADAPTACIÓ DEL TEIXT MUSCULAR

En funció del tipus d’entrenament en el múscul, l’efecte sobre el múscul pot ser divers.
- Hipertrofia sarcomèrica.
- Hipertròfia sarcoplasmàtica.
En funció de la tasca, intensitat, duració. La tasca té efecte en el diàmetre del múscul.
Un exercici pot tenir efecte directe sobre capacitat adaptació de la millora de la massa
muscular de les fibres aconseguint que aquestes fibres tinguin major diàmetre, però
un altre exercici en el qual hi ha resistències F elevades, el que farà és produir un
augment del teixit al voltant de les fibres. L’esportista estarà experimentant una
millora de volum, però això no va unit a una millora en estructura de la fibra muscular.
Que jo tingui diàmetre més gran no afecta que la resposta mecànica sigui més efectiva.
Evidentment, necessitem crear tasques específiques.
HIEPRTROFIA
SARCOMÈRICA
HIEPRTROFIA
= FIBRES MUSCULARS SARCOPLASMÀTICA
1.4.1.- VOLUM I CAPACITAT DE GENERAR FORÇA NO ÉS EL MATEIX
Exemple d’hipertròfia sarcomèrica: esports com el culturisme. Òbviament un culturista

vol fibres, però el tenir més massa muscular no significa tenir una millor prestació a
l’esport.
Tenir més massa muscular suposa generar més força, però quan porten cert nivell
d’aplicació de força, aquesta relació directa, conforme major és el nivell d’especificitat
i major és el nivell de rendiment, menor és el nivell de relació de força i rendiment.

15
Importància de la capacitat de gestionar el moviment...
- La millora de patrons musculars, tindran una implicació molt important
Darrere de cada gestualitat, hi ha uns requeriments o uns altres.
Millora en la prestació coordinativa és important per adaptar-se en diferents esports,

com ara els cíclics. Per ser un bon economitzador o aplicador de força, necessites una
gran capacitat de coordinació de la gestualitat.
1.5.- CARACTERÍSTIQUES L’ENTRENAMENT ESTRUCTURAL

Quan vull desenvolupar una estructura, quines característiques ha de tenir per incidir
en estructura i no en funció?
- ENTRENAMENTS ESTRUCTURATS A PARTIR DELS GRUPS MUSCULARS. EX:

bessons i tríceps. Objectius es desenvolupar grups musculars, NO
desenvolupar moviments. (fer esprint) això seria funcional.
- MONOARTICULARS/ BIARTICULARS. La realització ex Monoarticulars, garanteix

que efecte estímul es dóna en aquell grup muscular. Però en cap cas, aquest
exercici tindrà una implicació o desenvolupament de la resta d’articulacions. Si
vull fer desenvolupament del bíceps braquial, puc fer curl de bíceps. Es
monoarticular, i per tant tindrà una implicació important del desenvolupament
estructural del bíceps. Quan veiem exercicis coordinatius complexos, això farà
que efecte sobre components, es veurà afectat per component especificitat
exercici.
- VELOCITAT DE REALITZACIÓ ESPECÍFICA “LENTA”. Si parlem del teixit muscular,

seria específica de les característiques del teixit a desenvolupar. Cartílag: tipus
estímul era alta velocitat, intensitat mitja i intermitent. Velocitat mitja, o alta
però sense el component d’intensitat important.
- S’ACOSTUMA A REALITZAR EN UN ÚNIC PLA DE MOVIMENT. Exercicis

relativament simples de fer, amb poca implicació del sistema nerviós.
Relativament segurs, un pla moviment disminueix la dificultat de realització,
per tant disminueixes dificultat delq eu pot fer esportista.

16
1.5.1.- EXMPLES VÍDEOS
EXERCICI 1
Exercici analític. Exercici quasi monoarticular, per tant garanteix el

desenvolupament de l’estructura tendinosa i muscular. Què és interessant?
Que la màquina és funcional. Exemple d’unt treball estructural que utilitza
una màquina de component funcional. Podria fer mateix exercici
incorporant participació de més articulacions.
Conforme més articulacions, major component funcional, però menor component

estructural local.
EXERCICI 2
Exercici a priori seria funcional, poliarticular, on participen diferents grups musculars

amb l’objectiu clar, relació directa entre augmentar més càrrega i millorar en salt o
velocitat.
PERÒ QUIN DETALL ÉS IMPORTANT: li han posat un cinturó,

genolleres, i això és una forma artificial de reforçar l’estructura.
Tot i que l’entrenador anticipa que l’estructura no estarà
capacitada per suportar nivell càrrega, el que fa és reforçar
l’estructura artificialment. Aconseguir reforçament estructura
que no té.
Compte: que si sempre abuses de cinturons o genolleres, farem

un desenvolupament selectiu dels grups muscular del moviment,
però oblidem estructures que garanteixin estabilitat. Es
generarà una desadaptació del teixit, perquè la força fa genollera i tal i no esportista.
Molt aire. Molt aire, relacionat amb Valsalva: Capacitat de crear pressió negativa per
tal de pressionar a la part posterior vertebres per decoapatar i disminuir pressió als
discos.
PREGUNTA EXAMEN
Sempre que jo creo tasques estructurals o funcionals haig de tenir clar que cada tipus
d’orientació tindrà un efecte sobre la resta d’orientacions.

17
Quan menys preparat estigui una orientació, més risc lesiu de l’esportista
1.6.- ENTRENAMENT FUNCIONAL

Trobem diferents formes d’entrenament funcional:
1) FORCES DE SEGURETAT. Són l’origen de l’entrenament funcional, relacionat

amb militars i policies.
2) ESPORT DE COMPETICIÓ, alt rendiment.
3) ACTIVITAT LABORAL. El tercer bloc ha pres vigència, i seria l’activitat laboral.

Aquets concepte molt vinculat a l’ergonomia: millorar qualitat de vida del
treballador, i que aquest sigui més efectiu. Més enfocat al desenvolupament de
la força. A algunes feines la relació activitat laboral i entrenament funcional
seria dubtós.
Ex: Entrenament funcional serà molt diferent a gent que treballa sota el mar,
fent soldadures a les plataformes petrolíferes (submarinistes).
ENTRENAMENT FUNCIONAL
FORÇES DE SEGURETAT ESPORT COMPETICIÓ ACTIVITAT LABORAL

18
PEL QUE FA A LES ACTIVITATS LABORALS…
Si tenim una persona que treballa amb el martell neumàtic, necessita entrenament
coadjuvant per tal de:
- Millorar qualitat de vida.
- Millora el rendiment laboral.
1.6.1.- CARACTERÍSTIQUES ENTRENAMENT FUNCIONAL
- ENTRENAR MOVIMENTS. Orientacions funcionals, perquè entrenem

moviments.
- POLIARTICULARS. On impliquem coma mínim dos articulacions .Hi ha alguna

excepció, però generalment són diverses articulacions.
- MULTIPLANARS. Diferents plans de moviments.
- VELOCITATS GESTUALS MITGES I ALTES. Les velocitats gestuals estaran

relacionades amb característiques del patró de moviment a realitzar, a lo millor
al meu esport es realitzen velocitats baixes perquè el patró és baix. Velocitat
gestual específica seria millor que mitja alta.
- Haurien de perseguir un OBJECTIU OPERATIU. SI vull treballar la capacitat

d’acceleració, significa arribar a un punt determinat de la pista a un espai
determinat i un temps determinat. Si vull treballar xut objectiu és treballar el
xut. Perseguir un objectiu operatiu, marcat per la lògica interna de l’esport.
EXEMPLE VÍDEO
Al principi podem veure diferents treball amb politges, treball excèntric.
En el segon vídeo, observem un entrenament orientat a les arts marcials, multiplanars,

multi articulars, etc.
Aquí trobem un precursor de

l’entrenament funcional, amb una
pròpia marca: Functional partterns.
Aquesta funcionalitat ha d’estar basada amb prerequisits, és a dir un nivell

d’estructura que pot suportar aquesta funcionalitat.

19
1.6.2.- AGUNES CONSIDERACIONS
ALGUNES CONSIDERACIONS
MONOARTICULARS POLIARTICULARS
Precisió Potència
Entrenament
coadjuvant
Principi de coordinació
d’impulsos parcials
En alguns exercicis MONOARTICULARS busquem alts nivells de precisió, i els nivells de

força són baixos. Entrenament coadjuvant.
Exemple: jugador de golf: aquest ha d’enviar la bola al forat a 100 m, seria funcional.
Ha de coordinar les diferents articulacions per tal d’obtenir velocitat màxima. Però
quan està prop de la zona de green, ha de disminuir la força. És més fàcil que jo falli
implicant a moltes articulacions, que si implico només a una.
Quan volem generar alt nivells potència, aquesta vindrà donada per estructures
POLIARTICULARS, quan major mida el grup muscular millor. En golf, ha de fer la major
força les cames. Aquest concepte poliarticular relacionat amb el principi de
coordinació d’impulsos parcials  sumar seqüencialment en temps i espai impuls
parcials de cada articulació implicada en el moviment. Colpeig golf, el moviment de
rotació tronc ha d’anar sincronitzar i fet en el millor moment per tal de fer un bon
colpeig.

20
1.6.3.- DIFERÈNCIES ENTRE EXERCICIS POLI I MONOARTICULARS
MONOARTICULARS POLIARTICULARS
Poca complexitat tècnica, poca
Major nivell coordinatiu.
implicació tècnica.
Menor risc de lesió. A major

Gran quantitat de massa muscular implicada.
complexitat, major risc de lesió.
Activació petita de masses. Si nivells Major demanda metabòlica. A major

massa son petits, nivell metabolisme quantitat de massa muscular, major demanda
seran petits. metabòlica.
Major demanda hormonal. Activació

testosterona, hormona creixement, aquests
Desenvolupament selectiu.
van augmentar a mesura que requerim
majors quantitats de massa muscular.
A un entrenament de força els nivells elevats d’hormones es poden mantenir entre 20

i 40 minuts. A partir dels 40 minuts el sistema hormonal té tendència a decréixer.
Però si busco un entrenament estructural, per estructures passives, puc realitzar una
major duració amb menor participació hormonal. NO incideixes tant en hormones,
però si en estructures. Per tant busques un treball de més de 40 minuts, on les
hormones ja comencin a baixar.
1.6.4.- ACTUACIÓ DE L’ENTRENAMENT FUNCIONAL
L’entrenament funcional actua sobre...
- Regulació de la gestualitat  qualitats coordinatives
- Execució de la gestualitat  Força i resistència
- La integració eficient = optimització rendiment.

21
L’ENTRENAMENT FUNCIONAL ACTUA SOBRE…
REGULACIÓ DE LA EXECUCIÓ DE LA
GESTUALITAT GESTUALITAT
QUALITATS FORÇA
COORDINATIVES RESISTÈNCIA
LA INTEGRACIÓ EFICIENT = OPTIMITZACIÓ RENDIMENT…
1.6.5.- ALTA CAPACITAT D’ESPECIFICITAT
Cada sistema, teixit, necessita estímuls molt específics per aconseguir gran
Activitats on component equilibri molt important, ens fixem que suposen zones
activació cerebral diferents. Quan nosaltres vulguem generar diferents patrons,
tendirem a generar tasques que generen alta especificitat, si no es genera
l’especificitat les adaptacions seran de caràcter inespecífic. Puc ser molt bo fent la
tasca, però en canvi puc ser molt dolent equilibrant-me en una situació en un banc.
LES ADAPTACIONS SÓN ALTAMENT ESPECÍFIQUES AL PATRÓ

DE MOVIMENT
ASPECTES COM LA VELOCITAT DE REALITZACIÓ, L’ACCELERACIÓ, ELS

CANVIS DE DIRECCIÓ I SENTIT GENEREN ADAPTACIONS CEREBRALS

22
Amb la força necessitem parlant el component estètic. Schwarzenegger, no l’imaginem

xutant o corrent a un camp de futbol. Però si és cert, que en molts esports o clients
podran demanar que realitzem un desenvolupament estètic de la musculatura.
Component estètic, es fer acció isomètrica suficient per generar adaptacions. Tot
depèn de l’objectiu amb el qual el client es presenti.
1.7.- ACCIÓ ARTICULAR DESACONSELLADA (AAD)
Moviment o conjunt de moviments entre palanques òssies que produeixi un dany

sobre qualsevol estructura anatomo-funcional.
- Lopez Miñarro 2000
Moviments que produeixi a un esport que són susceptibles d’aparèixer dany a una
articulació. A la primera imatge observem una esportista de rítmica. Hi a moviments
que exigeix esports que són contraproduents. També ho és un servei de tennis. A la
segona imatge, podem qüestionar-nos fins quin punt aquestes postures de ioga serien
contraproduents.
En ambdues imatges podem observar hiperextensions de columna, on les apòfisis

vertebrals tenen tendència a ajuntar-se, això pot provocar que contactin entre elles
generant fractures. Aquests patrons no serien correctes.
Hem de saber quin són, per fer tasques per tal de disminuir el risc lesiu d’aquests
gestos.
Aquest conjunt d’activitats que en principi no tenen un efecte positiu sobre la salut de
l’esportista serien AAD. Pensem en el vídeo, a què m’apunto a CrossFit? Hi ha gent que
no competeix i s’apunta per fer esport. La gent s’ho passa bé, però a llarg termini
generaré efectes nocius sobre el meu cos. El creador a nivell de CrossFit, sempre diu
que és un esport competitiu, no pas de salut.

23
1.7.1.- PASSOS A SEGUIR EN LA SEECCIÓ I CREACIÓ DE TASQUES
Existeix un passos a seguir en la selecció i creació d’aquestes tasques, per tal de

prevenir o disminuir el risc lesiu:
DETERMINACIÓ DE L’OBJECTIU.
Veure si aquesta tasca serveix per assolir l’objectiu.
SELECCIONAR L’EXERCICI
NO
L’EXERCICI ACONSEGUEIX EL SEU OBJECTIU? SI
SI
L’EXERCICI CONTÉ ACCIONS ARTICULARS
DESACONSELLADES?
NO
INCLOURE L’EXERCICI
1.7.2.- ORIENTACIONS DE L’ENTRENAMENT
ESPORTIVA ESTÈTICA SALUT

“Bases de l’entrenament” “Estètica comercial”
BENEFICIS BENEFICIS BENEFICIS
Augment nivells de força Prevenció de patologies Millorar efectes tractament

Millorar rendiment motor Descàrrega articulacions Millorar salut
Prevenció de lesions Evitar la flacciditat Optimitzar tractaments
Acceleració rehabilitació Augment consum energètic Preveu patologies
Factor potencial creixement Millora del tonus muscular
Millora autoestima Millora postura
Augment massa Reducció Millora

muscular de pes tonificació

24
ACCIONS ARTICULARS DESACONSELLADES (AAD)
- Tot allò que impliqui concepte Hiper: hiperextensió, hiperflexió.

- Sobrecàrregues, rotacions, etc.
CRITERI D’ANÀLISI (I)
ARTICULACIÓ GENOLL COLUMNA COLUMNA

LUMBAR DORSAL
Hiperflexió Hiperextensió Hipercifosis
ACCIÓ ARTICULAR
Hiperextensió Hiperflexió mantingudes
DESACONSELLADA
Circumducció
EFECTE GENERAL DE Degeneració

Inestabilitat de Sobrecàrrega dorsal
LA SEVA PRÀCTICA d’estructures
genoll Alteracions psoturals
SISTEMÀTICA vertebrals lumnbars
(López Miñarro, 2000)
CRITERI D’ANÀLISI (II)

COLUMNA
COLUMNA EXERCICICS
ARTICULACIÓ VERTEBRAL EN
CERVICAL COMBINATS
CONJUNT
Rotació + flexió
Hiperflexió Flexió lateral màxima
ACCIÓ ARTICULAR vertebral
Hiperextensió Rotació vertebral
DESACONSELLADA Rotació + hiperextensió
Circumducció màxima
vertebral
EFECTE GENERAL DE Dany estructurals Gran estrès discos

Efectes combinats
LA SEVA PRÀCTICA cervicals intervertebrals (anell
SISTEMÀTICA fibrós)
(López Miñarro, 2000)
ORIENTACIONS DE L’ENTRNAMENT DE FORÇA

Orientació funcional  Allò que vull millorar de l’entrenament de rendiment, treball
específic. A major especificitat major millora del patró. Tasques amb component
especificitat i funcionalitat.
Orientació estructural  treballar sistemes, articulacions, teixits. Entrenament

sistemàtic Treball a llarg termini.
Orientació profilàctica  Entrenament coadjuvant, prevenció de lesions.

25
ORIENTACIÓ ORIENTACIÓ ORIENTACIÓ

PROFILÀTICA ESTRUCTURAL FUNCIONAL
ENTRENAMENT ENTRENAMENT ENTRENAMENT

COADJUVANT SISTÈMIC? RENDIMENT
“PREVENCIÓ DE “TREBALL A LLARG “TREBALL

LESIONS” TERMINI” ESPECÍFIC”
1.8.- QUIN TIPUS D’ENTRENAMENT ÉS MÉS ACONSELLABLE?

Proporció ideal dels dos entraments.
No existeix recepta màgica, no tinc una proporció que has de treballar estructural 6
mesos, i la resta funcional...
Aquesta proporció ideal l’hem de seleccionar a través de l’anàlisi de l’esportista i

l’esport.
Diferents factors : Temps disponible, sessions setmanals, perfil psicològic.
1.8.1.- NIVELLS ORGANITZACIÓ DE LA FORÇA
Per fer un bon treball funcional, s’ha d’estructurar sobre una bona estructura. Primer
objectiu seria aconseguir una bona estructura.
FUNCIONAL
ESTRUCTURAL

26
1.8.2.- QUAN HE D’ENTRENAR?
Volum màxim  No pain no gain.
Volum òptim  control, càrregues, entrenament - individualització.
Hem de buscar volums òptims de treball, fer un control exhaustiu de càrregues de

l’entrenament, detectar la pèrdua de velocitat,
El fet de poder acotar millors volums treball permetrà repetir menys quantitat d’un
patró que ens pot desenvolupar lesions.
QUAN HAIG D’ENTRENAR?
VOLUM MÀXIM VOLUM ÒPTIM
NO PAIN NO GAIN CONTROL

CÀRREGUES
ENTRENAMENT
“INDIVIDUALITZACIÓ”
L’entrenament funcional és la clau de l’èxit esportiu. Pot treballar a l’obra en aquesta

fotografia. Però realment és un futbolista, sembla que quan posis un esportista al
gimnàs fent entrenament funcional hagis de posar fent un exercici diferent i “guai”,
però aquí no té transferència al futbol. Es ven massa entrenament funcional sense
justificar que les tasques aquestes ens millorarà allò que volem millorar. Aquest
exercici està bé però no ens serveix per res.

27
1.9.- QUINS SÓN ELS PILARS DE L’ENTRENAMENT FUNCIONAL
ENTRENAMENT FUNCIONAL
ESTABILITAT
ESTRUCTURA ESTABILITAT DELS
DELS TEIXITS DEL TRONC RECOLZAMENTS
CAPACITATS COORDINATIVES I DE GESTIÓ
En tots els esports hem de fer una base estructural per començar a treballar.
- Equilibri entre treball estructural i funcional.
En funció de cada un, de les experiències, edat, s’ha d’apostar per una proporció més
estructural o funcional.
Pilars de l’entrenament funcional, estructura sobre la qual hem de construir aquest

entrenament. Quins són aquests pilars?
1. En el nivell més baix trobem capacitats coordinatives i de gestió del moviment.

És a dir, necessito tenir un esportista coordinat, que sigui capaç des del punt de
vista tècnic de reproduir diferents tasques. SI no posseeix una bona coordinació
en general. Si haig de fer llançament pilota medicinal i l’esportista no pot
gestionar la maniobra de Valsalva ni té bona estabilitat del CORE hi ha un risc
elevat de lesió.
2. Sobre aquesta base de coordinació i de gestió de moviment, estructurem altres

elements que es convertiran en requisits fonamentals per la correcta realització
entrenament funcional.
a) Capacitat estructural dels teixits per suportar entrenament. Si no està

preparat estructuralment per suportar les càrregues externes augmenta el
risc lesiu. Hem d’estar amb un sistema preparat. Podem trobar-nos amb
esportistes d’alt rendiment amb una mala estructura.

28
b) Existència d’una estabilitat en el tronc. És a dir, entrenament funcional

suposa moviment de rotació, torsió, acceleració, frenades, tot això suporta
una alta exigència sobre estructures articulars de la columna. Si fem
moviments rotació tronc amb frenades, amb càrregues, el disc vertebral es
veurà afectat si tenim una mala estabilitat i apareixerà el risc lesiu.
c) Estabilitat de recolzaments. Una de les estratègies més habilitats entreno

funcional és utilització de situacions inestables. Perquè aquestes situacions
impliquen un augment de la musculatura estabilitzadora. Entrenament
funcional calçat o descalçat? Depèn, des del punt de vista especificitat hem
de treballar amb calçat més similar i superfície més similar de la competició.
És important tenir en compte, abans d’iniciar entrenament funcional, que l’estructura i

els requisits esportista siguin els adequats.
RECOLLIDA FORÇA
RESPOSTA
INFORMAICÓ ASPECTES COORIDNATIUS
EFERENT
AFARENT CAPACITAT DE REEQUILIBRACIÓ
Incloure presa de decisions a l’entrenament. Esportista ha de tenir una bona prestació

coordinativa, gran part de la qualitat coordinativa vindrà per la seva capacitat de
recollir i gestionar informació de l’entorn. En ocasions, esportista no serà capaç de
realitzar exercici funcional correctament degut a que el seu sistema nerviós no és
capaç de gestionar tota la informació de l’entorn, processar-la, i ajustar patró
moviment. En futbol, moltes lesions isquiotibial són fruit de una mala gestió o
capacitat de recollir informació. Aquesta alteració de la informació pot venir per
disfuncions de la recollida aferent. Un causa del lligament és que la informació de la
plàstia de l’esportista no recull informació correctament i el patró no és correcte
1.10.- PRINCIPIS DE CORRESPONDÈNCIA DINÀMICA

Quins són els elements que nosaltres quan creem exercicis força hem de tenir en
compte perquè exercicis satisfaci els requisits de l’entrenament funcional.
Gran part d’aquests principis o característiques van ser propostes per (Stiff &
Verkhoshansky). Són diferents normes per poder avançar o saber com hem de
gestionar aquestes característiques funcionals. Els mètodes i mitjans de l’entrenament
de força pels esports específics s’han d’escollir considerant:
1.10.1.- Zona on s’accentua la producció de força.

1.10.2.- Amplitud i direcció de moviment.
1.10.3.- Règim de treball muscular.
1.10.4.- Ritme i duració de la força.

29
1.10.1.- ZONA D’ACCENTUACIÓ DE LA FORÇA.
Aquesta accentuació serà específica de cada moviment.
Moviment de curl de bíceps, i apliquem concepte de moment de força. En aquells

moviments de rotació en funció de l’angulació adoptada, tot i que la pesa seguia
pesant 5 kg, en funció de l’angle de l’amplitud de moviment hi ha zones del rang
articular on em costava més mantenir aquella peça. La zona d’aquestes 3 imatges que
ens costa més aguantar la pesa seria la imatge 2, perquè distància de la massa (pesa)
a la projecció del centre de rotació (colze) és major.
A major braç de palanca, més em costa. Dintre de tot el rang articular, en un moviment
de flexió de colze, hi ha una zona on s’accentua la resistència, on em costa més, i
aquesta zona estarà pròxima als 90º. Quan faig curl de bíceps, la zona d’accentuació de
la força es generarà al voltant de 90º, i si vull desenvolupar l’equilibri treball força en
tot el rang articular, estaria millorant la millora de força a prop dels 90º, que no les
articulacions més distals (problema). Si tenim en compte que la força és específica de
l’angle a la qual treballi, si treballo a 90º sobretot milloraré a 90. Haig de tenir clar
quina angulació haig de treballar per crear tasques que permetin garantir la prestació
de força en aquests angles, i a més, dins de tot el moviment funcional haig de tenir clar
en quina zona es produirà l’accentuació de força a cada exercici. Ja que, en ocasions
quan veiem un exercici pensem que com que s’assembla gestualment al patró de
moviment, pensem que és molt específic, però no és així.
CARACTERÍSTIQUES DE LA CÀRREGA AL PES LLIURE

30
Hi ha diferents instruments, on veiem que la capacitat de generar força és específica

del rang articular. Màquina per detectar descompensacions del nivell de força dintre
d’un rang articular de moviment. Òbviament, aquest exercici no seria específic i en
funció de l’esport el tipus de valoració funcional no garanteix saber específicament la
força de cada angle en el patró de moviment determinat. Per això, les màquines
isocinètiques s’apliquen poc a esport però si a fisioteràpia, sobretot per veure pèrdues
de força del rang articular.
Les valoracions isocinètiques permeten valorar de forma

específica la força en tot el rang articular a diferents velocitats.
A) EFECTO OVERFLOW
Existeix una alta transferència al nivell de força, de 15 º per davant i per darrere de
l’angle específic. SI el treball de força és a 90º, tindré trasnferència 15 graus a dalt i a
baix.
És interessant en esportistes que presenten dolor en una part del rang articular.Si tinc
un esportista que no pot flexionar genoll per sobre dels 90º, també milloraré 15 graus
a munt i abaix.
És independent al tipus de
contracció.
Existeix una transferència as nivells de força de +/- 15 graus.

31
B) ZONA D’ACTUACIÓ DE LA FORÇA
Un aspecte molt important a la zona de actuació de la força seria els exercicis que
puguin ser molt similars en l’estructura extern. En funció de com el fem, podem
generar situacions d’accentuació de força molt diferents. Imaginem a l’esportista de la
imatge, fa una abducció d’espatlla(GH) lateral, obertures amb manuella (i no el que
està fent). Si està assegut i fa abducció de braç, en quina angulació es produirà zona
d’acceleració de la força? Al voltant dels 90º, perquè la palanca és molt més gran, a
major distància del centre de rotació més costa mantenir pesa.
Si fa obertures per treballar deltoides mig, l’angulació serà a 90º. Ara agafem
esportista i el tombem lateralment sobre un banc i li demanem que faci el mateix
exercici. Que intenti reproduir el mateix tipus de moviment, en el qual l’únic aspecte
que canviem sigui posició esportista, si ara fa el mateix moviment (ABD GH),
externament l’exercici és molt similar, però la zona d’accentuació de la força canviarà,
perquè quan estigui a 90º la tracció de la massa sobre la gravetat coincidirà sobre el
braç, per tant no serà tant difícil mantenir la pesa en aquesta posició. En aquest cas,
ens costarà a la primera fase de moviment, quan braç es separi del tronc.
La posició corporal condicional la zona on

s’accentua la força.
Els culturistes treballen en tot el rang articular, perquè no hi hagi preferència de zones
d’accentuació de la força perquè busca un component estètic. Li interessa realitzar un
desenvolupament equilibrat on la zona d’accentuació de la força es faci
equilibradament al llarg el rang articular.

32
C) DIFERÈNCIES ENTRE L’ENTRENAMENT AMB MANUELLES I L’ENTRENAMENT AMB

MÀQUINES
En aquestes gràfiques l’eix vertical representa el concepte torque (força que aplico
moviment rotació) i l’eix horitzontal les fases (punt del rang de moviment).
S’objectivitza que, tot i que als dos exercicis es faci la mateixa tasca, mentre la
manuella (línia negra) fa desenvolupament preferent a la fase 1 del rang articular, la
màquina (línia vermella) realitza un treball menor dins de la fase 1 provocant un
augment de sol·licitud o treball a la fase 5, mentre que manuella a la fase 5 és la zona
del rang articular no treballa.
Sempre hem de valorar internament, i no només externament.
Diferent zona d’actuació de la força...
D) APLICACIONS D’ACCENTUACIÓ DE LA FORÇA
EXEMPLE 1: Si vull crear un entrenament funcional pel colpegi de drive en tennis, quan
Rafa Nadal colpeja pilota, primer arma el braç i quan està en màxima amplitud, que la
velocitat és 0, accelera la raqueta per agafar la màxima velocitat possible perquè al
moment d’impacte és produeixi el màxim nivell de força. Quan està en màxima
amplitud la força és poca o nul·la (velocitat = 0), però a mesura que movem la raqueta
augmentem la zona accentuació de la força.
L’exercici amb la goma elàstica  Quan més m’apropi al moviment del colpegi, més
tensa estarà la goma i més costarà de moure la raqueta. En relació a l’inici de rang
moviment, la resistència serà mínima i a mesura que m’apropi al moviment l’impacte
de la resistència serà major. Vull potenciar l’acceleració força a l’última zona de rang
articular, que coincidirà amb el moment on colpegi amb raqueta la pilota.

33
En aquest cas, la pròpia velocitat de colpeig serà màxima a l’instant previ del colpeig. Si
nosaltres utilitzem bandes elàstiques amb molta resistència, tensaré més la goma a
l’arribar al moment de colpejar. El fet que costi tensar la goma a la fase final, això
perjudicarà a la prestació de velocitat i això farà que l’especificitat de treball sigui
menor.
Si canviem la goma per una canellera llastrada, la zona d’accentuació de força

coincidirà amb la zona de quan colpejo pilota. Quan armi braç la V=0, i pel que fa a la
màxima velocitat es generarà al moment previ de colpejar la pilota. Treballar amb
canellera serà més específic que una goma. La resistència que exerceix no és només la
que es posa al llastre sinó també la distància al centre de rotació. En cas de l’armilla
llastrada, la massa està prop del centre de gravetat, per tant no és tant problema, però
amb turmellera llastrada, la resistència que genera turmellera depèn del pes i de la
distància al centre de rotació (si és cama, parlem de la coxofemoral com a eix de
rotació) i les repeticions que faci.
Resistència = resistència llastre + distància al centre de rotació + repeticions
EXEMPLE 2: Utilitzar una banda elàstica en la sortida d’atletisme. Li col·loco a la

cintura del subjecte, i aquest fa un esprint de 50 m unit a una banda elàstica. A la
sortida, hi ha un instant que haig de generar molta força, sobretot a la sortida on haig
de trencar la meva inèrcia corporal. Cada vegada que avanci menys importància té la
força i més velocitat. Si amb faig que arranqui la sortida amb una banda elàstica, quan
s’allunyi de la sortida la goma estarà més tensa i costarà molt més. Per tant, per una
sortida atletisme la goma no seria específica. Però si utilitzem llastres, si estem
realitzant una accentuació de la força sobre la fase de sortida. Perquè el subjecte ha de
trencar la inèrcia corporal d’una major massa corporal, sumar massa corporal i massa
llastre.

34
EXEMPLE 3: Gràfica de dos estudis. Vermell: velocitat de la mà en un servei de tenis.

També tenim en X la mà de la persona que està nadant.
Quan analitzem la velocitat del moviment de crol, les velocitats són molt baixes i per
tant genera inespecificitat en relació a la velocitat gestual del moviment. I segons, les
zones d’accentuació de velocitat no coincideixen com el tennis. Utilització de velocitats
de precisió com l’handbol, poden arribar a distorsionar paràmetres de la tècnica.
E) LA FORÇA ÉS ESPECÍFICA DE LA VELOCITAT A LA QUAL ÉS TREBALLA
Si estem en futbol americà i analitzem l’exercici nòrdic d’isquiotibials, i el comparem

amb si serveix o no per tal d’evitar o prevenir lesions d’aquests grups musculars
observem que no. Ja que hauríem de preguntar-nos: Es lesiona la mateixa angulació a
la mateixa velocitat, l’esportista de futbol i exercici nòrdic? No. El problema de
l’exercici nòrdic, no és específic per prevenir aquesta lesió d’isquiotibials.

35
F) EXERICIC EXTENSIONS BANC ROMÀ
Quan fem sobrepassar 45 º hi ha una pèrdua de força important i qui assumeix gran
part de la SC és la estructura articular. Si baixo en excés, no estaré accentuant treball
fora en aquella angulació, sinó provocant SC en estructura lligamentosa.
Corba d’activitat durant una flexió de tronc (banc abdominal)
Moment de Força externa

força en L5
Força
lligaments
Força Força muscular

aponeurosis
Graus de flexió
1.10.2.- AMPLITUD I DIRECCIÓ DE MOVIMENT
1.10.2.1.- AMPLITUD DE MOVIMENT
L’amplitud amb la qual treballi la força condiciona al tipus d’activació de cada cap
muscular dels músculs poliarticulars.
Exemple: A la màquina de color vermell, el fet que estigui declinat crearà una
retroversió pèlvica i per tant generarà tensió al recte anterior del quàdriceps, i quan el
pre-estiri aquest grup muscular treballarà més. (B)
En la primera màquina, quan tronc està vertical implicarà menor tensió del recte
anterior i generarà més participació del vast medial i lateral. (A)
A B

36
1.10.2.2.- DIRECCIÓ DE MOVIMENT
La direcció sobre la qual s’aplica la força té un component especificitat. Si jo vull

millorar la força de llançament d’handbol i faig exercicis verticals de força, milloraré en
la component vertical però en la component de llançament anteroposterior tindrà
menys incidència.
Van fer un estudi on comparaven els dos protocols de salt, vertical i profund. Van
observar que les direccions dels salts condicionen a les millores als patrons de
moviment de forma específica.
1.10.3.- RÈGIM DE TREBALL MUSCULAR - NIVELL INDIVIDUAL

D’ACTIVACIÓ MUSCULAR
Especificitat a nivell de tipus de contracció, és a dir, en aquells exercicis en els quals hi

ha un desenvolupament de la força de tipus isomètric obtindré millores als test de
força isomètrica.
Haig de tenir en compte que els nivells d’activació muscular seran específics i
individuals de cada subjecte.
Estudi on volia veure el millor exercici per treballar abdominal. Proposta amb 8
exercicis, monitoritzar amb electromiografia els nivells de activació.
No hi havia un exercici que presentava millors nivells

d’activació, i cada subjecte tenia un exercici diferent.
Exercici ideal variava en funció e cada subjecte.

37
1.10.4.- RITME I DURACIÓ DE LA FORÇA
La importància del ritme de la força. Moltes situacions on seguim un ritme, harmonia

entre ritme, moviment, pauses, organització
Haig de saber trobar esportistes capaços de modificar en funció del ritme... no té res a
veure un mig squat a un ritme o a un altre, les fibres activades poden ser molt
diferents.
Per això moltes esportistes han intentat desenvolupar l’activitat rítmica de moltes
formes diferents. Fent situacions rítmiques sobre bancs, saltant corda. Ens hem de
qüestionar si interessa esportistes rítmics o esportistes capaços de trencar aquestes
situacions rítmiques?
Haig de ser capaç d’adaptar ritme a la realitat contextual que viu esport.
És la proporció o harmonia a la distribució de sons,

accents o pauses...
És la periodicitat a la successió de coses...
La duració temporal i la relació entre fraccions més significatives de

l’acció es succeeixen segons paràmetres “espai-temproals” que
responguin l’aplicació de principis biomecànics....
IMPORTÀNCIA DEL TIPUS DE CADENA CINÈTICA (OBERTA VS. TANCADA)

Pel que fa a l’especificitat també condicionarà si la tasca és en cadena cinètica oberta o
tancada.
Importància de la sensibilitat plantar a la regulació del moviment. La modificació de la

sensibilitat plantar tenen efectes directes a modificació del tonus muscular.

38
TEMA 2.- L’ELECTROESTIMULACIÓ

2.1.- QUÈ ÉS?
Es va comença a utilitzar a la fisioteràpia, però ara ja es parla de com a mètode
d’entrenament.
És un aparell que emet un impuls elèctric, el qual serà

transmès o per cables o bluetooth a un parxe que estarà
col·locat sobre la placa motora del grup muscular a
estimular. Sempre parlem d’una aplicació sobre
musculatura superficial.
Aquest estímul es transmès sobre el cable o bluetooth a parxe, aquets parxe provoca
una activació selectiva de la placa motora per acabar fent una contracció muscular.
Provocar contracció de forma artificial.
2.2.- APLICACIONS
Les aplicacions són molt variades diverses i dependrà del tipus de programa que porti
l’electroestimulador carregat al seu interior. Antigament els primers
electroestimuladors podrien definir totes les variables de electró per tal de provocar
efectes diferents. Actualment aquests electroestimuladors posseeixen preinstal·lats
una sèrie de programes, que per un costat difícilment provocaran danys als esportistes
i per un altre costat nomes permeten treballar els objectius del programa que el
fabricant hagi carregat al seu interior.
1) MILLORA DELS NIVELLS DE FORÇA
- No supleix l’entrenament actiu. Qui envia l’ordre que arriba a la placa

motora serà el electró i no el SN. Només s’utilitzi d’aquesta forma el que
farem es provocar una contracció muscular no activa, sense participació del
SN. En aquells esports on l’activació del SN és molt important, aquesta
metodologia no seria adequada.
- Permet localitzar el treball de força. En aquelles pacients amb alteració que

provoqui que no siguin capaç de generar la contracció, ja sigui tenir una lesió
a nivell del cervell, o del recorregut eferent des del cervell a la placa motora,
podem utilitzar electroestimulador com a eina per suplir l’efecte de
l’activació provocada pel cervell.

39
- Bona eina pel treball compensatori. La repetició continuada de diferents

patrons de moviment, generarà descompensacions musculars, i aquestes
poden ser treballades o reequilibrades a partir de treball actiu, i en aquells
grups musculars que són de difícils d’activar per via conscient (baix nivell
d’esquema corporal d’un client, o bé per ser grups musculars que es trobin
en zones corporals difícils d’activar muscularment).
- S’hauria de considerar com un complement , adaptació. No basar-nos

només en aquest treball. Conforme el patró sigui més dinàmic l‘efecte de
transferència d’aquest treball d’electroestimulació serà menor.
2) MILLORA DE LA RESISTÈNCIA LOCAL
- Augment de l’aportació sanguínia local. Aquest aportació es produirà gràcies

a la participació de l’electroestimulador. Aquesta aportació pot provocar un
aportació x5, ens ajudarà a accelerar els processos de recuperació i a més
ajudarà a portar sang més fàcilment a llocs de difícil aportació.
- Millora de la recuperació de l’esportista. Molt útil a la recuperació

intercompeticions quan el temps que passa entre una competició i altra no és
tan gran com perquè aquella via metabòlica sigui capaç de regenerar-se per
si sola, o competicions on es facin diferents proves en el mateix dia.
- Efecte descontracturant. Aquest augment de l’aportació sanguínia provocarà

que el to muscular, l’existència d’una hipertonia muscular, pugui ser reduïda
mitjançant l’electroestimulació de manera que a major aportació sanguini
major reducció del to muscular. En molts casos to muscular pot produir
isquèmia en alguns capil·lars per l’augment de la tensió interna dins del
múscul.
3) DISMINUCIÓ DEL DOLOR (EFECTE TENS)
- Provoca un efecte calmant davant el dolor. L’efecte tens provocarà una

reducció en la percepció dolorosa que experimenta el pacient.
- No cura la lesió. Aquesta percepció no significa que la lesió estigui curada,

així doncs hem de ser molt curosos per tal que l’esportista no cregui que la
lesió estigui recuperada quan no sigui així. La recomanació és que no s’utilitzi
en esportistes lesionats, sinó com a rehabilitació en aquests.

40
4) AJUDA A LA PÈRDUA DE TEIXIT ADIPÓS  Està àmpliament discutida, no hi ha

estudis que això sigui així. El teixit adipós s’elimina augmentant molt el
metabolisme energètic, i aquest metabolisme s’augmenta movent-se.
- Només és efectiu si es combina amb exercici físic. Aplicació selectiva en una

àrea mb acumulació de teixit adipós, aquest electroestimulador podria
generar una mobilització dels adipòcits que aniran a la sang, i una vegada
aquests que hem mobilitzar i els combinem amb EF crearem una pèrdua local
de la zona on hi ha el teixit adipós. Molts entrenadors combinen
electroestimuladors amb EF. Col·loquen l’electroestimulador a un client
mentre aquest està pedalejant a un ciclorgòmetre.
- Permet activar el teixit adipós de les zones estimulades.
5) POT UTILITZAR-SE EN PROCESSOS DE REHABILITACIÓ
- La més estesa en l’àmbit de la fisioteràpia. Però no és competència nostra.
2.3.- EFECTES DE DIFERENTS TIPUS DE FREQÜÈNCIA

Com obtenim un efecte o un altre? Com l’aparell o el programa genera un efecte o un
altre?
 A través de la modificació de la freqüència d’estimulació. I què és la FQ

Estimulació? És el número d’estímuls per unitat de temps que l’aparell envia a
la placa motora.
- 1 a 3 Hz: Té un efecte descontracturant i relaxat, és ideal per contractures i

sobrecàrregues musculars.
- 4 a 7 Hz: Augmenta la segregació d’endorfines i encefalines, aconseguint una

disminució del dolor i l’ansietat, augment placentero. Endorfines que tenen relació
directa amb la percepció dolorosa d’alguns esportistes.
- 8 a 10 Hz: L’augment del flux sanguini és màxim, es multiplica per cinc el flux
sanguini en una zona determinada.
Fins aquí, aquestes freqüències les trobarem en aparells d’un baix cost (50-60€).
Efectes poc complexes. Si continuem augmentant la freqüència ja comencem a
treballar la força.

41
- 10 a 33 Hz. Recluta les fibres ST, lentes (tipus I) i augmenta la resistència de les
mateixes.
- 33 a 50 Hz. Sol·licita fibres intermèdies, concretament les IIa, Aconsegueix un

augment de la resistència a la fatiga, és ideal per esports de resistència.
- 50 a 75 Hz. S’estimulen preferentment les fibres intermèdies tipus IIb, proporciona

un augment de la força i de la resistència localitzada.
- 75 a 120 Hz (inclús 150 Hz). Aconsegueix una supratetanització de les fibres FT,
ràpides (tipus II). Les millores de força i explosivitat són majors que les
aconseguides amb esforços voluntaris i a més sense provocar lesió.
Un element que ens permet seleccionar el tipus d’efecte seria la freqüència. Aquesta
FQ la majoria d’aparells de l’àmbit esportiu no pot ser controlada i regulada per el
professional de l’esport, sinó que el fabricant ja ha carregat programes predefinides
per tal que el propietari de l’aparell no faci un mal ús.
2.4.- COL·LOCACIÓ
Aquests parches es col·loquen a la placa motora. Aquestes plaques precisen de
manuals per tal de detectar-les amb èxit. Com ja sabem, la localització de la placa
motora és individual, no tothom la té al mateix lloc. Hauríem de disposar d’alguna
tècnica per tal d’identificar la placa motora. Per això, existeixen uns aparells “llapis
motors” que van connectats a l’electroestimulador i a través de la seva punta
transmeten electricitat a la zona on col·loquem al llapis.
- Col·loquem gel conductor a la zona muscular que volem activar.

- A partir de la mobilització del llapis sobre la pell, quan la punta del llapis detecta la
placa motora, s’activa i el múscul es contrau.
- Si no disposem del llapis, ho podem fer a ull.

42
2.5.- PRODUCTES EXISTENTS

Existeixen en el mercat multitud d’electroestimuladors, i evidentment l’aplicabilitat
d’aquest determinarà dels programes que tingui precarregats. A més programes, més
cost. Hem de ser capaços de veure a les instruccions del fabricant, quin tipus de
programes disposa per tal d’anticipar i tenir molt clar els efectes que puc obtenir amb
aquest electroestimulador.
Un electroesitmulador que val 20€ no té les mateixes prestacions que un de 600€.

Actualment un bon electroestimulador estarà al voltant dels 300€. Intentar sempre
allunyant-se de les gangues, perquè tindran un o dos programes carregats.
2.5.1.- DISPOSITIUS BLUETOOTH
Electroestimuladors que poden ser controlant, per bluetooth, a través d’un telèfon
mòbil. L’electroestimulador està localitzat en el parche, i no la unitat central (mòbil).
Qui realitza l’impuls elèctric seria les petites enganxines, i no l’electroestimulador
central.
AVANTATGE: Funcionen molt bé.
1. Hi ha absència de cables, i es pot combinar amb entrenament actiu.

2. Si viatges, ocupen molt poc espai.

43
2.5.2.- ARMILLA ELECTROESTIMULACIÓ O BODY-TECH
Existeix l’armilla d’electroestimulació, tot i que ha disminuït la seva aplicabilitat. El que

faran és activar, no només 4 grups musculars, sinó que activa gran quantitat de grups
muscular a la vegada.
INCONVENIENTS:
1. La seva utilització es combina normalment amb treball actiu. Tenim dos coses
que volen activar la mateixa cosa. Tenim els electroestimuladors que voldran
activar els grups musculars, i en segon lloc també el cervell que farà una
contracció activa. Es podria produir una asincronia entre nivells activació de
l’electroestimulador i el del cervell.
2. Com que no hi ha una percepció dolorosa, el client no sent dolor ni fatiga

perquè qui realitza la contracció es l’aparell, pot generar que el client es passi i
això pot acabar provocant molta destrucció de teixit.  Hi ha estudis que
demostren que els nivells de CK, creatinkinassa, que és un marcador del dolor
muscular, es puguin disparar a nivells d’un malat de fetge. Han de ser aplicats
de forma cautelosa i sense passar-nos perquè podria tenir efectes nocius si
abusem dels electroestimuladors.

44
2.6.- COMBINACIÓ DELS ELECTROESIMULADORS I EXERCICI

ACTIU
A més, aquest tipus d’aparells poden ser sincronitzats de forma conscient amb el
sistema nerviós. De manera que l’esportista pot realitzar contracció activa, a la vegada
que l’aparell és connectat. Existeixen unitats que permetin això, però el gran problema
en moltes ocasions és difícil sincronitzar temporalment la contracció voluntària amb la
de l’aparell.
La combinació de l’entrenament d’electroestimulació amb l’entrenament dinàmic

permet millorar la participació el Sistema Nerviós Central.
Quan nosaltres combinem al contracció activa amb la passiva generada per

l’electroestimulació , ens permetrà activar més les zones cerebrals. En qualsevols
moviments que siguin inhibits per qualsevol patologia, per lesions, o per afectacions al
sistema neurològic, la utilització combinada d’electroestimulació amb contra activa
inclús amb moviment simples com a l’exemple, flexoextensió de canell, permetrà
activar zones cerebrals que simplement amb activació activa no aconseguirem activar
de forma tan eficient. El seu ús , molt interessant com a mètode complementari.
ESTUDIS
Hi ha estudis que utilitzen coma metodologia complementaria amb bondes

menopàusiques i s’ha valorat efecte sobre metabolisme, força, etc. Els efectes
d’aquest tipus d’entrenament només seria utilitzat com a metodologia
complementaria, i no pas única.

45
2.7.- PREGUNTES TEST ELECTROESTIMULACIÓ

1. Assenyala la frase correcta:
a) L’electroestimulació permet millorar el nivell d’activació cerebral quan es
combina amb treball actiu.
b) L’electroestimulació supleix l’entrenament actiu.
c) Cap és correcta.
d) L’electroestimulació permet millorar l’entrenament funcional amb esportistes
molt entrenats.
2. Quin és el principal factor que defineix un entrenament d’electroestimulació?

a) La freqüència.
b) La intensitat.
c) La duració e l’entrenament.
d) El número de sessions setmanals
3. El llapis motor permet:

a) Localitzar el punt en el qual es localitza el tendó.
b) Localitzar el punt en el qual es localitza la placa motora.
c) Marcar el punt en el qual col·locar l’electroestimulador.
d) Marcar el punt en el qual col3locar els elèctrodes.
4. El programa TENS:
a) Permet recuperar lesions musculars.
b) Permet augmentar la secreció d’endorfines, calmant la sensació de dolor.
c) Permet millorar els nivells de força.
d) Permet augmentar els nivells de vascularització.

46
TEMA 3.- BASES DE L’ENTRENAMENT PREVENIU

3.1.- LES CARACTERÍSTIQUES DE LES TASQUES
Esta havent un canvi, ja que a la majoria de casos ens interessa una millora del
rendiment de l’esportista i també el fet que l’esportista no es lesioni. És molt lògic,
però la realitat ens diu que fa uns anys veiem que es realitzaven tasques per el
rendiment i quasi mai estaven orientades a la prevenció de la lesió.
3.2.- CONCEPTES D’ENTRENAMENT COADJUVANT

Aquelles formes d’entrenament que ajuden a la medicació i contribueixen de forma
fonamental a la prevenció de lesions dels esportistes, participant ocasionalment a
l’eficàcia de la teràpia post-lesió.
Aquest concepte va adquirint matisos diferents, però el que busca és generar tasques
entrenament que siguin capaces d’allunyar esportista del llindar de la lesió. Idea última
seria que l’esportista no es lesioni.
3.2.1.- CONJUNT DE SISTEMES D’ENTRENAMENT COADJUVANT
1- Entrenament SUPRESSIU (Abans de la lesió).

2- Entrenament d’EVITACIÓ (durant la lesió).
3- Entrenament ALTERNATIU (durant la lesió).
4- Entrenament POST-DRAMÀTIC (durant la recuperació).
5- Entrenament PERENTORI o de resolució final (durant la recuperació).
Sirul·lo, F. “Entrenament coadjuvant”. Apunts, 1986 Vol. XXIII 39-48.

47
3.2.2.- ANÀLISI DEL CONTEXT
Per què Seirul·lo va fer aquesta proposta?
Perquè va introduir un model d’entrenament, el coadjuvant, creat pels esports

col·lectius que proposava que durant la pretemporada apliquessin uns volums
concentrats de càrrega de condició física especifica. Aquests models garanteixen que
l’esportista es trobi en alts nivells de forma durant tot l’any, i s’aconsegueix gracies a la
impecable gestió de l’especificitat.
Especificitat permet incrementar rendiment, hi ha relació directa entre l’augment de

l’especificitat i l’augment del rendiment. Això significa, que l’entrenador cada cop més
intenta crear tasques més especifica per tal de millorar els nivells de prestació
esportiva.
Quin problema porta l’especificitat? Doncs reproduir tasques molt similars a les quals
es desenvolupen a la competició de l’esport que treballem. El problema és que estem
incrementant els volums de repetició de diferents patró de moviment, i aquest
augment de volums quan no només es produeixen en l’àrea tècnico-tàctica sinó que
també a la física, incrementa considerablement el risc de lesió. És a dir, quan un
jugador de futbol introdueix desplaçaments específics per satisfer el volum de condició
física especifica en pretemporada el que succeeix és que està repetint i constantment
reforçant els patrons que necessita l’esport, i això fa que millori però també crea
sobrecàrrega en estructures articulars, crea certs desequilibris osteoarticulars entre
agonistes, antagonistes i fixadors.
Davant la necessitat que un esportista no es lesioni i per un altre costat davant nou
model entreno on especificitat agafa protagonisme trobem un problema: reduir la
càrrega lesiva de l’augment d’especificitat. Aquí neix necessitat de crear metodologies
o exercicis per tal d’allunyar esportista del llindar de la lesió.

48
Actualment dins de l’entrenament estructural, aquell que basa el desenvolupament de

la condició física i rendiment en una correcta gestió de l’especificitat, podem trobar
dos tasques diferents:
- Tasques que busquin incrementar o optimitzar el rendiment

- Tasques per evitar aparició lesió.
Han d’existir un equilibri entre les tasques, perquè si augmentem les tasques de
prevenció de lesió disminuirem l’efecte de l’especificitat. Però si tenim molta
especificitat, però baixa càrrega de prevenció de lesió, estarem més a prop del llindar
de lesió. Pot generar un conflicte d’interessos, per tant al llarg de la creació de tasques
haurem d’estar constantment jugant amb aquests docs conceptes de tasques
diferents.
ENTRENAMENT ESTRUCTURAT
ENTRENAMENT ENTRENAMENT
OPTIMITZADOR COADJUVANT
OPTIMITZAR EL PRESERVAR LA
RENDIMENT SALUT
3.3.- FASES PER LA CREACIÓ D’UN MODEL DE PREVENCIÓ

(proposades per Van Mechelen)
La creació tasques es basa en primer lloc en saber que necessita el meu esport, que
començaria per l’anàlisi dels factors lesionals o patologies de les quals el meu
esportista es lesiona . En segon lloc seria buscar l’etologia de les lesions, és a dir les
causes que generen les lesions i els mecanismes lesionals i els factors que influencien.
Un cop sàpigui això, ja podré crear tasques o gestionar l’entorn per reduir aquest
factors. En tercer lloc seria crear les tasques preventives. I finalment, la quarta fase
seria comprovar l’efectivitat del programa que hem fet, una forma en un esport
col3lectiu seria monitoritzar el número de lesions que pateix l’equip en una
temporada, realitzar les tasques preventives i tornar a monitoritzar les lesions la
temporada que ve. SI faig bé el treball, la taxa de reincidència lesional estaria
millorada.

49
A continuació es pot observar l’esquema de les fases per crear un model de prevenció
proposat per Van Mechelen:
1) Descripció de l'anclatge
de la patologia
(incidència/severitat)
4) Comprovació de 2) Anàlisi de l'etologia i

l'efectivitat del programa del mecanisme lesional
3) Introducció de mesures
preventives
3.4.- CARACTERÍSTIQUES DE LES TASQUES PREVENTIVES
3.4.1.- INDIVIDUAL
Individualització de l’esportista, les necessitats específiques individuals de cada

esportista. Existeixen efectes de les descompensacions són individuals i poden ser
incrementats o compensats per característiques individuals. Quan jugo a handbol,
simplement pels patrons que estic desenvolupant, els practicants generaran
descompensacions dels nivells de força de la rotació interna en comparació als nivells
de força de la rotació externa en l’articulació escapulo-humeral, això és fruit de la
repetició d’un moviment.
Per un altre costat, cada esportista requereix o necessita certs aspectes específics de
cada un. És a dir, cada esportista presenta alguns matisos que els diferencia de la resta,
i això en algun moment del procés de creació de tasques s’haurà de contemplar.
Aquesta individualitat es condicionarà per els següents tres factors:
FACTOR AFAVORIDOR EXPERIÈNCIA PRÈVIA
CARACTERÍSTIQUES
PSICO/SOCIALS INDIVIDUALS

50
Pel que fa als condicionants psicosocials tenen un paper molt fonamental a l’aparició
de lesions. De fet, els dos elements bàsics que acaben distorsionen l’aparició d’aquests
factors son:
- Modificació del ritme respiratori i de la mecànica del diafragma. Aquesta

modificació de la mecànica, comporta una alteració de la funcionalitat de la zona
lumbopèlvica.
- Modificació del tonus muscular. Per tant, alteració coordinatives dels patrons de
moviment dels diferents esports. Per tant, inclourem tasques que permetin
regular les distorsions tòniques dels diferents grups musculars que participen als
moviments de l’esport en concret.
Per un altre costat tenim factors afavoridors, els quals l’esportista té heretats i que
faran que l’esportista tingui més risc de patir una lesió. Per exemple, una dissimetria
d’EEII (Extremitats inferiors), és a dir una cama més curta que l’altra, comportarà certs
desequilibris osteoarticulars, que poden acabar comportant un augment del risc de
lesió.
Finalment també tindríem l’experiència prèvia, ja que un factor de risc de lesió d’un
esportista seria tornar-se a lesionar d’una zona que ja havia patit alguna lesió en el
passat. Una recomanació, seria que quan comencem a treballar amb algú hauríem de
tenir clar les lesions del passat, per tal de saber quin risc pot tenir en tornar a recaure
en una lesió passada.
3.4.1.1.- CAUSA D’APARICIÓ DE LA PATOLOGIA
CAUSA PRIMÀRIA CAUSA SECUNDÀRIA
Apareix a partir Apareix a partir de

d’una disfunció o la realització d’una
alteració mecànica “autocorrecció”
AUTOCORRECCIÓ O AUTOCOMPENSACIÓ
Conjunt de moviments i/o tensions musculars realitzades amb la
intenció de restablir l’equilibri articular.
- Corbi, F. (2008)

51
En moltes ocasions les patologies venen generades per l’autocorrecció o

autocompensació, és a dir, fruit de la experiència individual l’estructura articular de
l’esportista genera autocorreccions o autocompensacions que intenta reduir els
efectes d’algunes alteracions del propi esportista. Per exemple, esportista amb peu
valgo, que cau a dins, el cos farà autocorrecció arquejant cama cap exterior coma
forma de compensar el valguisme a nivell de peu i com una forma de reorientar el eix
de càrrega a la cama. Algunes lesions estaran relacionades amb la instauració
d’autocorreccions o autocompensacions que a la pròpia causa real.
A continuació trobem uns exemples, per exemple quan fem anàlisi dels patrons de
marxa o cursa existeixen diferents patrons que es relacionen amb diferents patologies:
- L’augment de la càrrega a la zona metatarsal està demostrat que es correlacionat

amb l’aparició de metatarsàlgia.
- Un augment per pressió al cap del 5è metatars està relacionat amb fractures
d’estrès d’aquest meta.
- Augment de la càrrega a la primer dit peu es relaciona amb augment incidència
fascitis.
- L’aparició dolor compartiment intern genoll ve generat per un augment de pressió
a l’articulació metatarsofalàngica del primer dit.
Són exemples per il·lustrar que cada esportista té unes necessitats i característiques
individuals i diferents. Per tant, al crear tasques hem de conèixer quines són les
respostes del nostre esportista, els nivells de compensació de l’esportista per tal de
crear tasques més efectives.

52
3.4.2.- ESPECÍFIC
La segona característica, és que s’ha de reflectir l’especificitat del propi esport.

Aquesta ve donada pel fet que cada esport implica unes descompensacions
específiques que s’hauran de considerar.
Per aquesta especificitat contemplem dues característiques:
ESPORT GRUP DE POBLACIÓ
(ESPORT) Per exemple, esport col·lectiu pel fet que es realitza un canvi de direcció
constant, doncs apareix una descompensació dels nivells de força de la musculatura de
la cama adductora en relació amb els nivells de força de la musculatura abductora.
Això fa que en determinats esports s’hagi de fer un desenvolupament selectiu de la
força que necessiten els grups musculars que estan menys desenvolupats i un augment
dels nivells de mobilitat en aquelles zones corporal que tinguin tendència a reduir
aquesta degut a un efecte adaptatiu a les càrregues d’entrenament que succeeixen al
nostre esport.
En moltes ocasions apareix la pregunta de que puc fer jo per compensar aquests
desequilibris? Doncs, crear tasques. Però a vegades no és factible perquè no tenim
temps, perquè el nostre client no vol pagar aquestes sessions complementàries, per
tant en ocasions on s’ha de recomanar una forma de reduir la potencialitat lesiu en un
esport determinat seria realitzant una pràctica multiesportiva. És a dir, al final la idea
seria que el que desestabilitza un esport pot ser compensat mitjançant pràctica
d’altres esports diferents.
S’ha de tenir una precaució, si aquesta pràctica multiesportiva és molt elevada, si

augmento la pràctica puc acabar condicionant a una menor transferència o pèrdua de
l’especificitat d’aquest esport.
L’ideal seria crear programes específics a cada esportista.
No existeix cap esport complet (equilibrat):
- Pràctica multiesportiva.
- Creació de programes específics.
(GRUP DE POBLACIÓ). Pel que fa al grup de població, cada grup ja obliga a que s’hagi
de desenvolupar cert tipus de treball en funció d’un grup o un altre. Per exemple, en el
cas de les noies, per estudis epidemiològics, sabem que donat els seus nivells
hormonals i nivells de laxitud, posseeixen 7 vegades més de patir lesions al LCA en
esports com bàsquet, doncs aquest fet inherent al fet que sigui una noia, doncs s’ha de
contemplar dins del programa de creació de tasques.

53
Un altre grup especial, els joves o nens i nenes. Posseeixen les metàfisis de creixement
ossi actives fa que en aquella zona corporal on un tendó s’insereix prop d’aquestes
metàfisis de creixement siguin zones molt susceptibles de patir lesió o patologia. Hem
de ser prudents en les tasques que generin elevades càrregues de tracció prop de la
inserció. Un exemple clar seria, la inserció del tendó rotulià a la TTA, podria acabar
augmentar el risc d’aparició de patologies com osgood schlatter.
3.4.2.1.- ANÀLISI DELS GRUPS MUSCULARS HIPER I HIPOSOL·LICITATS
Hem de realitzar, dins de l’especificitat de la disciplina, sempre un anàlisi per saber

quins són els grups musculars que més treballats o sol·licitats estan i quins son els que
menys, per tal d’analitzar els desequilibris que puguin generar i crear tasques que
busquin compensar o reequilibrar el sistema.
Això només passa per un verdader coneixement en profunditat de les

característiques de l’esport amb el qual treballem. Quan major sigui el
coneixement de l’esport, major capacitat per crear tasques cada cop més
específiques i orientades a les necessitats reals de l’esport.
Per exemple, al futbol hi ha una utilització preferent de la musculatura

adductora, hi ha (pels tipus de recolzament) una tendència a l’escurçament
del psoes-ilíac, hi ha tendència de l’escurçament de la cadena posterior (pel
fet de sempre estar canviant de ritme i direcció amb semiflexió de genoll).
Per això, tots els esportistes que entrenen o competeixen en esports de sala
o col·lectius, tenen retraccions de la cadena posterior.
3.4.2.2.- EFECTES DE LES DESCOMPENSACIONS A LA PELVIS
En el cas dels esports col·lectius, el fet que apareguin hipertonies i escurçament de la

musculatura adductora de la cama, per l’efecte compensatori, doncs pot acabar
generant l’aparició d’algunes patologies com les osteopaties dinàmiques de pubis.
Però, en moltes ocasions són fruit de les descompensacions dels nivells tensions de la
musculatura adductora de la cama (normalment està hiperdesenvolupada) i un
desequilibri anormal dels nivells d’activació i tonus muscular de la musculatura
abdominal.

54
Per compensar tot això tenim dos formes de compensar:
A) Treball per compensació.

B) Treball per supradaptació.
A) TREBALL PER COMPENSACIÓ
La primera forma seria el treball per compensació, per tal de buscar reequilibrar el
desequilibri entre nivells de força, tonus i mobilitat en un moviment articular
determinat i per això podrà orientar tipus treball de forma diferent i en funció de si
treballem agonista i sinergista, o els antagonista.
AGONISTA I SINERGISTA ANTAGONISTA

- Control de l’hipertonus.
- Increment del tonus
- Manteniment del rang
muscular.
articular de mobilitat.
- Mateix tipus de contracció
- Activació d’inhibicions.
muscular que al gest
- Tipus de contracció muscular
esportiu.
variable.
AGONISTA I SINERGISTA
Com que són grups hipersol·licitats, augmentarà el tonus muscular. Per tant hem de
controlar aquestes accions. Molts estirament en treball d’elongació en acabar sessió
busquen la regulació del tonus muscular.
En aquesta musculatura observem una disminució el rang articular, per tant buscarem
mantenir aquest rang. Si nosaltres no fem res en un esportista , per exemple
futbolista, amb sol·licitud important de la musculatura adductora, amb el temps tindrà
tendència a escurçar-se i això tindrà repercussió als nivells de moviment de la
coxofemoral.
A mesura que els grups musculars estan hipersol·licitats, això genera inhibicions dels
grups musculars que són fruit de la necessitat del sistema nerviós de crear patrons de
moviments més eficients, quan haig de repetir moviment el cos inhibirà diferents
grups musculars per ser més efectius a nivell energètic i així generar patrons de més
qualitat. Però aquestes inhibicions a mig o llarg termini són un problema, i pot
augmentar el risc de lesió. Per això, hem de ser capaços de localitzar aquestes
inhibicions per generar un reequilibri i una compensació.
També hem de ser capaços de seleccionar tipus contracció que més ens interessa en
funció dels desequilibris i de les inhibicions que apareixen al nostre esport. Per
exemple, si fem moltes accions isomètriques, que tenen una incidència en
l’escurçament del ventre muscular, el tipus de contracció que interessarà seria
excèntriques que permetin que el ventre millori el component d’escurçament.

55
ANTAGONISTA
Aquest, en funció del patró s’activarà de forma isomètrica o excèntrica o combinada,

en funció del tipus de participació del grup muscular al meu esport, experimentarem
un increment del tonus muscular. Per exemple, als esports col·lectius es produeix una
hipertonia a la musculatura de la part posterior de la cama per l’increment de
participació que apareix als desplaçaments on treballa en semiflexió.
Almenys una part de treball de l’antagonista hauria de ser amb el mateix tipus de
contracció muscular del gest esportiu, en un isquiotibial que s’activa de forma
excèntrica en un xut, nosaltres hem d’introduir exercicis on els quals es generi el
mateix tipus de contracció.
B) TREBALL PER SUPRADAPTACIÓ
AGONISTA
- Intensitats més altes de
l’estímul lesiu.
- Mateix tipus de contracció a

la qual apareix a l’estímul
lesiu.
El segon treball seria el supradaptació. Aquesta, va orientada a l’agonista. Consisteix en

dotar d’aquest grup muscular agonista, d’unes intensitats o càrregues d’entrenament
molt elevades de les que troba a competició per tal d’entrenar i adaptar al teixit a que
quan apareguin estímuls que puguin fer aparèixer lesions, com que hem generat
adaptacions al múscul per damunt de les necessitats de l’esport, doncs això
condicionarà a que quan aquest estímul lesiu aparegui no es transformi en tal.
També podem lesionar a l’esportista en el propi entrenament. En futbol, vull fer

treball supradaptació isquiotibial entrenant molt excèntric, però aquest risc de lesió
serà molt elevat. Per tant, aquest treball s’ha de realitzar de forma controlada i tenint
clar que aquesta tasca no acabi generant lesions. No seria bo treballar amb nens,
perquè les metàstasis estan molt actives.

56
EXEMPLE DE TREBAL PER COMPENSACIÓ
Aquí podem observar alguns exemples, de treball per compensació, SI la musculatura

adductora de la cama te tendència a hiperdesenvolupar-se el que fem es treball
compensatori treballant musculatura abductora per tal de reduir els ratis de
descompensació entre musculatura abductora i adductora de la cama.
Podem observar exercicis com elàstics, que busquen activar i augmentar el tonus,
reequilibrar aquestes descompensacions.
3.4.3.- INTEGRAT
En l’entrenament preventiu ha d’estar integrada dins del treball diari, com un espai
específic en cada sessió i programació. Igual que nosaltres programem càrregues de
tasques específiques, també hem d’introduir tasques preventives dins de
l’entrenament. Així, l’esportista és conscient d’aquestes tasques.
No hauria de ser un conjunt de tasques aïllades que l’esportista treballa pel seu
compte. L’entrenador hauria de potenciar la seva realització.
 Dins d’aquest concepte, haurà d’haver un equilibri entre quan fer aquestes
tasques per tal de no fer-les de forma desordenada per tal d’evitar restar
transferència o especificitat.
Ha d’existir un equilibri a l’orientació de les tasques.

57
3.4.4.- VIVENCIAT
L’entrenament preventiu ha de ser vivencial, és a dir quan l’esportista sent el que fa

augmenta el nivell activació de la placa motora. Treball preventiu des de la
autoconcepció i la capacitat de control per sentir el que succeeix al seu interior.
- Millorar l’activitat electromiogràfica.
- Millorar l’esquema corporal. Esportistes intel·ligents, capaços de sentir i notar

els moviments. A major concepció més rendibilitat de l’exercici.
- Control de les condicions de l’entorn. L’entorn ha d’afavorir la capacitat

d’introspecció i d’autoconcepció. Estratègies per facilitar aquestes capacitats.
En lloc d’estar a fora amb fred, disposar d’una sala amb llum, música i calor.
- Ús de mètodes complementaris. Com a música, tècniques relaxació,

instruments com els electroestimuladors per millorar la percepció de les zones.
3.4.5.- CONTINUÏTAT
No s’ha de desenvolupar només quan l’esportista és adult, sinó al llarg de tota la

carrera esportiva. Un gran problema és que el seu nivell efectivitat està reduït perquè
quan l’esportista arriba a la categoria sènior es mostren moltes descompensacions, i
no podem revertir aquest procés de descompensació.
Sempre en funció de les necessitats del subjecte.
3.4.6.- CRONOLOGIA DE L’ENTRENAMENT PREVENTIU
Proposem una cronologia dins de l’entreno preventiu establint tres etapes.
1) FASE DE DESENVOLUPAMENT EQUILIBRAT. Durant l’etapa infantil. Buscarem

un desenvolupament equilibrat de les articulacions i músculs a partir del
desenvolupament de les capacitats coordinatives. Una bona coordinació suposa
una major eficiència. Hem de fer treball preferencial amb teixits amb baixa
capacitat adaptativa, que per processos de nutrició reduïts dificulta el procés
adaptatiu. És quan disposem de més temps i menys estressos de competicions,
per tant podem incidir perfectament amb tasques preventives i treballar aquest
teixits.
2) FASE CRÍTICA. Es donarà durant la pubertat, ja que es desenvolupen canvis en

poc temps. SI no fem tasques preventives generarem descompensacions molt
importants. Realitzarem treball per compensació.

58
3) FASE DE MANTENIMENT. Busquem un manteniment dels nivells d’equilibri que

eviten que esportista s’apropin als nivells lesius, però que tampoc perjudiqui a
la transferència de l’especificitat de les tasques per millorar rendiment. Per tant
farem tasques per supradaptació.
FASE CRÍTICA
FASE DE
DESENVOLUPAMENT
Quantitat de treball
EQUILIBRAT Desenvolupament
intensiu de la força.
Desenvolupament equilibrat
de les capacitats
coordinatives. FASE DE MANTENIMENT
Treball per compensació
Adaptació de teixits de llarg
procés d’adaptació (tendons,
Manteniment dels nivells assolits
lligaments i cartílags).
en nivells inferiors.
Millora de la capacitat de
Treball per supracompensació.
reequilibració.
INFANTIL PUBERTAT ADULTS
Edat
3.4.6.- PRECOÇ
El treballa ha de ser precoç, incitant-se com abans millor. Aquesta precocitat haurà
d’anar orientada a :
A) Orientació estructural.
B) Orientació funcional.
A) ORIENTACIÓ ESTRUCTURAL
- Evitar deformacions articulars. Si en jugadors de tennis infantils, per un volum

molt elevat que no fem tasques preventives, podem acabar generant aparició
d’escoliosis estructurades pel fet que generació de càrregues serà asimètrica. A
l’època de creixement pot acabar instaurant descompensacions importants. En
esports col·lectius, els famosos genu varos.

59
- Respectar les etapes sensibles, on amb una mínima inversió obtinc el màxim
rendiment.
- Desenvolupament prematur i equilibrat de la força. Al final, la capacitat

fonamental és la força, per tant hem de buscar constantment el
desenvolupament de tasques preventives des de l’orientació de la força.
- Potenciació de les qualitats coordinatives.
B) ORIENTACIÓ FUNCIONAL
- Pèrdua d’importància de l’estructura vs. funció.
- No oblidar els paràmetres coordinatius, de control tònic postural i segmentat.

Com més coordinació més eficiència del moviment i menys aparició de lesió.
- Són negatives les descompensacions musculars? Possiblement fins a un punt

no, perquè si esport és asimètric esportistes seran asimètrics. Però si la
manifestació d’aquesta funcionalitat asimètrica és massa elevada apropem
esportista al llindar de lesió. Per tant, és important realitzar desenvolupaments
l’equilibri de l’estructura articular.
3.5.- TIPUS D’UNITATS D’ENTRENAMENT:

Per això, tenim tres grans tipus de tasques (unitats d’entrenament):
TASQUES TASQUES
COADJUVANTS COADJUVANTS
FONAMENTALS REGULADORES
TASQUES
COADJUVANTS
COMLEMENTÀRIES

60
3.5.1.- TASQUES COADJUVANTS FONAMENTALS
Busquen compensar aquelles desequilibris que ofereix l’esport que practica. En el cas
de l’handbol, desenvolupament preferencial de la força rotació interna en relació a
l’externa. Per tant crear tasques per reduir aquesta descompensacions.
- Acostumen a aplicar-se després de la sessió d’entrenament.

Com a forma de no incidir dins del patró motriu o
coordinació d’aquest moviment.
- Intenten compensar els desequilibris específics de cada

disciplina o mètode d’entrenament.
- S’ha de ser considerat dintre del càlcul de les càrregues.
- Treball de caràcter grupal.
3.5.2.- TASQUES COADJUVANTS REGULADORES
Van a buscar compensar els desequilibris generats per aquelles metodologies

d’entrenament que nosaltres acostumem a fer als nostres eternament. Amb un
velocista, necessitaré que faci entrenament pliomètric amb impactes per millorar
prestació amb velocitat, però aquestes tasques poden provocar una sobrecàrrega
selectiva a la zona lumbopèlvica. Aquestes tasques intentaran reduir el risc lesiu
d’aquesta metodologia una transferència negativa a aquestes tasques. En el treball
pliomètric, entre sèrie i sèrie introdueixo estirament o exercicis de relaxació de la zona
lumbar per reduir pressió sobre aquesta.
- S’apliquen a la vegada que els mètodes

d’entrenament.
- Intenten evitar els efectes adversos dels mètodes

d’entrenament.
- S’han de considerar els seus efectes fisiològics

sobre altres vies. Tasques de baixa intensitat i on
es busquin vies energètiques diferents a les que
estimulem dins de la metodologia d0entrenament.
- No són tasques individuals.

61
3.5.3.- TASQUES COADJUVANTS COMPLEMENTÀRIA
Busquen garantir la individualitat que proposàvem al començament d’aquest temari.

Cada esportista és diferent, i hem de crear sessions específiques per desenvolupar i
compensar els desequilibris individuals. SI un esportista ha patit un esquinç de turmell
requerirà un entrenament específic per evitar la recaiguda en aquesta lesió. Aquestes
tasques es realitzen fora de la unitat d’entrenament.
- S’apliquen a sessions d’entrenament específic.
- Intenten compensar els desequilibris específics de cada

esportista.
- S’han de considerar dintre dels càlculs de les càrregues.
- Són sessions i tasques individuals.
Podem agrupar els esportistes en funció de les seves necessitats per augmentar
l’efectivitat del treball.
3.6.- ORGANITZACIÓ DE TASQUES COADJUVANTS
3.6.1.- VOLUMS D’ENTRENAMENT COADJUVANT AL LLARG DE LA

TEMPORADA
Hem d’analitzar quan ho hem d’aplicar dins de la temporada de l’esportista.

Normalment, aquest entrenament coadjuvant es realitza en període transitori i
preparatori, ja que són tasques de caràcter general, per tant les desenvolupem durant
el període de la temporada on hi ha més inespecificitat (transitori i inici del
preparatori). Això no treu, que en esports amb períodes competitius molt llargs, que es
mantingui un volum constant de treball preventiu a lo llarg de tot el període
preparatori, però aquest volum no ha de perjudicar a l’especificitat ni rendiment de
l’esportista. A l’igual que succeeix amb altres treballs, hem de ser capaços de modular
al llarg de la temporada en funció del nivell d’especificat que necessito al meu esport.
VOLUMS
A: Alt
H: Mig
M: manteniment
C: Competició

62
3.6.2.- VOLUMS D’ENTRENAMENT COADJUVANT AL LLARG DEL

MICROCICLE SETMANAL
Al llarg del microcile setmanal, especialment pels esports col·lectius, si imaginem que
competeix un dissabte els volums de treball preventiu es fa de forma allunyada a la
competició (post competició com una forma d’augmentar el treball energètic de vies
energètiques, que ajuda als desequilibris de la pròpia competició.
Conforme avancem al microcile i apropem a la competició, el volum de tasques

prevenció s’ha de disminuir progressivament fins arribar als nivells més baixos dies
anteriors a la competició.
VOLUMS
A: Alt
M: Mig
B: Baix
C: Competició
3.7.- PREGUNTES TEST ENTRENAMENT PREVENTIU

1. Quina característica no defineix a l’entrenament preventiu:
a) Genèric.
b) Vivenciat.
c) Individualitzat.
d) Integrat.
2. En relació a l’entrenament preventiu, durant la pubertat hem de realitzar un treball

de:
a) Compensació.
b) Supradaptació.
c) Manteniment dels nivells d’equilibri articular aconseguits en fases anteriors.
d) Centrar-nos en el desenvolupament equilibrat de les capacitats coordinatives.
3. Dins del model de prevenció de lesions proposat per Mechelen, quina és la tercera
fase?
a) Anàlisi de l’etiologia i del mecanisme lesional.
b) Comprovació de l’efectivitat del programa.
c) Introducció de mesures preventives.
d) Descripció de l’assoliment de la patologia.

63
4. Les tasques coadjuvants són:

a) Intenten evitar els efectes adversos dels mètodes d’entrenament.
b) Cap de les respostes és correcta.
c) Intentar compensar els desequilibris específics de cada esportista.
d) Intenten compensar els desequilibris específics de cada disciplina esportiva.

64
TEMA 4.- ENTRENAMENT DE LA CAPACITAT DE

REEQUILIBRACIÓ
4.1.- INTRODUCCIÓ
Recordar que quan parlàvem de la força com a condició fonamental, es va dir que en
uns anys segurament la força deixaria de ser la capacitat condicional bàsica i passaria a
ser el control neuromotor, la capacitat de gestió a sistema nerviós, capacitat d’activar
zones cerebrals.
La capacitat de reequilibració és una capacitat que de forma indirecta ens permet

revisar gran part de la funcionalitat del sistema nerviós.
4.2.- CONCEPTE D’EQUILIBRI

Quan parlem de la capacitat de reequilibració, parlem de que un cos està en equilibri
quan la suma de totes les forces i/o moments que actuen sobre ell és igual a 0.
Aquest precepte teòric ha de ser aclarit, perquè si el sumatori F és 0, no hi ha força.

Això és mentida, quan expressem que suma de força i moments = 0 estem dient que
tot i que existeixi gran quantitat de forces que interactuen aquestes forces tenen
tendència a compensar-s-e i equilirbar.se.
Això succeeix perquè les forces són magnituds vectorials i com a qualsevol vector,
tenien de venir expressades pel mòdul i altres elements com la direcció, el sentit i el
punt d’aplicació. Aquests 3 elements condicionaran que davant diferents aplicacions
de forces sobre un sistema en funció de modificació d’aquestes 3 característiques , la
resultants del sumatori de les forces pot ser diferent.
𝐹=0
 La força i moments s’acumulen entre si.
𝑀=0
Equilibri en mecànica

65
4.3.- CONCEPTE D’EQUILIBRI-POSTURA

En aquest cas, direm que el sistema està en equilibri quan sumatori d’aquests forces,
quan direcció sentit i punt d’aplicació= 0. La realitat, del cos humà, és que aquest
equilibri mai es manifesta de forma pura. Realment som un sistema que està en
constant inestabilitat i que l’equilibri que aconseguim ve donat per les multituds
respostes reequilibradors que nosaltres generem davant les variacions que s
produeixen al voltant del cos. El cos és un sistema inconstant de desequilibri.
La bipedestació no és un equilibri en el sentit físic del terme, sinó un desequilibri

permanent constantment compensat. Aquest equilibri relativament estable representa
la solució personal que el subjecte ha trobat al seu problema d’estabilitat.
(Hernández, J. (1995), Torpez Motriz, EUB).
En realitat, tot i en el seu aspecte més rígid de punta de recolzament, l’equilibri no és

més que un sistema incessantment modificable de reaccions compensadores, que
samba modelar en tot instant l’organisme en relació a les forces oposades del món
exterior i sobre els objectes de l’activitat motriu.
(Wayon, H. (1979). Los orígenes del caràcter del niño.
4.4.- TIPUS DE REEQUILIBRACIONS

Aquestes reequilibracions es manifestaran tant en situacions estàtiques com en
dinàmiques. Trobem les següents tipus de reequilibracions:
- Estàtiques.
- Dinàmiques.
Aquesta diferenciació és molt important a la hora de crear tasques, perquè no sempre

existeix una relació directa entre els guanys d’equilibri en situacions estàtiques que en
dinàmiques

66
Similitud del cos humà a un pèndul fix invertit. Les oscil·lacions constants del centre de
gravetat es permeten reajustar gràcies a la informació aportada a través de les vies
eferents.
En aquest model podem veure il·lustrat com el cos posseeix aquesta capacitat de
reequilibració constant. A la primera imatge s’interpreta la massa corporal com un
pèndul invertit que es troba en una situació d’equilibri estable. Aquest model no
funciona d’aquesta forma aplicada, el que succeeix habitualment és que la massa que
ve determinada, per la esfera, estarà en constant desequilibri al llarg del manteniment
de la postura (segona imatge). El qual condicionarà a que generi multitud de vectors
de força de reacció fruit de la interacció que apareix que succeeix entre la massa
corporal i la base de sustentació.
4.5.- MECANISMES FONAMENTALS DE REEQUILIBRACIÓ EN

BIPEDESTACIÓ
El cos representarà com un model simple, com una massa esfèrica que es projecta
sobre la base de sustentació. Aquest model va donar pas a l’explicació o proposta de
diferents científics de diferents mecanismes de reequilibració a través dels quals el cos
era capaç d’intentar compensar aquestes associacions constants d’inestabilitat
MECANISME DE TURMELL MECANISME DE MALUC

67
EL primer model o mecanisme és el de turmell: tota la massa corporal interpretada

com a un bloc únic i aquestes inestabilitat que es generen al sistema venen
contrarestades per l’acció del turmell. En aquest cas tindrà paper molt important la
musculatura de turmell, planta, peu, que seran màxims responsables de la
reequilibració del sistemes.
Un segon model seria el mecanisme del maluc. En el qual entén i interpreta que el
centre de masses corporal se situa pròxima a la regió anatòmica i que aquests
mecanismes i situacions inestabilitat estaran contrarestades per micro o
macromoviments en alguns casos provocats a partir del maluc.
Aquests dos mecanismes van ser creats en l’àmbit clínic amb orientació medica. Per
tant aquests mecanismes tractaven d’explicar com un pacient amb existència o
presencia d’una patologia intentava buscar maneres de reequilibrar-se per mantenir-
se de peu.
Quan volem passar aquests conceptes al camp de l’esport, aquests han de ser ampliats
i adaptats a les necessitats especials dels esports amb els quals treballem.
4.5.1.- MECANISMES DE RECOLLIDA D’INFORMACIÓ AFERENT
En tot aquest sistema, perquè tot el procés de reequilibració es faci correctament la

informació adquireix un paper important. Conjunt de respostes que el sistema nerviós
crearà, els patrons del moviment, activació agonista, antagonista i sinergista, aquest
nou patró de moviment vindrà regulat a partir de la recollida informació aferent, des
de l’exterior, que recollirem a partir dels següents sistemes:
- Visual.
- Vestibular.
- Somato-sensorial.
Qualsevol modificació de qualsevol sistema d’aquests podrà acabar alterant

modificacions a la capacitat de reequilibració.
Des d’un punt de vista saludable, poden aparèixer alteracions tonus muscular o del
moviment quan un d’aquets sistemes no reculli informació correctament. Per una altra
banda, quan nosaltres volem crear un patró de moviment haurem de garantir que
l’aportació d’informació aferents es faci de manera òptima sense cap alteració.

68
SISTEMA SOMATO-SENSORIAL
Dins d’aquests sistema somato-sensorial, hi haurà 3 subsistemes o mecanismes a

través del qual el cos recull informació localitzada a estructures com la pell, tendons,
múscul, planta del peu.. Aquests sistemes són:
- MECANORECEPTORS: sensors que registren les vibracions generades sobre tendó,

múscul o sobre diferents superfícies d el nostre cos o pell.
- PROPIOCEPTIUS: Detectar variacions angulars articulars.
- TERMORECEPTORS: Registrar els canvis de temperatura.
Quan el nostre sistema nerviós ha de prendre decisions per configurar diferents

patrons de moviments, basarà la creació d’aquest moviments o processos de
reequilibració a partir de la informació que recollirà del seu entorn.
La realitat que envolta el SN va aportar informació, per tal de crear patrons adaptades
a les necessitats reals.
Quan apareixen elements distorsionats de la realitat, la realitat que es presentarà al

sistema nerviós serà distorsionada. Aquesta distorsió generarà patrons i distorsions
incorrectes que generarem a partir de la base de la informació bàsica que obtindrem
de l’entorn, és a dir, la informació real que ens envolta no coincidirà amb la informació
rebuda i que el nostre sistema nerviós haurà de crear i tractar.
DECISIONS
REALITAT DISTROSIONADA
ELEMENTS
DISTORSIONATS DE
LA REALITAT
REALITAT

69
4.6.- REACCIONS D’EQUILIBRI

- Capacitat de reequilibració -
Conjunt de petits o canvis mínims al tonus muscular que succeeixen contínuament als
sers humans per poder mantenir l’equilibri tot i els constants desplaçaments.
S’ha de tenir en compte que el nostre sistema està en constant inestabilitat, que
crearà petits canvis al tonus muscular que constantment generarà una resposta
reequilibradora a la massa corporal. Aquestes respostes de reequilibri respondran a
diferents paràmetres biològics que es desenvoluparan al nostre cos i seran els
responsables que es generin diferents nivells d’inestabilitat. Aquests factors són:
- Ritme cardíac.
- Respiració.
FACTORS QUE INFLUEIXEN A LES - Circulació sanguínia i limfàtica.
REACCIONS DE REEQUILIBRI - Degustació,
- Moviments oculars.
- Moviments segmentaris.
(Paeth (2006). Experiencias con el concepto Bobath. Ed. Panamericana).
Qualsevol d’aquestes accions, factors, seran font de desequilibri i inestabilitat, i el cos

ha de ser capaç de controlar i gestionar cada una d’aquestes situacions per tal de
garantir l’estabilitat corporal.
4.7.- OCLUSIÓ BUCAL vs. POSTURA
Existeix una relació directa entre una asimetria a l’oclusió bucal i l’alteració de la
postura corporal.
L’asimetria pot estar provocada per patrons masticatoris incorrectes.
Alteració dels mecanismes de reequilibri.
Barat et al. (2006). Gacenta Dental. Industria y profesionales, nº 173, p.136-142.

70
Mencionar, que elements com la boca poden afectar a la postura. Per què? Doncs
perquè dins de cada peça dental de la boca existeix diferents receptors de pressió que
són els responsables d’informar al sistema nerviós del nivell de pressió al masticar,
que implicaran una relació directa del tonus muscular de la musculatura
temporomandibular. Qualsevol alteració en aquest tonus provocada per una mala
oclusió bucal provocarà alteracions a la capacitat de reequilibració.
Estudis on es veu que quan modifiquem oclusió, es modifica tonus muscular de la

musculatura estabilitzadora del cap.
4.8.- EFECTES SOBRE EL TONUS MUSCULAR

De la informació que recollim des dels receptors aferents, farem:
- Generar control tònic postural, per mantenir-nos en bipedestació.

- Aquest tindrà paper important en mantenir la posició, en un control tònic dinàmic.
Per garantir qualsevol nivell de moviment bàsic, o també generar moviments
específics com ara pot ser la realització de qualsevol patró de qualsevol esport.
Aquest control tònic estarà condicionat per factors estructurals i psico-socials. Un

esportista quan es posa nerviós pot condicionar la seva capacitat de reequilibració,
perquè amb la tensió augmenta el tonus muscular i per tant es reequilibra diferent.
En relació amb els factors estructurals, un subjecte amb un 46 de peu, òbviament

tindrà reequilibració diferent que un subjecte amb peu petit. A vegades, es difícil
comparar subjectes entre si quan parlem d’equilibri. S’ha de fer una observació
intrasubjecte, és a dir, comparar-se amb ell mateix.
EFECTES SOBRE EL TONUS MUSCULAR
CONTROL TÒNIC CONTROL TÒNIC

POSTURAL DINÀMIC
Específic General Específic
FACTORS PSICO-SOCIALS FACTORS ESTRUCTURALS

71
4.9.- POSTURA DE VALORACIÓ

Podem diferenciar equilibri en situacions estàtiques i dinàmiques, i aquesta
diferenciació donarà pas a dos escoles que intentaran diferenciar com es reequilibra el
subjecte.
- En cas que el subjecte que està en bipedestació estàtica, parlem de l’escola de

posturologia francesa, que prové bàsicament de l’escola francesa. Seria la imatge
1.
- En cas que el parlem valoració dinàmica, i estaria relacionada amb l’escola

anglosaxona i americana. Seria la imatge 2, on veiem subjecte fent un landing,
caiguda, i on es valora la capacitar de reequilibració.
1 2
ESCOLA AMAERICANA ESCOLA FRANCESA

Àmbit esportiu “Athletic trainer”. Àmbit clínic.
Stability. Posturologie.
Valoració dinàmica. Valoració estàtica.
Diversitat protocols. Únic protocol.

72
4.9.1.- ANGLE DE SEPARACIÓ
L’angle de separació dels peus influeix a les valoracions.
Pel que fa a l’escola americana pot variar molt els seus patrons, és a dir, el tipus de test
que seleccionarà dependrà del patró que vulgui valorar. A l’escola francesa sempre
valorarà el patró de bipedestació perquè ve d’un àmbit clínic, el mínim patró de
moviment que podem demanar és que es mantingui en peu.
Per il·lustrar el nivell de dificultat per valorar l’equilibri, factors com ABD de peus
poden ser factors condicionants al resultat del test. L’escola francesa utilitza una peça
de plàstic que obliga a posar els peus en una angulació redefinida predeterminada.
- Modificació de la posició articular.
- Modificació dels grups musculars activats.
- Modificació tensió lligamentosa.
A la mesura que no adaptem aquesta angulació, les modificacions de l’equilibri no

sabrem que són fruit de la modificació de la posició dels peus o funcionalitat del
sistema nerviós del subjecte.
A partir de la posició, registrem la modificació del centre de pressions sobre la base de

sustentació. A partir de la informació de la línia, de l’evocació del centre de pressions
plantars, nosaltres podrem entendre que està succeint en relació a la capacitat de
reequilibració.
PLA ANTEROPOSTERIOR (mm)
PLA LATERAL (mm)
Representació gràfica de l’evolució del CP durant la realització d’un registre.

73
4.9.2.- CONDICIONS DE LA VALORACIÓ
L’equilibri és una capacitat altament variables a les modificacions de l’entorn: de llum,

so, temperatura...Tot condicionarà de forma important al resultats.
Imatge d’un estudi, on testaven capacitats de reequilibració en pilots de motoclicsme.

Van crear un mini laboratori on testaven l’equilibri entre altres coses. No hi havia el
coneixement actual. Però a la imatge es pot veure que hi havia massa gent per
registrar. Seria una situació a intentar evitar.
Condicions descontrolades
de so i il·luminació.
4.10.- VALORACIÓ DE L’EQUILIBRI POSTURAL
4.10.1.- PLATAFORMA DE FORÇES
Quantificació de les variacions del centre de pressions.
Hi ha unes variables analitzades: A partir de l’evolució del CP puc valorar diferents

variables com ara:
- Distància de desplaçament a l’eix anteroposterior i lateral pel CP (Centre de

Pressions plantar). Imagina que puc agafar aquesta línia imaginària de CP i estirar-
la, doncs podria mesurar la longitud total de la línia. A mesura que aquesta
augmenti, significa que la línia és mes llarga i el subjecte té major dificultat en
reequilibrar-se.
- Velocitat mitjana de desplaçament (distància total/temps). Lo ràpid que em

reequilibro en cada pla de moviment.
- Elipse total. És a dir, la integral de l’àrea compresa. A

major el·lipse pitjor capacitat de reequilibració.
5 repeticions de 60 segons.

74
4.10.2.- VALORACIÓ DE LA CAPACITAT DE REEQUILIBRI POSTURAL DE

L’ESCOLA ANGLOSAXONA O AMERICANA
Trobem els diferents tests:
1) Single leg balance test.

2) Dynamic stability index (DPSI).
3) Star excursion balance test.
1) SINGLE LEG BALANCE TEST
Relacionats amb escola americana. Aquest test es pot fer

directament amb un cronòmetre o diferents dispositius com
plataformes de força o aparells d’inestabilitat. Ens permetrà
veure com el subjecte es reequilibra.
- ESTÀTIC -
Recolzament unipodal sobre la cama dominant amb la cama

contra-lateral flexionada a 90 graus i les mans al pit.
El test no és vàlid si el subjecte toca en algun moment el terra

amb la cama.
2) DYNAMIC STABILITY INDEX (DPSI)
- El subjecte salta a tocar el dispositiu que es troba a una alçada per una alçada del
50% de la seva màxima detén vertical.
- Les mans s’han de col·locar a la cintura i mantenir la postura 3 segons.
- L’estabilitat es calculada a partir de 3 valors (un per cada eix).
- Una vegada ha tocat amb la ma ha de caure amb recolzament unipodal i mans a la

cintura sobre una superfície de forces.

75
3) STAR EXCURSION BALANCE TEST
Aquest test, de l’escola americana, no requereix molt instrumental: cinta mètrica i

cinta aïllant. Test de l’estrella.
1) Recolzament unipodal sobre la cama dominant amb la cama contralateral

flexionada a 90 graus i les mans al pit.
2) Es dibuixa una estrella de 8 punts o 3 a terra amb una separació de 45 graus entre
puntes i a un quadre de 1,83 x 1,83.
3) 3 sèries en cada sentit, recuperant 10 segons i realitzant la mitjana.
El fet que hi hagi diferents puntes a aquest test respon a una alta especificitat de la
posició espacial de la capacitat de reequilibració. És a dir, que el subjecte a una de les
arestes disposi d’un alt nivell de reequilibració no suposa que posseeixi aquesta
capacitat en altres. Trobarem una alta especificitat en relació a la capacitat de
reequilibració.
4.10.3.- VALORACIÓ DE LA CAPACITAT DE REEQUILIBRI POSTURAL DE

L’ESCOLA FRANCESA
En el cas de l’escola francesa, com hem comentat, es desenvolupa un únic test.

Aquests s’introduiran diferents variacions: amb ulls obert, amb ulls tancats, amb
escuma sota planta peus.
A partir de la comparació de cada una de les situacions obtindré informació de com el

meu sistema nerviós està responent a cada una de les situacions plantejades.
Per posar una similitud, aquests test funciona igual que el de bosco. Quan fem SJ i CMJ
i comparem, obtindrem la capacitat elàstica muscular. Repetim mateix test per
comparar rendiment en cada una d’aquestes situacions i valorar el nivell d’implicació
en la capacitat de reequilibració.
Mitjançant la repetició del test en diferents situacions obtindré informació rellevant en

cada un dels subsistemes.

76
INFORMACIÓ
VISUAL
VESTIBULAR VESTIBULAR VESTIBULAR

CUTÀNIA CUTÀNIA
TENDINO- TENDINO- TENDINO-

MUSCULAR MUSCULAR MUSCULAR
… … …
ULLS TANCATS
ULLS OBERTS ESCUMA
TEST DE FOMBERG
ÍNDEX DE ROMBERG
4.10.4.- VARIABLES ANALITZADES
1) Temps.
2) Freqüència.
1) TEMPS
Aquesta informació la podré analitzar a partir d’una visió temporal.
RD (Resultant distance) Distància longitud de la linia cm
MV (Mean Velocity) Velocitat mitja
SA (Sway Area) Àrea de registre
Fer sumatori de tots els

desplaçaments en totes les
RMS (Root Mean Square) components de l’espai
(anteroposterior, vertical i
lateral) prendre el valor
absolut de les variables.

77
ACLARACIÓ RMS: Si jo valoro l’equilibri de davant-endarrere i el subjecte realitza el

desplaçament de darrere-endavant, el nivell de desplaçament és més 5, quan va
endavant la màquina detecta increment de 5 unitats. Quan va endarrere, aquestes
unitats es transformen a -5. Si en valors absoluts no calculem el RMS, el 5 -5 donaria 0.
Per tant el RMS pren valors absoluts de desplaçament en cada component per fer
sumatori i obtenir informació nivell d’equilibri del subjecte sense discriminar si
subjecte va endavant endarrere dreta o esquerra.
2) FREQÜÈNCIA
Un segon tipus de valoració és la freqüència que es realitza en relació a aquesta

modificació del centre de pressions. Recordar que freqüència és el número de
respostes d’un sistema per unitat de temps.
A partir de diferents processos matemàtics apliquem un anàlisi de freqüència

espectral, a partir de les FFT, la transformada de Fourier, un procés matemàtic que ens
tractarà dades obtingudes a partir de l’anàlisi de les pressions del centre de pressions
plantars i els analitzarà en funció de diferents freqüències. Modificarà , descomposarà i
analitzarà la corba, la modificació del centre de pressions a partir de freqüències de
registre diferents, és a dir, a partir del fet que aparell registri freqüències de recollida
d’informació diferent.
Per què és útil aquesta anàlisi a partir de freqüències diferents? Perquè cada un dels
mecanismes de recollida informació aferent posseeix freqüències de treball diferent.
A continuació s’observa la relació de les freqüències amb la regulació o sistema

pertinent:
FREQÜÈNCIES REGULACIÓ O SISTEMA

BAIXES (0-0,5 Hz) Regulació VISUAL I VESTIBULAR
MITGES (0,5-2 Hz) Regulació CEREBEL
ALTES (>2Hz) Sistema PROPIOCEPTIU
TOTAL SPECTRAL FREQUENCY

(FFT) LOW/MEDIUM/HIGH
FREQUENCY

78
Saber aquesta relació (taula anterior) és important perquè a mesura que a partir de la
transformada de Fourier sigui capaç de convertir i recalcular la ínia de centre de
pressions en funció de freqüències diferents, jo podré conèixer la resposta de cada
sistema a la modificació de l’entorn o tipus d’entrenament.
Té una aplicabilitat directa a l’entreno i la recuperació.
Per exemple, existeixen estudis on es demostra que subjectes que han tingut lesió de
turmell posseeixen en molts casos una alteració en la qualitat i quantitat d’informació
propioceptiva que es recull. I aquesta quantitat i qualitat només es pot valorar si
nosaltres fem aquesta modificació del
centre de pressions plantars (CPP) a partir
de la transformada de furrier altes (entre 5 i
20 HZ). Eina molt interessant per la
rehabilitació per saber quan aquesta
capacitat de recollir informació aferent està
compromesa o ja s’ha recuperat i posseeix
una funcionalitat correcta.
4.11.- ASPECTES A CONSIDERAR EN EL TREBALL DE

REEQUILIBRACIÓ (Corbi)
Des del punt de vista pràctic de la creació de tasques que haig de tenir en compte:
1) La capacitat de reequilibració és específica de la posició. Que jo em reequilibri

molt bé en una posició no vol dir que les altres també em reequilibri bé.
2) La capacitat de reequilibració és específica de l’eix de moviment. Puc ser un

gran reequilibrador en la component medio-lateral però dolent en la antero-
posterior.
3) La potenciació d’un canal aferent vindrà condicionada per la disminució o

supressió d’un altre canal. Supressió d’un canal d’informació aferent, es veurà
afectat amb un augment de la resta de canals.
4) La capacitat DAD de reequilibració és específica de la velocitat. Puc

reequilibrar-me de forma lenta i bo i dolent en altes velocitat. Hem de
considerar en quina velocitat es desenvolupa el patró de moviment, per fer
tasques orientades a aquest, amb la velocitat adequada.

79
4.11.1.- NIVELLS DE DIFICULTAT
Puc augmentar o disminuir la dificultat en funció dels següents paràmetres:
1) Modificar la relació entre la base de sustentació i el centre de gravetat. Per això,

podré modificar o jugar amb diferents aspectes com ara la base de sustentació i la
posició del centre de gravetat. A major altura del centre de gravetat, major
inestabilitat, i a major amplitud de la base major estabilitat.
Per tant, per crear tasques on vulgui incrementar el nivell de dificultat hauré de
disminuir la base de sustentació al màxim i augmentar l’alçada del centre de
gravetat.
AMPLITUD-ALÇADA ESTABILITAT
BASE DE SUSTENTACIÓ Alta Alta
CENTRE DE GRAVETAT Baix Alta
2) Augmentar el número de fonts d’inestabilitat. Com per exemple pujar a un

B.O.S.U. i a la vegada un company m’empenta.
3) Introduir presa de decisions i respostes condicionades. És a dir, en la mesura que

jo generi distorsions a la presa de decisions i tipus de resposta, això incrementarà
la dificultat i el treball que haurà de fer el SN per adaptar-se a la nova situació.
4) Treballar en tots els rangs articulars. Podré generar situacions on treballi a tots els
rangs de mobilitat d’una articulació, ja que la capacitat de reequilibració serà
específica de l’angle que la treballi.
5) Introduir modificacions en la velocitat i el ritme. La velocitat gestual i el ritme

seran específics dintre de la capacitat de reequilibració.
6) Modificar la quantitat de canals aferents.
Les adaptacions són altament específiques del tipus de moviments.
Aspectes com la velocitat de realització,

l’acceleració, els canvis de direcció i sentit
generen adaptacions cerebrals diferents...
Recordar que tasques que semblin similars,

produiran processos cerebrals totalment
diferents. Alta especialització de tots els
paràmetres que regulen l’equilibri.

80
Existeix una especificitat en funció de l’esport
Per exemple, nosaltres hem de ser capaços de:
1- Analitzar les necessitats en relació a la capacitat de reequilibració que el meu

esportista posseeixi.
2- Generar tasques específiques.
Exemple de TFG on va crear un simulador que buscava reproduir situacions

inestabilitat en piragüistes de La Seu d’Urgell per tal de generar situacions d’estabilitat
especifiques per treballar la força de forma que s’estimulés l’activació del sistema
nerviós de la forma més específica possible.
4.12.- PREGUNTES TEST ENTRENAMENT PREVENTIU

1. Quin dels següents factors no influencia en la qualitat de la informació aferent
a) Els receptors capsulars.
b) Els receptors sensitius del cartílag.
c) L’oclusió bucal.
d) La planta del peu.
2. Quina de les següents característiques no es correspon amb les característiques de

l’escola francesa de posturologia?
a) Valoració clínica postural.
b) Permet valorar la implicació e cada subsistema aferent en l’equilibri postural.
c) Valoració dinàmica de la postura.
d) Valoració d’un únic patró.

81
3. El sistema visual posseeix una freqüència de funcionament de:

a) Cap és correcta.
b) 0,5-2 Hz.
c) 0-0,5 Hz. (Baixa)
d) 2-20 Hz.
4. La capacitat de reequilibració és específica de:

a) Totes són correctes.
b) De l’eix de treball.
c) De la posició corporal.
d) De la velocitat.

Apunts - Aleix Gomez Subarroca - Cinesiologia - 3r Parcial

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Apunts - Aleix Gomez Subarroca - Cinesiologia - 3r Parcial

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

3r PARCIAL

CINESIOLOGIA I TECNOLOGIA DE L’EXERCICI FÍSIC

“Creure en els impossibles és la

APUNTS TEÒRICS 3r PARCIAL CINESIOLOGIA I TECNOLOGIA DE L’EF ALEIX GOMEZ SUBARROCA

En aquest document es troba la matèria pel parcial 3 de

Últim esforç i ja tenim Cinesiologia!

PD: Comparteix amb aquells i aquelles que s’ho mereixen, i que

APUNTS TEÒRICS 3r PARCIAL CINESIOLOGIA I TECNOLOGIA DE L’EF ALEIX GOMEZ SUBARROCA

APUNTS TEÒRICS 3r PARCIAL CINESIOLOGIA I TECNOLOGIA DE L’EF ALEIX GOMEZ SUBARROCA

1.10.4.- RITME I DURACIÓ DE LA FORÇA ................................................................ 37

TEMA 2.- L’ELECTROESTIMULACIÓ .......................................................................... 38

TEMA 3.- BASES DE L’ENTRENAMENT PREVENIU ..................................................... 46

APUNTS TEÒRICS 3r PARCIAL CINESIOLOGIA I TECNOLOGIA DE L’EF ALEIX GOMEZ SUBARROCA

3.6.- ORGANITZACIÓ DE TASQUES COADJUVANTS .................................................... 61

TEMA 4.- ENTRENAMENT DE LA CAPACITAT DE REEQUILIBRACIÓ ............................ 64

APUNTS TEÒRICS 3r PARCIAL CINESIOLOGIA I TECNOLOGIA DE L’EF ALEIX GOMEZ SUBARROCA

TEMA 1.- BASES DE L’ENTRENAMENT FUNCIONAL

Quan ell estava d’alumne a INEFC BCN li van dir que

No es té en compta la lògica interna dels

Podem observar col·lectiu arbitratges futbol,

APUNTS TEÒRICS 3r PARCIAL CINESIOLOGIA I TECNOLOGIA DE L’EF ALEIX GOMEZ SUBARROCA

Quan temps sóc capaç de mantenir-la? Resistència a la força.

Paradigma actual, però que també canviarà d’aquí un temps.

1.1.1.- NOU PARADIGMA. CAP A ON ANIREM?

S’estructurarà a partir de les necessitats que planteja qualsevol esport? Quina és

- La capacitat de gestió del moviment., realitzada pel sistema nerviós.

Ser flexibles, i no quedar-nos en què tot és força. Darrere de la força hi ha component

Vídeo 1: Tasques creades per desenvolupar Sistema nerviós a jugadors de tennis.

- Reorientar la seva percepció. Desplaçar costat

- Anar responent diferents aspectes.

- Ens qüestionem si amb això jugarà millor a futbol?

A vegades a l’entrenador li interessa introduir una variabilitat, o un component

APUNTS TEÒRICS 3r PARCIAL CINESIOLOGIA I TECNOLOGIA DE L’EF ALEIX GOMEZ SUBARROCA

1.1.2.- ORIENTACIONS DE L’ENTRENAMENT DE LA FORÇA

Quines orientacions en funció de l’objectiu que vull aconseguir

Orientació de força es fa en primer lloc a l’entrenament de la tècnica: per poder llançar

En extrem contrari trobem l’entrenament cognitiu, capacitat de fer tasques de força on

En aquesta Udp3 ens fixarem en:

- Orientació estructural de la força.

- Orientació funcional de la força.

Entrenament estructural vol dir que perquè desenvolupem diferents exercicis o

APUNTS TEÒRICS 3r PARCIAL CINESIOLOGIA I TECNOLOGIA DE L’EF ALEIX GOMEZ SUBARROCA

L’entrenament estructural ha de ser el primer prerequisit que hem de desenvolupar

Mai hem de perdre de vista l’estructura!

APUNTS TEÒRICS 3r PARCIAL CINESIOLOGIA I TECNOLOGIA DE L’EF ALEIX GOMEZ SUBARROCA

Perquè s’optimitzi la capacitat condicional ha de complir-se les necessitats

No Existeix molta bibliografia, però últimament s’investiguen teixits amb molta

Hi ha bibliografia d’això, però amb el tendó falta bibliografia.

APUNTS TEÒRICS 3r PARCIAL CINESIOLOGIA I TECNOLOGIA DE L’EF ALEIX GOMEZ SUBARROCA

1.2.1.- CARACTERÍSTIQUES ESTRUCTURALS DEL CARTÍLAG

Haig de tenir molt clares les capacitats d’adaptació de teixits.

Com més aportació de nutrients, amb molta alta

Per contra, cartílag, amb pitjor procés nutrició acabarà

- Teixit avascular i amb falta de terminacions nervioses

- Teixit vascularització al nen i l’adolescent.

- Gran amortiguador dinàmic.

- Comportament anisòtropic a les càrregues.

La capacitat de nutrició el teixit serà fonamental !

1.2.2.- GRAN PROBLEMA DE L’ENTRENAMENT

Els teixits responen a formes d'entrenar i a estímuls molt diferents

Cartílag: intermitents, intensitat mitja. El Vo2 max: requeriment diferents.

S’hauria d’afavorir els mecanismes que faciliten la nutrició...

“Aquelles zones de cartílag de creixement, quan són sotmeses a pressions