Els dinosaures

Els dinosaures foren uns dels animals terrestres més fascinants que han
existit mai. Van aparèixer en la terra fa 250 milions d'anys, i es van
extingir fa 65 milions d'anys, aquests animals foren els dominants dels
ecosistemes terrestres, des del període Triàsic fins a finals del període
Cretaci, quan la majoria d'ells s'extingiren a l'extinció del Cretaci -Terciari.
Els dinosaures eren rèptils, és a dir, animals amb columna vertebral,
quatre extremitats,pell impermeable i recoberta d'escames, que es
reproduïen mitjançant la posta d'ous. Visqueren en tots els continents i
van evolucionar fins aconseguir una gran diversitat de formes.
Actualment hi ha deu mil espècies vivents de dinosaures, denominades
amb el nom comú d'ocells. Només coneixem aquests animals a través
dels fòssils, que són restes petrificades.
Antigament van existir molts dinosaures , i un dels més coneguts es el
tiranosaure, per ser un animal carnívor de grans dimensions.
El tiranosaure és el gènere tipus de la superfamília dels,la família dels
tiranosàurids, i la subfamília dels tiranosaurins. És un dels carnívors més
grossos que mai hagin existit, i s'alimentava generalment de dinosaures
herbívors es de grans dimensions i visqué a l'oest de l'Amèrica del Nord
al final del Cretaci superior. Es tracta d'un dels dinosaures més coneguts
pel públic i pels paleontòlegs. Malgrat tot el que s'ha publicat i difós sobre
els hàbits alimentaris d'aquest animal, la seva paleobiologia és incerta.
Un dels pocs estudis rigorosos, basat en la histologia i la neontologia, ha
donat a conèixer que accelerava la taxa de creixement en un interval de
la seva ontogènia, durant el qual augmentava la seva massa uns 2
kg/dia, i posteriorment la disminuïa. L'animal arribava a la senilitat a 25-
28 anys.

El tiranosaure, en mida, fou el tiranosàurid més gran conegut amb una

altura d’un edifici de 3 pisos i un dels predadors terrestres més grans,
mesurant fins a 13 metres de llarg, fins a 4 metres d'alt al maluc, i un pes
estimat de 4-7 tones. Tot i que el tiranosaure era més gran que el ben
conegut teròpode del Juràssic al·losaure, era lleugerament més petit que
altres carnivors del Cretaci, com l'espinosaure i el giganotosaure.

Gigantosaure Espinosaure Pàgina 1 de 3

El coll del tiranosaure formava una corba natural en forma de S com la
d'altres teròpodes, però era curta i musculosa per tal de suportar el cap
massiu.

Les potes anteriors, al contrari de les potes

posteriors del tiranosaure eren petites, però
inusualment potents per la seva mida, i
presentaven dos dits amb urpes, en canvi, les
potes posteriors eren grans i potents.

La postura del tiranosaure era amb el cos en

una inclinació de 45 graus o menys respecte la
vertical i arrossegant la cua pel terra, de manera
semblant als cangurs.

La cua era pesant, llarga, rígida i puntiaguda a

vegades contenia més de quaranta vèrtebres per
tal d'equilibrar el cap i tors massius.
Per tal de compensar l'immens volum de l'animal, Tiranosaure
molt ossos de l'esquelet estaven buits, reduint el seu pes sense una
pèrdua significativa de força.

El crani del tiranosaure era enorme d'1,75 metres aprovisionat de fosses

oculars i nasals que l'ajudaven a disminuir el pes i no deixar caure la
presa mentre la consumia. El seu crani té molts ossos fusionats, de
manera que presentava poca mobilitat però en canvi és d'una estructura
més sòlida. La poderosa estructura cranial dels Tiranosaure confirmaria la
hipòtesi que aquests animals eren veritables depredadors, el cap d'aquests
havien de suportar el violent impacte de les mandíbules contra el cos de la
seva presa a atacar-lo. Una vegada que el Tiranosaure dominava la seva presa
el desmembrament seria molt ràpid. Les mandíbules proveïdes de grans dents
serrats que mesuraven entre 18 i 20 cm. Tallarien els trossos de pell i de carn
de l'animal ja mort. Els violents estirades i torsions, són ajudats pel robust coll i
les potes el que li permet estripar els resistents tendons de la seva víctima
engolint grans trossos de carn i ossos.
L’estructura dentària resulta decisiu per reconstruir els hàbits de caça i
alimentació dels tiranosaures. Les dents del
tiranosaure mostraven una marcada heterodòncia.
Les dents premaxil·lars a la part frontal de la
mandíbula superior estaven molt pròxims, en
forma de "D" en secció, tenien crestes reforçants a
la superfície posterior, tenien forma d'incisiu i
estaven corbades cap enrere.

Pàgina 2 de 3
La forma en secció en "D", les crestes reforçants i la corba cap enrere
reduïen el risc que la dent pogués ser trencada quan el tiranosaure
mossegava i estirava. La resta de dents eren robustes, més espaiades i
també amb crestes reforçants.

Les dents de la mandíbula superior eren més llargues que totes excepte
que les de la part posterior de la mandíbula inferior. S'estima que la dent
més gran trobada feia 30 cm de longitud incloent l'arrel quan l'animal
era viu, fent-la la dent més gran de tots els dinosaure carnívors, però
normalment les dents del tiranosaure feien uns 20 cm de longitud.

El sistema respiratori del tiranosaure era semblant al de les aus actuals. El

com els altres dinosaures tenia bosses d'aire i ossos buits que connectaven
amb els pulmons, el que permetia una entrada constant d'oxigen i dinamitzava
el metabolisme d'aquest animal prehistòric. El sistema pulmonar dels
dinosaures carnívors com el Tiranosaure presenta moltes similituds estructurals
amb el de les aus modernes . Això no significa que funcionessin amb un
sistema completament de sang calenta, sinó que el més probable és que el
sistema fos mixt, encara que el seu mecanisme respiratori sembla situar més a
prop dels animals de sang calenta.

Laia Fibla Bosch

6èC

Pàgina 3 de 3