OPOSICIÓ: MOSSOS D’ESQUADRA

GRUP: ME NIT

PROFESSOR/A: CÉSAR EZCURRA

DATA: 18/01/2021
Addenda Estatut
 

El Consell de l'Audiovisual de Catalunya

El Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) és l'autoritat independent de regulació de la

comunicació audiovisual de Catalunya. Té com a finalitat vetllar pel compliment de
la normativa aplicable als prestadors de serveis de comunicació audiovisual, tant els públics
com els privats.

El CAC té com a principis d'actuació la defensa de la llibertat d'expressió i d'informació, del

pluralisme, de la neutralitat i l'honestedat informatives, així com de la lliure concurrència al
sector.

El CAC es regeix per la Llei 2/2000, de 4 de maig, del Consell de l'Audiovisual de

Catalunya, així com per la llei marc del sector, és a dir, la Llei 22/2005, de 29 de desembre,
de la comunicació audiovisual de Catalunya.

Composició

El CAC és integrat per sis membres: cinc consellers o conselleres i un president o presidenta.
Tots els membres són elegits pel Parlament a proposta, com a mínim, de dos grups
parlamentaris, per una majoria de dos terços. Si en una primera votació no s'obté la majoria
de dos terços, són elegits per majoria absoluta en una segona votació, que s'ha d'efectuar en la
mateixa sessió. El president o presidenta del Consell és escollit pel Parlament d'entre els sis
membres.

Els mandats són, en tots els casos, de sis anys, no renovables. Els membres del Consell estan
sotmesos a un règim d'incompatibilitats que els impedeix tenir interessos, directes o
indirectes, en empreses audiovisuals, de cinema, de vídeo, de premsa, de publicitat,
d'informàtica, de telecomunicacions o d'internet.

Ámbit competencial

El Consell té competència plena sobre els prestadors de serveis audiovisuals d'àmbit

autonòmic i local, independentment de quin sigui el sistema de difusió emprat. Això inclou,
entre d'altres, els mitjans següents:

• Ràdios i televisions de la Generalitat

• Televisions privades d'àmbit català
• Televisions d'àmbit local, tant públiques com privades
• Ràdios en FM, tant públiques com privades
• Prestadors de nous serveis de comunicació audiovisual establerts a Catalunya

El CAC té competències sobre els continguts en les desconnexions per a Catalunya de les
cadenes d'àmbit estatal.

2
Organització

L'òrgan de govern i de decisió del CAC és el Ple, format pel president, el vicepresident i els
membres del Consell. Els acords són adoptats per majoria de vots dels presents.
L'administració al servei del Consell, integrada per 80 persones, està enquadrada en quatre
àrees: de Continguts, Jurídica, d'Estudis i Recerca, i de Serveis.

3
4
El procediment legislatiu
La iniciativa legislativa

La iniciativa legislativa correspon:

a) Al Govern, que l’exerceix mitjançant la presentació d’un projecte de llei.

b) Als grups parlamentaris i als membres del Parlament, que l’exerceixen mitjançant la
presentació d’una proposició de llei. Les proposicions de llei poden ésser presentades
per un grup parlamentari ambla signatura del portaveu, o per un diputat amb la
signatura de quatre membres més del Parlament.

c) Als òrgans polítics representatius de les demarcacions supramunicipals de

l’organització territorial de Catalunya, que l’exerceixen, en la forma establerta per la
regulació legal corresponent, mitjançant la presentació d’una proposició de llei.

d) Als ciutadans, que l’exerceixen, en la forma establerta per la Llei de la iniciativa

legislativa popular, mitjançant la presentació d’una proposició de llei.

e) Als municipis, en els termes establerts per la legislació vigent.

IPL

La iniciativa legislativa popular té el seu fonament normatiu a l’article 87.3 de la Constitució

Espanyola i a l’article 32.6 de l’Estatut d’autonomia. Ambdós preveuen que l’impuls de
l’activitat legislativa també la puguin dur a terme els ciutadans, no únicament el Govern o el
Parlament.

A casa nostra, aquesta iniciativa s’exerceix per mitjà de la presentació a la Mesa del
Parlament d’una proposició de llei, amb el suport de, com a mínim, ​50.000 ​signatures
degudament autenticades.

Les matèries que poden ésser objecte de la iniciativa legislativa popular són aquelles sobre les
quals la Generalitat té reconeguda la seva competència i el Parlament pot legislar, d'acord
amb la Constitució i l'Estatut d'autonomia, llevat de les matèries que l'Estatut reserva a la
iniciativa legislativa exclusiva dels diputats, els grups parlamentaris o el Govern, i llevat
també dels pressupostos de la Generalitat i de les matèries tributàries.

5
La reforma de l’Estatut

En l’Estatut de 2006 s’estableixen ​dos procediments​, en funció de:

1.- si afecten les relacions de Catalunya amb l’Estat o

2.- no afecten les relacions de Catalunya amb l’Estat

Un ​procediment més simplificat (art 222) per a la reforma dels títols I i II, que no afecten les
relacions amb l’Estat; i un ​procediment més complex (art 223) que s’aplica a la reforma de la
resta de títols.

L’actual regulació de la reforma manté la ​rigidesa del text estatutari, en exigir una majoria
reforçada de dues terceres parts del Parlament per a la seva aprovació en seu autonòmica.

Pel que fa a la ​iniciativa del procés de reforma, en el marc del article 222 correspon al
Parlament de Catalunya i al Govern de la Generalitat, i es preveu com a novetat que una
fracció dels municipis (el 20% dels ajuntaments catalans, que representin almenys el 20% de
la població ) o els ciutadans (300.000 signatures) sol.licitin la iniciativa de reforma al
Parlament, al Govern de la Generalitat i a les Corts Generals.

La principal diferencia entre els dos procediments se centra en la tramitació que han de dur a
terme les Corts Generals: en el procediment simplificat el Parlament remet la reforma a les
Corts, que, si en el termini de 30 dies no es declaren afectades, l ratifiquen per mitjà de llei
orgànica.

En canvi, en el segon procediment es preveu que les Corts tramitin el text d’acord amb el
procediment establert pels reglaments parlamentaris i la creació de comissions mixtes
paritàries amb representants del Parlament per facilitar la formulació d’una proposta de mutu
acord (si no és possible, es tramitarà per les Corts). A més, s’estableix la possibilitat del
Parlament de retirar la proposta de reforma, per majoria absoluta, en qualsevol moment de la
tramitació a les Corts.

En tots dos procediments cal el referèndum positiu dels electors de Catalunya. Si la proposta
de reforma no és aprovada pel Parlament, per les Corts o pel cos electoral, no pot ser
novament debatuda fins que hagi transcorregut un any.