Delusió obscura Surf

De nena, la Sara sempre havia vist el món d'una manera particular. Estava
fascinada pels colors, els sons i la gent que l'envoltava. Li encantava explorar,
aprendre i experimentar coses noves. Sentia que tot era al seu abast i que res no
era impossible.
Però a mesura que creixia, va començar a adonar-se que no tothom veia el món
com ella.
Va notar que algunes persones eren menys curioses, menys rodamon i menys
obertes. Estaven contents amb les rutines i les zones de confort, i no semblaven
preocupar-se pel món més enllà del seu, encara que molt endins d'ells sofrien
d'ansietat i depressió per la pressió ambiental que tenien al seu voltant o també hi
havia persones que ni tan sols sabien per què se sentien d'aquella manera.

Al principi, ella estava confosa. No podia entendre per què algú triaria limitar les
seves experiències i perspectives. Però després es va adonar que no era una opció
per a tothom. Algunes persones simplement no van tenir les mateixes oportunitats o
el mateix suport mental que va tenir.

Adonar-se'n en aquell instant, va fer que la Sara fos menys empàtica i decidida.
Malgrat això, sabia que havia tingut la sort de tenir pares que encoratgessin la seva
curiositat i mestres que van desafiar la seva ment. Sabia que no tots tenien aquests
avantatges i volia fer alguna cosa.
Així que va començar a treballar com a voluntària en un centre comunitari local,
ajudant els nens amb les seves tasques, organitzant jocs i activitats i escoltant les
seves històries. Ella va veure de primera mà com una mica de suport i alè pot fer
una gran diferència a la vida d'algú.

A mesura que la Sara va anar madurant, mai no va perdre el sentit de sorpresa i

curiositat i tampoc de l'esperança. Però ara, va veure el món mitjançant una lent
diferent. Va veure els desafiaments i les oportunitats, les barreres i les possibilitats.
Va veure les persones que necessitaven ajuda i que realment tenien problemes de
salut mental a part d'haver vist també les persones que podien brindar-la.
La Sara va passar a estudiar treball social convertint-se així en organitzadora
comunitària, treballant per millorar la vida de les persones a la seva ciutat. Era
conscient que no podia canviar el món per si mateixa, però creia que cada petita
acció podia marcar la diferència. I estava decidida a continuar veient el món de
manera diferent, a continuar empenyent-se a si mateixa i als altres a explorar,
aprendre i proliferar.