Institut Sant Pere i Sant Pau

Assignatura: Filosofia

EL CLUB BILDERBERG

Alumna: Alba Ogalla Capa

Grup: 1r BAT A

Curs: 2018-2019

3er Trimestre
Moltes vegades m’he preguntat qui dirigeix el món realment i un dia vaig trobar un
llibre que tenia la meva mare a casa sobre el Club Bilderberg, el qual em va donar
resposta a molts dubtes, va crear-me’n d’altres i em va fer arribar a diverses
conclusions.

El Club Bilderberg és una reunió anual privada en la qual assisteixen importants

representats de les grans empreses, bancs i grans organismes internacionals. Durant
diversos dies es fixen una sèrie de temes de debat sobre els que intercanvien idees,
propostes i punts de vista en forma d’un diàleg informal, tot a porta tancada.
Actualment els temes de debat es publiquen a la seva pàgina web. Aquest grup d'elit es
va reunir per primera vegada l'any 1954 a l'Hotel Bilderberg d'Holanda, d'on prové el
nom d'aquest grup. L'objectiu principal del fòrum va ser propiciar un diàleg entre líders
polítics, empresaris, homes de negocis, acadèmics, experts en determinats temes i
representants de mitjans de comunicació entre Europa i Amèrica del Nord. Va ser
proposta per l'exiliat conseller polonès Józef Retinger i finançada per David
Rockefeller. El propòsit declarat pel mateix club va ser: "fer un nus al voltant d'una línia
política comuna entre Europa i els Estats Units en oposició a Rússia i al comunisme".

Són unes vuitanta persones les que acudeixen regularment i un número molt variable les
que són invitades ocasionalment, només es pot assistir amb invitació. La data, el lloc on
es realitza aquesta reunió i els temes que es tractaran romanen en secret fins poc temps
abans que tingui lloc. Aquest any s'ha informat dels detalls només una setmana abans de
l’esdeveniment. El comitè de direcció del Club Bilderberg s'encarrega de decidir qui
assistirà de cada país a les pròximes reunions. Ana Botín, presidenta del banc Santander
és actualment l'única persona representant espanyola en aquest comitè, que aquest any
ha ocupat el lloc de Juan Luis Cebrián, expresident del grup PRISA, habitual per més de
deu anys en aquest comitè.

Aquest Club ha estat investigat per diversos periodistes, entre ells, Cristina Marín
Jiménez, periodista d'investigació i autora espanyola de diversos llibres d'investigació
sobre el Club Bilderberg, de fet, va ser la primera persona en escriure un llibre sobre
aquesta elit i, Daniel Estulin,també periodista i autor de llibres sobre el grup.

El principal propòsit del Club Bilderberg és establir un govern universal i per

aconseguir-ho tenen un pla a seguir; volen eliminar totes les religions i imposar una
única religió mundial, la qual està vinculada amb el canvi climàtic provocat per l'home,

2
d'aquesta manera imposaran un deure global amb l'excusa de combatir el canvi climàtic.
La Unió Europea és molt important per arribar a la globalització, és per això que el
Brexit és una de les qüestions que han tractat en l'última reunió del 30 de maig al 2 de
juny d'aquest mateix any a Montreux, Suïssa. Faran tot el possible per impedir el Brexit
ja que, és important que la Unió Europea segueixi unida perquè després sigui més fàcil
la imposició d'un govern global, la qual cosa no seria possible amb la desfragmentació
d'aquesta. També pretenen suprimir els diners en metàl·lic perquè aquestos ofereixen
intimitat, anonimat i independència. Als governs els interessa controlar el màxim
possible a la població i per això volen eliminar els diners en efectiu i implantar la
digitalització dels diners amb la implantació de microxips biomètrics, per això a l'última
reunió han anat experts sobre intel·ligència artificial. Amb la implantació de microxips
podran controlar-nos a tots des de qualsevol lloc i accedir a tota la nostra informació
privada. Per fer arribar tota aquesta informació utilitzaran els mitjans de comunicació
però sense donar-la de forma directa, la qual cosa serà possible perquè formen part del
club tots els grans mitjans de comunicació com el New York Times, the Wall Street
Journal, la NBC, la CBS i l’ACB entre molts d'altres, això provoca que hi hagi grans
mitjans de comunicació que transmeten un únic missatge però amb diferents paraules
perquè pensem que cadascú ho explica de forma diferent quan en realitat tots diuen el
mateix. Els més alts càrrecs d'aquestes empreses estan presents a les reunions anuals
d'aquest club exclusiu. Això explica per què en els seus primers cinquanta anys
d'existència d'aquest fòrum gairebé no va aparèixer en cap mitjà de comunicació.

Crec que el fet que hi hagi un grup que reuneixi a les persones més influents de cada
país pot arribar a ser una cosa bona si és utilitzat correctament. Es podria utilitzar per
debatre sobre qüestions internacionals i per mantenir informat a tot el món però sempre
procurant fer el millor per als ciutadans. El contrari del que passa vertaderament amb
aquest grup, el qual mira pel seu propi interès, buscant l'obtenció de la màxima riquesa
personal possible. Realment, a aquestes persones els dona igual la resta de la població
perquè se senten superiors a tots només pel fet de tenir més poder, riquesa, recursos i
contactes. Realment actuen com si fossin Déus. Només es preocupen de la població per
tenir-los controlats, ja que, si hi hagués una revolució per part dels ciutadans de tot el
món en contra del poder, aquest últim seria derrotat i es canviarien els papers. És per

3
això que el govern utilitza la por per controlar-nos. I com ens fan sentir por? Doncs a
través de les notícies que rebem dels mitjans de comunicació, els quals estan controlats
per l'elit i ara amb les noves tecnologies s'està tornant més fàcil la manipulació de la
població amb l'ús de les xarxes socials. Els grans propietaris de Bilderberg utilitzen la
por. Ells decideixen quines notícies s'han de transmetre, de quina forma i quan. La
informació és poder i com el poder vol seguir estant en el poder es guarda informació, ja
que si una societat no està informada no és perillosa. Pretenen que pensem el menys
possible. Un exemple és el mateix coneixement sobre el Club Bilderberg el qual va estar
en l'anonimat per cinquanta anys, una vegada que periodistes van començar a interessar-
se, van començar a investigar i a fer públics els seus descobriments. I, avui en dia,
encara la major part de la població desconeix què és aquest organisme. Aquesta és una
estratègia per a què nosaltres li traguem importància, és el mateix que pretenen
publicant els temes principals que es tractaran a les reunions i els assistents. D'aquesta
forma ens fa pensar que si ho diuen obertament serà perquè realment el que tractin no
serà gaire important i d’aquesta forma, no ens farem preguntes. Al cap i a la fi, el poder
no vol que les persones ens qüestionem de què parlen realment en aquestes reunions. És
per això que la poca premsa que hi assisteix tenen prohibits publicar articles sobre el
que vertaderament s'ha parlat. Els altres assistents també han de mantenir en secret la
informació i en alguns casos els permeten dir de què han parlat però mai poden revelar
qui ha dit cada cosa.

Sé que tot això pot semblar molt conspirador però realment els fets estan clars, no s'ha
d'investigar molt per veure que moltes coses que succeeixen estan connectades entre
elles. Per exemple, John F. Kennedy, James Carter, Bill Clinton i Barack Obama van
acudir a aquestes reunions abans d'ocupar la Casa Blanca. Donald Trump és el primer
president dels Estats Units des de la II Guerra Mundial que no és Bilderberg, la qual
cosa no li fa molta gràcia als elitistes perquè pensaven que Hillary Clinton seria la
guanyadora de les eleccions. Per això crec que hi ha hagut tant d'odi cap a Trump als
mitjans de comunicació, independentment de com sigui en veritat com a individu se li
ha donat més mala publicitat que a altres governants pitjors que ell. Penso que això ha
sigut perquè el que aquest home pretén és trencar amb la major part de les relacions
internacionals, la qual cosa ficaria en perill els plans de globalització que he comentat
anteriorment dels Bilderbergs.

4
Penso que Europa ha sigut el “Frankenstein” del Club Bilderberg en el sentit que han
juntat molts països de cultures, religions i potències econòmiques diferents per tal
d’experimentar amb la implantació d’un govern global. Ha sigut la seva creació a petita
escala en la qual han realitzat tot tipus de proves per saber com actuar posteriorment.
Així poden plantejar línies d’actuació a llarg termini.

En definitiva, si volem evitar la imposició d’un govern universal hauríem d’estar

informats sobre organitzacions com el Club Bilderberg. Hem de tenir molta cura amb la
informació que rebem i hem de saber analitzar-la correctament ja que és el mitjà de
manipulació que utilitza el poder per influir en l’opinió de tots nosaltres i, fins i tot, pot
arribar a canviar-la. Està clar que no serà l’Estat el que ens proporcioni aquesta
informació directament però podem investigar pel nostre compte sobre aquests temes i
arribar a les nostres pròpies conclusions. També seria necessari un sistema educatiu el
qual potenciés la capacitat per a que cada individu pogués tenir el seu propi pensament i
capacitat crítica sense deixar-se portar per influencies externes i corrents d’opinió
manipulades pels grans poders econòmics i polítics.