Antonio Baldovi Martinez

L’addicció a les xarxes

socials i els videojocs

Llengua i literatura catalana 4t ESO D

Antonio Baldovi Martinez

19-12-2022
L’addicció a les xarxes socials i els
videojocs
L’addició a les xarxes socials està cada vegada més present, es un factor
que no podem negar i està generant una societat cada vegada més depenent
dels nostres dispositius mòbils però no tot està tan malament.
Les xarxes socials van aparèixer vora fa 20 anys més o menys, però ara no
es pareixen a com eren abans; abans estaven centrades en comunicar a la
gent entre sí fàcilment, però si ho comparem amb les de ara ens podem
adonar del dràstic canvi que han fet, passant de la comunicació entre
amics, al postureo, postureo que provoca ansietat a algunes persones,
sobretot les que cerquen la foto perfecta, la qual no existeix i mai la
trobaran.
El mètode d’addicció dels videojocs per incitar a jugar als nins i no tan
nins és el sistema de recompenses integrat en la majoria de videojocs,
emprant com recompensa “or”, “monedes” o “skins” dins del videojoc.
Aquesta addicció que provoca unes ganes de jugar i jugar sense aturar,
addicció que va decidir investigar B.F Skinner a la caixa de Skinner.
El que va fer Skinner va ser posar a coloms dins capses amb un botó, i
quan els coloms els accionaven rebien menjar, succés que és un sistema de
recompensa bàsica als videojocs, però Skinner cercava que els coloms no
aturessin de prémer el botó, així que el que va fer va ser inserir la
aleatorietat en aquest experiment, és a dir, que cada vegada que es premia
el botó, només tenies, per exemple, un 20% de probabilitats d’aconseguir
menjar. Aquest canvi va ser el canvi que va generar la vertadera addicció
als coloms, ja que els coloms, com a exemple, per obtenir 20 peces de
menjar havien de prémer el botó 100 vegades.
Les empreses ja apliquen la aleatorietat en els seus videojocs, com, per
exemple, a alguns videojocs, si guanyes una partida pot ser que no et
donen res o que et donin molta recompensa, i jugant com a pe rsona cerques
obtenir el màxim benefici generant així una sensació molt agradable que
vols tornar a repetir. Aquestes intencions de repetir la sensació és la
addició, addició de la que les empreses s’aprofiten imposant-te diferents
microtransacions (doblers reals per “skins” o monedes), en les que no
creus caure.
En resum, jo opino que les xarxes i els videojocs no són dolents, sempre i
quan els usem amb moderació, evitant el perfeccionisme en el cas de les
xarxes socials, evitant caure en la temptació de no aturar de jugar
cercant una victòria més en el cas dels videojocs.