Surt al carrer, és matinada. Un tramvia passa.

Arriba a la seva
antiga casa. Puja i intenta obrir la porta pel forat que va fer el
*Quimet. No pot. Escriu *Colometa amb la punta del ganivet a la
porta. Va a la Plaça del Diamant. Veu les cases gronxar-se i veu al
Mateu amb un colom a l'espatlla. Mateu li dona la mà. Xiscla. Un
home li diu si es troba bé. S'obre un balcó. Sí, està bé. Gràcies.
Torna, desfà camí. Ja és de dia. El tràfec del mercat. Arriba a
casa, amb passos curts i exhausta. L'Antoni l'està esperant,
preocupat. *Colometa, que no podia dormir i que va sortir al fet
que li donés l'aire. Deixa el ganivet. Es posa el *camisón i es fica
en el llit, amb Antoni, que està gelat. Li abraça, s'enrosca en ell.
Vol agafar-ho, unir-se a ell. S'adormen. *Colometa es desperta a
les dotze. Es vesteix. Beu aigua i recorda que la vespra va pensar
a anar al parc, després de les noces, i que potser veuria un
ocellet baixar a un toll i beure. I que després baixarien més i es
banyarien en el toll. Tots contents ...