UF3 Administracions públiques i tramitació

UF3 ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES I TRAMITACIÓ

1- Composició de l’Administració Pública Espanyola.

Podem analitzar gràficament la seva estructura mitjançant el següent organigrama:

L’Administració és l’aparell del govern que permet la gestió dels interessos públics. L’administració
està a les ordres del govern i tots dos (Administració i Govern) conformen l’anomenat poder
executiu.
Poden resumir amb les nostres pròpies paraules dient que és el conjunt de treballadors
generalment funcionaris (però no necessàriament) que desenvolupen les tasques indicades pels
polítics que governen.

L’Administració pública es subdivideix en 3 grans nivells:

a) L’Administració General de l’Estat
b) Les administracions de les Comunitats Autònomes.
c) L’Administració local.

Segons la Constitució de 1978 en el seu article 103 diu que l’Administració pública ha de servir
amb objectivitat als interessos generals i actua d’acord amb els principis de eficàcia, jerarquia,
descentralització, desconcentració i coordinació, amb ple sotmetiment a la LLei i al Dret.

Curs 19/20Página 1
 UF3 Administracions públiques i tramitació

Tasca 1: Llegeix el citat article de la Constitució i analitza i defineix amb l’ajuda de la web els
següents conceptes:
a) Eficàcia.
b) Jerarquia.
c) Descentralització
d) Desconcentració
e) Coordinació

Important: No existeix un criteri de Jerarquia que faci que unes administracions estiguin per sobre
de les altres, sinó que la relació que es genera entre elles es fa per àrees de competència. Caldrà
per tant, saber quina és l’administració competent en una determinada àrea, per saber quina és
l’encarregada de regular o gestionar un determinat tema.
És la Constitució la que estableix les competències possibles i són els Estatuts d’Autonomia els que
concreten aquestes competències. En cas de conflicte, com el tema a jutjar està regulat
directament per la Constitució, serà el Tribunal Constitucional el que decidirà quina és
l’Administració competent.

Regulació: Les normes principals són:

a) Llei 39/2015 Procedimiento Administrativo Común de las Administraciones Públicas

b) Llei 40/2015 Régimen Jurídico del Sector Público

Es pota afegir un quart nivell de l’Administració Pública no recollit a la Constitució Espanyola. Es

tracta de la Unió Europea.
La Unió Europea és més que un conjunt de tractats internacionals signats entre Espanya i diferents
països. No obstant a la pràctica es comporta com una administració supranacional. Al igual que la
resta de les administracions disposa d’un pressupost, uns treballadors, uns òrgans de
funcionament i té una sèrie de competències que han estat transferides des dels Estats, inclosa la
capacitat normativa.

Al llarg de les properes pàgines anem a estudiar amb una mica de detall cada nivell de
l’administració. Posteriorment analitzarem la seva forma de funcionar.

Curs 19/20Página 2
 UF3 Administracions públiques i tramitació

2- L’Administració General de l’Estat i el Govern de l’Estat

Té competències sobre tot el territori espanyol. Aquesta és la principal diferència respecte als
altres nivells de l’Administració. L’Administració Autonòmica i l’Administració Local només tenen
competències sobre els territoris als quals pertanyen.
L’Administració General de l’Estat està sota la direcció del Govern de l’Estat o Govern de la Nació.
Per tal de fer-nos una idea de la seva mida podeu retenir les següents dades: 512.577 empleats
(Juliol 2018) i un pressupost de 451.577 milions d’euros anuals (Any 2020).

El Govern:
Encapçala el poder executiu i dirigeix l’Administració General de l’Estat. L’encarrega de dirigir la
política interior i exterior, al administració civil i militar i la defensa de l’Estat, així com d’exercitat la
potestat executiva i reglamentària respectant la Constitució i les LLeis.

El Govern depèn políticament del Congrés del Diputats que és l’encarregat d’investir el President
del Govern i de censurar-lo. ( Moció de Censura).

El Govern està format per:

a) President
b) Vicepresidents
c) Ministres.

El president del Govern té les següents funcions:

a) Convocar i presidir el Consell de Ministres.
b) Proposar al Rei el nomenament o la separació de la resta de membres del Govern
c) Dirigir l’acció de govern i coordinar l’acció de la resta de membres del Govern
d) Dirigir la política de Defensa.
e) Refrendar els actes del Rei
f) Plantejar davant del Congrés dels Diputats la qüestió de confiança.
g) Proposar al Rei la dissolució de les Corts
h) Crear modificar i suprimir departaments ministerials i les Secretaries d’Estat.
i) Interposar quan procedeixi recursos d’incostitucionalitat.

Les funcions del vicepresident o vicepresidents son aquelles que expressament delegui en ell el
President, així com substituir-lo en cas de mort, viatges a l’extranger o malaltia.
Els Vicepresidents i els Ministres són nomenats directament pel President. Cada ministre dirigeix
un sector d’activitat administrativa de l’Administració General de l’Estat... són els anomenats
Ministeris.

Curs 19/20Página 3
 UF3 Administracions públiques i tramitació

La reunió del Govern en ple, sota la direcció del President s’anomena Consell de Ministres. El
Govern té la seu al Palau de la Moncloa (Madrid) on se celebren setmanalment les reunions
ordinàries del Consell de Ministres.

Les Comissions Delegades del Govern: Són òrgans del Govern format per diferents Ministres per
estudiar assumptes que afecten a diferents ministeris. D’aquesta manera alguns assumptes
específics no caldran ser tractants pel Consell de Ministres només es tractaran en una Comissió
Delegada on assistiran els ministres afectats.

Tasca 2: Respon a les següents preguntes buscant informació per internet:

1- Qui nomena el President del Govern?
2- Qui nomena els ministres?
3- Quina és la composició actual del govern?
4- De quin partit són els ministres? Són diputats?
5- Quins són els Ministeris que hi ha actualment?
6- Què és una moció de confiança?

Les Corts Generals:

Las Cortes Generales són el Parlament Espanyol. Representa al poble espanyol i va ser creat l’any
1977 després de la dictadura del General Franco. Té una composició bicameral :

a) Congreso (Cámara baja)

b) Senado (Cámara alta)

El Congrés:
Es composa d’un mínim de 300 diputats i un màxim de 400. Actualment són 350 i per tant la
majoria absoluta queda establerta en 176 diputats.
La elecció dels diputats es fa amb votacions mitjançant eleccions on el vot ha de ser amb sufragi
universal, lliure, igual, directe i secret. Con la durada de la legislatura és de 4 anys vol dir que
cada 4 anys com a mínim han d’haver eleccions si aquestes no es convoquen anticipadament.

Durant les eleccions s’ha de dipositar a la urna la papereta d’un partit polític o agrupació.
Prèviament cada partit polític ha elaborat una llista tancada i ordenada de les persones que es
presenten com a diputats. (Llistes tancades) Aquestes llistes són diferents a cada província. Durant
les eleccions al Congrés els electors han de dipositar la papereta d’un partit o agrupació dins d’un
sobre de color blanc i aquest ha de ser dipositat dins de la urna electoral.
Nota: El sobre de color blanc diferencia la votació de diputats pel Congrés del la votació per triar
senadors (Senat) que fa servir el color sèpia.

Curs 19/20Página 4
 UF3 Administracions públiques i tramitació

La circumscripció electoral és la província. Això vol dir que a cada província se li assignen un
número de diputats a repartí. Un cop obtinguts els resultats de les eleccions s’assignen a cada
partit polític un cert nombre de diputats aplicant un criteri de repartiment d’escons anomenat LLEI
D’HONT
Per efecte d’existir 50 províncies diferents a Espanya i 2 ciutats autònomes, comporta l’existència
de 52 circumscripcions electorals. Això vol dir que no es poden sumar vots al mateix partit polític
de províncies diferents.
El fet de l’existència de circumscripcions electorals amb baix número d’escons unit al fet que el
nombre de diputats de les províncies no és proporcional a la seva població genera “distorsions”
entre els vots reals dels ciutadans i el nombre de diputats obtinguts pels diferents partits polítics.
En paraules clares. El partit més votat en tota Espanya no té perquè ser el partit que ha obtingut
més diputats......curiós no? I anant més lluny....no tots els vots valen igual.

Cómo sea asigna el número de escaños a cada provincia:

Existen 52 circunscripciones electorales para el Congreso de los Diputados, que se corresponden con

cada una de las cincuenta provincias españolas, además de las ciudades autónomas
de Ceuta y Melilla.1​ Según la ley electoral española cada provincia tiene garantizado un mínimo de
partida de dos escaños. Las ciudades autónomas de Ceuta y Melilla tienen uno cada una de ellas. De
esta forma, quedan ya asignados 102 escaños. Los otros 248 diputados se asignan de forma
proporcional a la población de derecho.

Curs 19/20Página 5
 UF3 Administracions públiques i tramitació

El Senat:

És la cambra de representació territorial, en la qual es combina a la vegada la representació de les

províncies (Fruit de les eleccions) i de les Comunitats Autònomes (Fruit de les decisions dels
parlaments autonòmics).
Això vol dir que una part dels senadors els trien els ciutadans directament votant en el moment
que es celebren eleccions generals. L’altra part des senadors es trien per decisió dels polítics fruit
de votacions en els parlaments autonòmics.

Actualment hi ha 265 senadors. Els senadors es trien mitjançant un procediment doble:

a) Senadors electes per circumscripcions: Mitjançant aquest procediment a cada província li

corresponen 4 senadors excepte les poblacions de Ceuta i Melilla que trien 2 cadascuna d’elles.
En el cas de les illes, corresponen 3 a cadascuna de les illes majors (Gran Canaria, Mallorca y
Tenerife) i 1 per a les restants illes (Ibiza-Formentera, Menorca Fuerteventura, Gomera, Hierro,
Lanzarote, La Palma)
Aquests senadors son escollits mitjançant eleccions (Papereta sèpia) el vot s’otorga a la
persona i no al partit polític sent possible indicar mitjançant una creueta fins a 3 candidats que
poden ser de partits diferents.
b) Senadors designats pels Parlaments Autonòmics: A cada comunitat autònoma li correspon triar
1 senador i un més per cada milió d’habitants de la Comunitat autònoma. Això fa que el
número de senadors sigui variable i vagui augmentant a mesura que augmenta la població.
Com haureu observat el número de senadors que corresponen a cada província no són
proporcionals a la població....tornem a la mateixa conclusió que amb el Congrés...no tots els vots
valen igual.

Les funcions més importants que tenen encomanades les Corts Generals són:

1- Legislativa: Aprovació de les Lleis. L’origen de la proposta de fer una llei pot provenir:

a) Per iniciativa del Govern: Aquesta proposta s’anomena Projecte de Llei i té moltes
possibilitats de convertir-se en llei ja que és de suposar que rebrà el suport a les
cambres del partits que donen suport al Govern.
b) Per Iniciativa diferent del Govern: S’anomenen Proposicions de Llei i poden estar
presentades per:
a. Diputats del Congres o Senadors del Senat
b. Assemblees Legislatives de les Comunitats Autònomes
c. Iniciativa legislativa Popular. (500.000 Firmes i alguns temes estan
restringits)

Curs 19/20Página 6
 UF3 Administracions públiques i tramitació

Aquestes iniciatives tenen més dificultat de materialitzar-se en lleis ja que no és

segur que tinguin el suport d’un nombre de diputats i senadors suficient per ser
aprovades.

2- Pressupostaria: Aprovació del pressupost d’ingressos i despeses de l’Administració General de

l’Estat.

En cas de tenir temps al final de curs analitzarem els pressupostos públics. Totes les
administracions públiques fan servir un pressupost d’ingressos i despeses. Però cal conèixer
molt bé les característiques per entendre la seva importància. La primera característica és que
en una empresa privada el pressupost és estimatiu i serveix per analitzar l’evolució real i les
desviacions. En canvi en el Sector públic el pressupost és obligatori o restrictiu i no poden
haver despeses no recollides en el pressupost ni es pot superar l’import de les despeses
previstes.....vaja...que “encorseta” molt.

3- Elecció del President del Govern (Exclusivament Congrés)

Després de la celebració d’eleccions i en els demés supòsits de cessament del Govern (Pèrdua
de la confiança, dimissió, o mort del President) s’inicia el procediment d’investidura del nou
President del Govern. El Rei després de consultar els diferents partits polítics amb
representació proposa al Congrés un candidat a President del Govern. Aquest candidat
després d’exposar el seu programa ha d’obtenir el vot favorable de la majoria absoluta del
Congrés. De no obtenir-se la citada majoria podria ser escollit si obtingués la majoria simple en
una nova votació realitzada a les 48 hores després de la primera. En cas de no obtenir el
suport de la cambra aquesta segona vegada es convoquen novament eleccions de manera
automàtica.

Curs 19/20Página 7
 UF3 Administracions públiques i tramitació

Curs 19/20Página 8
 UF3 Administracions públiques i tramitació

4- Cessar el President mitjançant una moció de censura.

La moció de censura és una pèrdua de la confiança dels diputats en la figura del President. Ha
d’incloure un candidat alternatiu com a President del Govern. Prosperarà en cas de ser
aprovada per majoria simple.

5- Fiscalitzar l’acció del Govern mitjançant preguntes i interpel·lacions.

És una de les principals funcions de les Corts Generals , consisteix en demanar informació del
que fa el Govern i qüestionar allò que no funciona prou bé. També es poden aprovar
proposicions no de llei o mocions que instin a al Govern a actuar en un determinat tema en
una direcció concreta.

6- Elecció de càrrecs institucionals:

Les Corts Generals tenen atribuïda l’elecció de la persona que ostentarà el càrrec de Defensor
del Poble, Membres del Tribunal Constitucional, Membres del Consell General del Poder
Judicial, del Tribunal de Comptes i d’altres organismes.

Tasca 3: Respon a les següents preguntes buscant informació per internet:

1- Composició per grups representats del Congrés i del Senat
2- Procediment per l’aprovació d’una llei (Intentar explicar la relació entre el Congrés i el Senat)
3- Explica amb detall les Iniciatives legislatives populars. Quin nombre de firmes es necessiten?
4- Busca quina ha estat la última iniciativa legislativa popular que ha estat presentada i com ha
acabat.
5- Quan s’han d’aprovar els pressupostos? Amb quina majoria? Què passa si no s’aproven abans
de que comenci l’any en qüestió?
6- Com es trien els 12 jutges membres del Tribunal Constitucional?

Curs 19/20Página 9
 UF3 Administracions públiques i tramitació

Composició del l’Administració General de l’Estat:

L’Administració General de l’Estat es subdivideix en 3 blocs.

a) Administració Central
b) Administració Perifèrica de l’ Estat
c) Administració General de l’Estat a l’Exterior.
d) Organismes públics
e) Administració consultiva
f) Institucions de control de l’Administració

L’Administració Central està formada pel President del Govern, El Consell de Ministres, les
Comissions delegades del Govern, els ministres i el Consell d’Estat com a òrgan consultiu.
Tenen sota la seva direcció els Ministeris. Que són departaments del govern encarregats d’una
àrea política determinada i formada per funcionaris i treballadors laborals. Al capdamunt de cada
ministeri hi ha un responsable polític que s’anomena ministre.

Un ministeri té una estructura molt jerarquitzada. Es composa dels següents nivells:

1. Ministre: Nomenat pel President generalment són Diputats del mateix partit President o
d’una coalició de partits. Dirigeixen els Ministeris que son sectors d’activitat administrativa
de l’Administració Central
2. Secretari d’Estat: Segon rang ministerial sota la dependència del Ministre. Exerceix les
competències que li han estat assignades. Son nomenats Per Reial Decret del Consell de
Ministres a proposta del President del Govern o del Ministre pertinent no cal que siguin
funcionaris.
3. Subsecretari: Son nomenats per Real decret del Consell de Ministres a proposta del
President del Govern o ministre pertinent. L’haurà de triar per el càrrec un funcionari
llicenciat que acrediti suficient competència professional i experiència.
4. Secretaris Generals i Secretaris Generals Tècnics. (Funcionaris)
5. Directors Generals i Subdirectors Generals. (Funcionaris)
6. Resta de funcionaris del ministeri i treballadors laborals.

Tasca 4: Respon a les següent preguntes buscant informació per internet:

1- Indica el nom del Ministre al càrrec de cada Ministeri

2- Indica el número de treballadors del Ministeri i el seu pressupost anual.
3- Indica el nom dels ministeris d’un altre país com França, s’assemblen als nostres?
4- Busca l’organigrama d’un Ministeri.
5- On estan ubicades les seus de cada Ministeri?

Curs 19/20Página 10
 UF3 Administracions públiques i tramitació

L’Administració Perifèrica: S’encarrega d’exercitar l’activitat del Estat de forma desconcentrada en

el territori. Actua com una prolongació del Govern i de l’Administració General de l’Estat dins de la
Comunitat Autònoma,.. La seva figura més important és la del Delegat del Govern.

El Delegat del Govern és un alt càrrec nomenat discrecionalment pel President i integrat dins del
Ministeri d’Administracions Públiques. Assumeix la direcció de l’Administració de l’Estat dins de la
Comunitat Autònoma, facilita la coordinació amb la Comunitat Autònoma i representa al Govern
de l’Estat.
També existeix la figura del Subdelegat del Govern que exerceix les seves funcions en una província
concreta sota les directrius del Delegat del Govern qui el tria entre els funcionaris de carrera.

L’Administració General de l’Estat a l’Exterior: És la part de AGE que actua o s’ubica fora d’Espanya.
Es composa de:
a) Missions diplomàtiques permanents en Estats. (Ambaixades) Coordinen l’acció exterior del
l’Estat. És la representació diplomàtica d’un govern.
b) Representacions permanents i delegacions en organismes internacionals. Especialment la UE
c) Oficines consulars. Representació de l’Administració pública a l’exterior. Ofereixen renovar
documents oficials, visats als estrangers, exercir el dret de vot si hi ha eleccions.
d) Institucions i organismes de la AGE en l’exterior (Institut Cervantes)

Tasca 5 : Respon a les següent preguntes buscant informació per internet:

1- Indica on està el Consulat espanyol al Marroc.
2- Indica on està l’Ambaixada espanyola al Marroc
3- Qui nomena els Ambaixadors? Quant cobra un Ambaixador?
4- Com es diu del Delegat del Govern a la Comunitat autònoma de Catalunya?
5- Com es diu el Subdelegat del Govern a la província de Girona?

Organismes públics: Hi ha una gran varietat d’entitats de Dret públic de l’Administració General de
l’Estat (AGE). Aquests organismes públics estan adscrits als diferents ministeris. En qualsevol cas
aquests organismes tenen personalitat jurídica pròpia.
Poden ser:
a) Organismes autònoms: Tenen encomanades activitats fonamentalment administratives. Es
regeixen pel dret administratiu. Exemple INEM
b) Entitats públiques empresarials: Competeixen al mercat produint béns o serveis. Es regeixen
pel dret privat. (Norma General) Exemple RTVE

Administració consultiva: Hi ha una sèrie d’òrgans que tenen com a missió assessorar al Govern
mitjançant dictàmens generalment no vinculants. Hi ha dos:
a) Consell d’Estat: Es consultat sobre projectes de llei, transferències de competències a les
Comunitats Autònomes i assumptes d’Estat d’especial transcendència.

Curs 19/20Página 11
 UF3 Administracions públiques i tramitació

b) Consell Econòmic i Social: Òrgan consultiu del Govern en matèries socioeconòmiques i laborals.

Institucions de control de l’Administració: No només afecta a la AGE sinó a tota l’Administració

Pública, incloent l’Autonòmica i la Local. Hi ha dos instruments de control:
a) Intervenció General de l’Administració de l’Estat: Totes les Administracions Públiques
incloent els Ajuntaments han de tenir dins de la seva plantilla l’Interventor. Es tracta d’un
funcionari públic que realitza un control “a priori” de l’activitat que desenvolupa
l’Administració on està ubicat. Físicament comparteix lloc de treball amb els funcionaris
propis de la citada administració i que centra la seva activitat en:
a. Control intern de l’entitat
b. Control de l’execució pressupostària.
b) Tribunal de Comptes: Es un control extern i “a posteriori” de l’activitat econòmic-financera
del sector públic estatal, autonòmic i local. Les seves característiques principals són:
a. Control extern i “a posteriori”.
b. Depèn de Les Corts Generals per delegació d’aquestes.
c. Examina i comprova els comptes públics.
d. Portar a judici els responsables de incompliments de la normativa comptable i de gestió
dels diners públics.

Tasca 6: Respon a les següents preguntes buscant informació per Internet.

1- Quina forma jurídica té RTVE. El propietari de les seves accions és el SEPI...qui és el SEPI?
2- Quina forma jurídica té RENFE, de quin ministeri depèn?
3- Resumeix breument la funció del Defensor del Poble. Quina persona ostenta aquest càrrec?
4- En quin any es va crear el Consell d’Estat? Coneixes algun membre?

Curs 19/20Página 12
 UF3 Administracions públiques i tramitació

Tasca recapitulatòria AGE

1-Definició de Govern Central segons Article 97 de la Constitució.
2- Quina diferència hi ha entre un organisme autònom i una entitat pública empresarial?
3- Funcions i composició del Consell d’Estat
4- Funcions i composició del Consell Econòmic i Social
5- Quines diferències hi ha entre l’Intervenció General de l’Estat i el Tribunal de Comptes?
6- Funcions del Congrès
7- Funcions del Senat
8- Què vol dir que Espanya és una Monarquia Parlamentària?
9- Indica les funcions que té assignades el Rei d’Espanya.
10- Què és una iniciativa legislativa popular? Posa un exemple d’alguna iniciativa que s’hagi presentat.
11- Qui pot votar unes eleccions nacionals?
12-Qui es pot presentar com a candidat a diputat o senador en unes eleccions nacionals?
13- Quants diputats i quants senadors corresponen a les 4 provincies catalanes.

Assignació de Treballs per grups:

1- Composició del Govern, president, vicepresident, ministres i organigrama del ministeris.
2- El Consell d’Estat i el Consell Econòmic i Social (funcions, composició, últimes tasques)
3- El Defensor del Poble. (Qui ocupa el càrrec com es tria, funcions, ultimes tasques)
4- Composició i funcions del Congrés
5- Composició i funcions del Senat
6- La Corona
7- La legislació electoral Espanyola

Curs 19/20Página 13
 UF3 Administracions públiques i tramitació

3- La Llei d’Hondz

Aquest es un apartat importat de la Llei electoral Espanyola ja que és el que es fa servir per
assignar escons en totes les eleccions tant generals, autonòmiques com locals. En aquest apartat
analitzarem de manera pràctica com funciona.

Aquest mètode s’aplica a cada circumscripció electoral i cal saber a priori el número d’escons que
li corresponen a la circumscripció que s’han de repartir. Terminologia:

Vots totals = Vots Vàlids + vots nuls

Percentatge d’abstènció = ((Votants segons cens- Vots totals) / Votants segons cens)x100

Percentatge de volts vàlids d’un partit = (Vots d’un partit o coalició/ Vots vàlids)x100

Es consideren vots vàlids els vots a un partit o coalició així com els vots en blanc.
Els vots en blanc son aquells sobres electorals que no tenen papereta a dins.
Es consideren volt nuls aquells que no compleixen els requisits per ser computats, més d’una
papereta de partits diferents, tenen escrites coses etc...

En les eleccions generals el percentatge de volts vàlids per tal que un partit pugui participar en el
repartiment d’escons és del 3%. En els eleccions locals aquest percentatge és del 5% i en el cas de
les eleccions autonòmiques depèn de la regulació. En el cas de Catalunya que no disposa de llei
electoral pròpia s’aplica el 3%. Si un partit no arriba a aquest percentatge queda descartat del
repartiment d’escons.

Procediment: s’elabora una taula amb el següent format:

Partit A Partit B Partit C Partit D

% de vots vàlids

Vots

Divisor 2

Divisor 3

Divisor 4

Divisor 5

Curs 19/20Página 14
 UF3 Administracions públiques i tramitació

1-A cada columna es posa un partit, però ordenats per número de vots i a la fila següent es posa
el percentatge de vots vàlides que ha obtingut aquest partit. Si algun no arriba al mínim. Aquest
partit acaba aquí i no es fa cap càlcul més.
2- Es posen el número de vots de cada partit a la fila immediatament inferior.
3-Es tatxa les columnes dels partits que no han arribat al mínim de vots vàlids.
4-Es divideix per dos el número de vots obtingut per cada partit i es posa en la fila anomenada
divisor 2
5-Es divideix per tres el número de vots obtingut per cada partit i es posa en la fila anomenada
divisor 3.......i així consecutivament......el número de files ha de ser el número d’escons a repartir.
6- Un cop tota la taula està emplenada numèricament s’agafa un llapis i s’encercla en número més
gran....després el següent.....l’altre.....fins a tenir encerclat el número d’escons a repartir.
7- El número de cercles fets a un partit indica el número d’escons que li corresponen.

Exemple: En unes eleccions municipals s’obtenen les següents dades:

Vots partit Verd 200

Vots partit Vermell 150
Vots partit blanc 100
Vots partit marro 10
Vots en blanc 5
Vots Nuls 7
Cens electoral 800
Percentatge mínim de volts vàlids 5%
Regidors a repartir 6
.......anem a calcular.................
Vots vàlids = 200+150+100+10+5= 465

Partit Verd Partit Vermell Partit Blanc Partit Marro

% de vots vàlids 43% 32% 22% 2%

Vots 200 150 100 10

Divisor 2 100 75 50 N/A

Divisor 3 66,66 50 33,33 N/A

Divisor 4 50 37,5 25 N/A

Divisor 5 40 30 20 N/A

Regidors obtinguts 3 2 1 0

Curs 19/20Página 15
 UF3 Administracions públiques i tramitació

Tasca 7: Respon a les següents preguntes amb l’ajuda d’internet:

Quants diputats i quants senadors corresponen a les 4 províncies catalanes?

Què és un vot nul?
Què és un vot en blanc?
Què és un vot vàlid?

Aplica la llei d’Hondz a la província de Girona i Terol als resultats de les últimes eleccions generals el 10
Nov’2019 i valida els resultats amb la realitat. Has de fer un full d’Excel

Curs 19/20Página 16
 UF3 Administracions públiques i tramitació

4- L’Administració Autonòmica (Generalitat)

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s’organitza políticament la

Comunitat Autònoma de Catalunya. Està integrada pel Parlament de Catalunya, La Presidència
de la Generalitat, el Govern i les altres institucions establertes en l’Estatut d’Autonomia de
Catalunya (2006).

La Constitució espanyola de 1978 en el seu capítol tercer parla de les Comunitats Autònomes.

Art 143: Les províncies limítrofes amb característiques històriques, culturals i econòmiques
comuns que siguin limítrofes poden accedir al seu autogovern i constituir-se en Comunitats
Autònomes.

En el Cas de la Comunitat Autònoma de Catalunya està composada per les províncies de

Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona . La capital queda establerta a la ciutat de Barcelona.

Art 147: Els Estatuts són la norma bàsica de cada CA. Els Estatuts han d’indicar les
competències assumides dins dels termes de la Constitució.

L’Estatut de Catalunya, és la màxima norma legal a nivell de la comunitat i a la vegada és una

Llei Orgànica. Per tant té un doble sistema de aprovació, per una banda ha de ser aprovat al
Parlament de Catalunya i després ha de ser aprovat amb majoria absoluta al Congrés.

Tasca 8: Busca la resposta a les següents preguntes per internet:

1-Quantes comunitats autònomes hi ha a Espanya?
2-Amb quina data es va aprovar l’Estatut d’Autonomia de cada Comunitat Autònoma?

Art 138: Les diferències entre els Estatuts de les diferents CA no poden implicar en cap cas,
privilegis econòmics o socials.

Art 152 Estableix les institucions autonòmiques:

En el cas concret de Catalunya són:

● Legislatiu: Parlament de Catalunya.
● Executi: Govern de la Generalitat i President de la Generalitat.
● Judicial: El Poder Judicial manté una estructura conjunta per tota Espanya, no obstant
cada comunitat té un tribunal que és el màxim òrgan dins de la comunitat. En el nostre
cas es tracta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Curs 19/20Página 17
 UF3 Administracions públiques i tramitació

Funcions del Parlament:

● Exercici del poder legislatiu sobre aquelles matèries establertes a l’Estatut.

● Control de l’acció del Govern de la Generalitat.
● Elegir President.
● Aprovar els pressupostos de la CA
● Interposar recursos d’inconstitucionalitat.
● Designar els senadors autonòmics.

El Govern de la Generalitat:

Format pel President i els Consellers (Equivalent als ministres AGE). Són nomenats pel
President.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya:

En ell culmina l’organització judicial de la CA. Les resolucions d’aquest tribunal esgoten la via
judicial excepte els recursos de casació davant el Tribunal Suprem.

Altres institucions:

● Síndic de Greuges.
● Sindicatura de Comptes.

Tasca 9: Resol a les següents consultes buscant informació per internet:

1- Com es diu el President de la Generalitat? De quin partit és?
2- Quins són els seus consellers? De quin departament (Ministeri) es fa càrrec cadascun?
3- Quin és el pressupost anual de la Generalitat?

............Ampliem una mica més.................

Curs 19/20Página 18
 UF3 Administracions públiques i tramitació

El Parlament de Catalunya:
Per treballar aquest apartat farem servir el document “El parlament de Tothom” que trobareu
a la pàgina web www.parlament.cat dins de l’apartat Aula Parlament . Atenció hi ha 2
documents amb el mateix nom. El més curt és el que farem servir. El llarg només el
consultarem per aspectes puntuals com la història.

Tot el contingut d’aquest document (curt) és matèria d’examen de manera íntegra de manera
que hauràs de confirmar que coneixes el significat de tots els aspectes que es tracten.

Tasca 10: El Parlament de Catalunya. Heu de fer un treball amb el WORD sobre els aspectes més
importants del Parlament.

1- Qui pot votar en unes eleccions autonòmiques?

2- Quina diferència hi ha entre unes llistes obertes i unes llistes tancades. Com són les llistes en unes
eleccions autonòmiques?
3- Drets i deures dels diputats del Parlament
4- Nombre de diputats al Parlament i detall per circumscripcions.
5- El nombre de diputats de cada circumscripció és proporcional a la població de cada
circumscripció? Poden dir que tots els vots valen el mateix?
6- Què és una legislatura? Quin termini màxim té?
7- Com es tria la Mesa del Parlament
8- Com es tria President de la Generalitat?
9- Com es trien els Consellers? Han de ser diputats?
10- Quins són els òrgans del Parlament?
11- Funcions del Parlament( Amb detall)
12- Quantes firmes es necessiten per portar a terme una iniciativa legislativa popular al Parlament de
Catalunya?
13- Què és una Moció de Censura? I una Qüestió de confiança?
14- Què és una moció? I una Resolució?
15- Quins tipus de majories s’utilitzen al Parlament de Catalunya?
16- Quin tipus de votacions es poden fer servir?
17- Què és un Ple?

Curs 19/20Página 19
 UF3 Administracions públiques i tramitació

Tasca 11: Llei d’Hont aplicades a les eleccions autonòmiques:

Cas1: A les eleccions futures de l’any 2035 s’obtindran els següents resultats per a la circumscripció de
Tarragona:

Partit Camperol 121.345 vots.

Partit Progressista 87.313 vots.
Partit Eco 12.091 vots
Partit Nostàlgics8.710 vots
Partit Nou 550 vots
Vots en blanc 120 vots
Vots nuls 45 vots
Calcula l’assignació de diputats que corresponen a cada partit aplicant la llei d’Hont

Cas 2: Simulació de la llei d’Hont de les últimes eleccions autonòmiques província Girona ( Per obtenir
les dades necessàries com el número de vots de cada partit, vots en blanc, nuls etc...fes servir la Pag.
web el País)

Tasca 12: Història de la Generalitat: Per respondre aquest apartat hauràs de fer servir el document
llarg anomenat també “El Parlament de Tothom”

1- Quin és l’origen de la Generalitat?

2- Explica La pèrdua de l’autogovern i el Decret de Nova Planta.
3- Explica La Segona República.
4- Explica el període La Guerra Civil y de la postguerra en referència a la Generalitat.
5- Explica “La Transició” i el retorn de la Generalitat
6- On està ubicat el Parlament de Catalunya? Què era abans?
7- Explica Què era la Corona d’Aragó?

Tasca 13: Composició actual del Parlament:

1-Nombre de diputats de cada partit polític

2- Nombre de vots de cada partit polític. (Calcular sumant els vots en les 4 circunscripcions)
3-Nom del portaveu de cada partit.
4-Composició per partits de la Mesa del Parlament.

Curs 19/20Página 20
 UF3 Administracions públiques i tramitació

Repartiment de competències Estat –Generalitat: (COMPLEMENTARI)

Aquest apartat vol incidir en un tema que és font de conflictes constant en les relacions
polítiques....sense intenció de ser experts anem a definir els aspectes fonamentals....

Definim Matèria com un àmbit d’actuació sobre el qual s’exerceixen les competències (sanitat,
justícia, educació, cultura) i definim competència com a potestat legislativa i/o executiva que
s’exerceix sobre una matèria. (Dictar lleis, o aplicar lleis)

La Constitució estableix un sistema de doble llista:

● Matèries que corresponen només a l’Estat (Art 149)

● Matèries que poden assumir les CA en els seus Estatuts (Art 148)
● Una clàusula anomenada residual estableix que les competències que la Constitució no
atribueix expressament a l’Estat poden correspondre a les CA si així ho detallen els
seus Estatuts (Art 149.3) Si no les assumeix aquestes competències les assumirà
l’Estat.
● Per introduir més confusió l’article 150.2 diu: L’Estat podrà transferir (Perd del Control)
o delegar (No perd el control) mitjançant llei orgànica a les CA facultats que per la seva
naturalesa siguin susceptibles de transferència o delegació. ......Així tot es transferible?
● I per confondre més: Art 150.3 L’estat podrà harmonitzar les disposicions de les CA fins
en el cas de matèries atribuïdes a les CA sempre que ho demani l’interès general.

La relació entre les normes (Art 149.3) Les normes de les CA són d’igual rang que les de l’Estat
però no interfereixen ja que hi ha un repartiment de competències. Les normes de l’Estat
prevalen sobre les de les CA en tot el que no estigui atribuït a l’exclusiva competència
d’aquestes.

Com pots observar per tu mateix la norma és molt complexa i deixa dubtes respecte a la seva
interpretació....no és d’estranyar que existeixin conflictes i disputes permanents magnificades
pels mitjans de comunicació que finalment ha de resoldre el Tribunal Constitucional.

Curs 19/20Página 21
 UF3 Administracions públiques i tramitació

Segons l’Estatut de Catalunya (Títol quart) les competències poden ser:

● Exclusives: (De l’Estat o de la CA) Això vol dir que les competències legislatives i
executives corresponen en la seva totalitat a bé a l’Estat o bé a la CA
o De l’Estat: Són les de l’article 149.1 on no es preveu intervenció de la CA
o De les CA: Són les de l’article 148.1 on no es preveu intervenció de l’Estat
● Compartides: L’estat i les CA comparteixen una mateixa matèria però repartint-se les
competències de manera que assumeixen funcions diferents i no s’admeten
ingerències. Ex: Legislació general = Estat, Desenvolupament i execució = CA
● Executives.

El Finançament de les CA

Les Comunitats Autònomes tenen 5 fonts principals de finançament:

o Impostos cedits total o parcialment per l’Estat
o Successions = Cedit totalment.
o Irpf= Cedit parcialment
o Impostos propis, taxes i contribucions especials.
o Cànon d’aigua
o Pressupostos Generals de l’Estat
o Inclou fons de compensació interterritorial (Art 158.2) Preveu l’ajuda a realitzar
inversions en les CA amb una renda per càpita inferior al 75%
o L’Assignació als pressupostos de cada CA està en funció del volum de
competències assumides
o Rendiments del patrimoni
o Crèdits d’entitats financeres.

Curs 19/20Página 22
 UF3 Administracions públiques i tramitació

L’Estatut de Catalunya: (Estructura i resum) (COMPLEMENTARI)

Preàmbul: Definició de Catalunya com a nació recollint el sentiment de “la majoria” de la

ciutadania. La Constitució reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat.

Títol preliminar (Art 1-14):

o Art 1: La Generalitat és el sistema institucional en què s’organitza políticament

l’Autogovern de Catalunya.
o Art 2: La Generalitat de Catalunya està integrada pel Parlament, la Presidència de la
Generalitat, El Govern i les altres institucions que recull aquest Estatut.
o Art 6: La Llengua pròpia de Catalunya és el Català. El Català i el castellà són llengües
oficials a Catalunya.
o Art 7: Són Catalans els espanyols empadronats a Catalunya.
o Art 9: El Territori.
o Art 14: Eficàcia territorial de les normes.

Títol I Dels drets , deures i principis rectors. (Art 15-54)

Resumint es pot dir que amplia els drets recollits a la Constitució i recull les tendències més
actuals com l’article 19 “dret de les dones”

Els principis rectors han d’orientar les polítiques públiques. Són una mena de línies directrius
que han de seguir els poders públics a Catalunya.. Són una novetat respecte a la Constitució
que no en té.
Per exemple l’Art46: Els poders públics han de vetllar per la protecció del medi ambient.

Títol II de les institucions (Art55-94)

Capítol I = El Parlament.
Capìtol II = El President de la Generalitat
Capítol III = El Govern i l’administració de la Generalitat.
o Art 68: Composició.
o Art 72: Òrgans consultius del Govern.
o Comissió Jurídica Assessora.
o Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya.
Capítol IV = Les relacions entre el Parlament i el Govern.
o Art 74: El President i els Consellers responen davant del Parlament de forma solidària.
Capítol V Altres institucions de la Generalitat
o Art 76: Consell de Garanties Estatutàries.

Curs 19/20Página 23
 UF3 Administracions públiques i tramitació

o Art 78 Síndic de Greuges.

o Art 80 Sindicatura de Comptes.
o Art 82 Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
Capítol VI = El Govern local
o Art 83: Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i
vegueries.

Títol III Del Poder Judicial a Catalunya (Art 95-109)

o Art 95: El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

o Art 97: El Consell de Justícia de Catalunya. Òrgan desconcentrat del Consell General del
Poder Judicial
o
Títol IV De les competències.(Art 110-173)

o Definició competències exclusives Art: 110

o Definició competències compartides Art: 111
o Definició competències executives Art: 112
En aquest apartat hi ha una llarga enumeració de competències, la major part d’elles són
exclusives.
o Article 157: Publicitat: Es una aplicació de la clàusula residual de la CE

Títol V De les relacions Institucionals de la Generalitat. (Art 174-200)

Títol VI Del Finançament de la Generalitat (Art 201-221)

o Art 202: Els recursos de la Generalitat

o Art 204: L’Agència Tributària Catalana.

Titol VII de la reforma de l’Estatut (Art 222-223)

La reforma estatutària requereix un vot favorable de 2/3 dels diputats.

Disposicions

Relació de tributs cedits. Totalment.

Disposició Derogatòria.

Curs 19/20Página 24
 UF3 Administracions públiques i tramitació

5-L’Administració Local

La legislació aplicable a l’Administració Local està formada per:

● Capítol II del Títol VIII de la Constitució.
● Llei 7/1895 de 2 d’Abril. Reguladora de bases del Règim Local.
● Lei 57/2003 de 16 de desembre de Mesures per a la modernització del govern

Per desenvolupar aquest apartat seguirem la Llei 7/1985 .

Són entitats locals territorials:

● El Municipi
● La Província.
● L’illa en l’arxipèlag Balear i Canari.
També tindran la consideració d’entitats locals.
● La comarca.
● Les Àrees Metropolitanes.
● Les Mancomunitats de Municipis.

El Municipi

El Municipi és l’entitat local bàsica de l’organització territorial de l’Estat. Té personalitat jurídica

i plena capacitat pel compliment dels seus fins.

Són elements del Municipi:

● Territori: El terme municipal és el territori sobre el què pot exercir les seves
competències l’Ajuntament.
El terme municipal es pot:
▪ Reduir: Aparició d’un municipi nou en cas de nuclis que estiguin diferenciats.

▪ Ampliar: Integració de diferents municipis en un de únic. Per tal de millorar la

gestió en la prestació de serveis.
● Població: Conjunt de persones empadronades al municipi, per tant les que viuen en ell.
● Organització: El govern i l’administració municipal correspon a l’Ajuntament, integrat
per l’Alcalde i els Regidors.
Els regidors són triats mitjançant votació en el marc d’unes eleccions locals a realitzar
cada 4 anys amb sufragi universal, igual, lliure, directe i secret. L’Alcalde és elegit pels
Regidors.

Curs 19/20Página 25
 UF3 Administracions públiques i tramitació

Tots els Ajuntaments han de tenir:

o Alcalde: òrgan unipersonal que presideix la corporació.
El procediment d’elecció de l’Alcalde és el següent:
▪ Són candidats els regidors que encapçalin les llistes electorals de cada
partit.
▪ És proclamat Alcalde aquell regidor que tingui la majoria absoluta dels
vots. Si no s’aconsegueix aquesta majoria absoluta serà alcalde el
regidor de la llista més votada.

L’Alcalde té encomanades les funcions següents:

▪ Dirigir el govern i l’administració municipal

▪ Representar l’ajuntament.

▪ Dirigir, inspeccionar i contractar obres.

▪ Cap de personal. Tant de la policia com del personal administratiu.

▪ Convocar i presidir els Plens.

o Tinent d’Alcalde: Regidor nomenat per l’Alcalde que el substitueix en unes

situacions determinades com absència per malaltia.
o Ple: Reunió de tots els regidors del municipi i presidit per l’Alcalde. És el màxim
òrgan de poder de l’Ajuntament. El nombre de regidors que ha de tenir un
Ajuntament depèn del seu nombre d’habitants aplicant aquesta taula.

Curs 19/20Página 26
 UF3 Administracions públiques i tramitació

Les principals funcions del Ple són:

▪ Elegir i destituir l’Alcalde (Control de Govern)

▪ Aprovar reglaments i ordenances.

▪ Aprovar els Pressupostos de l’Ajuntament

▪ Aprovar plans urbanístics.

▪ Aprovar contractacions d’obres majors.

o Comissió de Govern o Junta de Govern: Conjunt més reduït de regidors.

Generalment són regidors del mateix partit que l’Alcalde. Són obligatòries en el
cas de municipis de +5000 habitants o per decisió del Ple.
Estan integrades per l’Alcalde i un cert nombre de regidors inferiors a 1/3 dels
del total de la Corporació. (Triats per l’Alcalde)
Té com a principal funció donar assistència permanent a l’Alcalde i
desenvolupar les tasques delegades per l’alcalde o pel Ple.

A més a més els Ajuntaments poden tenir els següents òrgans complementaris:

o Regidors delegats. Ostenten alguna delegació de l’Alcalde en matèries concretes

(cultura, urbanisme, seguretat, medi ambient)
o Comissions informatives. Té com a objectiu l’estudi d’algun assumpte que hagi
de ser sotmès a decisió del Plé.
o Comissió especial de comptes. Té com a objectiu l’estudi dels comptes que ha
d’aprovar el Ple. Està composada per diferents grups polítics de manera
proporcional a la composició del ple. És obligatòria en municipis de més de
5000 habitants.
o Comissió especial de suggerències i reclamacions. Es pot crear per acord del
Ple. Té com a finalitat la defensa dels veïns davant de l’administració local. Està
composada pels diferents grups polítics de manera proporcional a la
composició del Ple.
o Consells sectorials: Canalitzen la participació dels ciutadans i les associacions.

Són matèries competència del Municipi (Art 25)

● Urbanisme.
● Medi ambient urbà (parcs, jardins, gestió de residus)
● Abastament d’aigua potable
● Infraestructura viària.
● Atenció a persones en situació risc d’exclusió social.
● Policia local
Curs 19/20Página 27
 UF3 Administracions públiques i tramitació

● Tràfics, estacionament de vehicles i transport col·lectiu.

● Informació i promoció turística.
● Fires, mercats i comerç ambulant.
● Protecció de la salut pública.
● Cementiris
● Promoció de l’esport i instal·lacions.
● Promoció de la cultura i equipaments culturals.
● Participar en l’escolaritat obligatòria, cedir solars per la construcció de centres
escolars.
● Promoure la igualtat entre homes i dones.

Els municipis en funció del seu nombre d’habitants han de prestar uns serveis obligatoris. (Art
26)
● Tots els municipis (incloent els més petits)
o Enllumenat públic.
o Cementiri
o Recollida de residus
o Neteja viària.
o Abastament domiciliari d’aigua potable.
o Clavegueram
o Accés als nuclis de la població.
o Pavimentació de les vies públiques.
● Els municipis amb una població superior a 5000 habitants a més a més hauran
d’incloure:
o Parc públic.
o Biblioteca pública.
o Tractament de residus.
● Els municipis amb una població superior als 20.000 habitants a més a més hauran
d’incloure:
o Protecció civil
o Atenció immediata a persones en situació de risc social.
o Prevenció i extinció d’incendis.
o Instal·lacions esportives d’ús públic.
● En els municipis amb una població superior als 50.000 habitants a més a més:
o Transport col·lectiu urbà de viatgers.
o Medi ambient urbà.

Curs 19/20Página 28
 UF3 Administracions públiques i tramitació

Tasca 13.bis Teoria sobre el municipi

1- Què és un municipi?.
2- Què és un ajuntament?
3- Quants habitants té?
4- Quins òrgans ha de tenir obligatòriament un ajuntament?
5- Funcions de l’Alcalde.
6- Funcions del Ple
7- Que és un regidor? Quants regidors té un Plè?
8- Qui és el tinent d’alcalde?
9- Funcions del Ple
10- Quins serveis ha de prestar obligatòriament qualsevol municipi?
11- Quins serveis ha de prestar obligatòriament un municipi de més de 50.000 Habitants?
12- La feina de l’alcalde és remunerada?
13- Com es tria l’Alcalde?
14- Qui pot votar en unes eleccions locals?

Tasca 14 El Municipi:

15- En quin municipi vius?

16- Què és l’Ajuntament?
17- Quants habitants té?
18- Busca un mapa on es vegi el terme del municipi
19- Quants regidors té el Ple? Com es diu cada regidor? De quin Partit és?
20- Qui és l’Alcalde? de quin Partit és?
21- Qui és el tinent d’alcalde?
22- Té Comissió de Govern? Com està composada?
23- Té Regidors delegats? Què fa cadascú?
24- Amb quina freqüència es reuneix el Ple?
25- Amb quina freqüència es reuneix la Comissió de Govern?
26- Quin Pressupost te ‘Ajuntament?
27- Indica si el teu municipi té: Depuradora, biblioteca, deixalleria, poliesportiu?
28- Té organismes autònoms?
29- Intenta assabentar-te de quant cobra l’alcalde. (Opcional)

Curs 19/20Página 29
 UF3 Administracions públiques i tramitació

La província: (Art 31)

Entitat local amb personalitat jurídica pròpia composta per l’agrupació de municipis.

Té com a finalitat garantir la solidaritat i l’equilibri intermunicipal i en particular assegurar la

prestació integral i adequada dels serveis de competència municipal.

....resumint.....poder alguns ajuntaments petits poder no tenen prou estructura per realitzar
totes les seves tasques de manera que ho poden fer actuant des de l’àmbit provincial. És cas
de molt serveis com el cobrament de multes etc...

El govern i l’administració de la província esta encomanat a la Diputació. Els òrgans de la

Diputació són:
● President: Triat pels diputats provincials.
● Vicepresident
● Junta de Govern
● Ple: Els membres del ple s’anomenen diputats i són triants entre els regidors de tots els
ajuntaments de la província en funció del resultat de les eleccions locals.
Són competències de l’administració provincial:
● Assistència jurídica als Ajuntaments.
● Serveis públics supramunicipals (transport públic)
● Foment dels interessos de la província.

Curs 19/20Página 30
 UF3 Administracions públiques i tramitació

Altres entitats locals:

● Comarca.
● Àrea Metropolitana
● Mancomunitats
Les normes de les entitats locals: Poden aprovar:
● Ordenances
● Reglaments
● Band

Tasca 15 : La província Resol les següents preguntes amb l’ajuda d’internet.

1- Nombre de diputats de la teva província
2- Què és una comarca?
3- Què és una Àrea Metropolitana
4- Què és una mancomunitat?
5- Busca una ordenança del teu municipi
6- Busca un reglament del teu municipi
7- Posa un exemple d’un ban del teu municipi

Curs 19/20Página 31