COMUNICACIÓ I COORDINACIÓ CEL·LULAR

La funció de relació és la capacitat que té una cel.lula per a poder captar estimuls externs i
elavorar respostes per a sobreviure, si la cel.lula no rep aquests senyals adecuadament la
cel.lual entraria en apotosis, que es la mort cel.lular programada.

És molt important que tots els organismes pluricel·lulars es comuniquen per a coordinar tots
els moviments. En la comunicació cel.lular sempre hi ha una cel.lula que emet el senyal i
una cel.lula diana que es la que capta el senyal i aquesta hi fara a partir d’una proteina
receptora. La proteina després de rebre aquest senyal el pot transformar i el tramsmetra cap
a l’interior de la cel.lula en dorma de mediador molecular (sovint APMc) que aquest
provocara la resposta cel.lular.

TIPUS DE COMUNICACIÓ CEL·LULAR

- Comunicació depenent de contacte: Es el mecanisme més senzill de comunicació

entre cel.lules, l’unic que es requereix es de contacte que mitjancant les molecules
senyal de la superficie cel.lular es formaran un canals que permeteran el pas de
molecules d’una cel.lula a l’altre, no es secretara cap sustancia.
-

Comunicacio paracirna: Es una comunicació en la qual les molecules senyal que

s’anomenen mediadors local, aquestes molecules fan la seva tasca sobre les
cel.lules veines, per tant es un comunicador local, que tenen el recceptor dadecual a
la membrana plasmatica. (EX: resposta inflamatoria, cicatritzacio)

- Comunicacio Endocrina: Es la comunicació

que permet enviar senyals arreu del cos
mitjançant molecules especifiques anomenades
hormones, molecules quimiques que son
segragades per les glandules endocrines, que

1
s’abocaran a la sang, per això permetra una comunicació entre cel.lules que es
troben acerta distancia.

També existeixen les glàndules exocrines (EX: glangules sudoriperes, mamaries,

salivals…)

El sistema endocri es el que controla que cada hormona es produeixi segons el que
l’organisme necessita, quan ha acabat la seva funció és degradat al fetge i s’elimina
per l'orina o bilis. Les hormones coordinates funcions que es desenvolupen a mitjà i
a llarg termini (EX: creixement, regulació medi intern, regulació temperatura…), son
molt específiques i actuen sobre teixits molt concrets. Qualsevol desequilibri de les
concentracions de les hormones pot aportar malalties (EX: diabetes)

Existeixen 2 tipus d’hormones:

- Hormones pepetidiques: Compostes per amino acids o derivats. S’uneixen
als receptors de membrana i provoquen reaccions quimiques a l’interior de la
cel.loula. Els seus efectes son de curta durada. (EX: insulina, glucago,
adrnalina…)
- Hormones esteroides: son lipids, la majoria derivats del colesterol. Aquests
s'associen al DNA per a activar la síntesis de proteines. Els seus efectes son
de llarga durada. (EX:testosterona, estradiol, progesterona, cortisona…)

Principals glàndules endocrines:

- Hipotalem: enllaça el sistema nervios i l’endocri, regula activitat hipofisis i

per tant del conjunt del sistema endocrí
- Hipófisis:
- Tiroide: hormona del creixement
- Paratiroide: Regulació de nivells de calci i fòsfor a la sang
- Glàndules suprarenals: segregació d’adrenalina
- Pàncrees: insulina
- Gonades: cel.lules sexuals, testicles testosterona i ovaris estrogens

El sistema endocrí funciona de manera integrada, la secreció d'hormones es regula

de diferents maneres, els següents:

- Regulació per estimulacio nerviosa

- Regulació per altres hormones
- Regulació per la concentració d’hormones a la sang: una baixa
concentració estimula que una glándula alliberi la hormona necesaria
- Regulació per la concentració de metabolics a la sang: sie es modifica la
concentració d’un metabolic, la glándula corresponent augmentara la
concentració de la hormona reguladora

La coordinació i regulació del sistema endocrí depèn de l’activitat de l'hipotàlem i de

la glándula pituitaria.

2
- Comunicacio nerviosa: La comunicacio nerviosa utilitza impulsos electric que
seran conduits per els axons de la neurona i mitjançant els mijatsers químics
anomenats neurotransmissors, aquest recore l'axó fins arribar a la sinapsi in l'impuls
electric provocará la secrecio del neurotransmisor que induir a la continuïtat de
l’impuls electric en la neurona receptora.

El sistema nervios central, format per l’encefal i medul·la espinal, és l’encarregat de

que tota la informació arribi pels feixos de les neurones i que els nervis es corinen
amb la resposta.