TEMA 1

L’Europa de
l’Antic Règim
1. Les bases de l’Antic Règim
La pervivència de la societat estamental:

La societat es dividia en tres ordres o estaments: clergat, noblesa i tercer estat.

Els dos primers eren privilegiats i l’últim era no privilegiat, aquest representava el 85% de la població.

Eren grups tancats per la qual cosa només es podia promocionar dins del seu propi estament, només alguns
membres de la burgesia més rica ascendien a noblesa de toga.

Economia agrària i senyorial:

L’agricultura era la principal font de riquesa però era de subsistència. Molt poc productiva, amb policonreu de
cereals i només per l’autoconsum, i tècnicament endarrerida. La propietat de la terra estava concentrada en
poques mans i cobraven drets senyorials.

L’altra font era el comerç, aquest era escàs amb escassetat de productes manufacturats i controlats per
gremis.
Una població demogràficament estancada:

Mortalitat molt alta + natalitat molt alta = creixement demogràfic negatiu o zero.

- subalimentació i crisi de subsistència

- manca d’higiene
- escassetat de recursos mèdics

- manca de mètodes anticonceptius

- alta mortalitat de nadons
 2. Poder polític i relacions internacionals a l’Europa del
segle XVIII
Absolutisme monàrquic:

Monarquia absoluta de dret diví, tots els poders en un matexia persona (legislatiu, executiu i judicial)

- sense control de cap mena

- assessorada per Consells, ministres i secretaris
- funcionaris per administrar el regne, recaptar impostos i fer complir les ordres reials
- havia de respectar els privilegis de noblesa i clergat
- limitada per les Corts i els Parlaments formats per representants dels tres estaments des de l’E.Mi

La contestació de l’absolutisme:

L’absolutisme era criticat en molts llocs, com per exemple en Anglaterra i Holanda que en el S XVII van
implantar el controls del parlament als seus monarques.

A la resta d’Europa també es van produir revoltes populars per aconseguir millores que seguien la novetat
de les idees il·lustrades.
El tractat d’Utrecht (1713):

La Guerra de Successió Espanyola (1700-1713) es va convertir en

un conflicte internacional ja que totes les potències europees
volien que el conflicte es solucionés de tal manera que elles no
quedessin afectades per un desequilibri vers la resta de potències.

El tractat va posar fi al conflicte i van atorgar beneficis territorials

a Rússia, Prússia, el Ducat de Savoia i les Províncies Unides
(Holanda) + monopoli del tràfic d’esclaus amb Amèrica al Regne
Unit.

La política d’equilibri europeu:

La política de pactes després de les guerres del s XVII va atorgar

equilibri a Europa i va posibilitar un creixement econòmic basat en
gran part en l’expansió colonial.

Però l’enfrontament pl controls de les colònies i de seu comerç van

originar conflictes con la Guerra dels set anys (1756-63) entre
Àustria, França, Suècia, Rússia i Espanya contra Prússia, Regne
Unit i Hannover per Silèsia.
3. La monarquia de poder limitat: el parlamentarisme
anglès
Anglaterra, S. XVII, dues guerres civils van posar fi a la dinastia Stuart.

- Execució de Carles I d’Anglaterra (1649)

- República d’Oliver Cromwell (1653-58) i Richard Cromwell (1658-59)
- Carles II (1660-85)
- Jaume II (germà, 1685-89)
- Maria II (1689-94) + Guillem III (1689-1702) = Dinastia Hannover - “The Bill of Rights” que limitava els
poders del monarca i sotmetia al parlament algunes de les seves decisions.

Característiques de la monarquia parlamentària anglesa:

- poder executiu del monarca però limitats

- poder legislatiu del parlament, votava les lleis i controlava el govern
- poder judicial independent de l’executiu
- els ciutadans tenien garantits per llei uns drets determinats que no podien ser infringits pel rei.
4. Transformacions econòmiques i socials al S XVIII
El creixement de la població:

- introducció de conreus nous (patata, blat de moro,

remolatxa, sucrera, tomàquets…)
- introducció de tècniques agrícoles noves (sistema
Nortfolk, adobs orgànics, conreus de semi regadiu i
intensiu, rec, sembra, arades, mecanització d’eines…)
- reformes en la ramaderia gràcies al farratge i
desenvolupament de l’estabulació
- millora i varietat de l’alimentació + absència de
conflictes bèl·lics = baixa la mortalitat i augment de la
població
- conseqüència: excedent de mà d’obra agrícola que
marxa a la ciutat a la cerca de feina a la indústria i la
borsa.
L’augment de la producció: les manufactures

L’augment de la població i el creixement de la demanda a les colònies europees d’Amèrica van provocar una
necessitat més gran de productes manufacturats, per la qual cosa els comerciants i artesans van cercar
sistemes productius nous per escapar del control del gremis com són el treball domèstic i les manufactures
d’articles de luxe. Treball fet a mà però sota un mateix sostre i a canvi d’un salari, precedent de la fàbrica.
El comerç colonial:

Es va produir una gran expansió del comerç marítim que va posibilitar el comerç amb les colònies per vendre
productes manufacturats europeus i comprar productes d’ultramar (cacau, tabac, cafè, sucre, cotó…).

Es van obrir noves rutes marítimes i es va estimular l’economia de comerciants, armadors, industrials i
monarques (taxes i impostos).
L’ascens de la burgesia:

La burgesia es va convertir en un grup social molt dinàmic, amb negocis, que controlava les institucions
financeres amb formació intel·lectual.

Però estaven sotmesos a forts impostos, estaven discriminats legalment i no podien participar en la vida
política per canviar les lleis.

Per tant, van voler fer canvis en la societat de l’AR per posar fi als privilegis estamentals i cerca igualtat de
drets i participació política com la noblesa.
 5. Quin paper va fer el comerç colonial en els canvis
econòmics d’Europa?
- Potències colonials: Espanya i Portugal, França,
Holanda i Anglaterra.
- Comerç triangular: Europa = manufactures
Àfrica = esclaus Amèrica = productes
colonials
- Ampliació dels mecanismes de crèdit de les
companyies de comerç i de les institucions
financeres i proliferació de mercaders i
prestamistes.
- Es descriu aquest període preindustrial com
capitalisme comercial pel gran moviment i
acumulació de capitals al voltant del comerç
colonial.
- Abolició de l’esclavatge: Regne Unit 1833,
EE.UU 1865 i Esp 1880.
6. La Il·lustració: idees noves davant l’Antic Règim
Les bases del pensament il·lustrat:

La Il·lustració va ser un moviment intel·lectual que es va desenvolupar a Europa (França) al S XVII. Els filòsofs
il·lustrats sostenien que la raó era l’únic mitjà per entendre i explicar el món en oposició a la concepció
medieval basada en la religió i la tradició.

- defensen la llibertat de consciència i de pensament

- rebutgen la superioritat d’una religió damunt les altres
- defensen la tolerància en les relacions socials
- asseguren que els éssers humans neixen per ser feliços
- defensen una organització social i política basada en
els principis de llibertat i igualtat

Per tant, soscaven els fonaments ideològics de l’AR, afermen la consciència crítica de la burgesia i obren el
camí a les revolucions americana i francesa.
La crítica de l’Antic Règim:

- Crítica de l’absolutisme vs el liberalisme (divisió de poders de Montesquieu, sobirania nacional de

Rousseau, tolerància religiosa de Voltaire)
- oposició a la societat estamental
- defensa de la mobilitat socials: igualtat d’origen i mateix mèrit o vàlua per la intel·ligència i l’esforç
- oposició a l’herència de l’honor, el prestigi i els privilegis dels avantpassats.

El liberalisme econòmic:

Els fisiòcrates defensaven que la font de riquesa principal d’un país era l’agricultura i no l’acumulació de
metalls preciosos, s’oposaven a tota reglamentació per part de l’Estat i advocaven per la llibertat econòmica i
la iniciativa individual.

El despotisme il·lustrat:

La influència del il·lustrat va arribar a la monarquia europea que va portar a terme experiències reformistes
(Ex Carles III a Esp). Com la racionalització de l’administració, el foment de l’educació i la cerca de la
modernització econòmica amb programes de desenvolupament agrícola i industrial i van facilitar la llibertat
de comerç. Però no van abandonar la la societat estamental i el poder absolut, per la qual cosa es van
produir revoltes que van posar fi a l’AR.
7. El naixement d’una nació: Els Estats Units d’Amèrica
Les idees il·lustrades i els anhels de canvis socials, econòmics i polítics es van difondre també al continent
americà.

Les 13 colònies angleses de l’est de Nord Amèrica van protagonitzar una insurrecció contra la metròpoli al s
XVIII amb les idees d’igualtat i llibertat.

La revolució americana va fer que els EE.UU fos la primera nació en néixer sota els principis del liberalisme el
4 de juliol de 1776.

La revolta del te: el precedent

Queixa dels colons americans descontents amb la seva metròpoli perquè no els permetia enviar
representació al parlament anglès, els obligava a pagar impostos i els imposava un monopoli comercial.

La guerra de la independència (1775-76)

George Washington (amb el recolçament de Fr, Esp i Holanda) vs Jordi III

Cronologia:

- 1773 revolta del te

- 1775 primers enfrontaments entre colons i
tropes angleses
- 1776 declaració d’indepèndencia
- 1781 victòria als anglesos de Yorktown
- 1783 el Regne Unit reconeix la independència
dels EE.UU
- 1787 Constitució (Thomas Jefferson i Benjamin
Franklin)
- 1789 George Washington 1r president dels
EUA
- 1791 Carta de drets amb 10 esmenes per
protegir les llibertats dels ciutadans
8. Què es va transformar a l’Europa de l’Antic Règim
- ascens de la burgesia
- monarquies limitades pel parlament (revolucions a finals del s XVII a Anglaterra i Holanda)
- idees de la Il·lustració van obrir pas al liberalisme creació dels EUA

AR

● societat estamental
● escàs augment demogràfic
● economia agrària i senyorial
● monarquia absoluta
● pugna de les grans potències pel predomini territorial i polític

Canvis

● auge de la burgesia
● augment de la població i augment de la producció
● feina a domicili i manufactures
● expansió del comerç colonial
Noves idees polítiques

● Revolució anglesa: fi monarquia absoluta, separació de poders

● Il·lustració: sistema polític basat en la llibertat i la igualtat
● Naixement d’una nació liberalista: EUA (1176)