EL MUNICIPI: CONCEPTE

El municipi: concepte.
Organització municipal.
Competències i funcionament

1
 EL MUNICIPI: CONCEPTE

1. El municipi
La Constitució estableix a l’art. 137 que el municipi és un dels ens que formen
part de l’organització territorial de l’Estat i, per tant, d’existència obligatòria,
amb personalitat jurídica plena i que gaudeix d’autonomia, necessària per a la
gestió dels seus interessos propis.

D’altra banda, l’art. 140 de la CE indica que els ajuntaments han de fixar
l’organització preceptiva dels municipis, que estaran presidits per un alcalde,
que és elegit pels regidors o pels propis veïns. Els regidors són elegits
democràticament, per sufragi universal, igual, lliure, directe i secret.

Donat que la Constitució no ofereix una definició del municipi, cal tenir en
compte les lleis bàsiques que desenvolupen els preceptes constitucionals. En
aquest sentit, la Llei 7/1985 (LBRL) i el Reial decret legislatiu 781/1986.

Pel que fa a la normativa catalana, de desenvolupament de les esmentades

lleis, és important analitzar el Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que
aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

L’art. 46 d’aquesta norma defineix el municipi i les seves característiques,

també els seus elements necessaris, que són:

 El territori
 La població
 L’organització

Quant a la definició del municipi, l’apartat 1 indica que es tracta d’un ens bàsic
de l’organització del territori i es configura com “element primari de
participació ciutadana en els assumptes públics”.

L’apartat 2 reconeix el dret del municipi a participar en tots els assumptes

públics que afecten directament als seus interessos i la legislació catalana ha
de garantir aquesta participació.

Pel que fa a l’apartat 3, l’art. 46 de la Llei reprodueix els principis

constitucionals d’autonomia i de personalitat jurídica plena. També es reconeix
la plena capacitat del municipi com a ens de representació dels interessos del
seu àmbit territorial, l’exercici de les funcions públiques encomanades i la
gestió dels serveis públics de titularitat municipal.

2
 EL MUNICIPI: CONCEPTE

2. Organització municipal
El Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya dedica el Capítol
I a l’organització municipal, i l’art. 47 regula el govern i l’administració
municipals, que “corresponen a l’ajuntament, integrat per l’alcalde i els
regidors”.

Quant als òrgans necessaris del municipi, l’apartat 1 de l’art. 48 estableix els
següents:

 L’alcalde
 Els tinents d’alcalde
 El ple
 La comissió especial de comptes

La junta de govern o comissió de govern és un òrgan necessari als municipis que

siguin capital de comarca, els que tenen més de 5.000 habitants i en els de
menys, per acord del ple o si s’estableix al reglament orgànic del municipi.

D’altra banda, l’apartat 2 fa una relació dels òrgans que, respectant els
principis d’eficàcia, economia organitzativa i participació ciutadana, són de
creació potestativa:

 Les comissions d’estudi, informe o consulta.

 Els òrgans de participació ciutadana.
 El síndic/a municipal de greuges.
 El consell assessor urbanístic.
 La junta local de seguretat.
 Altres òrgans que decideixi establir el municipi.

ÒRGANS MUNICIPALS
NECESSARIS
1. Alcalde
2. Tinents d’alcalde
3. Comissió de govern, a les poblacions:

 capitals de comarca
 amb més de 5.000 habitants
 quan ho acordi el ple

COMPLEMENTARIS
1. Comissió d’estudi, informe o consulta
2. Òrgans de participació ciutadana
3. Síndic municipal de greuges
4. Consell assessor urbanístic
5. Junta local de seguretat
6. Altres

3
 EL MUNICIPI: CONCEPTE

2.1. Grups municipals

Els grups municipals són òrgans necessaris als municipis de més de 20.000
habitants. A la resta de municipis es requereix acord del ple per a la seva
creació.

Si no és regulat per acord plenari, cada llista electoral que obtingui

representació a l’ajuntament es pot constituir en grup municipal.

Només els regidors d’una mateixa llista electoral poden constituir grup
municipal.

En aquest sentit, l’art. 50 indica que per ésser membre adscrit d’un grup
municipal s’ha de realitzar la petició per escrit a l’alcaldia, els terminis
establerts a l’efecte i també els mitjans que la corporació ha de posar
disposició dels grups municipals perquè aquests puguin desenvolupar les tasques
pertinents.

Quant al grup mixt, estarà integrat pels regidors no integrats en altre grup.

Es contempla també la figura dels membres no adscrits, que es dona en el cas

dels regidors que decideixen deixar el grup municipal amb el qual es van
presentar a les eleccions, excepte en els casos de candidats que pertanyen a
una coalició electoral.

Tots els regidors tenen els mateixos drets i deures individuals.

Pel que fa a les atribucions i funcions dels grups municipals, el Text refós
segueix la normativa general en matèria electoral, tot i que fa una remissió al
reglament de cada ajuntament que, en l’exercici de la seva autonomia
organitzativa, pot incloure diferents atribucions.

2.2. Òrgans necessaris

2.2.1. El ple

Un dels òrgans necessaris establerts per la Llei que estem analitzant és el ple,
presidit per l’alcalde i integrat per tots els regidors de la corporació local.

L’art. 52 atribueix al ple les següents funcions:

a. Control i fiscalització dels òrgans de govern.

b. Acords de participació en organitzacions supramunicipals; alteració del

terme del municipi; creació i/o supressió de municipis i entitats
descentralitzades; creació d’òrgans desconcentrats; alteració de la
capitalitat; canvi de nom del municipi i la resta d’entitats esmentades;
adopció i/o modificació de la bandera, ensenya o escut.

4
 EL MUNICIPI: CONCEPTE

c. Aprovació inicial del planejament general del municipi i la que posa fi a

la tramesa municipal dels plans i altres instruments d’ordenació
urbanística.

d. Aprovació del reglament orgànic i ordenances municipals.

e. Creació i regulació d’òrgans complementaris.

f. Determinació del recursos propis de caràcter tributari. Aprovació i

modificació de pressupostos; disposició de despeses en assumptes de la
seva competència; aprovació dels comptes.

g. Aprovació de les formes de gestió dels serveis i els expedients de

municipalització.

h. Acceptació de la delegació de competències fetes per altres

administracions.

i. Plantejament de conflicte de competències a altres entitats locals i

restants administracions públiques.

j. Aprovació de la plantilla de personal i de la relació dels llocs de treball;

fixar la quantia de les retribucions complementàries fixes i periòdiques
dels funcionaris i el nombre i el règim del personal eventual, respectant
la legislació sobre funció pública local.

k. Exercir les accions administratives i judicials; la declaració de lesivitat

dels actes administratius dels òrgans de la corporació, en matèria de la
respectiva competència.

l. Alteració de la qualificació jurídica dels béns de domini públic.

m. Concertació de les operacions de crèdit quan la quantia acumulada, en

cada exercici econòmic, excedeixi del 10% dels recursos ordinaris del
pressupost, llevat de les de tresoreria, que li corresponen quan l’import
acumulat de les operacions vives en cada moment superi el 15% dels
ingressos corrents liquidats en l’exercici anterior, de conformitat amb la
Llei reguladora de les Hisendes locals.

n. Les contractacions i concessions de tota mena que no corresponen a la

competència de l’alcalde (esmena de la DA 2a del Reial decret legislatiu
3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de
contractes del sector públic).

o. Aprovació dels projectes d’obres i serveis quan tingui competència per a

la seva concessió o contractació, i quan encara no estiguin previstos en
els pressupostos.

5
 EL MUNICIPI: CONCEPTE

p. Les alienacions de béns de valor històric o artístic, l’adquisició de béns i

drets i també les alienacions patrimonials quan aquestes operacions no
siguin competència de l’alcalde (esmena de la DA 2a del Reial decret
legislatiu 3/2011).

q. Les que, per requerir d’una majoria qualificada per a la seva aprovació,
corresponen al ple.

r. Les atribuïdes expressament per les lleis.

Poden ésser delegades a l’alcalde o a la junta de govern local les competències

del ple, excepte les atribucions indicades a les lletres a), b), c), d), e), f), g),
h), i), j), l) i q).

També és atribució del ple la votació sobre la qüestió de confiança plantejada

per l’alcalde i la votació de la moció de censura. L’exercici d’aquestes
competències no es pot delegar.

2.2.2. L’alcalde

L’alcalde exerceix la presidència de l’ajuntament, com a funció principal, a

més de la llista d’atribucions que fa l’art 53:

a. Representació de la corporació.

b. Direcció del govern i de l’administració municipals.

c. Convocar i presidir les sessions del ple, de la junta de govern i de

qualsevol altre òrgan. També decideix els empats amb el vot de qualitat.

d. Direcció, inspecció i impuls de les obres i serveis municipals.

e. Publicar, executar i fer complir els acords municipals.

f. Dictar bans i vetllar pel seu compliment.

g. El desenvolupament de la gestió econòmica, d’acord amb el pressupost

municipal aprovat. Autoritzar i disposar despeses, dins els límits de la
seva competència. Concertació d’operacions de crèdit – excepte les
previstes en l’art. 177.5 del Text refós de la Llei reguladora d’hisendes
locals -, sempre que estiguin previstes en el pressupost i l’import
acumulat en cada exercici econòmic no superi el 10% dels seus recursos
ordinaris, llevat les de tresoreria, que li correspondran quan l’import
acumulat de les operacions vives en cada moment no superi el 15% dels
ingressos liquidats en l’exercici anterior. Reconèixer obligacions, en els
límits de la seva competència. Ordenar pagaments retre comptes. Tot
això de conformitat amb el Text refós de la Llei reguladora de les
Hisendes locals.

6
 EL MUNICIPI: CONCEPTE

h. Aprovació de l’oferta d’ocupació pública, d’acord amb el pressupost i la

plantilla aprovats pel ple. Aprovació de les bases de les proves per
seleccionar el personal i per als concursos de provisió de llocs de treball.
Distribució de les retribucions complementàries que no siguin fixes i
periòdiques.

i. Exercir la direcció superior de tot el personal de l’ajuntament i acordar

el seu nomenament i les sancions, inclosa la separació de servei dels
funcionaris de la corporació, i l’acomiadament del personal laboral. En
aquests dos supòsits, donant compte al ple en la primera sessió que es
convoqui, i sense perjudici del disposat als apartats 1 i 3 de l’art. 99 de
la LBRL, en relació amb els funcionaris locals amb habilitació de caràcter
nacional.

j. Exercir la direcció superior de la policia municipal i el nomenament i

sanció dels funcionaris que porten armes.

k. L’exercici de les accions judicials i administratives i la defensa de

l’ajuntament en les matèries de la seva competència, també quan
aquestes hagin estat delegades en un altre òrgan, i, en cas d’urgència,
en matèries de la competència del ple – donant compte en la primera
sessió que es convoqui -.

l. La iniciativa per a proposar al ple la declaració de lesivitat dels actes

administratius en matèries que són competència de l’alcaldia. També
pot declarar la lesivitat respecte a competències del ple, per raó
d’urgència que faci inviable la convocatòria, i donant compte en la
primera reunió que es convoqui.

m. Adoptar personalment, i sota la seva responsabilitat, les mesures

necessàries i adequades en el cas de catàstrofe o d’infortunis públics o
de greu perill d’aquests, i donar compte immediat al ple.

n. Sancionar es faltes de desobediència a la seva autoritat o les infraccions

de les ordenances municipals, en els casos de la seva competència.

o. Les contractacions i les concessions de tot tipus, quan no siguin

competència del ple (DA 2a del Reial decret legislatiu 3/2011).

p. L’aprovació dels projectes d’obres i serveis quan sigui competent per a

la seva contractació o concessió i estiguin previstos en el pressupost.

q. Qualsevol adquisició o alienació de béns immobles o drets quan el seu

valor no superi el 10% dels recursos ordinaris del pressupost ni els
3.005.060,52 euros (DA 2a del Reial decret legislatiu 3/2011).

r. Concessió de llicències, excepte quan s’atribueixi aquesta facultat de

forma expressa al ple o a la junta de govern, per les lleis sectorials.

7
 EL MUNICIPI: CONCEPTE

s. Les aprovacions dels instruments de desenvolupament del planejament

general del municipi que no s’hagin atribuït expressament al ple. També
l’aprovació dels instruments de gestió urbanística i dels projectes
d’urbanització complementaris.

t. Imposició de sancions amb relació a les competències municipals,

d’acord amb les lleis i els reglaments de desenvolupament.

u. Les altres que expressament l’atribueixin les lleis i no atribuïdes a altres

òrgans i les assignades al municipi per la legislació.

És competència de l’alcalde el nomenament dels tinents d’alcalde, en els quals

pot delegar competències, excepte: convocar i presidir les sessions del ple i de
la junta de govern, decidir els empats amb el vot de qualitat, la concertació
d’operacions de crèdit, la direcció superior del personal de la corporació, la
separació del servei dels funcionaris i l’acomiadament del personal laboral i les
atribucions de les lletres b), f), k), l), m) i s).

2.2.3. La junta de govern

L’art. 54 del Text refós desenvolupa les atribucions de la junta de govern local
o comissió de govern (abans de l’aprovació de la Llei 57/2003).

Segons aquest precepte, l’alcalde i un nombre de regidors no superior al terç

del nombre legal integren la junta de govern.

Els seus membres són nomenats i separats lliurement per l’alcalde, que donarà
compte al ple.

Les competències de la junta de govern són: l’assistència a l’alcalde en

l’exercici de les seves funcions, les competències delegades per l’alcalde o
altre òrgan de la corporació i les que li atribueixin les lleis.

Les delegacions del ple a la junta de govern requereixen que l’acord de

delegació sigui adoptat per majoria absoluta del nombre legals de membres de
la corporació (art. 57).

2.2.4. Els tinents d’alcalde

Els tinents d’alcalde són designats i revocats lliurement per l’alcalde, d’entre
els membres de la junta de govern i, quan aquesta no existeix, d’entre els
regidors.

La funció principal dels tinents d’alcalde és la de substituir a l’alcalde, per

ordre de nomenament, en cas de vacant, absència o malaltia d’aquest.

L’alcalde té la potestat de delegar competències, tant en els membres de la

junta de govern com en els tinents d’alcalde, quan aquesta no existeix.

8
 EL MUNICIPI: CONCEPTE

També es preveu la possibilitat de les delegacions especials per a encàrrecs

específics, que l’alcalde pot atribuir a qualsevol regidor, sigui o no membre de
la junta de govern(art. 56).

2.2.5. La comissió especial de comptes

La comissió especial de comptes està integrada per membres de tots els grups
polítics de l’ajuntament, en nombre proporcional a la seva representativitat o
igual per a cada grup, aplicant, en aquest cas, el vot ponderat.

Les competències d’aquest òrgan són l’examen, estudi i informe dels comptes
anuals de la corporació, integrats pels comptes general de pressupost, el
d’administració del patrimoni, el de valors independents i auxiliars del
pressupost i els d’entitats o organismes municipals de gestió (art. 58.1).

Les competències d’aquest òrgan han de respectar, en tot cas, les del Tribunal
de Comptes i les de la Sindicatura de Comptes, d’acord amb les lleis aplicables.

Segons l’apartat 2 de l’art. 58, per mitjà de l’alcalde, la comissió especial de

comptes pot requerir tota la documentació complementària que sigui
necessària per al desenvolupament de les seves funcions. També pot requerir
als funcionaris i altres membres de la corporació, en relació amb els comptes
que hagin de ser analitzats per la comissió.

2.3. Òrgans complementaris

2.3.1. El síndic municipal de greuges

El síndic de greuges és nomenat per l’alcalde, per un període de 5 anys, d’entre

persones majors d’edat, que gaudeixin de tots els seus drets civils i polítics i
que tinguin la condició de català que estableix l’art. 6 de l’EA de Catalunya
(art. 59).

Per ser escollit síndic/a de greuges, és necessària una majoria qualificada del
ple de la corporació (de les tres cinquenes parts dels seus membre en primera
votació), per tal de garantir que es compleixin els principis d’independència i
objectivitat, en l’exercici del seu càrrec.

Donat que la principal atribució del síndic de greuges és la defensa dels drets
fonamentals i les llibertats públiques dels veïns del municipi, el cessaments en
el càrrec només es contempla en cas de renúncia expressa, per mort,
incapacitat sobrevinguda o per condemna ferma per delicte dolós.

També és atribució del síndic de greuges supervisar les activitats de

l’administració local en el desenvolupament de les seves funcions.

9
 EL MUNICIPI: CONCEPTE

2.3.2. Les comissions d’estudi, d’informe o de consulta

L’art. 60 del Text refós regula les comissions d’estudi, d’informe i de consulta.

És competència del ple la determinació del nombre, denominació i modificació

d’aquestes comissions, que estaran integrades pels grups polítics de la
corporació, en funció de la seva representativitat política a l’ajuntament.

Són de creació necessària als municipis capital de comarca, amb independència

del nombre d’habitants, i als municipis de més de 5.000 habitants.

A la resta de municipis, la seva creació és facultativa i s’ha de realitzar per

acord plenari o quan ho contempli el reglament orgànic de la corporació.

Per al tractament de casos específics, es preveu la constitució temporal de

comissions d’estudi, d’informe o de consulta.

Les funcions d’aquestes comissions són l’estudi i el dictamen previ dels

assumptes que s’han de sotmetre al ple o a la junta de govern.

2.3.3. Els sistemes de participació ciutadana

Òrgans territorials de gestió desconcentrada

Segons estableix l’art. 61, es preveu la creació d’òrgans territorials de gestió

desconcentrada, per acord plenari, amb la finalitat de facilitar la participació
ciutadana en els assumptes de competència municipal.

Aquests òrgans estan integrats per regidors, el nombre els quals no por superar
un terç del total, representants de veïns i associacions ciutadanes, que
participaran d’acord amb criteris d’implantació efectiva i de proporcionalitat.

Pel que fa als regidors integrants de l’òrgan, s’ha de respectar el principi de

proporcionalitat i de representativitat en el territori, segons els resultats de les
eleccions municipals, i estarà presidi per un regidor, per delegació de l’alcalde
de la corporació.

Quant als òrgans de representants dels veïns, aquests seran designats segons
el mateix procediment que es fa servir per a les entitats descentralitzades i el
membre de la llista més votada serà nomenat regidor president.

Òrgans de participació sectorial

Amb la finalitat d’integrar la participació ciutadana i de les seves associacions

en els assumptes del municipi, l’art. 62 del Text refós preveu, per acord
plenari, la creació d’òrgans de participació sectorials, que estaran presidits
pels regidors, per delegació de l’alcalde de la corporació.
Les funcions d’aquests òrgans són les atribuïdes per l’art. 63, en relació al
territori o al sector material que correspongui, i es preveu que formularan

10
 EL MUNICIPI: CONCEPTE

propostes per a resoldre els problemes administratius que els afecten, emetran
informes per pròpia iniciativa o a instància de l’ajuntament, emissió i
formulació de propostes i suggeriments quant al funcionaments dels organismes
i serveis públics, a més de les establertes a l’acord de creació.

Les atribucions esmentades han d’estar necessàriament relacionades amb els

àmbits d’actuació pública municipal, si ho permet l’àmbit material i territorial.

A) Delegació de funcions

Si la naturalesa de les funcions permet la gestió desconcentrada i no

afecta als interessos generals del municipi, es pot delegar en els òrgans
territorials de participació funcions deliberatives i executives, en els
àmbits de la utilització i la gestió dels serveis i béns destinats a activitats
sanitàries, assistencials, culturals i d’esplai (art. 64). També es pot
ampliar la delegació a altres activitats si es compleixen les esmentades
condicions.

D’altra banda, i com a garantia del principi d’unitat de govern i de gestió

municipal, la Llei estableix que l’exercici de les facultats de gestió i
execució correspon, en tot cas, al regidor president, i les funcions dels
òrgans han de ser exercides d’acord amb els programes i directrius
estipulats pel ple de la corporació.

Per últim, entre els sistemes de control i de revisió dels actes i acords
d’aquests òrgans, aquests es podran impugnar mitjançant el recurs
d’alçada davant l’òrgan corresponent de la corporació.

B) Nuclis separats de població

L’art. 65 indica que es poden constituir com a òrgans territorials de

participació, els nuclis separats de població dins un municipi. Ara bé,
quan la majoria dels veïns interessats ho demani, la seva constitució serà
obligatòria.

Aquest òrgan estarà integrats pels membres designats pel ple, en funció
de criteris poblacionals, i a proposta del cap de la llista més votada al
territori, l’alcalde designarà a un regidor com a president.
Pel que fa a les seves funcions, són les mateixes que s’estableixen per
als òrgans de participació sectorial (arts. 63 i 64.1).

11
 EL MUNICIPI: CONCEPTE

3. Competències municipals
3.1. Competències genèriques
Segons l’art. 66 del Text refós, el municipi pot promoure tota mena d’activitats
i prestar tots els serveis púbics que contribueixin a satisfer les necessitats i les
aspiracions de la comunitat, dins l’àmbit de les seves competències, i per a la
gestió dels seus interessos.

Amb les limitacions fixades en aquesta norma i la legislació sectorial respectiva,

els àmbits de competències genèriques del municipi són:

 Participació ciutadana.
 Autoorganització
 Identitat i representació locals
 Sostenibilitat ambiental i gestió territorial
 Cohesió social
 Infraestructures de mobilitat
 Connectivitat i tecnologia de la informació i de la comunicació (TIC)
 Abastaments energètics
 Gestió de recursos econòmics

L’apartat 3 de l’art. 66 estableix una llista de matèries que són competències

pròpies del municipi:

a) La seguretat en llocs públics.

b) L’ordenació del trànsit de vehicles i de persones en les vies urbanes.

c) La protecció civil, la prevenció i l’extinció d’incendis.

d) L’ordenació, la gestió, l’execució i la disciplina urbanístiques; la

promoció i la gestió d’habitatges; els parcs i els jardins, la pavimentació
de vies públiques urbanes i la conservació de camins i vies rurals.

e) El patrimoni historicoartístic.

f) La protecció del medi.

g) Els abastaments, els escorxadors, les fires, els mercats i la defensa

d’usuaris i de consumidors.

h) La protecció de la salubritat pública.

i) La participació en la gestió de l’atenció primària de la salut.

j) Els cementiris i els serveis funeraris.

12
 EL MUNICIPI: CONCEPTE

k) La prestació dels serveis socials i la promoció i la reinserció socials.

l) El subministrament d’aigua i l’enllumenat públic, els serveis de neteja

viària, de recollida i tractament de residus, les clavegueres i el
tractament d’aigües residuals.

m) El transport públic de viatgers.

n) Les activitats i les instal·lacions culturals i esportives, l’ocupació del

lleure, el turisme.

o) La participació en la programació de l’ensenyament i la cooperació amb

l’administració educativa en la creació, la construcció i el manteniment
dels centres docents públics; la intervenció en els òrgans de gestió dels
centres docents i la participació en la vigilància del compliment de
l’escolaritat obligatòria.

L’art. 66.4 indica que, en aquestes matèries,” les lleis han de determinar les
competències dels municipis, segons:

a) Els principis de descentralització, autonomia, subsidiarietat i de màxima

proximitat de la gestió administrativa als ciutadans.

b) La capacitat de gestió dels municipis, amb una consideració especial a

llur demografia i als sotmesos a règim municipal especial.

c) Les característiques pròpies de cada activitat pública.

d) El principi d’igualtat del ciutadans en l’accés als serveis públics.”

3.2. Serveis mínims

3.2.1. Classificació

L’art. 67 del Text refós indica quins són els serveis mínims que ha de prestar el
municipi, independentment o associat amb altres:

a) En tots els municipis: enllumenat públic, cementiri, recollida de residus,

neteja viària, abastament domiciliari d’aigua potable, clavegueres, accés
als nuclis de població, pavimentació i conservació de les vies públiques i
control d’aliments i begudes.

b) En els municipis amb més de 5.000 habitants, a més: parc públic,

biblioteca pública, mercat i tractament de residus.

c) Als municipis amb més de 20.000 habitants, a més: protecció civil,

prestació de serveis socials, prevenció i extinció d’incendis i instal·lacions
esportives d’ús públic. En matèria de protecció civil, han d’elaborar els

13
 EL MUNICIPI: CONCEPTE

plans bàsics d’emergència municipal i els plans d’actuació i plans

específics, en el cas que estiguin afectats per riscos especials o específics.
En matèria de serveis socials, el finançament ha d’incloure els serveis
socials de la població establerts legalment com a obligatoris.

d) Als municipis amb més de 30.000 habitants, a més: el servei de lectura

pública de manera descentralitzada, d’acord amb el mapa de lectura
pública.

e) Als municipis capital de comarca i els de més de 50.000 habitants, a

més: transport col·lectiu urbà de viatgers i protecció del medi, servei de
transport adaptat que cobreixi les necessitats de desplaçament de
persones amb mobilitat reduïda.

3.2.2. Dispensa de prestació

Correspon a la comarca la prestació dels serveis mínims obligatoris quan

l’establiment o la seva prestació resulta impossible o de molt difícil
compliment.

Els municipis han de sol·licitar al Govern de la Generalitat aquesta dispensa

d’obligació.

No caldrà aquesta intervenció supletòria quan la dispensa es justifica en la no-

necessitat de la prestació del servei, d’acord amb les característiques
particulars del municipi. En aquest cas, s’ha d’adjuntar el resultat de la
informació pública prèvia donada pel municipi a la sol·licitud de dispensa (art.
68).

3.2.3. Expedient de dispensa

El contingut de l’expedient de dispensa dels serveis mínims està regulat als

arts. 68 i 69 de la Llei, en els quals s’indica que la sol·licitud requereix l’informe
del consell comarcal i de la diputació provincial que corresponguin.

Quant a la instrucció de l’expedient, amb la finalitat de determinar les

característiques econòmiques, financeres i tècniques, s’hauran de demanar els
informes necessaris (art. 68.5).

L’expedient de dispensa és competència del Govern de la Generalitat i la

resolució emesa ha d’indicar l’administració que assumeix el servei, dins un
termini de tres mesos. Si no hi ha cap resolució en aquest termini, el silenci
administratiu tindrà efectes desestimatoris.

Quan les causes tècniques hagin motivat la dispensa, la resolució ha d’incloure

les aportacions econòmiques municipals per cobrir la totalitat del cost del
servei, o parcialment, en el cas de causes econòmiques (art. 68.6).

No és necessari l’expedient de dispensa en els municipis que, per capacitat

financera insuficient, per especialitat de l’estructura del seu territori o per

14
 EL MUNICIPI: CONCEPTE

causes tècniques, no poden complir amb la prestació o establiment dels serveis

mínims de llur competència. També quan les partides pressupostàries per a les
funcions públiques necessàries constitueixin més del 50% de la seva capacitat
financera i, per últim, quan la població del municipi compti amb diversos nuclis
de població disseminada, si cap d’aquests nuclis no agrupa a més de 50
habitants (art.69.1).

En aquests supòsits és competència comarcal l’establiment dels serveis mínims

deficitaris. També es requereix l’aprovació de la resolució, a proposta de la
comarca i si els municipi no s’oposa. En aquest cas, a diferència de
l’anteriorment esmentat, si el Govern de la Generalitat no resol en el termini
de tres mesos, el sentit del silencia administratiu es positiu i la proposta esdevé
aprovada (art. 69.2).

3.2.4. Procediment voluntari per a la suspensió temporal de la

prestació de determinats serveis per part dels municipis

Es preveu la suspensió voluntària de prestació dels serveis públics per part del
municipi, segons l’art. 69 bis que introdueix la Llei 16/2015.

Es tracta d’una mesura temporal i excepcional, que només es permet en cas

d’insuficiència de recursos en termes de capacitat fiscal, i quedaran exclosos
els serveis mínims obligatoris, als quals no es podrà aplicar aquesta suspensió.

Quant al termini de la suspensió temporal, no pot superar els dos anys, encara
que la Llei preveu la pròrroga en cas de persistir els motius que van motivar la
suspensió.

3.3. Delegació de competències

L’art. 70 del Text refós possibilita als municipis l’exercici de competències
delegades per part de l’Administració de la Generalitat.

Poden exercir, per delegació del Govern, les competències sancionadores i les
establertes a l’art. 13 de la Llei 11/2009, de 6 juliol, d’espectacles i activitats
recreatives de Catalunya:

- Els municipis de més de cinquanta mil habitants

- Els municipis turístics que assoleixen aquesta població en sumar la mitjana

ponderada anual de població turística

- Els altres municipis amb una població inferior que ho sol·licitin i que justifiquin
una capacitat suficient de gestió tècnica

Quant a la tinença de gossos perillosos, els ajuntament que ho sol·licitin també

poden exercir per delegació competències sancionadores sobre aquesta
matèria.

15
 EL MUNICIPI: CONCEPTE

3.4. Activitats complementàries

El Text refós preveu una llista de les activitats complementàries que pot
exercir el municipi per a la gestió dels seus interessos.

Especialment, en matèries d’educació; cultura, joventut i esport; promoció de

la dona; habitatge; sanitat; protecció del medi; ocupació i lluita contra l’atur;
arxius, biblioteques, museus, conservatoris de música i centres de belles arts;
i també de foment de les estructures agràries i la prestació de serveis d’interès
públic agrari (art. 71).

4. Règims municipals especials

Segons l’art. 72, els règims municipals especials són el de consell obert, els dels
municipis de muntanya, els turístics, els historicoartístics i els industrials.

Quan en un municipi les activitats mineres siguin predominants en el terme

municipal, quan tenen característiques pròpies en relació a l’àmbit material de
la regulació sectorial o si concorren circumstàncies objectives que ho
justifiquen, les lleis sectorials poden establir tractaments diferenciats per als
tipus de municipis esmentats.
D’altra banda, si es compleixen els requisits i condicions legals, pot ser
d’aplicació més d’un règim especial en un municipi.

En tot cas, els municipis de règim especial s’han inscriure en el registre del
departament de Governació i Relacions institucionals, previ informe de la
Comissió Jurídica Assessora i de la de Delimitació Territorial.
El sentit de l’acte presumpte serà estimatori i el termini és de tres mesos, des
de la tramesa de la sol·licitud.

4.1. Consell obert

4.1.1. Condicions i constitució

El règim especial de consell obert està regulat a l’art. 73 del Text refós, segons
el qual, poden funcionar amb aquest règim els municipis que compten
tradicionalment amb el mateix (amb independència del nombre d’habitants),
els municipis de menys de cent habitants, de forma voluntària, i els municipis
de menys de dos-cents cinquanta habitants, si tenen característiques especials
o si gaudeixen d’aprofitaments comunals de rendiment igual o superior a la
quarta part dels ingressos ordinaris del seu pressupost (art. 73.2).

Per a la constitució del consell obert és necessari, a més de l’aprovació del

Govern de la Generalitat, que ho demani la majoria dels veïns i l’aprovació per
part de la corporació per majoria de dos terços.

16
 EL MUNICIPI: CONCEPTE

El termini de resolució és de tres mesos i el sentit de l’acte presumpte és

estimatori.

4.1.2. Organització i competències

Correspon a l’alcalde el govern i administració del municipi i a un consell

general integrat per tots els veïns.

En els casos d’absència o malaltia de l’alcalde, el substitueix una comissió

d’entre dos i quatre vocals, per ordre de designació. Aquests seran nomenats
per l’alcalde.

Quant a les competències dels òrgans de govern, la normativa que regula les
funcions del ple en els municipis de règim general serà supletòria en defecte
d’ús, costum o tradició local.

El consell general es reunirà cada tres mesos com a mínim i/o quan o demani
la quarta part dels veïns o per decisió de l’alcalde (art. 73.5).

4.2. Municipis de muntanya

Segons l’art. 74, són municipis de muntanya els que formen part d’una comarca
de muntanya o els que compleixin un d’aquests requisits:

 Que, com a mínim, el 65% del terme municipal estigui situat en cotes
superiors als 800 metres
 Que, com a mínim, el 60% del terme municipal estigui situat en cotes
superiors als 700 metres i tinguin, a més, un pendent mitjà superior al
29%

La Llei també preveu l’aplicació unitària del règim de municipi de muntanya

quan diversos municipis limítrofs compleixin aquestes condicions (art. 74.4).

Els municipis sotmesos a aquest règim especial tenen un tractament preferent,

a més de beneficis en matèria tècnica i d’altres matèries. També tenen
prioritat en relació a les obres i serveis del Pla director d’inversions locals de
Catalunya i els beneficis establerts per la legislació sectorial.

4.3. Municipis turístics

La regulació dels municipis turístics es fa a l’art. 75 del text refós. Aquest
precepte estableix que s’han de complir una de les condicions següents perquè
un municipi es pugui considerar com turístic:

 Que la mitjana ponderada anual de població turística superi el nombre

d’habitants i les segones residències i les places d’allotjament turístic
superi el nombre de veïns del municipi

17
 EL MUNICIPI: CONCEPTE

 Que una àrea del territori s’hagi qualificat com recurs turístic essencial
i que l’esmentada àrea estigui inclosa al terme del municipi

4.4. Municipis historicoartístics

Són municipis historicoartístics els que hagin estat declarats conjunt històric o,
com a mínim, el 50% dels seus immobles (art. 76.1).

L’apartat 2 de l’article 76 preveu com a òrgan necessari a aquest municipis un

òrgan específic d’estudi i proposta en relació a les matèries de protecció,
vigilància i conservació del patrimoni.

Pel que fa als convenis entre aquests municipis i l’Administració de la

Generalitat, l’art. 76.3 preveu que els esmentats convenis s’han d’establir amb
la finalitat de determinar els sistemes de coordinació interadministratius, la
participació en els òrgans de l’administració de la Generalitat quant a la
conservació i protecció del patrimoni historicoartístic de Catalunya, i també la
cooperació i assistència tècnica, econòmica i financera en relació amb els
projectes d’obres de restauració, manteniment, rehabilitació i protecció dels
immobles o conjunt dels mateixos considerats patrimoni historicoartístics.

4.5. Municipis industrials

Serà el Govern de la Generalitat el que estableixi els requisits i criteris generals
per a la qualificació d’un municipi com industrial i, en tot cas, tenen aquesta
consideració els municipis en els quals l’activitat econòmica predominant
correspon al sector secundari i es fa necessari per a la seva implantació
l’establiment de determinades mesures especials (art 77.1).

Les característiques per concretar aquest règim especial són les que recull
l’apartat 2 de l’article 77:

 Establiment d’un adequat servei de protecció del medi i de les condicions

tècniques específiques, pel que fa a la contaminació de les activitats
industrials del municipi
 Elaboració dels plans econòmics i territorials, amb col·laboració del
municipi, en relació amb l’estimació inicial de les necessitats del mateix
 Ajuts i subvencions econòmiques, fiscals, etc.

L’art. 77.3 preveu l’establiment de convenis i acords de cooperació,

especialment en la planificació dels recursos hídrics.

18
 EL MUNICIPI: CONCEPTE

4.6. Règim especial de Barcelona

L’art. 78 del Text refós només diu que “el municipi de Barcelona gaudeix del
règim jurídic especial establert en la llei de la Carta Municipal de Barcelona”.

La configuració del règim especial de Barcelona, tant en matèries de distribució

competencial com financeres, està regulada per la Llei 22/1998 i la Llei 1/2006.

Pel que fa al Reial Decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el
Text refós de la Llei reguladora de les Hisendes locals, serà d’aplicació
supletòria per aquest municipi, atès que disposa també d’un règim financer
especial.

4.7. Règim especial dels municipis de gran població

4.7.1. Àmbit d’aplicació

La Llei 57/2003 va incloure un nou Títol X a la LBRL. Aquest capítol és la base

de la regulació dels municipis de gran població, excepte de Barcelona, que té
un règim especial diferenciat.

Tot i que la LBRL fa referència al nombre d’habitants per a la constitució de

municipis amb aquest règim especial, són 5 els factors a tenir en compte:

 Població
 Capitalitat de província
 Capitalitat autonòmica
 Seu de les institucions autonòmiques
 Circumstàncies econòmiques, socials, culturals, etc.

Pel que fa a l’art. 121 de l’esmentada Llei, tenen la consideració de municipis

de gran població:

a) Els municipis amb més e 250.000 habitants.

b) Els municipis de més de 175.000 habitants si són capital de província.

c) Els municipis capitals de província de menys de 175.000 habitants,

capitals autonòmiques o seu de les institucions de la CA, per decisió de
l’assemblea legislativa corresponent, a iniciativa de les corporacions
municipals respectives.

d) Els municipis de més de 175.000 habitants quan es donin causes

econòmiques, socials, històriques o culturals especials, també a
iniciativa dels ajuntaments respectius i ho decideixi l’assemblea
legislativa.

19
 EL MUNICIPI: CONCEPTE

Els municipis considerats de gran població mantindran aquest règim especial

encara que canviï el nombre d’habitants i sigui inferior a l’establert a les
normes legals.

Quant als municipis que tinguin un augment en el nombre d’habitants fins

arribar a les xifres esmentades en la Llei, gaudeixen de sis mesos per a
constituir-se com a municipis de gran població.

4.7.2. Organització i funcionament

Els òrgans superiors i directius municipals són els establerts per l’art. 130 de la
LBRL:

L’alcalde i els membres de la junta de govern local tenen la consideració

d’òrgans superiors.

Pel que fa als òrgans directius, segons aquest precepte són:

 Els coordinadors generals de cada àrea o regidoria

 Els directors generals d’altres òrgans semblants que, dins de les àrees o
regidories corresponents, siguin els màxims responsables de
l’organització administrativa
 El titulars de l’òrgan de suport a la junta de govern local i al seu regidor-
secretari
 El titular de l’assessoria jurídica
 El secretari general del ple
 L’interventor general municipal
 Si escau, el titular de l’òrgan de gestió tributària
 Els titulars dels màxims òrgans de direcció dels organismes autònoms i
les entitats públiques empresarials locals

Quant al seu nomenament, els coordinadors i directors generals s’han d’escollir

entre funcionaris de carrera de l’Estat, de les comunitats autònomes, de les
entitats locals o funcionaris de l’administració local amb habilitació de caràcter
nacional, que pertanyin al subgrup A1. Tanmateix, es preveu que per acord
plenari el titular de l’òrgan no tingui la condició de funcionari (art. 130.3).

El ple

L’art. 122 de la Llei indica que el ple es regirà pel seu propi reglament orgànic,
tot i que el reglament orgànic municipal també pot regular l’organització i
funcionament del mateix.

El ple està integrat per l’alcalde i els regidors, i compta amb un secretari
general, que també ho serà de les comissions, integrades pels grups polítics de
la corporació, i que també formen part del ple.

20
 EL MUNICIPI: CONCEPTE

La seva presidència correspon a l’alcalde, que el convoca i el presideix, i també

compta amb el vot de qualitat per decidir els empats. Un dels regidors podrà
exercir aquestes competències per delegació de l’alcalde, excepte la relativa
al vot de qualitat.

Segons aquest article, el ple és l’òrgan de màxima representació política dels

ciutadans.

Les competències del ple són:

a. Controlar i fiscalitzar els òrgans de govern.

b. Votació de la qüestió de confiança i de la moció de censura a l’alcalde,
que serà nominal i pública.
c. Aprovar i modificar els reglaments orgànics.
d. Aprovar i modificar les ordenances i reglaments municipals.
e. Els acords relatius a la delimitació i alteració del terme municipal; la
creació o supressió d’entitats inferiors al municipi; l’alteració de la
capitalitat del municipi i el canvi de denominació d’aquest o de les
entitats esmentades, i l’adopció o modificació de la seva bandera,
ensenya o escut.
f. Els acords relatius a la participació en organitzacions supramunicipals.
g. La determinació dels recursos propis de caràcter tributari.
h. Aprovar els pressupostos, la plantilla de personal, autoritzar les despeses
en les matèries de la seva competència. Aprovar el compte general de
l’exercici corresponent.
i. L’aprovació inicial del planejament general i l’aprovació que posi fi a la
tramesa municipal dels plans i altres instruments d’ordenació previstos en
la legislació urbanística.
j. La transferència de funcions o activitats a altres administracions
públiques, així com l’acceptació de les delegacions o comandes de gestió
realitzades pel altres administracions, llevat que per llei s’imposin
obligatòriament.
k. La determinació de les formes de gestió dels serveis, així com l’acord de
creació d’organismes autònoms, d’entitats públiques empresarials i de
societats mercantils per a la gestió dels serveis de competència municipal,
i l’aprovació dels expedients de municipalització.
l. Les facultats de revisió d’ofici dels seus propis actes i disposicions de
caràcter general.
m. L’exercici d’accions judicials i administratives i la defensa jurídica del ple
en les matèries de la seva competència.
n. Establir el règim retributiu dels membres del ple, del seu secretari
general, de l’alcalde, dels membres de la junta de govern local i dels
òrgans directius municipals.

21
 EL MUNICIPI: CONCEPTE

o. El plantejament de conflictes de competència a altres entitats locals i

altres administracions públiques.
p. Acordar la iniciativa prevista per a que el municipi pugui ser inclòs en
l’àmbit d’aplicació d’aquest règim especial.
q. La resta de competències establertes de forma expressa per les lleis.

Les comissions i el secretari general del ple

Les atribucions de les comissions i del secretari general del ple estan regulades
a l’apartat 4 de l’art. 122 de la LBRL, que estableix com a funcions de les
comissions:

 Les funcions delegades pel ple; las de seguiment de la gestió de l’alcalde

i de l’equip de govern; l’estudi, informe o consulta dels assumptes
sotmesos a la decisió plenària.

Pel que fa al secretari general del ple i de les comissions, la Llei indica que li
correspondran les següents atribucions:

a) La redacció i custòdia de les actes, així com la supervisió i autorització

d’aquestes, amb el vist-i-plau del president del ple.
b) L’expedició, amb el vist-i-plau del president del ple, de les certificacions
dels actes i acords que s’adoptin.
c) L’assistència al president del ple per assegurar la convocatòria de les
sessions, l’ordre en els debats i la correcta celebració de les votacions,
així com la col·laboració en el normal desenvolupament dels treballs del
ple i de les comissions.
d) La comunicació, publicació i execució dels acords plenaris.
e) L’assessorament legal al ple i a les comissions.
En aquest últim cas, és preceptiu que ho hagi ordenat el president o si ho
sol·licita un terç dels membres; en tot cas, que es requereix majoria
especial en relació a una matèria; en matèries de competència del ple si
s’estableix legalment i a sol·licitud del president o la quarta part dels
regidors, si es tracta de funcions de control i fiscalització dels òrgans de
govern de la corporació.

22
 EL MUNICIPI: CONCEPTE

L’alcalde i els tinents d’alcalde

Segons l’art. 124 de la LBRL, “l’alcalde ostenta la màxima representació del

municipi” i respon políticament davant el ple de la seva gestió (art. 124,
apartats 1 i 2).

L’apartat 4 del precepte estableix com a funcions de l’alcalde:

a) La representació de l’ajuntament.
b) La direcció de la política, el govern i l’administració municipal, sense
perjudici de l’acció col·legiada de col·laboració en la direcció política
que realitza la junta de govern local.
c) Estableix directrius generals de l’acció de govern municipal i assegura la
seva continuïtat.
d) Convoca i presideix les sessions del ple i les de la junta de govern i
decideix els empats amb vot de qualitat.
e) El nomenament i el cessament dels tinents d’alcalde i dels presidents
dels districtes.
f) Ordenar la publicació, execució i compliment dels acords dels òrgans
executius de l’ajuntament.
g) Dictar bans, decrets i instruccions.
h) L’adopció de les mesures necessàries i adequades en casos
d’extraordinària i urgent necessitat, donant compte immediat al ple.
i) Exercir la direcció superior del personal al servei de l’administració
municipal.
a) La Prefectura de la Policia municipal.
b) Estableix l’organització i estructura de l’administració municipal
executiva, sense perjudici de les competències atribuïdes al ple.
j) L'exercici de les accions judicials i administratives en matèria de la seva
competència i, en cas d’urgència, en matèries de la competència del
ple, en aquest supòsit donant compte a aquest en la primera sessió que
celebri per a la seva ratificació.
k) Les facultats de revisió d’ofici dels seus propis actes.
l) L’autorització i disposició de despeses en les matèries de la seva
competència.
m) Les atribuïdes de forma expressa per la legislació autonòmica o estatal.

Pel que fa als tinents d’alcalde, el seu nomenament correspon a l’alcalde de la

corporació, d’entre regidors membres de la junta de govern local.
Les funcions dels tinents d’alcalde són les de substitució en cas de vacant,
malaltia o absència del mateix (art. 125).

23
 EL MUNICIPI: CONCEPTE

La junta de govern local

La junta de govern local és un òrgan col·legiat amb funcions administratives i

executives, regulat als articles 126 i 127 de la LBRL. Està presidit per l’alcalde
i col·labora amb aquest en les tasques de direcció política de la corporació.

El nomenament dels membres de la junta de govern local correspon a l’alcalde,

aquests podran ser o no regidors, el nombre dels quals no podrà excedir d’un
terç del nombre legal del membres del ple, a més de l’alcalde. Pel que fa als
membres que no són regidors, el seu nombre ha de ser inferior al dels membres
que tenen aquesta condició, per a la constitució vàlida de la junta de govern
local (art. 126.2). Les seves deliberacions són secretes i podran assistir a les
mateixes membres que no formin part de la junta, si l’alcalde els ha convocat
de forma expressa (art. 126.5).

L’art. 126.3 indica que, a part de la responsabilitat individual dels seus

integrants, la junta de govern local respon solidàriament davant del ple de la
seva gestió política.

L’alcalde designarà al secretari d’entre els membres que siguin regidors, amb
les funcions de certificació d’acords de la junta i redacció de les actes de les
sessions de la mateixa.

També serà nomenat, entre funcionaris de l’administració local amb habilitació

de caràcter general, el titular de l’òrgan de suport al regidor-secretari i a la
junta de govern. Les seves funcions són les d’assistència al regidor-secretari,
remissió de les convocatòries als membres de la junta de govern, l’arxiu i
custòdia de convocatòries, ordres del dia i actes i també haurà de vetllar per
la correcta i fidel comunicació dels acords de la junta.

Segons l’art. 127 de la Llei, corresponen a la junta de govern local les següents
funcions:

 L’aprovació dels projectes d’ordenances i dels reglaments, inclosos els

orgànics, amb excepció de les normes reguladores del ple i de les seves
comissions.
 L’aprovació del projecte de pressupost.
 L’aprovació dels projectes d’instruments d’ordenació urbanística
l’aprovació definitiva o provisional dels quals correspongui al ple.
 Les aprovacions dels instruments de planejament de desenvolupament del
planejament general no atribuïdes expressament al ple, així com dels
instruments de gestió urbanística i dels projectes d’urbanització.
 La concessió de qualsevol tipus de llicència, llevat que la legislació
sectorial l’atribueixi expressament a altre òrgan.
 El desenvolupament de la gestió econòmica, autoritzar i disposar despeses
en matèria de la seva competència, disposar despeses prèviament
autoritzades pel ple, i la gestió del personal.

24
 EL MUNICIPI: CONCEPTE

 Aprovar la relació de llocs de treball, les retribucions del personal d’acord

amb el pressupost aprovat pel ple, l’oferta d’ocupació pública, les bases
de les convocatòries de selecció i provisió de llocs de treball, el nombre i
règim el personal eventual, la separació del servei dels funcionari de
l’ajuntament, l’acomiadament del personal laboral, el règim disciplinari i
la resta de les decisions en matèria de personal que no estiguin
expressament atribuïdes a altre òrgan.
 El nomenament i el cessament dels titulars dels òrgans directius de
l’administració municipal, sense perjudici del que es disposa per als
funcionaris d’administració local amb habilitació de caràcter nacional.
 L’exercici de les accions judicials i administratives en matèria de la seva
competència.
 Les facultats de revisió d’ofici dels seus propis actes.
 Exercir la potestat sancionadora llevat que per llei estigui atribuïda a un
altre òrgan.
 Les altres que li corresponguin, d’acord amb les disposicions legals
vigents.

Els districtes

Els districtes es contemplen a l’art. 128 de la LBRL, que indica que s’han de
crear pels ajuntaments, sense perjudici de la unitat de govern i gestió del
municipi, amb la finalitat de desenvolupar i d’impulsar la participació
ciutadana en la gestió i millora dels assumptes de competència municipal, com
a divisions territorials dotades d’òrgans de gestió desconcentrada.

Els districtes estaran presidits, en tot cas, per un regidor. Quant a la regulació
i creació de l’ens correspon al ple de la corporació, que també determinarà els
recursos pressupostaris corresponents.

4.7.3. Gestió economicofinancera

La gestió economicofinancera es regula a l’art. 133 de la LBRL, i, en tot cas,

s’han de respectar els criteris establerts en el precepte:

a) Complir l’objectiu d’estabilitat pressupostària, d’acord amb les lleis

aplicables.

b) Separar les funcions de comptabilitat i de fiscalització de la gestió

economicofinancera.

c) En tot cas, la comptabilitat s’ha d’ajustar a les previsions

contingudes en el Text refós de la Llei reguladora de les Hisendes
locals en relació a aquesta matèria.

25
 EL MUNICIPI: CONCEPTE

d) El pressupost o, si escau, l’estat de previsió d’ingressos, serà l’àmbit

en el que es realitzarà la fiscalització i el control de legalitat
pressupostària.

e) S’introdueix l’exigència del seguiment de les despeses dels serveis.

f) En funció de la definició i el compliment d’objectius, es farà

l’assignació de recursos, respectant en tot cas els principis d’eficàcia
i eficiència.

g) En relació a la rendibilitat i l’administració dels excedents líquids i la

concertació d’operacions de tresoreria, es faran d’acord amb les
bases d’execució del pressupost el pla financer aprovat.
h) Tots el actes, documents i expedients de l’administració municipal i
els seus ens dependents, si es deriven drets i obligacions de contingut
econòmic estaran subjectes al control i fiscalització interna per
l’òrgan que es determina a la Llei reguladora de les Hisendes locals.

Òrgan de gestió economicofinancera i pressupostària

D’altra banda, l’art. 134 regula l’òrgan o els òrgans de gestió

economicofinancera i pressupostària, el titular del qual ha de ser un funcionari
de l’administració local amb habilitació de caràcter nacional.

Pel que fa a les seves funcions, la Llei preveu que hauran de ser les que es
determini mitjançant el reglament orgànic de la corporació i, en tot cas, les de
pressupostos, comptabilitat, tresoreria i recaptació.

Òrgan de gestió tributària

Amb la finalitat d’aconseguir una gestió integral del sistema tributari

municipal, l’art. 135 preveu que els municipis de gran població puguin crear
per acord plenari un òrgan de gestió tributària, respectant en tot cas els
principis d’eficiència, suficiència, agilitat i unitat en la gestió (art. 135.1).

L’apartat 2 de l’esmentat article indica les competències mínimes d’aquest

òrgan:

a) La gestió, liquidació, inspecció, recaptació i revisió dels actes tributaris

municipals.

b) La recaptació en període executiu de la resta dels ingressos de dret

públic de l’ajuntament.

c) La tramesa i resolució dels expedients sancionadors tributaris relatius als

tributs la competència gestora dels quals tingui atribuïda.

d) L’anàlisi i disseny de la política global d’ingressos públics pel que fa al

sistema tributari municipal.

26
 EL MUNICIPI: CONCEPTE

e) La proposta, elaboració i interpretació de les normes tributàries pròpies

de l’ajuntament.

f) El seguiment i l’ordenació de l’execució del pressupost de despeses en

tot allò relatiu a ingressos tributaris.

Òrgan responsable del control i de la fiscalització interna

Previst a l’art. 136 de la LBRL, l’òrgan d’Intervenció general municipal és un

òrgan administratiu de control i fiscalització interna de la gestió
economicofinancera i pressupostària de la corporació. La titularitat del qual
recaurà en un funcionari de l’administració local amb habilitació de caràcter
nacional, que realitzarà les seves funcions amb independència i total accés als
documents necessaris per al desenvolupament de les seves tasques.

Òrgan per a la resolució de les reclamacions economicoadministratives

La Llei fa una llista de les competències que corresponen a aquest òrgan

especialitzat i d’existència necessària als municipis de gran població.

Les seves funcions són:

a) EI coneixement i resolució de les reclamacions sobre actes de gestió,

liquidació, recaptació i inspecció de tributs i altres ingressos de dret
públic, de competència municipal.

b) El dictamen sobre els projectes d’ordenances fiscals.

c) En el cas d’ésser requerit pels òrgans municipals competents en matèria

tributària, l’elaboració d’estudis i propostes en aquesta matèria.

Pel que fa a les resolucions d’aquest òrgan, posen fi a la via administrativa,

però s’admet el recurs contenciós administratiu (art. 137.2).

D’altra banda, l’apartat 3 indica que, amb caràcter potestatiu, es podrà

presentar de forma prèvia el recurs de reposició contra els actes que preveu
l’apartat 1, lletra a). L’esmentat recurs està regulat a la Llei d’Hisendes locals
i contra la resolució del mateix es pot interposar reclamació
economicoadministrativa, si escau (art. 137.3).

Aquest òrgan estarà integrat pels membres designats per majoria absoluta del
ple, amb un nombre imparell de membres i un mínim de tres. L’acord plenari
establirà la composició, competències, organització i funcionament, d’acord
amb els principis d’independència tècnica, celeritat i gratuïtat.

Els membres poden cessar a petició pròpia, per acord plenari, per condemna
ferm per delicte dolós i per sanció ferma per una falta disciplinària greu o
molt greu (art.137.4).

27
 EL MUNICIPI: CONCEPTE

4.8. Ordenances
El Decret legislatiu 2/2003, estableix que l'aprovació de les ordenances i els
reglaments locals ha d'ajustar-se al procediment següent:

a) Aprovació inicial del ple.

b) Informació pública i audiència dels interessat, per un període mínim de
trenta dies, perquè puguin presentar reclamacions i suggeriments.
c) Resolució de totes les reclamacions i els suggeriments presentats i
aprovació definitiva del ple. En cas de no haver-hi cap reclamació o
suggeriment, l'acord inicial es tornarà definitiu.

Les ordenances, els reglaments i els acords municipals d'aprovació definitiva

dels plans urbanístics, incloent l'articulat de les normes urbanístiques
corresponents, han de publicar-se conforme al que estableix la legislació
estatal de règim local.

L'Article 49 de la Llei de Bases del Règim Local L'aprovació de les Ordenances

locals s'ajustarà al següent procediment:

a) Aprovació inicial pel Ple.

b) Informació pública i audiència als interessats pel termini mínim de trenta
dies per a la presentació de reclamacions i suggeriments.
c) Resolució de totes les reclamacions i suggeriments presentats dins del
termini i aprovació definitiva pel Ple.

En el cas que no s'hagués presentat cap reclamació o suggeriment, s'entendrà

definitivament adoptat l'acord fins llavors provisional.

28