Tema5Termodinamica2020 2021 Total

Tema 5: Segon principi de la Termodinàmica.
Màquines tèrmiques 159
TEMA 5
SEGON PRINCIPI DE LA TERMODINÀMICA.

MÀQUINES TÈRMIQUES
Teoria i enunciats dels problemes de classe

Tema 5: Segon principi de la Termodinàmica. Màquines tèrmiques 160
0. Introducció històrica (treball autònom de l’estudiant)

L’any 1698 Thomas Savery (1650-
1715) inventà una màquina de vapor Pistó
per bombejar aigua de les mines. Aigua
Posteriorment, l’any 1712, Thomas
Cambra
Newcomen (1663-1729) hi introduí
millores importants. Les màquines de
Savery i Newcomen consistien en una
cambra cilíndrica tancada amb un
pistó. Inicialment aquest es desplaçava en fer entrar
Caldera
vapor d’aigua provinent d’una caldera, que s’escalfava
cremant algun combustible (fusta o carbó).
Posteriorment s’injectava aigua freda dins la cambra,
donant lloc a la condensació del vapor, i creant dins d’ella Font calenta
una disminució de volum o buit parcial, que es traduïa en un moviment de retrocés del
pistó.
L’any 1763 James Watt (1736-1819), tot reparant un model a escala
d’una màquina de Newcomen, s’adonà que aquesta era molt poc
eficient, ja que es consumia molta energia per re-escalfar la cambra a
la temperatura de treball del vapor, després d’injectar-hi l’aigua freda
per provocar la condensació. Per solucionar el problema Watt
introduí un nou element, el condensador, que estava situat fora de la
cambra i que era on es condensava el vapor. D’aquesta forma la
cambra es mantenia a la temperatura de treball. La màquina de Watt,
que era molt més eficient que la de Newcomen, funcionava de la següent forma:
• El vapor provinent de la caldera, que es mantenia a alta temperatura cremant un
combustible, entrava dins la cambra provocant l’expansió del pistó.
• L’etapa de compressió tenia lloc quan el vapor sortia de la cambra i anava al
condensador, que es mantenia a baixa temperatura amb aigua freda.
• Finalment, el vapor condensat entrava de nou dins la caldera, on s’escalfava.
D’aquesta forma el vapor completava un cicle. El guany en eficiència de la màquina de
Watt respecte la de Newcomen es deu a que la condensació del vapor es fa en un recinte
separat de la cambra, de forma que aquesta es manté a la temperatura del vapor i, per
tant, no es malmet energia en refredar-la i escalfar-la.
Pistó
Caldera Cambra
Condensador
Font calenta
Font freda
Durant el primer quart del segle XIX la màquina de vapor s’anà perfeccionant i, en
paral·lel, s’anaren trobant noves aplicacions. Un exemple seria el vaixell de vapor que
Robert Fulton (1765-1815) inventà l’any 1807 i un altre la màquina de tren de vapor que
George Stephenson (1781-1848) construí l’any 1825.
En aquest context històric, l’any 1824 l’enginyer francès Sadi Carnot
(1796-1832) publicà l’obra Reflexions sur la Puissance motrice du feu
et sur les Machines. En aquest treball Carnot es plantejà quins eren
els principis fonamentals que fan que una màquina de vapor
funcioni, quina seria la màquina més eficient i quin seria el seu
rendiment.
Per respondre a aquestes qüestions Carnot es basà en part en
l’estudi Principes fondamentaux de l’équilibre et du mouvement, que
el seu pare, Lazare Carnot (1753-1823), publicà l’any 1803 sobre el
funcionament d’alguns ginys mecànics com, per exemple, la roda
hidràulica. Així, fent un símil amb la pròpia roda, que es mou per
l’acció de l’aigua en caure a més alçada, Sadi Carnot va concloure que
perquè una màquina tèrmica produeixi treball cal que absorbeixi
calor d’una font a una determinada temperatura i que en cedeixi a
una altra font, que cal que estigui a una temperatura inferior.
En el seu estudi dels ginys mecànics, Lazare Carnot afirmà que la roda hidràulica perfecta
seria aquella en la que l’aigua transmetria el moviment (actualment en diríem l’energia)
íntegrament a la roda de forma contínua i en petits increments infinitesimals (en el
llenguatge termodinàmic actual en diríem quasi-estàtics). És a dir evitant en tot moment
impactes, acceleracions i friccions.
De ben segur que, inspirant-se en aquests conceptes, Sadi Carnot modelitzà una
màquina tèrmica ideal en la que un sistema (ell considerà un gas):
• Experimentaria un conjunt de transformacions cícliques reversibles.
• No hi hauria pèrdues per friccions. Observem que un procés amb fricció, no seria
reversible, ja que si es canvia de sentit no es recuperen les pèrdues.
• Després de cada cicle el sistema recuperaria el seu estat inicial. És a dir, les seves
propietats es mantindrien inalterables, fossin quins fossin els processos
termodinàmics que experimentés en el cicle.
• Absorbiria calor d’una font a una determinada temperatura i en cediria a una altra
font a una temperatura inferior.
• La calor absorbida s’empraria íntegrament per fer un treball d’expansió.
• La calor cedida s’utilitzaria íntegrament per fer un treball de compressió.
• El sistema es refredaria i s’escalfaria sense bescanviar calor amb les fonts. En altres
paraules, quan el sistema canviés la seva temperatura s’aïllaria tèrmicament de les
fonts. Per tant, d’acord amb el primer principi, el sistema es refredaria de forma que
la reducció de la seva energia interna coincidiria amb un treball d’expansió. D’altra
banda, el sistema s’escalfaria de forma que l’augment de la seva energia interna
coincidiria amb un treball de compressió.
Per diverses circumstàncies el treball de Carnot restà en l’oblit durant uns 10 anys, fins
que l’enginyer Émile Clapeyron (1799-1864) publica un treball on recuperà les idees de
Carnot, desenvolupant-les matemàticament i fent-les més accessibles, tot introduint la
representació en un diagrama pV (o de Clapeyron) del cicle de Carnot corresponent a un

gas ideal.
Malgrat que Carnot plantejà les seves idees assumint que la teoria del calòric era
correcta (sembla que cap al final de la seva vida se’n va desdir), els seus treballs van
influir William Thomson (lord Kelvin) i Rudolf Clausius, que cap al 1850 van presentar
els seus enunciats del segon principi de la Termodinàmica, tot modificant el
plantejament de Carnot a fi de fer-lo compatible amb el primer principi. Finalment, el
1865 Clausius enuncià el segon principi tot introduint el concepte d’entropia.
1. Cicle de Carnot
1.1 Definicions prèvies
Font tèrmica: és un sistema termodinàmic, que bescanvia calor amb un altre sistema o
l’entorn sense modificar la seva temperatura.
Focus tèrmic: és un sistema termodinàmic, que bescanvia calor amb un altre sistema o
l’entorn, que pot modificar la seva temperatura.
Cicle de Carnot:
• Cicle ideal reversible, proposat per l’enginyer francès Sadi Carnot, en el que un
sistema termodinàmic recorre 4 etapes diferents: 2 isotermes i 2 adiabàtiques
reversibles.
• En les etapes isotermes el sistema bescanvia calor amb dues fonts tèrmiques de
temperatures T1 i T2 (T1 > T2).
• Si segons un diagrama pV el cicle es recorre en sentit horari, el sistema realitza un
treball, que es considera positiu. En canvi, si se segueix un cicle de Carnot invers
(sentit antihorari) l’entorn realitza un treball sobre el sistema, que es considera
negatiu.
1.2 Cicle de Carnot per un gas ideal
En aquest cas el sistema que recorre el cicle és un gas ideal, pel que les isotermes i
adiabàtiques reversibles, són les que es mostren al diagrama p-V. Recordem que:
• Les isotermes són hipèrboles equilàteres.
• Si les capacitats calorífiques són independents de la temperatura, el pendent de les
adiabàtiques reversibles és 𝛾 = 𝑐𝑝 ⁄𝑐𝑉 vegades el d’una isoterma.
• Els eixos p i V són les asímptotes de les adiabàtiques i les isotermes.
p Isoterma T1
T1
1
Q1
Adiabàtica T1 T1
2 reversible W
S
4 3 Q2
Adiabàtica
reversible
Isoterma T2<T1 T2
V T2 T2
Com es pot veure en el diagrama energètic (figura més a la dreta), el sistema absorbeix
una quantitat de calor Q1 d’una font que està a una temperatura alta (T1), i en cedeix
Q2 a una altra font que està a la temperatura baixa (T2), realitzant un treball W>0.
Anem a estudiar en detall les diferents etapes. Per això suposarem que les calors molars
cp i cV del gas són constants.
Etapa 1-2: Expansió isoterma p
En aquesta etapa el gas 1
s’expandeix en contacte amb la p1
font tèrmica calenta de forma Isoterma T1
reversible. T1
2
Com la temperatura del gas no p2
varia, l’energia interna es manté
constant. Així doncs, ∆𝑈12 = 0.
Aplicant el primer principi podem
T1
determinar la calor bescanviada
Q12 = Q1 en aquesta etapa, tenint
V1 V2 V
en compte l’expressió del treball
en un procés isoterm per un gas
ideal (vegeu apartat 4.1 del tema 4). Per tant:
𝑄1 = 𝑄12 = ∆𝑈12 + 𝑊12 →
𝑉2
𝑄1 = 𝑊12 = 𝑛𝑅𝑇1 ln ( )
𝑉1
Com V2 > V1 el treball és positiu (expansió) W12 > 0, i la calor Q1 és positiva, ja que el
sistema absorbeix calor de la font calenta.
Observem que en aquesta etapa, com l’energia interna no canvia (gas ideal que
experimenta una transformació isoterma), tota la calor absorbida de la font calenta es
converteix íntegrament en treball.
Etapa 2-3: Expansió adiabàtica reversible
En aquest cas el gas, que està tèrmicament aïllat, experimenta una expansió reversible.
Com el procés és adiabàtic Q23 = 0.
p
A més, com T2<T1, el sistema
redueix la seva energia interna: Adiabàtica
reversible
∆𝑈23 = 𝑛𝑐𝑉 (𝑇2 − 𝑇1 )
Aplicant el primer principi podem 2
determinar el treball realitzat en p2
aquesta etapa:
𝑄23 = ∆𝑈23 + 𝑊23 → 3
p3
𝑊23 = −∆𝑈23 = 𝑛𝑐𝑉 (𝑇1 − 𝑇2 )
En aquesta etapa el sistema, que
s’ha aïllat tèrmicament de les V2 V3 V
fonts, realitza un treball d’expansió (positiu) a costa de reduir la seva energia interna,
tot refredant-se fins que assoleix la temperatura de la font freda. Observem que, com
la transformació és adiabàtica, no hi ha bescanvi de calor entre el sistema i les fonts.
Etapa 3-4: Compressió isoterma
En aquesta etapa el gas es
p
comprimeix en contacte amb
la font tèrmica freda de forma
reversible.
Isoterma T2<T1 T2
Com la temperatura del gas no
varia, l’energia interna es
manté constant. Per tant
∆𝑈34 = 0. p4
4 3
Aplicant el primer principi
p3
podem determinar la calor T2
bescanviada Q34=Q2 en
aquesta etapa, tenint en V4 V3 V
compte l’expressió del treball
en un procés isoterm per un gas ideal (vegeu apartat 4.1 del tema 4). Per tant:
𝑄2 = 𝑄34 = ∆𝑈34 + 𝑊34 →
𝑉4
𝑄2 = 𝑊34 = 𝑛𝑅𝑇2 ln ( )
𝑉3
Com V4<V3 el treball és negatiu (compressió) W34<0, i la calor Q2 és negativa, ja que el
sistema cedeix calor a la font freda.
Observem que ara, com l’energia interna tampoc canvia, tota la calor cedida a la font
freda es converteix íntegrament en treball de compressió (negatiu) sobre el gas.
Etapa 4-1: Compressió adiabàtica reversible
En aquest cas el gas, que torna a estar tèrmicament aïllat, experimenta una compressió
reversible.
p
Com el procés és adiabàtic Q41 = 0. p1 1
A més, com T1>T2, el sistema
augmenta la seva energia interna: Adiabàtica
∆𝑈41 = 𝑛𝑐𝑉 (𝑇1 − 𝑇2 ) reversible
Aplicant el primer principi podem
determinar el treball realitzat en p4
4
aquesta etapa:
𝑄41 = ∆𝑈41 + 𝑊41 →
𝑊41 = −∆𝑈41 = 𝑛𝑐𝑉 (𝑇2 − 𝑇1 ) V1 V4 V
En aquesta etapa sobre el sistema,
que s’ha aïllat tèrmicament de les fonts, es realitza un treball de compressió (negatiu)
que dona lloc a un augment de la seva energia interna, de forma que el sistema assoleix
la temperatura de la font calenta. Observem que, com la transformació és adiabàtica,

no hi ha bescanvi de calor entre el sistema i les fonts. A més, com l’energia interna
només depèn de la temperatura, el treball en aquesta etapa s’anul·la amb el de la 2-3.
En aquests vídeo de Bu Chem i Physics channel s’ens explica en detall (sobretot el primer) les diferents
etapes d’un cicle de Carnot.
https://www.youtube.com/watch?v=pRiDJBqVRIw
https://www.youtube.com/watch?v=tpoGHboO_vQ
A aquesta simulació de Jean Jacques Rousseau professor de la universitat de Maine se simula un cicle de
Carnot per un gas ideal. El programa permet variar alguns paràmetres, com temperatures, volums,
pressions i el tipus de gas (monoatòmic o diatòmic). Es calculen les calors i el treball i es visualitzen els
moviments del pistó.
http://ressources.univ-lemans.fr/AccesLibre/UM/Pedago/physique/02/thermo/carnot.html
Balanç energètic:
𝑉
La calor absorbida pel sistema és: 𝑄𝑎𝑏𝑠 = 𝑄1 = 𝑛𝑅𝑇1 ln (𝑉2 )
1
𝑉
La calor cedida pel sistema és: 𝑄𝑐𝑒𝑑 = 𝑄2 = 𝑛𝑅𝑇2 ln (𝑉4 )
3
El treball total realitzat pel sistema és la suma dels treballs de cada etapa 𝑊 = 𝑊12 +
𝑊23 + 𝑊34 + 𝑊41 . Tanmateix, la millor forma per calcular-lo és a partir de les calors
bescanviades, tot aplicant el primer principi 𝑄 = ∆𝑈 + 𝑊, i tenint en compte que la
variació d’energia interna en un cicle és nul·la ∆𝑈 = 0, donat que l’energia interna és
funció d’estat. Així doncs, el treball és:
𝑉2 𝑉4
𝑊 = 𝑄 − ∆𝑈 = 𝑄𝑎𝑏𝑠 + 𝑄𝑐𝑒𝑑 = 𝑛𝑅 [𝑇1 ln ( ) + 𝑇2 ln ( )]
𝑉1 𝑉3
És a dir, el treball és no nul perquè la calor absorbida quan el sistema està en contacte
amb la font calenta és més gran que la calor cedida quan està en contacte amb la font
freda.
Les calors bescanviades i les temperatures de les fonts estan directament relacionades:
𝑉4 𝑉 𝑉
𝑄2 𝑛𝑅𝑇2 ln (𝑉3 ) 𝑇2 ln (𝑉3 ) 𝑇2 ln (𝑉3 )
4 4
= =− → 𝑄2 = −𝑄1
𝑉
𝑄1 𝑛𝑅𝑇 ln ( 2 ) 𝑉 𝑉
1 𝑇1 ln (𝑉2 ) 𝑇1 ln (𝑉2 )
𝑉 1 1 1
Com els processos 2-3 i 4-1 són adiabàtics reversibles tenim que: 𝑇𝑉 𝛾−1 = ct →
1 1 1 1 1
′ 𝛾−1 𝛾−1 𝛾−1 𝛾−1
𝑉𝑇 𝛾−1 = ct . Per tant es verifica que: 𝑉3 𝑇2 = 𝑉2 𝑇1 i 𝑉4 𝑇2 = 𝑉1 𝑇1 . Dividint
𝑉3 𝑉2
ambdues equacions tenim: = 𝑉 . Així, doncs, la calor cedida es pot expressar en
𝑉4 1
termes de la calor absorbida i les temperatures de les dues fonts de manera simple:
𝑇2
𝑄2 = −𝑄1
𝑇1
Com la calor absorbida 𝑄1és positiva, la calor cedida 𝑄2 és negativa.
2. Motors
Un motor és un dispositiu de funcionament cíclic que utilitza un sistema termodinàmic
qualsevol per realitzar processos cíclics.
N’hi ha de tres tipus: màquina tèrmica, màquina frigorífica i bomba tèrmica.

2.1 Màquina tèrmica o motor tèrmic
És un dispositiu en què un sistema recorre un cicle en sentit horari (en un diagrama de
Clapeyron) bescanviant calor amb l’entorn a vàries temperatures i realitzant un treball
(W>0) sobre l’entorn.
Es defineix el rendiment com el quocient entre el treball realitzat i la calor absorbida
∗
no compensada 𝑄𝑎𝑏𝑠 . Com veurem més endavant amb algun exemple, el terme calor
absorbida no compensada fa referència a la calor absorbida pel sistema que s’utilitza
per fer un treball i que no queda compensada en etapes intermèdies del cicle.
𝑊
𝜂= ∗
𝑄𝑎𝑏𝑠
Per facilitar-ne el càlcul sovint utilitzarem valors absoluts, de forma que quan es calculi
el treball, les calors absorbides i cedides les expressarem de la següent forma: 𝑄𝑎𝑏𝑠 =
|𝑄𝑎𝑏𝑠 | i 𝑄𝑐𝑒𝑑 = −|𝑄𝑐𝑒𝑑 |.
La màquina tèrmica més senzilla és la de Carnot. Observem que T1
en aquest cas es representa el diagrama energètic i no el de
Q1
Clapeyron (pV), ja que com ens referim a una màquina de Carnot
genèrica desconeixem el sistema termodinàmic que descriu el
W
corresponent cicle, i per tant no sabem com són les adiabàtiques S
reversibles i les isotermes en un diagrama pV. En qualsevol cas el
treball és:
𝑊 = 𝑄1 + 𝑄2 = |𝑄1 | − |𝑄2 | Q2
Com n’hi ha dues etapes isotermes i dues adiabàtiques T2

reversibles, la compensació és impossible i la calor absorbida no
compensada és Q1. Per tant, el rendiment és:
𝑊 𝑄2 |𝑄2 |
𝜂= ∗ = 1 + = 1 −
𝑄𝑎𝑏𝑠 𝑄1 |𝑄1 |
Si el sistema termodinàmic és un gas ideal amb capacitats calorífiques constants, hem
demostrat que la calor cedida es pot expressar en termes de l’absorbida i les
𝑇
temperatures: 𝑄2 = −𝑄1 𝑇2 . Per tant, en aquest cas el rendiment és:
1
𝑇2
𝜂𝐶𝑎𝑟𝑛𝑜𝑡 = 1 −
𝑇1
A aquesta simulació de S. M. Blinder per a WOLFRAM Demonstrations Project se simula un cicle de Carnot
per un gas ideal pel que es pot variar les temperatures, els volums i el tipus de gas. El programa calcula
les calors bescanviades, el treball i el rendiment. Observeu com aquest només depèn de les temperatures.
També dibuixa el diagrama temperatura-entropia, que veurem al tema 7.
https://demonstrations.wolfram.com/CarnotCycleOnIdealGas/
Al següents vídeos de Michel van Biezen es resolen alguns problemes de cicles de Carnot. Fixeu-vos
sobretot en els dos últims.
https://www.youtube.com/watch?v=3HpJMwhRDD8
https://www.youtube.com/watch?v=dtFLl-KL61M
https://www.youtube.com/watch?v=FV1Xr97e-pU
https://www.youtube.com/watch?v=2N3n3OBF57g
https://www.youtube.com/watch?v=7gqx5LFGOqM
Fer a classe problema 5 de la col·lecció
2.2 Màquina frigorífica

És un dispositiu en què un sistema recorre un cicle en sentit antihorari (en un diagrama
de Clapeyron) bescanviant calor amb l’entorn a vàries temperatures i que gràcies al
treball fet sobre el sistema (W<0), aquest absorbeix la màxima calor possible.
La definició general d’eficiència d’una màquina frigorífica és:
∗ ∗ |
|𝑄𝑎𝑏𝑠
𝑄𝑎𝑏𝑠
𝜀𝑀𝐹 = − =
𝑊 |𝑊|
COMENTARIS:
1. S’introdueix un signe negatiu perquè es vol que aquest paràmetre sigui positiu,
tenint en compte que el treball és negatiu i la calor positiva. Tanmateix és més
recomanable treballar amb valors absoluts.
2. No pot haver-hi una màquina frigorífica que treballi amb una sola font tèrmica.
3. La màquina frigorífica més simple és la de Carnot. A la següent figura es mostren el
diagrama energètic i el de Clapeyron pel cas en que el sistema és un gas ideal. La
calor absorbida (positiva) pel sistema és Q2, la calor cedida (negativa) és Q1 i el treball
W serà negatiu. Aplicant el primer principi, tot utilitzant el formalisme dels valors
absoluts, tenim:
p
Isoterma
T1
1 T1
Q1
Adiabàtica
2 reversible W
S
4
3 Q2
Adiabàtica
reversible Isoterma T2<T1 T2
V
|𝑄2 | − |𝑄1 | = −|𝑊| → |𝑊| = |𝑄1 | − |𝑄2 |

Per tant, l’eficiència s’expressa com:
∗ |
|𝑄𝑎𝑏𝑠 |𝑄2 | |𝑄2 |
𝜀𝑀𝐹 = = =
|𝑊| |𝑊| |𝑄1 | − |𝑄2 |
𝑇
Pel cas d’un gas ideal amb capacitats calorífiques constants, com |𝑄2 | = |𝑄1 | 𝑇2 , tenim
1
que:
𝑇2
|𝑄1 | 𝑇2
𝑇1
𝜀𝑀𝐹𝐶𝑎𝑟𝑛𝑜𝑡 = =
𝑇2 𝑇1 − 𝑇2
|𝑄1 | − |𝑄1 |
𝑇1
Al primer dels dos vídeos de Michel van Biezen s’explica el fonament d’una màquina frigorífica que
funciona segons un cicle de Carnot. En el segon es resol un problema senzill.
https://www.youtube.com/watch?v=nNvtB3mRpLc
https://www.youtube.com/watch?v=OtE_kJcZ9e8
A aquesta simulació de Jean Jacques Rousseau professor de la universitat de Maine se simula una màquina
frigorífica que no funciona segons un cicle de Carnot, sinó amb dues etapes adiabàtiques i dues isòbares.
Tanmateix és instructiva per fer-se una idea del que li passa al fluid quan passa per l’evaporador, el
condensador, la vàlvula d’expansió i el compressor.
http://ressources.univ-lemans.fr/AccesLibre/UM/Pedago/physique/02/thermo/frigo.html
2.3 Bomba tèrmica

També anomenada bomba de calor o termobomba, és un dispositiu en què un sistema
recorre un cicle en sentit antihorari (en un diagrama de Clapeyron) bescanviant calor
amb l’entorn a una o vàries temperatures i que gràcies al treball fet sobre el sistema
(W<0), aquest cedeix la màxima calor possible.
La definició general d’eficiència d’una bomba tèrmica és:
∗ ∗ |
|𝑄𝑐𝑒𝑑
𝑄𝑐𝑒𝑑
𝜀𝐵𝑇 = =
𝑊 |𝑊|
COMENTARIS:
1. A la figura es mostra el diagrama energètic d’una bomba tèrmica de Carnot, així com
el diagrama de Clapeyron pel cas d’un gas ideal.
p Isoterma
T1 T1
1
Q1
Adiabàtica
2 reversible W
S
4
Adiabàtica 3 Q2
reversible Isoterma T2<T1 T2
Com el valor absolut del treball és |𝑊| = |𝑄1 | − |𝑄2 |, l’eficiència és:
|𝑄𝑐𝑒𝑑 | |𝑄1 |
𝜀𝐵𝑇 = =
|𝑊| |𝑄1 | − |𝑄2 |
És fàcil demostrar que pel cas d’un gas ideal amb capacitats calorífiques constants
l’eficiència és:
𝑇1
𝜀𝐵𝑇𝐶𝑎𝑟𝑛𝑜𝑡 =
𝑇1 − 𝑇2
2. La bomba tèrmica més simple possible consta d’una sola font
tèrmica. En aquest cas, com el treball és igual a la calor cedida, T1
l’eficiència és 1:
Qced
𝑄𝑐𝑒𝑑
𝑊 = 𝑄𝑐𝑒𝑑 → 𝜀𝐵𝑇 = =1
𝑊 W
El cicle d’aquesta màquina, per un gas ideal, estaria format per S
una isoterma, una adiabàtica reversible, i per tancar el cicle
sense bescanvi de calor ho hauríem de fer amb una altra adiabàtica.
Com seria aquesta adiabàtica reversible p
o irreversible ? Per respondre cal Isoterma T1
1
recordar que de la mateixa forma que
dos isotermes no es tallen mai, dos 3
adiabàtiques reversibles tampoc es
poden tallar. Per aquest motiu, cal que la
segona adiabàtica sigui irreversible.
Així, doncs, el cicle d’una bomba tèrmica Adiabàtica
que bescanvia calor amb una sola font és Adiabàtica irrereversible
o bé irreversible o parcialment reversible 2
irreversible. V
A aquesta simulació de Antonio Di Muro per GeoGebra podeu observar que és impossible construir un
cicle de tres etapes reversible amb una isoterma i dos adiabàtiques reversibles. Si preneu l’opció de 4
etapes veureu que dues adiabàtiques reversibles no es tallen. Si es vol fer amb tres o be cal que la darrera
sigui adiabàtica irreversible o que isocora o isòbara; tanmateix en aquestes etapes hi hauria bescanvi de
calor en un nombre infinit de temperatures, i per tant hi hauria més d’una temperatura.
https://www.geogebra.org/m/wdzujcmA
3. Segon principi de la Termodinàmica

3.1 Introducció
El segon principi és la síntesi dels treballs de científics i enginyers, que durant la primera
revolució industrial, milloraren les màquines de vapor de l’època amb l’objectiu
tecnològic de disposar de motors tèrmics amb la màxima eficiència o rendiment
possibles. Tot seguit presentarem dos enunciats del segon principi referits a motors i
demostrarem que són equivalents.
3.2 Enunciat de Kelvin-Planck
És un enunciat del segon principi proposat pel físic
anglès William Thomson (lord Kelvin, 1824-1907)
l’any 1851. Posteriorment, el físic alemany Max
Planck (1858-1947) li donà la forma amb la qual
actualment es coneix, i que afirma:
És impossible construir un mòbil perpetu de segona espècie. És a dir una màquina

tèrmica que transformi íntegrament la calor absorbida d’una única font tèrmica en
treball.
T1 T1
Qabs Qabs
W W
S S
Qced =0
T2
És a dir, és impossible construir una màquina tèrmica per la qual Qced = 0 i, per tant, W
𝑊
= Qabs. Si existís, tindria un rendiment del 100%, ja que: 𝜂 = 𝑄 = 1.
𝑎𝑏𝑠
Observem, per tant, que l’enunciat estableix un límit superior pel rendiment de
qualsevol màquina tèrmica:
0<𝜂<1
Podeu contrastar el que heu aprés visualitzant la següent explicació de Michel van Biezen.
https://www.youtube.com/watch?v=_n3Z_YBzvDQ
En aquest vídeo de Physics channel s’explica la impossibilitat de construir mòbils perpetus de primera (no
verifiquen el primer principi) i segona espècie (no compleixen el segon principi).
https://www.youtube.com/watch?v=A1YCd-8LYgk
3.3 Enunciat de Clausius

L’any 1854 el físic alemany Rudolf Clausius enuncià el segon principi de
la següent forma:
És impossible construir una màquina frigorífica o una termobomba
perfectes, que tinguin com a únic objectiu el pas de calor d’una font
freda a una de calenta sense que calgui fer un treball.
És a dir és impossible construir una màquina frigorífica o una
termobomba que cedeixi la mateixa calor que absorbeix. Si existís el treball W que es
faria sobre el sistema seria nul i l’eficiència seria:
𝑄𝑎𝑏𝑠 𝑄𝑐𝑒𝑑 T1
𝜀𝑀𝐹 = − = ∞; 𝜀𝐵𝑇 = =∞
𝑊 𝑊
Aquest enunciat estableix un límit superior en les eficiències de Qced
les màquines frigorífiques i les bombes de calor:
W=0
0 < 𝜀𝑀𝐹 < ∞ S
1 ≤ 𝜀𝐵𝑇 < ∞
El valor mínim ve determinat per l’eficiència de la màquina més Qabs
simple possible. Pel cas d’una bomba tèrmica que funciona amb
𝑄𝑐𝑒𝑑 T2
una sola font tèrmica tenim 𝜀𝐵𝑇 = 𝑊 = 1. Pel cas d’una
màquina frigorífica la més simple és la de Carnot, que té una eficiència que depèn de
les temperatures de les dues fonts.
Podeu contrastar el que heu aprés visualitzant la següent explicació de Michel van Biezen.
https://www.youtube.com/watch?v=qS5hcHnk6lY
3.4 Equivalència entre els dos enunciats

Ambdós enunciats, que a primer T1
cop d’ull sembla que no tenen res
a veure, en realitat són Q1 T1 T1
equivalents. Per fer la W
S
demostració suposarem la
negació de cada enunciat, i per W
Q2 S S’
tant, utilitzarem el raonament
per reducció a l’absurd. T2
Abans, però cal dir que les Q’2

T2 T2
màquines, com les resistències, W’
es poden associar en sèrie i en S’ Màquina 1 Màquina 2
paral·lel. En l’associació en Associació en paral·lel
paral·lel les màquines Q3
comparteixen les fonts, mentre T3
que en la combinació en sèrie la
font freda de la màquina anterior Associació en sèrie
és la calenta de la posterior. La
calor que absorbeix la font del mig, provinent de la màquina superior Q2, en principi és
diferent de la que cedeix a la màquina inferior Q2’. Tanmateix, resoldrem problemes
(com el V-11 de la col·lecció) on suposarem que ambdues calors són iguals en mòdul.
3.4.1 Si l’enunciat de Clausius és fals, també ho és el de Kelvin-Planck
Suposem una màquina tèrmica convencional que absorbeix una quantitat de calor Q1
d’una font calenta, que està a una temperatura T1, que cedeix una calor Q2 a una font
freda, que està a una temperatura T2, i que produeix un treball W = |Q1|-|Q2|. Suposem
que li associem en paral·lel una màquina frigorífica o una termobomba (que funciona en
sentit antihorari) que viola l’enunciat de Clausius treballant entre les mateixes fonts, de
forma que cedeix a la font calenta la mateixa calor Q2 que absorbeix de la font freda.
T1 T1
Q2 Q1 T1
W=|Q1|-|Q2| |Q1|-|Q2|
S S
W=|Q1|-|Q2|
S
Q2 Q2
T2 T2 Màquina
Màquina frigorífica o Màquina tèrmica equivalent
bomba tèrmica que viola convencional
l’enunciat de Clausius
El conjunt funciona com una màquina tèrmica (en sentit horari) que absorbeix una
quantitat de calor |Q1|-|Q2| de la font calenta i que realitza un treball W = |Q1|-|Q2|.
Observem, per tant, que la màquina resultant no cedeix calor a cap altra font i, per tant,
viola l’enunciat de Kelvin-Planck.
3.4.2 Si l’enunciat de Kelvin-Planck és fals, també ho és el de Clausius
Suposem una màquina tèrmica (que funciona en sentit horari) que viola l’enunciat de
Kelvin-Planck. És a dir que realitza un treball W igual a la calor absorbida Q1 a la
temperatura alta T1.
T1 T1 T1
Q1 |Q1|+|Q2| |Q2|
W=Q1
S S S
|Q2| |Q2|
T2 T2 T2
Màquina tèrmica que Màquina frigorífica Màquina
viola l’enunciat de K-P convencional equivalent
Suposem, a més que a aquesta màquina li connectem en paral·lel una bomba tèrmica o
una màquina frigorífica convencional que absorbeix una quantitat de calor Q2 de la font
freda i, com es fa un treball sobre ella igual a W=Q1, en cedeix una calor |Q1|+|Q2| a la
font calenta. El resultat conjunt és el d’una màquina frigorífica (que funciona en sentit
antihorari) que absorbeix de la font freda una quantitat de calor |Q2| igual a la que
cedeix a la font calenta. Observem, per tant, que la màquina resultant viola l’enunciat
de Clausius.
4. Teorema de Carnot
4.1 Enunciat
D’entre les màquines tèrmiques simples que bescanvien calor amb dues fonts
tèrmiques diferents (que estan a unes temperatures T1 i T2 amb T1>T2) la màquina de
Carnot és la que presenta el rendiment màxim i independent del sistema
termodinàmic.
4.2 Corol·lari
D’entre les màquines frigorífiques o bombes tèrmiques que bescanvien calor amb dues
fonts tèrmiques diferents (que estan a unes temperatures T1 i T2 amb T1>T2) la màquina
frigorífica i la bomba tèrmica de Carnot és la que presenta la màxima eficiència, que a
més és independent del sistema termodinàmic.
4.3 Demostració de la primera part: la màquina de Carnot té el rendiment màxim
Suposem dues màquines tèrmiques funcionant entre dos fonts (que estan a unes
temperatures T1 i T2 amb T1>T2), una de Carnot i l’altra arbitrària (que n’hi direm X), que
realitzen el mateix treball W = WC, però T1 T1

que absorbeixen diferents quantitats de
calor Q1 i Q1C. És a dir ajustem la màquina Q1 Q1C
de Carnot de manera que es verifiqui que
els treballs que realitzen les dues W WC
S S
màquines són iguals:
𝑊𝐶
𝜂𝐶 = → 𝑊𝐶 = 𝜂𝐶 𝑄1𝐶 = 𝑊 Q2 Q2C
𝑄1𝐶
Si suposem que el rendiment de la T2 T2
màquina X és més gran que el de la de
Carnot tindrem: Màquina X Màquina de Carnot
𝑊 𝑊𝐶
𝜂𝑋 > 𝜂𝐶 → > → 𝑄1𝐶 > 𝑄1
𝑄1 𝑄1𝐶
A més, com:
𝑊 = |𝑄1 | − |𝑄2 | = 𝑊𝐶 = |𝑄1𝐶 | − |𝑄2𝐶 | → |𝑄2𝐶 | = |𝑄2 | + |𝑄1𝐶 | − |𝑄1 | →
|𝑄2𝐶 | > |𝑄2 |
Així, doncs, si dues màquines tèrmiques realitzen el mateix treball, la més eficient és
aquella que alhora en valor absolut absorbeix i cedeix menys calor.
Com la màquina de Carnot és reversible, la podem fer funcionar en sentit invers i
acoblar-la en paral·lel a la màquina tèrmica X, de forma que la bomba tèrmica o màquina
frigorífica equivalent absorbeix una quantitat de calor |Q2total|= |Q2C|-|Q2| de la font
freda i cedeix una quantitat de calor |Q1total|= |Q1C|-|Q1| a la calenta. Tot seguit veurem
que aquestes dues calors són iguals, i per tant no es verificarà l’enunciat de Clausius.
T1 T1 T1
Q1 Q1C |Q1total|=|Q1C|-|Q1|
W
S S S
Q2 Q2C |Q2total|=||Q2C|-|Q2|
T2 T2 T2
Màquina X Màquina frigorífica Màquina
de Carnot equivalent
Efectivament, aplicant el primer principi, tenim que el treball fet sobre l’entorn per la
màquina X és 𝑊 = |𝑄1 | − |𝑄2 | i el treball que fa l’entorn sobre la màquina de Carnot és
−𝑊𝐶 = |𝑄2𝐶 | − |𝑄1𝐶 | → 𝑊𝐶 = |𝑄1𝐶 | − |𝑄2𝐶 |. Com els treballs són iguals tenim:
𝑊 = |𝑄1 | − |𝑄2 | = 𝑊𝐶 = |𝑄1𝐶 | − |𝑄2𝐶 | → |𝑄2𝐶 | − |𝑄2 | = |𝑄1𝐶 | − |𝑄1 | →
→ |𝑄2𝑡𝑜𝑡𝑎𝑙 | = |𝑄1𝑡𝑜𝑡𝑎𝑙 |
Així doncs, si se suposa que el rendiment d’una màquina X és més gran que el d’una de
Carnot, arribem a la conclusió que l’enunciat de Clausius del segon principi és fals i això
evidentment no pot ser. Per tant:
𝜂𝑋 ≤ 𝜂𝐶
COMENTARIS:
1. Observem que en el raonament només hem fet ús de la condició de reversibilitat de
la màquina de Carnot.
2. A la demostració també hauríem pogut invertir la màquina tèrmica irreversible, fent-
la funcionar com a bomba de calor o màquina frigorífica, utilitzant el treball que li
subministraria la màquina de Carnot. Tanmateix, com és irreversible, ara els valors
absoluts de les calors absorbida de la font freda |Q2’| i cedida a la font calenta |Q1’|
no serien respectivament els valors absoluts de les calors cedida a la font freda |Q2|
i absorbida de la font calenta |Q1|quan funcionava com a màquina tèrmica. Per tant,
no ens serviria per demostrar la primera part del teorema de Carnot.
4.4 Demostració de la segona part: el rendiment d’una màquina de Carnot és
independent del sistema termodinàmic
T1 T1
Considerem dues màquines de Carnot
funcionant amb dos sistemes Q1CA Q1CB
termodinàmics A i B diferents, que
operen entre dos fonts tèrmiques (que W
SA SB
estan a unes temperatures T1 i T2 amb
T1>T2) i que realitzen el mateix treball.
Q2CA Q2CB
Si suposem que el rendiment de la
màquina B és més gran que el de la A
T2 T2
podem construir una màquina conjunta,
que seria el resultat de combinar la A, Màquina A Màquina frigorífica B
funcionant com màquina tèrmica, i la B
com a frigorífica, que ens portaria a T1 T1
concloure que la màquina que funciona
Q1B Q1A
inversament és la que té el rendiment més
alt: W
𝜂𝐶𝐴 ≤ 𝜂𝐶𝐵 B A
Ara bé, com les dues màquines són
reversibles, també podríem fer que la A Q2B Q2A
fos una màquina frigorífica i la B una de
convencional. En aquest cas la conclusió T2 T2
seria que:
Màquina B Màquina frigorífica A
𝜂𝐶𝐵 ≤ 𝜂𝐶𝐴
Així doncs, per fer compatible ambdues desigualtats, es conclou que
𝜂𝐶𝐵 = 𝜂𝐶𝐴
És a dir: totes les màquines de Carnot tenen el mateix rendiment.
Com un dels possibles sistemes termodinàmics és un gas ideal amb capacitats
𝑇
calorífiques constants, i en aquest cas el rendiment és 𝜂 = 1 − 𝑇2, es conclou que:
1
1. El rendiment d’una màquina tèrmica que funcioni entre dues fonts tèrmiques no
pot ser superior al d’una màquina de Carnot que operi entre les mateixes fonts.
2. Totes les màquines tèrmiques reversibles, siguin o no de Carnot, que operin entre
dues fonts tèrmiques tenen el mateix rendiment, que és el de la màquina de Carnot
per un gas ideal.
𝑇2
𝜂 ≤ 𝜂𝐶𝑎𝑟𝑛𝑜𝑡 = 1 −
𝑇1
Fer a classe T4 del juny de 2015
Fer a classe problema V-11 de la col·lecció
Fer a classe T5 del gener de 2014

Fer a classe T6 del juny de 2015
Fer a classe T6 del gener de 2017
5. Motor de Stirling
Un cicle de Carnot consta de dues isotermes i dues adiabàtiques
reversibles. És evident que és més difícil aïllar tèrmicament un
sistema termodinàmic que mantenir-lo a pressió o a volum
constant. És per això que un cicle de Stirling, que consta de dos
isotermes i dos isocores, és més fàcil d’implementar que un de
Carnot. El motor fou creat pel reverend i inventor escocès Robert
Stirling (1790-1878)
A la figura adjunta es mostra el diagrama pV d’un cicle de Stirling per un gas ideal.
Les calors bescanviades a cada etapa són:
Etapa 1-2: Expansió isoterma: p
𝑉2
𝑄12 = 𝑛𝑅𝑇1 ln ( ) > 0 1
𝑉1
Etapa 2-3: Cessió de calor isocora si cV és Isoterma T1
constant: 4
Isocora 2
𝑄23 = 𝑛𝑐𝑉 (𝑇2 − 𝑇1 ) < 0
Etapa 3-4: Compressió isoterma:
3 Isocora
𝑉1
𝑄34 = 𝑛𝑅𝑇2 ln ( ) < 0 Isoterma T2<T1
𝑉2
Etapa 4-1: Absorció de calor isocora si cV V1 V2 V
és constant:
𝑄41 = 𝑛𝑐𝑉 (𝑇1 − 𝑇2 ) > 0
El treball i la calor absorbida en tot el cicle són:
𝑉2
𝑊 = 𝑄12 + 𝑄23 + 𝑄34 + 𝑄41 = 𝑛𝑅(𝑇1 − 𝑇2 ) ln ( )
𝑉1
𝑉2
𝑄𝑎𝑏𝑠 = 𝑄12 + 𝑄41 = 𝑛𝑅𝑇1 ln ( ) + 𝑛𝑐𝑉 (𝑇1 − 𝑇2 )
𝑉1
Per tant, en principi, el rendiment seria:

𝑉
𝑊 𝑅(𝑇1 − 𝑇2 ) ln (𝑉2 )
1
𝜂= =
𝑄𝑎𝑏𝑠 𝑅𝑇 ln (𝑉2 ) + 𝑐 (𝑇 − 𝑇 )
1 𝑉 𝑉 1 2
1
Ara bé, el motor de Stirling té un element clau, anomenat regenerador, que en l’etapa
2-3 acumula l’energia que li cedeix el sistema termodinàmic, i que en la 4-1 la retorna
al sistema. Si el regenerador és ideal, l’eficiència és del 100% i les dues calors Q23 i Q41
es compensen mútuament, amb el que la calor total absorbida pel sistema que no
queda compensada és:
∗
𝑉2
𝑄𝑎𝑏𝑠 = 𝑄12 = 𝑛𝑅𝑇1 ln ( )
𝑉1
Per tant el rendiment de la màquina de Stirling pel cas d’un regenerador ideal és:
𝑉
𝑊 𝑅(𝑇1 − 𝑇2 ) ln (𝑉2 ) 𝑇2
1
𝜂= ∗ = = 1−
𝑄𝑎𝑏𝑠 𝑉 𝑇1
𝑅𝑇1 ln (𝑉2 )
1
COMENTARIS:
1. En la definició general de rendiment, la calor absorbida que apareix en el
denominador és en realitat la calor total absorbida 𝑸∗𝒂𝒃𝒔 , que no ha quedat
compensada.
2. Si el regenerador és ideal, el p
Isoterma T1
rendiment és el d’un cicle de Carnot. 1
3. Si les etapes 2-3 i 4-1 són
irreversibles, però a volum constant
i el treball dissipatiu és nul, 4
obtindrem el mateix rendiment, ja Irrev 2
que les calors bescanviades en V = ct
aquestes etapes de nou serien: Irrev
𝑄23 = 𝑛𝑐𝑉 (𝑇2 − 𝑇1 ) i 𝑄41 = 3 V = ct
𝑛𝑐𝑉 (𝑇1 − 𝑇2 ). Si el regenerador és Isoterma T2<T1
ideal de nou obtindríem el mateix
rendiment que el d’una màquina de V1 V2 V
Carnot treballant entre T1 i T2.
A aquestes dues simulacions de Jean Jacques Rousseau, professor de la universitat de Maine, se simula
un cicle de Stirling per un gas ideal (primera animació) i s’en visualitza els moviments dels dos pistons, per
l’anomenat de tipus alfa (segona animació). El primer programa permet variar alguns paràmetres, com
temperatures, volums, pressions i el tipus de gas (monoatòmic o diatòmic). A més es calculen les calors i
el treball i es visualitzen els moviments del pistó. A la segona animació es veun els moviments dels dos
pistons i com el gas va passant d’un recinte a l’altre. A la dreta hi ha el regenerador.
http://ressources.univ-lemans.fr/AccesLibre/UM/Pedago/physique/02/thermo/stirling.html
http://ressources.univ-lemans.fr/AccesLibre/UM/Pedago/physique/02/thermo/stirmota.html
En aquest vídeo de YTEngineer, que complementa l’animació anterior, es descriuen en detall les quatre
etapes de diferents de motors de Stirling.
https://www.youtube.com/watch?v=gQb2sN6UWkA
En aquest vídeo el professor Boyd Edwards fa funcionar un motor de Stirling de tipus gamma. Observeu
que passa quan canvia de focus tèrmic calent o fred.
https://www.youtube.com/watch?v=c8ZfqV5BhpA
Construïu un cicle de Stirling amb aquesta simulació de Antonio Di Muro per GeoGebra, on podeu elegir
dues etapes isotermes i dues isocores. Un cop fet això activeu l’opció solution i intenteu resoldre el
problema. Compareu els vostres resultats amb els de la simulació.
Fer a classe qüestió part A examen final gener 2013
En aquest vídeo de Physics channel s’explica en detall les diferents etapes d’un cicle d’Otto.
https://www.youtube.com/watch?v=joMXIGSv05U
A aquesta simulació de Housam Binous, Brian G. Higgins, Naim Faqir i Ahmed Bellagi per a WOLFRAM
Demonstrations Project se simula un cicle d’Otto per un gas ideal pel que es pot variar les temperatures,
i la relació de compressió. El programa presenta diagrames pV i TS (ho veurem al tema 7), calcula les calors
bescanviades, el treball i el rendiment. Observeu com aquest només depèn de la relació de compressió.
També es representa el diagrama del motor en les quatre etapes.
https://demonstrations.wolfram.com/OttoCycle/
6. Motor de Ericsson (treball autònom de l’estudiant)

Un altre motor amb un rendiment igual al de Carnot és el d’Ericsson. El giny fou creat
pel inventor suec-americà John Ericsson (1803-1889). En aquest cas el sistema recorre
un cicle reversible format per dues isòbares i dues isotermes amb un regenerador
ideal.
Isobara
p
1 Isoterma T1
4
2
3
Isobara
Isoterma T2<T1
V
Si el regenerador és ideal la calor cedida en l’etapa isobàrica 2-3, 𝑄23 = 𝑛𝑐𝑝 (𝑇2 − 𝑇1 ) <
0, es compensa amb l’absorbida en l’etapa isobàrica 4-1, 𝑄41 = 𝑛𝑐𝑝 (𝑇1 − 𝑇2 ) > 0. De
∗ 𝑉
nou la calor absorbida no compensada és 𝑄𝑎𝑏𝑠 = 𝑄12 = 𝑛𝑅𝑇1 ln (𝑉2 ). D’altra banda, el
1
𝑉
valor absolut de la calor cedida en l’etapa 3-4 és |𝑄𝑐𝑒𝑑 | = 𝑛𝑅𝑇2 ln (𝑉3 ). Per tant, el
4
rendiment de la màquina d’Ericsson pel cas d’un regenerador ideal és:
𝑉 𝑉 𝑉
𝑊 𝑛𝑅𝑇1 ln (𝑉2 ) − 𝑛𝑅𝑇2 ln (𝑉3 ) 𝑇2 ln (𝑉3 )
1 4 4
𝜂= ∗ = = 1−
𝑄𝑎𝑏𝑠 𝑉2 𝑉2
𝑛𝑅𝑇1 ln (𝑉 ) 𝑇1 ln (𝑉 )
1 1
𝑛𝑅𝑇1 𝑛𝑅𝑇1 𝑛𝑅𝑇2 𝑛𝑅𝑇2 𝑉3 𝑝1 𝑉2
Com 𝑉1 = , 𝑉2 = , 𝑉3 = i 𝑉4 = → = = , finalment tenim:
𝑝1 𝑝2 𝑝2 𝑝1 𝑉4 𝑝2 𝑉1
𝑉 𝑝
𝑊 𝑇2 ln ( 3 ) 𝑇2 ln ( 1 ) 𝑇2
𝑉4 𝑝2
𝜂 = ∗ = 1− =1− 𝑝 =1−
𝑄𝑎𝑏𝑠 𝑉 𝑇1 ln (𝑝1 ) 𝑇1
𝑇1 ln (𝑉2 )
1 2
Construïu un cicle d’Ericsson amb aquesta simulació de Antonio Di Muro per GeoGebra, on podeu elegir
dues etapes isotermes i dues isobares. Un cop fet això activeu l’opció solution i intenteu resoldre el
problema. Compareu els vostres resultats amb els de la simulació.
7. Escala termodinàmica de temperatures (treball autònom de

l’estudiant)
L’any 1848 lord Kelvin publicà un treball, en el que basant-se en T
la idea de que el rendiment d’una màquina de Carnot no depèn
del sistema termodinàmic, li permetia definir la temperatura a Q
partir de les calors absorbida i cedida per una màquina que
seguís un cicle de Carnot. W
S
Efectivament, suposem una màquina tèrmica de Carnot operant
entre les temperatures T i T3 (temperatura del punt triple de
l’aigua). El rendiment és: Q3
|𝑄3 | 𝑇3
𝜂 = 1− =1− T3
|𝑄| 𝑇
Per tant
|𝑄3 | 𝑇3 |𝑄| |𝑄|
= → 𝑇 = 𝑇3 = 273.16
|𝑄| 𝑇 |𝑄3 | |𝑄3 |
COMENTARIS:
• La calor Q és la propietat termomètrica.
• Com la calor Q és absorbida, és positiva, i per tant la temperatura també queda
definida positiva: 𝑇 ≥ 0.
• El zero absolut és aquella temperatura per la qual la calor absorbida en un cicle de
Carnot seria nul·la.
TEMA 5
SEGON PRINCIPI DE LA TERMODINÀMICA.

MÀQUINES TÈRMIQUES
Enunciats de qüestions i problemes d’exàmens

Qüestions d’exàmens
T8 del juny de 2011. Solució c
T5 del gener de 2014. Solució b
T5 del gener de 2015. Solució a
T4 del juny de 2015. Solució e

T5 del gener de 2016. Solució b
T1 part B del juliol de 2016. Solució a
T9 part B del juliol de 2016. Solució c
T6 del gener de 2017. Solució d

T5 del gener de 2018. Solució c
T1 part A del juliol de 2018. Solució d
T5 part A del juliol de 2018. Solució c
T2 part B del juliol de 2018. Solució b

T5 del gener de 2021. Solució d

Problemes d’exàmens
Q del gener de 2013.
P2 del juny de 2013.


Tema5Termodinamica2020 2021 Total

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Tema5Termodinamica2020 2021 Total

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Tema 5: Segon principi de la Termodinàmica.

Màquines tèrmiques 159

SEGON PRINCIPI DE LA TERMODINÀMICA.

Teoria i enunciats dels problemes de classe

0. Introducció històrica (treball autònom de l’estudiant)

representació en un diagrama pV (o de Clapeyron) del cicle de Carnot corresponent a un

la temperatura de la font calenta. Observem que, com la transformació és adiabàtica,

N’hi ha de tres tipus: màquina tèrmica, màquina frigorífica i bomba tèrmica.

Com n’hi ha dues etapes isotermes i dues adiabàtiques T2

Fer a classe problema 5 de la col·lecció

2.2 Màquina frigorífica

|𝑄2 | − |𝑄1 | = −|𝑊| → |𝑊| = |𝑄1 | − |𝑄2 |

2.3 Bomba tèrmica

3. Segon principi de la Termodinàmica

És impossible construir un mòbil perpetu de segona espècie. És a dir una màquina

3.3 Enunciat de Clausius

3.4 Equivalència entre els dos enunciats

Abans, però cal dir que les Q’2

realitzen el mateix treball W = WC, però T1 T1

Fer a classe problema V-11 de la col·lecció

Fer a classe T5 del gener de 2014

Fer a classe T6 del juny de 2015

Fer a classe T6 del gener de 2017

Per tant, en principi, el rendiment seria:

Fer a classe qüestió part A examen final gener 2013

6. Motor de Ericsson (treball autònom de l’estudiant)

7. Escala termodinàmica de temperatures (treball autònom de

SEGON PRINCIPI DE LA TERMODINÀMICA.

Enunciats de qüestions i problemes d’exàmens

T8 del juny de 2011. Solució c

T1 del juny de 2012. Solució c

T5 del gener de 2014. Solució b

T5 del gener de 2015. Solució a

T4 del juny de 2015. Solució e

T6 del juny de 2015. Solució c

T5 del gener de 2016. Solució b

T6 del juny de 2016. Solució e

T1 part B del juliol de 2016. Solució a

T9 part B del juliol de 2016. Solució c

T6 del gener de 2017. Solució d

T5 del juny de 2017. Solució c

T5 del gener de 2018. Solució c

T1 part A del juliol de 2018. Solució d

T5 part A del juliol de 2018. Solució c

T2 part B del juliol de 2018. Solució b

T6 del juny de 2019. Solució e

T5 del gener de 2021. Solució d

Q del gener de 2013.

P2 del juny de 2013.

You might also like