EXTERNALITAT NEGATIVA de la PRODUCCIÓ

Considereu el model d’oferta i demanda amb contaminació. En un mercat no regulat,

sense intervenció pública, l’equilibri de mercat (preu d'equilibri i quantitat d’equilibri) és la
intersecció de la funció d'oferta, o el cost marginal privat (MPC), la corba de demanda (D); és a
dir: (P1 ; Q1).
entre el que estas disposat a pagar i el que peagues

Els consumidors i productors gaudeixen dels guanys d'aquest equilibri en termes de

benestar. L’excedent del consumidor és la diferència entre la disposició a pagar (alçada de la
corba de demanda) i el preu d’equilibri (P1): àrea a + b + c + d. Aquest excedent es correspon
amb el bon negoci fruit de la diferència entre el que estàs disposat a pagar i el que pagues
finalment, és a dir, el triangle per sota de la funció de demanda i per sobre del preu d’equilibri.

L’excedent del productor és la diferència entre els ingressos obtinguts per cada unitat
venuda (P1) i el seu cost marginal de producció (MPC): àrea f + g + h (tingueu en compte que f
inclou el petit triangle per sota de P1 i per sobre de la corba MSC). L’excedent del productor
equival a l’àrea per sota del preu d’equilibri i per sobre de la funció d’oferta (MPC). L’excedent
del productor equival a un benefici sense tenir en compte els costos fixos (per exemple, els
pagaments mensuals que no canvien en funció de la quantitat produïda -output-).

Malauradament, la producció d’aquest bé o servei Q genera efectes secundaris nocius,

és a dir, efectes externs, efectes colaterals o externalitats; com ara una menor qualitat de l’aire,
perjudica la salut humana amb l’augment de les malalties respiratòries i cardiovasculars i
provoca càncer, destrueix la biodiversitat, redueix les possibilitats recreatives de la gent, minva
la productivitat agrícola, afavoreix el canvi climàtic, etc.

Aquesta externalitat negativa de la producció la podem quantificar i s’anomena cost

marginal de l’externalitat (MEC). Si aquests costos són constants, els costos totals per a la
societat de la producció del bé o servei Q són la corba del cost marginal social (MSC); aleshores:
MSC = MPC + MEC. Els costos externs de produir la quantitat Q1 són iguals a la zona c + d + e + f
+ g + h. (Cap de les conclusions no canvia si el MEC creix més que proporcional a mesura que
augmentem la producció del bé o servei Q).

La regulació ambiental està dissenyada per aconseguir que les empreses "internalitzin”
l'externalitat que provoquen, que tinguin en compte els costos externs de la seva producció. Si
les empreses paguen un impost fix per la de contaminació generada per cada unitat de
producció del bé o servei Q (concepte d’ECOTAXA); llavors s'enfronten a uns costos de
producció equivalents a la corba MSC, i el nou equilibri del mercat serà (P2 ; Q2). La regulació
del mercat d’aquest producte tindrà un preu d’equilibri més elevat i una menor quantitat
d’equilibri; i per tant, un impacte ambiental menor.

En el nou equilibri, l’excedent del consumidor és l'àrea: a i l’excedent del productor és

l’àrea: h. La recaptació del govern en concepte d’ecotaxa és la zona: b + c + f. La pèrdua
d’eficiència (DWL) per l’establiment d’aquest impost és l’àrea: d + g. Tanmateix, el cost extern
evitat per la reducció de la contaminació és igual a la zona: d + e + g. Per tant, el benefici net
d’aquest regulació ambiental és: (d + e + g) – (d + g) = e > 0. En conclusió, una anàlisi de
beneficis i costos indicaria que l'impost sobre la contaminació és una política eficient.

Imagineu ara que la política mediambiental consisteix en obligar a les empreses a

utilitzar una tecnologia neta (suposem que els costos de reducció de les emissions són els
mínims possibles). En aquest cas, l'excedent del productor es converteix en àrea: b i la zona: c +
f + h, és simplement la corresponent als majors costos de producció associats a la reducció de la
contaminació; és a dir, l'augment del capital i el treball dedicat a la reducció de la contaminació
com a conseqüència d’aplicar aquesta tecnologia neta).

Els llocs de treball que es perden a mesura que la producció disminueix del Q1 al Q2, es
guanyen amb activitats relacionades amb el control/reducció de la contaminació. Si les activitats
de control/reducció de la contaminació són més intensives en mà d'obra que la producció del bé
o servei en qüestió, fins i tot podrien crear llocs de treball com a conseqüència de la regulació
ambiental. Tanmateix, aquests llocs de treball representen un cost addicional de producció i la
conclusió d'anàlisi de costos i beneficis és com abans. Comptar els costos de reducció de les
emissions contaminants: àrea c + f + h com a nous llocs de feina sense reconèixer la pèrdua que
ha sofert l’empresa contaminant en termes d'excedent del productor (és a dir, de beneficis) és
confondre costos i beneficis.