Toni Alzamora Cardell

101

PRÁCTICA 4: Determinació de la composició d’una barreja de compostos

per cromatografia de capa fina

1.Objetivos
L’objectiu d’aquesta pràctica és conèixer, saber realitzar i familiaritzar-se amb una
cromatografia, com una tècnica eficaç per a la separació i aïllament de compostos químics.
Com a exemple es separaran compostos de diferent polaritat utilitzant l’adsorció en
cromatografia de capa fina (CCF) emprant diferents mètodes de visualització.

2.Introducció
La cromatografia és un mètode físic de separació basat en la diferència de distribució dels
components d'una mescla entre dues fases que no es poden mesclar, una mòbil i una altra
estacionària. Les molècules de solut de la mescla són retingudes per la fase estacionària i
arrossegades per la fase mòbil, de manera que si els components de la mescla presenten
diferents afinitats per alguna de les fases, les seves velocitats mitjanes d'avanç al llarg del
sistema seran diferents.
→Principals advantatges:

• Tècnica extremadament versàtil (permet tant la separació de mescles com la

purificació de productes, la determinació del grau de puresa d'un compost, el
seguiment de reaccions o la detecció i caracterització de compostos)
• En comparació d'altres mètodes de separació i purificació consisteix en el fet que
aquesta tècnica pot aplicar-se a quantitats molt petites de producte.

Esquema similar al realizado en clase

La cromatografia que noltros hem duit a terme és la cromatografia en capa fina (CCF):
En la cromatografia en capa fina la fase estacionària es diposita, formant una
capa prima, sobre un material de suport tal com plaques de vidre o alumini. La fase
mòbil ascendeix al llarg de la fase estacionària per capil·laritat, produint-se la
separació dels components de la mostra sobre la placa, basant-se en la seva diferent
distribució sobre la fase estacionària.
 Toni Alzamora Cardell
101

3. Materials, reactius i seguretat

1. Materials
• Vas de precipitats de 250 ml
• Vas de precipitats de 600 ml
• Placa de capa fina de silica gel (gel de sílice)
• Capil·lars Làmpada de llum ultraviolada
• Cubeta de CCF

2. Reactius i seguretat

Reactiu: àcid acètic R: 10, 35

glacial S: 23c, 26, 45
Fórmula: CH3COOH

Reactiu: n-butanol R: 10, 22, 37/38, 41, 67

Fórmula: C4H10O S: 7, 9, 13, 26, 37, 39, 46

Reactiu: acetat R: 11, 36, 66, 67

d’etil Fórmula: S: 16, 26, 33
C4H8O2

Reactiu: metil R: 11, 20, 36, 37, 66

isobutil cetona S: 9, 16, 29
Fórmula: C6H12O

Reactiu: Iode R: 20, 21, 50

Fórmula: I2 S: 23c, 25, 61

4.Procediment experimental

• Anàlisi d’una mescla de colorants orgànics

1. Primer de tot hem agafat un dels trossos de la placa de capa fina de silica gel que es troben
dins un pot de vidre i hem comprovat que les seves dimensions eren de 4 x 10 cm.
2. Sobre la capa fina de silica gel i anant alerta de no trencar-la, hem fet una ratlla a 1 cm de la
part inferior amb llapis. Amb un regle hem marcat 4 punts equidistants, deixant un marge de
0’5 cm a cada costat.
 Toni Alzamora Cardell
101
3. A cada senyal que hi hem depositat, ajudant-nos del capilar de vidre, una gota de cada una
de les dissolucions dels colorants. El darrer punt l’hem reservat per la nostra mostra problema
(mescla de colorants).
4. Hem preparat uns 20 ml de l’eluent o la fase mòbil, composta per metilisobutilcetona, àcid
acètic glacial i n-butanol en proporció 2:2:1. És a dir, hem agafat 8 ml de metilisobutilcetona, 8
ml de àcid acètic glacial i 4 ml de n-butanol.
5. Hem introduit la disolució al fons d’un pot de vidre i hi hem introduït la capa de silica gel
amb els colorants i la mostra problema. Després hem tapat el pot.
6. Deixam avançar la disolució o fase mòbil a través de la capa fina fins que aquesta arribi a 0’5
cm de la part superior de la placa. Una vegada ha arribat, amb marcat amb llapis la posició
final de l’eluent.
7. Deixam assecar la placa i a continuació observam els resultats. Ja que es tracta de pigments,
podem observar els resultats directament sobre la placa sense l’ajut d’altres aparells. Per
confirmar els noltros resultats, hem sotmès la placa a llum ultraviolada.
8. Hem fet una marca amb llapis sobre les taques de colorants abans de que el color pugui
desaparèixer i hem mesurat amb un regle la distància de les taques que hem detectat fins el
punt d’origen.
9. Finalment hem determinat els Rf dels composts i hem comparat els resultats amb els
obtinguts per als composts de la mescla.

• Separació d’analgèsics
1.Com en l’experiment anterior hem agafat les capes fines de silica gel i hem fet les marques
com en l’experiment anterior (tot i que hem fet 5 marques en lloc de 4).
2. A cada marca hi hem depositat, amb l’ajuda del capilar, una gota d’aspirina, acetominofè,
cafeïna i ibuprofè i en el punt restant, la mostra per analitzar.
3. Hem procedit a dur a terme la cromatografia utilitzant acetat d’etil i àcid acètic com a eluent
o fase mòbil amb proporcions 99’5:0’5. És a dir, 19’9 ml d’acetat d’etil i 0’1 ml d’àcid acètic.
4. Novament ho hem introduït dins un pot juntament amb la placa de silica gel i hem deixat
avançar la fase mòbil fins que ha estat a 0’5 cm de la part superior. Hem fet una marca amb
llapis de la part màxima on ha arribat.
5. Introduïm la placa dins vapors de iode uns 3 min a l’interior d’un recipient tancat i amb un
llapis hem senyalat les parts coloretjades (que indiquen la presència de substància ja que el
iode sublima i s’adhereix a les molècules orgàniques de la superfície de silica gel.
6. Calculam els Rf dels components individuals i de la mostra a analitzar i comparam els
resultats.
 Toni Alzamora Cardell
101
5. Càlculs i resultats
Capa fina amb colorants
En la capa fina hem posat (d’esquerra a dreta): fluoresceïna, rodamina B, verd de Malaquita i,
en el 4 punt, una mostra problema de composició desconeguda.Quan hem realitzat la
cromatografia, la mostra problema ha deixat al llarg de la capa un color rosa a la part superior i
un color blau a la meitat. La fluoresceïna té un color groc, la rodamina B un color rosa i el verd
de Malaquita un color blau. Per tant, la mostra problema contenia rodamina B i verd de
Malaquita, i no contenia fluoresceïna.
A la següent imatge es pot veure el que s’ha explicat:

Càlculs de Rf per a cada colorant:

Rf groc = 8/8’5 = 0’941176
Rf rosa = 8/8’5 = 0’941176
Rf blau = 3/8’5 = 0`352941
Càlculs Rf per a la mostra problema:
Rf blau problema = 3’6/8’5 = 0’423529
Rf rosa problema = 7’6/8’5 = 0’89411
Tot i que a simple vista ja ho deduïm perquè es tracta de colorants, fent els càlculs de Rf del
blau i del rosa individuals i del blau i del rosa de nostra mostra problema, obtenim uns valors
similars que confirmem la presència de rodamina B i de verd de Malaquita.
Capa fina amb analgèsics
En la capa fina hem posat (d’esquerra a dreta) cafeïna, ibuprofè, paracetamol, àcid
acetilsalicílic i la mostra problema. Quan hem duit a terme la cromatografia, ja que no són
colorants com en l’anterior cas, hem sotmès la capa fina a raigs UV i d’aquesta manera hem
pogut observar els components i determinar la composició de la mostra problema. Per
confirmar els resultats dels raigs UV hem sotmès la capa fina a vapors de iode i han aparagut
taques grogues on sospitàvem que hi havia presència de substàncies.
Els resultats de la mostra problema han estat: una taca groga a la part superior de la capa (a
l’altura de l’àcid acetilsalicílic), una taca groga en la zona intermitja de la capa (a l’altura del
paracetamol) i una taca groga a la part inferior (a l’altura de la cafeïna). Per tant, la simpilitud
entre les posicions dels components de la mostra problema i dels analgèsics individuals ens
han evidenciat que la mostra problema contenia cafeïna, paracetamol i àcid acetilsalicílic. La
mostra problema és Excedite.
Càlculs Rf per a cada analgèsic:
 Toni Alzamora Cardell
101
Rf cafeïna = 2’7/9’4 = 0’287234
Rf ibuprofè = 2’5 / 9’4 = 0’265957
Rf paracetamol = 5’9/9’4 = 0’627659
Rf àcid acetilsalicílic = 8’4/9’4 = 0’893617
Càlculs Rf mostra problema:
Rf marca inferior = 2’7/9’4 = 0’287234
Rf marca intermitja = 6/9’4 = 0’638297
Rf marca superior = 8’4/9’4 = 0’893659
6. Qüestions
1. Quin és el fonament teòric en què es basa la cromatografia en capa fina?
Com sabem, l’eluent o fase mòbil ascendeix al llarg de la fase estacionària per capil·laritat,
produint-se la separació dels components de la mostra sobre la placa. L’interpretació dels
resultats es basa en la seva diferent distribució sobre la fase estacionària. El dissolvent
s'introdueix en el material adsorbent sec i es desplaça cap amunt a través de la placa
arrossegant les mostres. La taxa de migració dels components de la mostra sobre la fase
estacionària depèn de la seva estructura química. A més, els components d’una mescla es
podran separar aprofitant les seves diferències de solubilitat, adsortivitat i, fins i tot, de la seva
mida envers dues fases.
2. Per què els diferents productes presenten diferents valors de Rf?
El factor de retard Rf és la relació entre la distància que ha recorregut la substància i la
distància recorreguda per la fase mòbil o dissolvent. El seu càlcul és Rf = y/x (on x és la
distància des del punt d’aplicació de les mostres fins a la part superior on ha arribat, i y és la
distància recorreguda per la substància problema una vegada ha finalitzat l’ascens de la fase
mòbil).
Per tant, els valors de Rf depenen de l’estructura química de cada substància i del disolvent o
fase mòbil utilitzada (considerant sobretot la seva polaritat, ja que si les substàncies tenen
grups polars s’establirà una interacció forta amb els grups silanols de la superfície de la sílice i
això conduirà a una forta retenció. En canvi, si les substàncies no tenen grups polars, no seran
retingudes amb força i es desplaçaran emprant un solvent poc polar).
3. Tindrien el mateix valor de Rf si s’hagués utilitzat un altre eluent? Per què?
No. Perquè l’elecció de l’eluent és decisiu per als resultats que s’obtindran. Depenent de
l’eluent seleccionat, les velocitats relatives de les substàncies canviaran i, per conseqüència,
cambiaran les distàncies recorregudes (y) que afecten a l’equació de Rf.
En CCF l’elecció de la fase mòbil adequada és decisiva per aconseguir una bona separació. Per
dur-la a terme s’ha de prendre en consideració en primer lloc la polaritat de les substàncies
que es volen separar. Si aquestes tenen grups polars (COOH, SO3-, –NH2, etc.) s’establirà una
interacció forta amb els grups silanols de la superfície de la sílice, aquesta forta adsorció
conduirà a una elevada retenció. En aquest cas, la fase mòbil s’ha de modificar afegint a un
solvent no polar petites quantitats d’un solvent polar que bloquegi parcialment els grups
silanols, és a dir que el solvent competeixi en el procés d’adsorció amb les substàncies a
separar. En canvi, si les substàncies a separar no són polars (–Cl, RCHO, R2CO, èters,
 Toni Alzamora Cardell
101
hidrocarburs, etc.), no seran retingudes amb força (adsorbides) i es desplaçaran emprant un
solvent poc polar. La constant dielèctrica es pot utilitzar com a criteri per escollir la fase mòbil
ja que quan menys polar és un solvent menor és la seva constant dielèctrica.
4.A partir del nombre, posició i aparença de les taques obtingudes amb l’analgèsic
desconegut i coneixent les possibles composicions dels analgèsics problema, identifiqueu
l’analgèsic problema.

A la imatge podem observar la capa fina amb els colorants orgànics i la capa fina amb els
analgèsics.
Procedirem a interpretar la capa fina d’analgèsics (superior). Com podem veure s’han creat 3
marques en total: àcid acetilsalicílic (superior), paracetamol (meitat) i cafeïna (inferior). Això
significa que, dels 4 analgèsics que volíem comprovar si contenia o no, en conté 3 d’ells: àcid
acetilsalicílic, cafeïna i paracetamol. Deduïm que conté aquests analgèsics comparant la posició
quan els hem depositat individualment i després quan hem posat el líquid problema al llarg de
la capa fina. La similitud de distància ens indica que es la mateixa substància.
Per tant, l’analgèsic problema és l’Excedite. Cada comprimit conté tres principis actius: àcid
acetilsalicílic, paracetamol i cafeïna. L'àcid acetilsalicílic i el paracetamol alleugen el dolor i
redueixen la febre, a més l'àcid acetilsalicílic també redueix la inflamació. La cafeïna és un
estimulant moderat i incrementa l'efecte de l'àcid acetilsalicílic i paracetamol.
Excedite s'usa en el tractament del mal de cap agut i els atacs de migranya que cursin amb o
sense aura (símptomes com el mal de cap, nàusees i sensibilitat a la llum i al so).
 Toni Alzamora Cardell
101
5. Dibuixeu el cromatograma a escala en el vostre quadern de laboratori i en la fulla de
respostes; identifiqueu i anomeneu totes les taques del cromatograma, incloent el màxim
nombre de taques obtingudes en l’analgèsic problema.

6. Quines condicions s’han de donar per poder visualitzar totes les taques d’una
cromatografia en capa fina mitjançant una làmpada d’UV?
La capa fina ha de dur afegida una petita quantitat d’un compost fluorescent (per exemple,
fluoresceïna), que en il·luminar-la dóna una fluorescència verda uniforme ( silica gel GF 254).
A més, totes les substàncies han d’absorbir llum a la regió ultraviolada normalment al voltant
de 254 nm que és on emet la làmpada de mercuri. La disminució de la fluorescència es deu a la
presència de susbtàncies que en absorbir l’ultraviolat impedeixen que l’indicador fluoresecent
emeti radiació. Les substàncies eluïdes apareixen com a taques fosques.
Si la substància no absorbeix llum UV no es visualitza.
7. Conclusions
En aquesta pràctica s’han adquirit coneixements sobre la cromatografia, així com saber
realitzar la cromatografia en capa fina (CCF) i en columna (CC).
A més, hem après a interpretar els resultats d’una cromatografia i a deduir els components
d’una mostra de la qual desconeixem les substàncies, però gràcies a la cromatografia, podem
deduir la seva composició.
8. Bibliografía
- Documents de teoria proporcionats per el professor
- https://www.upo.es/depa/webdex/quimfis/docencia/quimbiotec/curso0405/practica10.pdf
- https://www.bioted.es/wp-content/uploads/2020/02/PRINCIPIOS-CROMATOGRAFIA-EN-
CAPA-FINA-1.pdf
- https://www.vademecum.es/principios-activos-
acetilsalicilico+acido+%2B+paracetamol+%2B+cafeina-n02ba51+p3-us
- https://cima.aemps.es/cima/dochtml/p/72543/Prospecto_72543.html