Ángela Padilla, Daniel Cantarero i Irene Méliz

BIOLOGIA - LA GENERACIÓ ESPONTÀNIA

Què és i en què es basa?
És una teoria plantejada pel filòsof grec Aristòtil, en el segle IV aC, i que va perdurar
fins a mitjans del segle XIX. Es basa en observacions, no en experiments. Aquesta
teoria defensava que tots els éssers vius s'originaven de manera espontània a partir
del llot, i que la vida apareix per si sola, en qualsevol lloc. La vida sorgia de manera
espontània a partir de matèria orgànica, inorgànica o d'una combinació
d'aquestes.Per exemple si deixem que un tros de carn es podreixi, poc temps
després estarà ple de cucs, i si, d'altra banda, deixem que una poma es podreixi
segons la teoria surten mosques, així es generen éssers vius de manera espontània
i a partir de matèria.

Aristòtil
Aristòtil va ser un filòsof, polímata i científic grec.
És considerat al costat de Plató, el pare de la
filosofia occidental.Va escriure prop de 200 obres, i
és reconegut com el pare fundador de la lògica i de
la biologia.A l'inici el filòsof Aristòtil va escriure sobre
l'origen espontani de plantes, testacis i insectes a
partir de matèria descomposta. Va explicar que
s'originaven gràcies a una interacció de forces
capaces de donar vida al que no la tenia amb la
matèria no viva. A aquesta força la va dir entelèquia.
La teoria defensa que l'univers és capaç de generar
vida a partir dels seus quatre elements: terra, aigua,
aire i foc.
Per a Aristòtil, la vida requereix d'un principi material
(combinació dels quatre elements) i un actiu. Aquest
últim era la calor, que la produeix el cor en els
humans i alguns animals, i en el cas de la generació espontània, eren els raigs del
sol o el vent.

Com va sorgir?
Va ser durant l'antiga Grècia quan va sorgir aquesta idea que s'ha mantingut viva
durant més de dos mil anys. La idea de la generació espontània va sorgir també
com una teoria materialista entre els grecs. Posteriorment, Aristòtil la converteix en
una teoria idealista.
Ángela Padilla, Daniel Cantarero i Irene Méliz

Qui ha sostingut la teoria?

Va ser descrita per Aristòtil, després sustentada i admesa per pensadors dels segles
XVI i XVIII com René Descartes, Francis Bacon i Isaac Newton.
El naturalista belga Jan Baptiste van Helmont, en 1667, escrivia en la seva obra
Ortus Medicinae:
"Les criatures com els polls, les paparres, les puces i els cucs són els nostres
miserables hostes i veïns, però neixen de les nostres entranyes i excrements.
Perquè si col·loquem roba interior plena de suor amb blat en un recipient de
boca ampla, al cap de vint-i-un dies l'olor canvia, i el fermento, sorgint de la
roba interior i penetrant a través de les peles de blat, canvia el blat en ratolins.
Però el que és més notable encara és que es formen ratolins de tots dos sexes
i que aquests es poden creuar amb ratolins que hagin nascut de manera
normal... però el que és veritablement increïble és que els ratolins que han
sorgit del blat i la roba íntima suada no són petitons, ni deformis ni
defectuosos, sinó que són adults perfectes..."

Però, també va haver-hi 3 experiments, que van refutar la teoria.

L'experiment de Redi, en 1668, dut a terme per Francesco Redi.
Ell va situar tres trossos de carn en tres envasos diferents: un d'ells obert i els altres
dos segellaments amb gases que permetessin l'ingrés de l'aire al flascó però no de
les mosques adultes. Després de passar el temps, va haver-hi cucs en la carn
exposada i no en les segellades, encara que sí que van trobar ous de mosca sobre
les gases.
L'experiment de Spallanzani, en 1769, desenvolupat per Lázaro Spallanzani.
Ell va dipositar brou de carn en dos envasos, després d'haver-los escalfat a una
temperatura que matés als microorganismes existents i d'haver-la segellat
hermèticament en l'envàs. Així va demostrar que els microorganismes no neixen
espontàniament de la matèria, sinó que provenen d'altres microorganismes.
L'experiment de Pasteur, en 1861, desenvolupat pel francès Louis Pasteur.
Ell va introduir brou de carn en dues pilotes de destil·lació de boca llarga i
encorbada. La forma del tub permetia l'entrada d'aire, però feia que els
microorganismes es quedessin en la part inferior de l'envàs, sense accedir a la carn.
Així, va escalfar el brou fins a esterilitzar-lo i simplement va esperar: després de
diversos dies, no va haver-hi senyals de descomposició, llavors Pasteur va procedir
a tallar la boca de l'envàs i allí, al poc temps, sí que es va donar la descomposició,
demostrant així que els microorganismes provenien d'altres microorganismes i que,
en general, tota forma de vida prové d'una altra forma de vida que li antecedeix.
Ángela Padilla, Daniel Cantarero i Irene Méliz

Aquest últim, va aconseguir demostrar que no existia la generació espontània, i ho

va fer sobre la base del seu experiment, que li va fer arribar a la seva conclusió.