INTRODUCCIÓ A LA FORMULACIÓ I NOMENCLATURA

DELS COMPOSTOS DE COORDINACIÓ [Curs 22/23 - Grup C - versió 25/I/2023]

Un complex, MLn, és una agrupació constituïda per un àtom o ió metàl·lic central, M

(generalment un catió d'un element de transició) envoltat per ions o molècules, L, anomenats lligants.
Els lligants són ions o molècules amb existència independent. Un exemple d’ió complex és [Co(NH3)6]3+.
Un compost de coordinació és un complex neutre o un compost iònic en el qual al menys un dels ions
és un complex. Per exemple, [Ni(CO)4] i [Co(NH3)6]Cl3 són compostos de coordinació. Els àtoms del
lligant que s'uneixen directament a l'àtom central s'anomenen àtoms donadors; el nombre total
d’àtoms donadors és el nombre (o índex) de coordinació.
Formulació.-
1- Per formular aquests compostos, quan es tracta d’una espècie iònica s’escriu primer el catió i
després l’anió.
2- Pel que fa al complex, es col·loca primer el símbol de l'àtom central seguit del dels lligants; aquests
s’ordenen alfabèticament segons el primer símbol de la seua fórmula (és preferible escriure primer
l’àtom donador). El conjunt de lligants directament enllaçats a M (que constitueixen la part anomenada
esfera de coordinació) s’inclouen dins d’uns claudàtors junt a eixe M.
Exemples: K[CoCl3(OH2)3] [Cr(NH3)4(OH2)2]Cl2 (NH4)4[Fe(CN)6] [Pt(py)4][PtCl4]
(Els oxoanions, però, solen escriure’s sense claudàtors; exemple: MnO4 )−

Nomenclatura.-
1- Per anomenar aquests compostos, quan es tracta d’una espècie iònica s’utilitzen tres paraules:
primer el nom de l’anió, seguit de la paraula “de”, i després el nom del catió (quan s’escriu la fórmula
química l’ordre és l’invers). Les espècies no iòniques s’escriuen amb una única paraula.
2- L’àtom (o ió) metàl·lic central s’identifica pel seu nom; l’estat d’oxidació s’indica a continuació
amb nombres romans dins de parèntesis (sistema de Stock).
2.1- Si el complex és un anió, s'afegeix la terminació -at al nom del metall central (zincat). En general
és substitueix la terminació –i/-è/-ès per –at. Així, escriurem cobaltat, niquelat (o nicolat), cromat,
rutenat (i no ruteniat), pal·ladat, tungstat (o wolframat), molibdat, manganat, … Per a uns pocs metalls
el nom de l’anió deriva del nom de l’element en llatí: argentat (Ag), aurat (Au), cuprat (Cu), ferrat (Fe),
estannat (Sn), plumbat (Pb) i platinat (Pt).
2.2- Si el complex és neutre o catiònic no es modifica el nom del metall central.
3- En anomenar l’espècie complexa, s'indiquen en primer lloc els noms dels lligants. Els lligants
s’escriuen com prefixes del nom del metall (quan s’escriu la fórmula química l’ordre és l’invers: primer
s’indica sempre el metall i després els lligants).
3.1- Els lligants neutres s'anomenen igual que la molècula, llevat d'algunes excepcions, entre les
quals cal destacar: H2O (aquo/a), NH3 (amin/o), CO (carbonil/o), NO (nitrosil/o).
3.2- Els lligants aniònics reben la terminació -o. Així, els noms del anions acabats en -it o -at es
converteixen en -ito i -ato, respectivament. Exemples: nitrit  nitrito, tiosulfat  tiosulfato.
Hi ha uns quants lligants aniònics per als quals la terminació -ur o -id s’acurta a -o; per a uns altres
pocs, es modifiquen lleugerament llurs noms. Els principals són:

ió lligant ió lligant
F- fluorur fluoro O2- òxid oxo
Cl- clorur cloro O22- peròxid peroxo
Br- bromur bromo S2- sulfur tio
I- iodur iodo H- hidrur hidruro/hidro
-
OH hidròxid hidroxo CN- cianur ciano
3.3- Quan el lligant té un nom complicat, es fan servir abreviatures (especialment per formular; de
vegades també per anomenar). Algunes de les abreviatures acceptades més freqüents són:

nom del lligant fórmula abreviatura

piridina C5H5N py
2,2-bipiridina (C5H4N)2 bipy
etilendiamin/a NH2CH2CH2NH2 en
‒
acetilacetonato [CH3COCHCOCH3] acac
‒
oxalato [OOC-COO]2 ox
etilendiamintetraacetato [C10H12N2O8]4‒ EDTA

4- Els lligants s’anomenen sempre per ordre alfabètic, independentment que siguen neutres o aniònics
(aquest sistema se seguix també per a ordenar els lligants a les fórmules).

5- El nombre de lligants d'un determinat tipus s'indica amb el prefix numeral corresponent: di-, tri-,
tetra-, penta-, hexa-, etc.; aquest prefix no es té en compte en l'ordenació alfabètica abans
esmentada.
Quan es poden crear confusions o ambigüitats s’utilitzen els prefixes bis-, tris-, tetrakis-, pentakis-,
hexakis-, etc. seguits de parèntesis: per exemple, bis(piridina) i no dipiridina; bis(etilendiamin/a) (o
bis(en)) i no dietilendiamina. Aquesta, però, no és una regla fixa; molts químics utilitzen aquests
prefixes per a tots els lligants polisil·làbics.
Cap prefix es té en compte en l’ordenació alfabètica.

Exemples: (per tal d'indicar el nombre d'oxidació de l'àtom central pot utilitzar-se el sistema de
Stock o bé el d'Ewens-Basset; el primer és amb diferència el més emprat)

compost Stock Ewens-Basset

K4[Fe(CN)6] hexacianoferrat(II) de potassi hexacianoferrat(4-) de potassi
[Cr(NH3)5(OH2)](NO3)2 nitrat de pentaaminaquocrom(II) nitrat de pentaaminaquocrom(2+)
[Ni(CO)4] tetracarbonilníquel(0) tetracarbonilníquel
Na3[Ag(S2O3)2] bis(tiosulfato)argentat(I) de sodi bis(tiosulfato)argentat(3-) de sodi

6- Certs lligants poden coordinar-se a l'àtom central per mitjà de diferents àtoms donadors.
S’anomenen lligants ambidentats. Cal indicar l’àtom donador. Exemples:
K2[Pt(NO2)4] tetranitroplatinat(II) de potassi / tetranitrito-N-platinat(II) de potassi
2+
[Co(NH3)5(ONO)] catió pentaaminnitrito-O-cobalt(III)

7- De vegades un lligant pot actuar com a lligant pont: s’uneix alhora a dos o més àtoms metàl·lics
iguals o diferents. Aquesta situació s’indica mitjançant la lletra grega , la qual es col·loca davant (o
darrere) del nom del lligant. Exemple:
[(NH3)5Cr(-OH)Cr(NH3)5]Cl5 clorur de -hidroxo-bis[pentaamincrom(III)]
[Fe2(-OH)2(OH2)8](SO4)2 sulfat d’octaaquodi(-hidroxo)diferro(III)

Bibliografia.-
Textos de Rayner-Canham i Shriver&Atkins. Figures pàgina següent de Petrucci.
Exemples:
Nom Fórmula
1. clorur de tetraaminplatí(II) [Pt(NH3)4]Cl2
2. cis o trans-diamindicloroplatí(II) [PtCl2(NH3)2]
3. tetracloroplatinat(II) de potassi K2[PtCl4]
4. clorur de tris(etilendiamin)cobalt(III) [Co(en)3]Cl3
5. clorur de tetraamindiclorocrom(III) [CrCl2(NH3)4]Cl
6. tricarbonilpiridinaníquel(0) [Ni(CO)3(py)]
7. anió (etilendiamintetraacetato)cromat(III) [Cr(EDTA)]–
8. hexacloroplatinat(IV) d’hexaamincobalt(II) [Co(NH3)6][PtCl6]
9. tetrakis(tiocianato-S-)mercurat(II) d’amoni (NH4)2[Hg(SCN)4]
10. fosfat d’aquoclorobis(etilendiamin)ferro(III) [FeCl(en)2(OH2)]3(PO4)2
11. tetranitrito-O-platinat(II) de rubidi Rb2[Pt(ONO)4]
12. sulfit de bromobis(etilendiamin)tiocianato-S-ruteni(III) [RuBr(en)2(SCN)]2SO3
13. perclorat de tris(etilendiamin)cobalt(III) [Co(en)3](ClO4)3
14. nitrat de pentaaquobromocrom(III) [CrBr(OH2)5](NO3)2
15. diaquobis(oxalato)manganat(III) de diaminplata(I) [Ag(NH3)2][Mn(OH2)2(ox)2]
16. hexacianovanadat(II) de calci Ca2[V(CN)6]
17. tetracloroplatinat(II) de tetrakis(piridina)platí(II) [Pt(py)4][PtCl4]
18. hexanitratotorat(IV) de beril·li Be[Th(NO3)6]
19. tetrahidroaluminat(III) de liti Li[AlH4]
20. tetrafluorooxocromat(V) d’estronci Sr[CrF4O]2
21. dicianoaurat(I) d’amoni NH4[Au(CN)2]
22. mer -tricarboniltris(nitrosil)ferro(0) mer -[Fe(CO)3(NO)3]
23. perclorat de pentaamintiosulfatocrom(III) [Cr(NH3)5(S2O3)]ClO4
24. bis(sulfato)mercurat(II) de calci Ca[Hg(SO4)2]
25. pentafluoronitromanganat(IV) de magnesi Mg[MnF5(NO2)]
26. tetrabromocuprat(II) d’amoni (NH4)2[CuBr4]
27. nitrit de tetraaaquonitronitrosilcrom(III)* [Cr(NO)(NO2)(OH2)4](NO2)2
28. tetraiodonicolat(II) d’estronci* Sr[NiI4]
*També: 27. nitrit de tetraaaquonitrito-N-nitrosilcrom(III), 28. tetraiodoniquelat(II) d’estronci
Alguns L polidentats (agents quelants) freqüents: