El meu art d'ajudar a parir té les mateixes característiques que el de les llevadores, però es

diferencia en el fet que assisteix als homes i no a les dones, i examina l'ànima del que dona a
llum, però no el seu cos. Però, el que és més gran del meu art és la capacitat que té de posar
a prova, per tots els mitjans possibles, si el que engendra el pensament del jove és quelcom
imaginari i fals o fecund i vertader. Això és així perquè tinc, igualment, en comú amb les
llevadores aquesta característica: que sóc estèril en la saviesa. Molts, en efecte, em retreuen
que sempre pregunto a altres i jo mateix mai dono cap resposta sobre res per la meva manca
de saviesa, i això és un just retret. Així és que no sóc savi de cap manera, ni he aconseguit cap
descobriment que hagi estat engendrat per la meva pròpia ànima. Malgrat això, els que parlen
amb mi, encara que semblin alguns molt ignorants al començament, a mesura que avança la
nostra relació, tots fan admirables progressos, com ells mateixos i qualsevol altre persona
pot veure. I és evident que no aprenent mai res de mi, doncs són ells mateixos els que
descobreixen i engendren molts bells pensaments. No obstant, el responsable del part sóc
jo.

Plató. Apologia de Sòcrates.

1.- Explica breument (entre vuitanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi
apareixen relacionades. És a dir, explica amb les teves pròpies paraules què diu el text.
Demostra que has entès la idea principal. Recorda que tot i que el llibre l’Apologia de Sòcrates,
és un llibre escrit per Plató, en realitat està parlant en boca de Sòcrates.

Aquest fragment parla de la semblança entre Sòcrates i les llevadores que és ajudar a la gent,
però el que fa Sòcrates és possible de corregir el pensament d'una persona, si és incorrecte o
correcte, però ho fa d'una manera en el que ells se n'adonin per ells mateixos i és mitjançant
preguntes, ja que Sòcrates afirma que ell no és savi i no és qui per decidir el que cert i el que és
fals.

Finalment, Sòcrates parla de la seva influència en els seus deixebles, en què a l'inici de tot eren
uns ignorants, però a mesura que el segueixen i van relacionant-se amb ell, el seu pensament
millora, recalcant que els seus deixebles no aprenen d'ell. No obstant ell va ser el detonant
d'aquesta millora de pensament.