Tema 1: Definició, història i àmbits d’actuació

Neuropsicologia: És el camp de coneixement científic que estudia la relació entre el

funcionament cerebral (cervell/SN) i els processos psicològics (conducta, processos cognitius).
Conjunció entre les neurociències i la psicologia.

1. Una mica d’història

 Hipòcrates (s. VI – V aC): el cervell és l’òrgan del intel·lecte i el cor el dels sentiments.
Postura dualista.
 Aristòtil (s. IV a C): El cor ho controlava tot (sensorial, cognitiu, funcions superiors) i el
cervell simplement era un modulador. Hipòtesis cardíaca.
 Galeno (s. II dC): Context: teoria dels ventricles. Va proposar que algunes regions
cerebrals processaven diferent informació. Especial èmfasis en els ventricles (caverna).
Ubicava cada funció a cada ventricle.
 Vesalio (s. XVI): Torna a posar l’atenció que la funció mental resideix en el cervell en
general.
1.1 Història s.XVII – XIX
Localizacionistes:
- Les facultats mentals són innates i tenen un substrat físic.
- Les àrees cerebrals estan especialitzades.
- Importància de l’escorça cerebral, les comissures cerebrals i les interaccions corticals i
subcorticals.
- Representats: Gall, Spurzheim (teoria de la frenologia: en funció de la forma del crani
tenies unes habilitats o unes altres).
- Si l’àrea està lesionada ja no funcionarà.
Holisme:
- Teoria de la equipotencialitat: posa en dubte que una funció estigui especialitzada en
una àrea, perquè si un àrea estava lesionada les regions dels costats podien adquirir
aquella funció. Àrees que tenen més d’una especialització.
- Funcions distribuïdes de forma difusa pel cervell.
 - Representants: Flourens, Lashley, Goldstein, Goltz (experimenten amb animals).

1.2 S. XIX – L’estudi de casos

Broca: Pacient “tan”.
Wernicke: Llenguatge fluent però amb molts errors. Part de l’hemisferi més dorsolateral
esquerra, afectava la comprensió del llenguatge.
Phineas Gage: Accident que li va atravessar el cervell i Harlow, va fer que sobrevisqués però la
seva conducta va canviar totalment, era irrespectuós, infantiloide... Quan va morir van estudiar
el seu cervell https://culturacientifica.com/2014/05/19/el-caso-de-phineas-gage/
1.3 S. XX – Naixement de la neuropsicologia.
La funció cognitiva està integrada per diferents components, amb localització cerebral i
susceptibles de ser danyats.
Àrees de Brodmann: Va agafar el cervell, va numerar les regions cerebrals i podia concretar on
s’ubicava la funció.
Osler va utilitzar el terme de neuropsicologia per primera vegada al 1913. Trastorns mentals =
trastorns cerebrals.
Hebb va popularitzar el terme de neuropsicologia amb l’obra Ther Organization of Behaviour.
Luria: considerat el pare de la neuropsicologia.
- Integració de la concepció de la localització i el holisme. Creu en la localització d’uns
teixits especialitzats però també d’un funcionament global i dinàmic del cervell ->
concepció de sistema funcional (una funció sostinguda per diferents àrees).
- Plasticitat: possibilitat de canvis estructurals i funcionals per influència endògenes i
exògenes en qualsevol període de vida (desenvolupament). Capacitat de recuperació
funcional del cervell després d’una lesió temporal o permanent.
- Proposa tres unitats funcionals amb organització jeràrquica:

dailymotion.com/video/xgxbii
2. NEUROPSICOLOGIA
2.1 Característiques Generals

Cronologia mental: calcula el temps de reacció a l’hora de fer una determinada tasca. Menys
temps o que és molt fàcil o que hi ha alguna cosa lesionat.
 NPS BÀSICA:
- Estudi de les relacions entre cognició i cervell en subjectes sans.
- Psicologia cognitiva o neurociència cognitiva.
- Generar coneixement bàsic sobre el funcionament normal i patològic del SNC.

 NPS CLÍNICA:
- Caràcter clínic i aplicable.
- Estudi de les conseqüències del dany cerebral sobre la conducta.
- Major pes en la dedicació professional.
- El neuropsicòleg clínic aplica criteris científics per l’avaluació i intervenció.
Aquestes dos es relacionen, es difícil de separar. Perfil: Saul Martinez Horta.
2.2 Definició de neuropsicologia
 NEUROLOGIA:
- El neuròleg examina funcions vegetatives, sensorials i motores.
- Dany en qualsevol part del SN.
- Tractaments fonamentalment farmacològics.

 NEUROPSICOLOGIA
- El neuropsicòleg avalua funcions cognitives.
- Dany cerebral (sobretot àrees corticals).
- Tractaments basats en rehabilitació cognitiva de les funcions mentals.
2.4 Neuropsicologia
- Caracter neurocientífic: Utilitza el mètode científic per l’estudi del cervell (mètode
hipotètic – deductiu i empíric – inductiu). Parteix d’una hipòtesis i recullo dades per fer
unes conclusions.
- Estudia les funcions mentals superios: Èmfasis en els processos cognitius superiors i en
la conducta emocional. Preferència per les funcions de l’escorça cerebral associativa.
 - Caracter interdisciplinar: Convergència entre diferents disciplines cientificques com la
neurologia, neurobiologia, neurofisiologia, neuroquímica, psicologia experimental i
cognitiva, farmacologia, entre altres.
- NPS BÀSICA vs NPS CLÍNICA

3. ÀMBITS D’ACTUACIÓ
- Investigació bàsica (IMP) o clínica (més enfocada als jocs de taula).
- Sanitari: Demències, dany cerebral, malalties neurodegeneratives, Trastorns del neuro
desenvolupament (Autisme, TDAH...)
- Educació: Trastorns de l’aprenentatge, neuro educació.
- Social: Tema de fer peritatges forenses a nivell legal.
Què fa un neuropsicòleg? Avaluació, intervenció, orientació, prevenció i investigació.