Tema 3: Anatomia cerebral cervell i conducta

1. Cervell i conducta
Nueropsicologia bàsica: lesió del cervell i conducta.
2. Anatomia del cervell
2.1 Sistema nerviós perifèric
Dos grans sistemes:
- SN Autònom: Regulació interna del cos. Busca l’equilibri.
- SN Somàtic: Captació de la informació sensorial i innervació de la musculatura
esquelètica.
Nervis cranials:

Nervis espinals
8 parells de nervis cranials
12 parells de nervis toràcics
5 parells de nervis
5 parells de nervis sacres
1 parell de nervis coccigis
3. Anatomia grossa del cervell
3.1 Conceptes bàsics
Substància blanca: projeccions axòniques. Envolcades per vaines de mielina.
Matèria gris: somes neuronals i dendrites.

Part cortical: la més superior i formada per matèria gris. Els lòbuls i els diferents còrtex. Es
divideix en neocòrtex, paleocòrtex i arqui còrtex.
Subcortical: Just sota la part cortical. Formada sobretot per substancia blanca.
Escorça cortical
Anatomia grossa del cervell

Meninges
El cervell i la medul·la espinal estan envoltats de tres meninges:
La duramare: la més gruixuda i resistent. Divideix de forma incompleta la cavitat cranial.
Reflexions durals: invaginacions de la duramàter que divideix la cavitat cranial i l’encèfal en
varis compartiments. Un d’ells, el tentori o tenda del cerebel que és la reflexió dural que
separa l’àrea supratentorial de la infratentorial.
Forma de sinus venosos (canals revestis de endoteli on drenen les venes cerebrals).

La aracnoides: prima i avascular. Granulacions aracnoidees: protusions de l’aracnoides i de

l’espai subaracnoideu en els sinus venosos durals que s’encarreguen de la reabsorció del LCR
cap al istema vascular

La piamare: delicada i adherida al SNC es separa per aquest d’un espai microscòpic conegut
com l’espai subpial que es continua a l ’e s p a i p e r i v a s c u l a r ( e s p a i s V i r c h o w -
Robin) que rodegen els vasos sanguinis que penetren la superfície del cervell.
-
Perforen les meninges vasos sanguinis.
Entre les meninges es creen uns espais:
- Epidural: medul·la espinal.
- Subdural: Entre la duramàter i l’aracnoides.
- Subracanoideu: Entre aracnoides i piamare. Conté el LCR, vasos sanguinis, arrels
nervioses cranials i nervis raquidis. Si augmenta el LCR algo passa.
Duramater
Divideix de forma incompleta la cavitat cranial.
Reflexions durals: invaginacions de la duramàter que divideix la cavitat cranial i l’encèfal en
varis compartiments. Un d’ells, el tentori o tenda del cerebel que és la reflexió dural que
separa l’àrea supratentorial de la infratentorial.
Forma de sinus venosos (canals revestis de endoteli on drenen les venes cerebrals).
Tronc encefàlic
S’encarrega de tasques més bàsiques, automatitzades i
sense consciència.
Regulació i manteniment del ritme cardíac i el control
automàtic de la respiració.
Regulació dels nivells d’arousal. Regulació del cicle
circadià (son-vigília).
Control del sanglot, esternuts, tos, succió, deglució, vòmit
i sensibilitat al dolor.
Serveix de comunicació dels nervis cranials i la medul·la
espinal amb el cervell.
Formació reticular
Una de les més antigues. I la més important.
- Conductes de regulació: dormir, digestió, agressió, fugida, funcions vesicals, conducta
sexual...
- Conductes innates: migració cel·lular i hibernació.
Connecta amb el talam i l’hipotàlem.
Sistema reticular ascendent (SAR).
Nuclis del tàlem, nuclis cerebrals dopaminergics, nonoradrenergics, serotoninergics,
histaminergics, colinèrgics i glutamatergics.
Connexions: part dorsal del mesencèfal posterior i anterior del pont tronco encefàlic.
Funcions: Responsable de la vigília/son, consciencia, atenció (arousal).
Davant d’una lesió del tronc encefàlic, quin quadre clínic podríem trobar? El coma,
narcolèpsia,

Cerebel
Tradicionalment: coordinació i control motor.
Millora la precesisió i fluïdesa dels moviments.
Feedback de coordinació sensorio – motriu.
Participació en els processos cognitius d’alto nivell: funcions executives, aprenentatges,
memòria procedimental i declarativa, processament del llenguatge i funcions visoespacials i
afectives.
Es divideix en dos hemisferis.
Podem dividir-lo en tres categories:
- Anatòmica (làbul anterior, lòbul posterior i lòbul floculonodular).
- Filogenètic (arquicerebel, paleocerebel i neocerebel).
 - Funcional:
o Vestibul cerebel (lòbul floculonodular)
Equilibri i moviments oculars. Inputs del nucli vestibular.
o Espino-cerebel (vermis i zones medials adjacents als lòbuls).
Regulació del moviment de les extremitats.
o Cortico-cerebel o prontocerebel (porció lateral dels hemisferis).
Planificació i timming motriu. Implicat en altres funcions cognitives. Rep inputs
del còrtex cerebral.
Diencèfal – tàlam
Centre de connexions.
4 nuclèols:
- Anterior – SL
- Mig
- Lateral
- Intralaminar – SARA -> Projeccions difuses a còrtex.
Gran plasticitat i reorganització.
Atenció, memòria i llenguatge.

Diencefal- hipotalam
Hormones reguladores organisme (Oxitocina).
Funcions:
- Creixement
- Regulació homeostàtica.
- Funcions emocionals.

Ganglis basals
Modulen l’activitat del còrtex motor i de les vies motores descendents.
Conté 5 estructures: Putamen, caudat, globus pàl·lid, substància negra, nucli subtalàmic.

3.2 Cervell
3.2.1 Dos hemisferis:
- HD: relacionat amb funcions viuosespacials.
- HE: relacionat amb funcions verbals.
3.2.2 Lòbuls
Lòbul occipital
Àrees de Broadman 17 i 19. Primer node del processament de la informació visual.
- Via dorsal: Processament de la informació espacial i conductes motores guiades
visualment. Es la vida del “on” o de l’acció. Responsable de la modulació de les
habilitats dependents del control visual. La informació termina en el còrtex parietal
posterior.
- Via ventral: Reconeixement d’objectes, via del “que·, responsable de les
representacions perceptives, la informació acaba al còrtex occipito – temporal.
Lòbul temporal.
Correspon a les àrees de Broadman 20 – 22, 27, 28, 30, 34 – 38. Àrees sensorials primàries i
associació.

Funcions Localització
Percepció i comprensió de la parla. Area de Wernicke.
Reconeixement d’objectes Part de la via ventral del processament
visual
Memòria declarativa Part del sistema temporo-medial
hipocampal
Reconeixement de cares Gir fusiforme
Percepció auditiva Còrtex auditiu en la part superior del LT.
És molt important l’hemisferi esquerre, on trobem totes les regions corticals encarregades de:
- Aprenentatges.
- Memòria autobiogràfica
- Comunicació verbal.
- Consciencia social
L.T. Medial:
- Memòria declarativa i a llarg termini.
- Hipocamp + zones contigües del còrtex perirrinal, entorrinal i parahipocampal.