1 INTRODUCCIÓ

1.1 ANÀLISI DE LA DESIGUALTAT SOCIAL PLURIDIMENSIONAL

La classe social no explica tots els fenòmens de la desigualtat social. A partir dels anys 70 la
necessitat d’atendre altres eixos de desigualtat comença a tenir presència.
L’anàlisi és interseccional. Aquesta teoria sorgeix en el context afro-americà en el que es
planteja la necessitat d’estudiar les condicions de les dones africanes en el context americà, es
relacionen els eixos de classe social, gènere i etnicitat. No s’atenen els eixos de forma paral·lela,
si no la suma d’aquest.

1.2 LA PRODUCCIÓ DEL COS

POWER
La vida orgànica no esta deslligada d’altres factors. Necessita d’un anàlisi que articuli les
diferents dimensions. El cos no es una dada que es produeix per si mateixa.
Relació entre allò biològic i allò social:
Podem identificar diverses formes d’aproximar-nos a la relació entre allò biològic i allò social, i
podríem parlar de diverses posicions i paradigmes:

1.3 L’ESSENCIALISME SÒCIO-BIOLÒGIC

POWER
L’essencialisme suposa que hi ha una essència real, autèntica d’allò que és immutable i
constitutiu d’una persona o una cosa pre-social.
L’essencialisme biologista es recolza en la premissa que l’esser humà disposa d’una estructura
biològica bàsica que influeix i determina el comportament humà.
Té el seu origen en el biologisme del segle XIX, prèviament havien altres sistemes que
intentaven explicar les desigualtats socials entre homes i dones com per exemple la religiositat,
però no en quant al cos en termes biològics.
L’esser humà forma part del món natural, que ha evolucionat d’espècies inferiors però no deixa
d’estar connectat amb el món animal. Com la estructura biològica conceptualitza i estructura la
nostra vida social. D’aquesta manera totes les característiques que veiem en la vida quotidiana
tenen un arrelament biològic. Dir que hi ha unes característiques inerts als homes i a les dones
desresponsabilitza al subjecte del que fa.

1.3.1 LA SOCIOBIOLOGIA
Fusió de l’etologia (comportament animal), la Teoria Sintètica de l’Evolució (neodarwinisme) i
ecologia.

 Lionel Tiger
 Robin Fox
 Edwad O. Wilson
Preservació de l’espècie

1
Wilson 1975, especialista en societats d’insectes, principalment formigues, defineix la
sociobiologia com “Una ciència que estudia sistemàticament les bases de tots els
comportaments socials”.
L’estudi científic socio-biologic cerca l’origen del comportament a través de l’evolució.
La socio-biològia estudia com determinats comportaments de les espècie poden assegurar als
seus membres més oportunitats d’èxit reproductiu.
Les persones que es dediquen a la sociobiologia afirmen que les accions animals (que inclou les
humanes) no són esquemes invariables, ni tampoc estan destinades a assegurar la supervivència
de l’espècie, si no que serien accions destinades a garantir la descendència genètica, o Imperatiu
Reproductiu.
Samuel Butler, novel·lista i assagista anglès, al segle XIX, va comentar amb humor respecte a
les tesis de Darwin, que “Una gallina és tot just un mitjà del ou POWER
L’organisme passa a ser el mitjà utilitzat per a la transmissió genètica. Wilson 1975considera
que l’organisme té com a finalitat la transmissió dels gens, servint amb prou feines com a
dipòsit.
L’organisme individual és només un vehicle, “un element d’una estratègia elaborada per a la
preservació i la reproducció de les millors disposicions bioquímiques possibles” o, “l’organisme
es simplement el mitjà utilitzat per l’ADN per produir més ADN”.
Les hipòtesis de William D. Hamilton sobre la selecció de parentiu.
Hamilton intentava comprendre el comportament de l’altruisme trobat a molts organismes vius,
inclòs entre els éssers humans.
L’altruisme és un tipus de comportament que beneficia un subjecte en deteriment de qui
l’executa.
En emetre crits d’alerta, l’ocell que efectua aquest comportament està exposat en major grau a
l’animal depredador que amenaça al grup.
L’efecte selectiu està relacionat directament amb el grau de consanguinitat. Rl llaç de parentiu
(genètic) determina el desencadenament del comportament altruista.
POWER
L’efecte de la selecció natural no es dirigia directament cap a l’individu, els grups o les
espècies. Les mares i pares són altruistes amb les filles i fills i també amb altres parents perquè
aquests últims tenen gens idèntics als seus que provenen de la mateixa font d’energia.
Actualment, el plantejament sociobiologista afirma que, atès que el cervell humà ha evolucionat
per la selecció natural, és plausible que:
- Els judicis i les creences deuen ser resultat de la selecció natural.

1.3.2 ESSENCIALISME BIOLOGISTA I DIFERÈNCIA SEXUAL

La causa de la sexualitat ve donada per característiques orgàniques i biològiques.
- Steven Goldberg
- Sylviane Agacinski
- Helen Fischer  El primer sexo: Resposta a Segundo sexo de Simone de B.
Volen veure diferencies orgàniques entre homes i dones.

2
 a) Explicació genètica – evolutiva
Les diferències entre homes i dones responen a propietats bioquímiques de les cèl·lules
les característiques de les quals estan determinades pels gens. La influència de la
construcció biològica en el nostre comportament sexual s’argumenta de diverses
maneres, una d’elles és el que l’evolució de la humanitat ha quedat marcada als nostres
gens. (Cita Fisher).
La diferència quedaria fixada als gens, reproduint-se POWER
(Cita Fisher 2) Influència per la perspectiva de la societat moderna “planes a largo
plazo”. Model de família tradicional occidental.

b) Explicació hormonal o bioquímica

Èmfasi en factors hormonals per explicar les diferències de sexe. Per exemple, Fisher
apel·la al nivell s’andrògens per explicar la major excitació sexual i agressivitat dels
homes, i afirmaque les dones amb nivells més alts de testosterona tenen més desig
sexual, es masturben més sovint i mantenen rekacions sexuals amb més freqüència.
Mitjançant aquest tipus d’explicacions, es mostren com a inevitables les didferències i
les desigualtats entre dones i homes.
Fisher considera que és natural que els homes tinguin fantasies amb mantenir relacions
sexuals amb diferents dones ja que inseminar tantes femelles com puguin respon a una
estratagema d’adaptació biològica.
D’altra banda, a través de l’analogia amb el comportament sexual de les iguanes. Fisher
naturalitza la submissió de les dones. Considera que els somnis de rendició i entrega de
la majoria de les dones POOWER
A la mateixa línia, Goldberg considera que el patriarcat és adaptativament avantatjós i
està determinat pels nostres gens. Això és degut, segons ell, al fet que els homes són
més agressius per naturalesa i tenen més tendència a dominat, com al món animal, de
manera que el patriarcat no és més que una traducció de les diferents capacitats i
necessitats naturals de dones i homes portats al pla de l’organització social.  El
patriarcat permet la transició genètica

1.3.3 CRÍTICA A L’ESSENCIALISME BIOLÒGIC

- Dimensió política de la crítica
o La naturalització de la desigualtat: El biologisme reifica les diferencies entre
dones i homes considerant-les com una cosa eternament immutables, asocial i
transhistòrica. Haraway (1995) afirma que aquest discurs llisca fàcilment cap a
la naturalització de la segregació ocupacional, de les jerarquies, de la necessitat
de la dominació en les societats basades en el sexe... De fet, històricament, els
arguments biologistes han estat utilitzats per justificar ideologies racistes,
eugenèstiques, excloents i genocides.
o La inevitabilitat i la impossibilitat de l’acció: L’èmfasi biologista en la
inevitabilitat suposa excloure la temàtica en qüestió de l’àmbit de la política,
impedint la reflexió i l’acció que condueixin a organitzacions socials més
justes. La noció d’inevitabilitat és l’argument més gran del biologisme per
aconseguir adeptes, ja que el discurs que apel·len a “allò natural”, com
assenyala Weeks, ens fixen en un món de solidesa i aparent veritat, i ens
ofereixen un anclatge inqüestionable del nostre jo veritable, un punt de
referència essencial.
- Dimensió epistemològica:

3
 o Les aportacions del biòleg evolutiu i genetista Steven Rose i el psicòleg Leon J. Kamin,
a l’obra “No està en los genes” (1987), elaboren una contundent crítica al biologisme,
però des d’un angle POWER
o El seu principal objectiu és mostrar que la manera de comprendre el món del
determinisme biològic és defectuosa. Les persones que es dediquen al biologisme
entenen el que és biològic a presocial, immodificable, i conceben l’organisme i el medi
com a aïllats l’un de l’altre o afectats unidireccionalment.
o En contraposició Lewontin, Rose i Kamin entenen que organisme i medi es comprenen
entre POWER
o Explicació dialèctica d’allò orgànic: (Cita Lwonin)  El que observem en un cos
empíricament estem fent una visió analítica, peruq el cos es resultat d’una interacció
amb el medi, es difícil saber quines coses son únicament orgàniques.
o En néixer, l’esser humà té poques vies neuronals definides: és durant la llarga infància
quan es van formant les connexions entre les cèl·lules nervioses, no simplement com a
producte de la programació genètica o de l’hormonació, sinó arran de la pròpia
experiència.
o Aquest caràcters constitutivament obert de l’ésser humà és allò que els diferència de la
resta dels animals.

1.4 POSICIÓ DETERMINISTA SOCIAL

Relació de discontinuïtat entre allò biològic i allò social. En el biologisme la relació és essencial
i determina causalment la vida psico-social, En el determinisme és discontinua. És a dir, no hi
ha relació. Aquesta és la visió més general de la vida social. Les metàfores orgàniques són
metàfores, no explicacions. Durkheim per exemple utilitza aquestes metàfores “com si fos un
organisme” però només són exemples de com funciona la vida social. Aquesta lògica és la
sociologia clàssica, present, sobretot, al funcionalisme.
L’esser humà, pel que fa a la seva subjectivitat, comportament, interacció... no està condicionat,
ni s’explica ni en primera ni en darrera instància per les característiques biològiques. Alhora, la
dimensió biològica queda desvinculada de tota relació amb la vida psicosocial.
La posició determinista social, on una de les expressions més acabades és la del
construccionisme social es recolza en ‘argument que no hi ha res essencial o natural a l’esser
humà, sinó que està construït socialment i històricament.
Autors:
- Mead
- Berger
- Luckmann
- Gergen
- Vivien Burr

1.4.1 TRETS BÀSICS

a. L’antiessiencialisme (les persones no tenim cap naturalesa determinada sinó que som
fruit de processos socials)
b. L’antirealisme (la realitat històrica i cultural de totes les formes de coneixement)
c. La concepció que el llenguatge ens constitueix com a éssers socials, i per tant, no és
mitjà d’expressió sinó forma d’acció.

4
1.4.2 DETERMINISME SOCIAL I DIFERÈNCIA SEXUAL
- Michel Foucoul: Posa els fonaments des d’un anàlisis construccionista de les
desigualtats sexuals
- Monique Witting: Mirada crítica de la teoria del gènere
Des del construccionisme s’afirma que la masculinitat i la feminitat no són un producte
d’essències presocials sinó pràctiques discursives, amb efectes de poder.
Mentre que l’essencialisme biològic entén que la diferencia sexual és natural i inevitable, des
del construccionisme es manté que allò natural mateix és una construcció social que es pot
transformar. (Hacking, 1999).
És en aquest ampli marc que es desenvolupen conceptes com rol de gènere, pràctiques com el
de rol de gènere, habitus de gènere, per referir-se al procés i resultat de construcció de les
accions segons patrons socials que classifiquen, segreguen i especialitzen els éssers humans en
dones en un sistema binari.
Atesa la separació en què es fonamenta el construccionisme entre allò social i allò biològic,
queda fora de l’explicació que passa amb allò biològic. És en les noves reformulacions del
construccionisme que s’intenta articular allò social amb allò biològic, des d’una perspectiva
antiessencialista. És el que hem anomenat: posició interaccionista

1.4.3 POSICIÓ INTERACCIONISTA

Relació de continuïtat construccionista entre allò biològic i allò social. Hi ha una interrelació
entre aquestes dos dimensions.
En aquest cas s’accepta que hi ha una base biològica que possibilita l’existència humana, però
ni explica ni causa els seus comportaments, significacions, accions, desigualtat... El que passa
en el mon orgànic possibilita la nostra existència però ni explica ni causa els comportaments de
les persones. Hi ha una interacció d’elements psico-socials i orgànics (hem quedo sense veu
perquè estic de festa i crido.
Es considera la dimensió biològica com l’equipament que inicia la possibilitat de l’existència
humana, en una pluralitat de vies que no es poden predir ni predeterminar.
Autors:
- Maria Jesus Izquierdo
- Richard Lewontin
- Leon J. Kamin
La dimensió biològica, com a possibilitat oberta, també està oberta a modificacions i alteracions
no naturals sinó culturals. Des d’aquesta perspectiva, la cultura té impacte en la biologia. Això
implica entendre que la naturalesa humana no es pot explicar de manera independent de la
cultura. (exemple de la medicina antropo-centrista, els nostres avis són més baixets perquè
l’entorn no permetia que tinguessin una bona dieta).
Un exemple han estat diverses investigacions del sistema nerviós central, el qual, es considera,
que es va desenvolupar, en gran part, integrat amb la cultura, per això és incapaç de dirigir la
nostra conducta i organitzar la nostra experiència sense la guia subministrada per els sistemes de
símbols significatius. Funciona l’organisme basant-se en com ha estat en relació amb el seu
entorn. Aquests símbols no són simples expressions o instruments o elements correlatius de la
nostra experiència biològica, psicològica i social, sinó que en són requisits previs.
En aquest context, es recullen posicions tant en la sociologia com en la biologia, on es considera
que no es pot afirmar que els comportaments humans estan determinats genèticament, en el

5
sentit de que no poden ser modificats per condicionaments socials. És més, les estructures
funcions biològiques determinades de forma innata es desenvolupen, i només ho poden fer, en
interacció amb el medi (Lambert, 1978).
És a dir, el desenvolupament biològic del cos necessita la interacció amb el medi, i atès que el
medi humà per excel·lència és el cultural, el que s’està dient és que aquesta interacció implica la
penetració de la cultura en la formació orgànica del cos.
Segons aquesta perspectiva allò orgànic i el medi estan oberts i en interacció no determinista.
L’estructura biològica exerceix una influencia extremadament general, difusa i variable. Els
esquemes particulars que assumeix la condicta humana estan guiat culturalment. Parlem de
disposicions obertes, que es poden hiperdesenvolupar o híperatrofiar.
Així doncs podem dir que, els organismes humans (Lewonin, 1987):
- Construeixen el seu medi prenent del medi els elements que en permeten la construcció.
- Transformant el medi
- Alteren la naturalesa física dels estímuls ambientals (la modificació de la temperatura
per exemple no es percebuda pels òrgans... POWER final paràgraf)
Aquesta interacció entre organisme i medi es caracteritza per relacions simultànies de caràcter
biològic, físic, químic, psicològic i social. Però aquesta simultaneïtat no s’ha d’entendre en
termes POWER (3 paràgrafs).
Auki (1996) assenyala el culturisme posa en evidencia la plasticitat del cos i especialment del
cos sexuat. Les dones que fan culturisme són una amenaça per a les dones molt femenines ja
que desreifiquen la construcció sexuada del cos. Quan les dones molt femenines fan exercici
expressen que no volen assemblar-se a les dones que fan culturisme. (POWER 4
PARÀGRAFS)

COSES LECTURA 1:

No hi ha evidencies percentuals perquè es un capítol només.

El sexe no precedeix el gènere. El concepte sexe és construcció. No s’ha de

confondre genitals amb sexe, el sexe és la construcció que s’ha fet des de la
biologia. El sexe és una descripció biològica.

El sexe no es purament biològic, està influït pel món social.

CLASSE DIV

2 EL SISTEMA SEXE GÈNERE

2.1 EL SISTEMA SEXE/GÈNERE

Rubin – Tràfic de dones. Primer lloc on apareix però es parla d’abans sense nombrar-lo com a
tal.
quin és l’estat de coneixemen en disciplines biomediques i socials sobre que és una dona –
Simone de Beuvoir. Assegura que cal entrar en un camp transdisciplinar.

6
Quan partim de l’estudi de la dona, ens fem moltes preguntes sobre els seus problemas, les
seves concepcions, i acabem, sovint, en allò qu constitueix “el problema de la dona”. Semblaria
com si les dones fossin preses com a individus, a les quals, una a una, els passa alguna cosa.
Semblaria com si en les dones alguna cosa anes malament (power).
Aquesta manera d’entendre la dona està lligada a teories funcionalistes o atomistes.
És menys freqüent prendre una perspectiva estructural, segons la qual, el que passa a les
“dones” ho és en relació amb el que els passa als “homes (Izquierdo, 1998).
a) Del biologisme a la performativitat
El sexisme és un procés mitjançant el qual es formen els éssers humans a través d’una operació
reduccionista que consisteix a prendre una part, els òrgans procreatius, en representació del tot,
la persona. Tot el cos queda reduït als genitals, una genatalitat que és binaria.
Aquest procés reiterat mitjançant el recurs a prejudicis, estereotips i models d’acció constitueix
els éssers humans en éssers classificats jeràrquicament, perfilant les subjectivitats i les
objectivacions.
La persona queda reduïda a una de les característiques, el sexe. Aquest reconeixement d’un
ésser humà com a dona o com a home no te cap altre fonament material que les diferències en
els caràcters sexuals primaris, els directament relacionats amb la procreació.
El gènere no és a la cultura el que el sexe és a la natura.  gènere és cultura i sexe és una
expressió de gènere. No hi ha res en els genitals que et faci home o dona. Hi ha un sistema
psicosocial sexista que atribueix sexe als cosos, es un acte sexista perquè ho redueixo tot a una
part genital. Les funcions biològiques són aquelles lligades al genital, però hi ha una operació
social per passar de genitals a home o dona.
Les concepcions naturalistes del sexe, serien com dir que les característiques físiques no estan
sotmeses a la llei social.
Un exemple: LA RELACIÓ FILIAL
Aquesta noció del gènere com a mitjà discursiu mitjançant el qual allò sexual s’estableix de
forma prediscursiva, ho podem veure, en altres termes, en la relació filial. La noció filla, fill i
fille és una noció descriu un vincle natural o més aviat no és també un constructe social?
És habitual referir-se a fill/a/e com una relació l’arrel de la qual és natural, presocial, i això no
deixa de ser una forma discursiva de referir-se a un vincle social.
Podem exemplificar el que estem apuntant a través d’una notícia que va aparèixer a la premsa
sobre la decisió judicial de la “Sala Tercera del Tribunal ... La filla adoptiva havia de pagar més
que la biològica.
En aquesta decisió, es posa en evidència la concepció presocial del vincle filial, de la seva
naturalització, com si “filla” tingues una base natural, ni que sigui en darrera instància. No deixa
de ser una manera de nautariltzar i universalitzar un vincle històric, que com tot vincle, es
connecta amb allò natural però no ho causa.
No discutim l’evidència de la dimensió biològica de quan es gesta i pareix la criatura. Però la
distància entre el que pareixen les femelles i la seva conversió en fill, filla, o filli, no deixa de
ser una operació de construcció social. Tan construïda com l’adopció.
ANOMENAR LA DIFERÈNCIA SEXUAL ÉS CREAR-LA  Impacte de la dimensió
psicosocial de com s’articulen parts biològiques a un àmbit social anomenat sexe.

7
La dona i l’home natural són una ficció, un artifici social, però amb efectes intensos i sòlids
LA RESTRICCIÓ DE LA RESPOSTA SEXUAL DEL COS
ALLÒ NATURAL NO ÉS UN FENOMEN INDEPENDEMENT D’ALLÒ SOCIAL
Per comprendre la constitució en sexe cal comprendre la dictadura heterosexual. Estar sexuat
significa estar subjecte a una sèrie de reglamentacions socials i mantenir que la llei dirigeix
aquestes reglamentacions com a formadores del sexe, del gènere, dels plaers, dels desitjos
Aquesta organització social és anomenada sexisme
El sexisme és, entre altres coses, la reiteració d’una lectura interessada dels cossos que pren les
dades físiques d’aquests com a causes de les practiques socials i no com a efectes de processos
socials que institueixen dispositius disciplinaris que formen els propis cossos en alguna cosa
rellevant des del punt de vista de la classificació jeràrquica dels sexes.
Pero juntament amb la formació dels cossos forma les pràctiques, els cursos d’acció, la
subjectivitat, l’ordre del que és possible. Des d’aquest punt de vista, el sexisme és el procés
mitjançant el qual les interaccions socials que encaixen els éssers humans estan subjectes a
aquesta construcció originària dels sexes sota la dictadura heterosexual.
El sexisme és una manera de tancament social, una fixació de les possibilitats de vida, que per si
mateix estan obertes i són indeterminades, a patrons estables que una vegada establerts faciliten
prediccions.
El seu efecte és eliminar la incertesa, o almenys limitar-la mitjançant un acte de poder.
El gènere dona forma als cursos d’acció perquè és acció d’un gènere amb l’altre.
Les activitats que duem a terme en les activitats que duem a terme cada dia tenen caràcter de
genere en el sentit de que es un procés històric i quotidià que implica tres aspectes:
- En el procés de formació de cada subjecte se’l sexualitza, mitjançant la instal·lació del
sexe i de la sexualitat corresponent als trets físics considerats pertinents
- D’aquestes activitats que realitzem de manera quotidiana a partir del primer acte de
gènrere (el sexe), històricament es converteixen en femenines les activitats que fan les
persones socialment definides com a femelles en masculines les que fan les persones
socialment definides com a mascles en les interaccions socials que sostenen.
- Quan aquestes activitats impliquen per a les persones que realitzen les activitats
femenines un tractament desigual (com ara reconeixement, mitjans de vida, condicions
de treball.. ) respecte als que realitzen les activitats masculines i es duen a terme en una
relació de mútua dependència antagonista, és quan diem que aquestes activitats tenen
caràcter de gènere.
La producció de la vida es una producció sexista perquè es recolza en la divisió sexual del
treball on les activitats que duem a terme adquireixen caràcter de gènere jerarquitzat i segregant
les persones que les realitzem.
La manifestació per excel·lència del sexisme és la divisió sexual del treball, que sosté una
dictadura heterosexual. Ens referim al patriarcat.
B) Ús i abús del concepte de gènere
- Els conceptes de sexe i de gènere com a criteris de classificació
- Classificació dicotòmica  Característiques excloents

8
 Estableir una divisió entre dos conceptes mútuament excloents. Per exemple: masculí i
femení.
Tipus dicotomies:
o Classificació dicotòmica independent
Divisió on les dues posicions de gènere són una independent de l’altra. Les
característiques d’un gènere no tenen cap relació amb la de l’altre.
P- e. Suposar que un conjunt de professions són femenines i altres
masculines, sense que hi hagi una relació entre un conjunt de professions i
l’altre.
o Classificació dependent
Divisió segons la qual les posicions de gènere formen un sistema que
resulta de les relacions de dependència que s’estableixen entre elles. Cada
posició de gènere es caracteritza per la relació de dependència que té amb
l’altra.
 Classificació dicotòmica dependent antagònica aplicada al gènere.
Posició de la mestressa de casa depèn de la posició del guanyador
de pa i viceversa, Aquesta relació és antagònica perquè els èxits
d’un són a costa de les pèrdues de l’altre.
Si parlem del procés orgànic no hi ha una relació antagònica.
 Classificació dicotòmica depenent funcional aplicada al gènere
Conceptualitzar les relacions entre els gèneres com si fossin de
caràcter funcional, suposaria la negació de l’existència de
desigualtat entre els gèneres, i ens portaria a la concepcio segons la
qual les relacions entre ambdós gèneres són complementaries. Es a
dir, allò que beneficia a l’altra, i es realitzarien conjuntament
aspiracions, desitjos i interessos.
En tot cas, suposaria que la desigualtat, un cop reconeguda, és
desitjable, funcional, per la qual cosa es justifica una relació
jeràrquica entre gèneres.

- Classificació gradacional  Atribut ordenat de forma quantitativa

Per exemple, podríem ordenar les diferents professions segons el grau de
feminització o masculinització de les mateixes.
- Classaficació dicotòmica gradacional  Dos posicions excloents que admeten
graus
Combinar les dos possibilitats. Establir una divisió en 2 posicions i graduar-les
internament.
P. E. És el que en el sentit comú es sol dir sobre les dones i els homes. Es parteix de
la distinció dicotòmica (hi ha dones i homes), però internament s'estableix una
escala de "feminitat", en tot cas i “de masculinitat”, en un altre.
- El concepte de sexe. Del sexe al gènere
Sexe i sexualitat POWER CITA
- Gènesi del concepte de gènere i posteriors desenvolupaments
Hi ha diverses maneres d’usar el concepte de gènere
- No es fa servir ni concepte ni terme

9
 - Ús generalitzat del concepte però no del terme. S’enten que la situació de les dones
no és independent al sistema de gènere però no s’utilitza en sí aquest terme
- Es generalitza l’ús de la noció, tant terminològicament com conceptualment.
- A partir de la segona onada, principis 90 finals 80, comença a substituir-se de
forma automàtica sexe per gènere. No es parla de dona i home si no de femení i
masculí com a sinònims, No es fa una distinció analítica si no que es fa una
substitució terminològica.
- L’estratègia de la desconstrucció. Nova forma d’entendre el sexe i el gènere,
mantenint la terminologia però evitant qualsevol tipus d’essencialisme biològic.
- El qüestionment del universal dona

3 EL PATRIARCAT

1. Les relacions conceptuals entre patriarcat i capitalisme

El sexisme dona lloc a una forma jeràrquica d’administrar la procreació: al cim de la jerarquia
patriarcal hi ha un home adult que representa el conjunt de la família i respecte del qual la resta
de membres, la dona i les criatures, es troben en posició de dependència i subordinació.
L’implícit en aquesta definició és el fet que patriarcat està relacionat amb heterosexualitat, dona
per fet que la relació és entre un home i una dona. També hi ha models homosexuals en els
quals es presenta el patriarcat.
El patriarcat és una forma d’entendre la naturalesa de les relacions de desigualtat.
El patriarcat combina relacions de desigualtat de sexe i d’edat, tot i que moltes vegades s’oblida
la variable edat.
La posició al cim de la jerarquia, que té innegables implicacions socials, depèn en primera
instància de ser classificat com a home (fins i tot independentment del sexe), però no tots els
homes són patriarques, ni ho són en tot moment.
Actualment, a occident, el cim està ocupat per un home adult, però en altres èpoques ho estava
per un home de més edat.
El patriarcat no sols articula els sexes i les seves relacions, si no que articula també les edats i
les relacions entre edat i sexe. Això es tradueix en una prioritat considerable dels homes adults
en accés al treball remunerat.

 La perspectiva d’estudi adoptada:

1. La material (entenent que en última instància són les condicions materials les que
determinen posicions i situacions socials en què es troben els subjectes). Totes les
perspectives materialistes del patriarcat posen el focus en la divisió sexual del
treball
2. La culturalista (la situació de les persones depèn de les idees que tenen, les
aspiracions, el sistema de creences). Feminisme de la diferència (o feminisme
culturalista als EEUU).
3. Una posició mixta que atorga el mateix pes a nivells culturals i materials.

 La definició que es fa de les relacions que caracteritzen el patriarcat

10
 1. D’explotació, que pot tenir caràcter material o econòmic libidinal, on uns es queden
allò que altres produeixen, on quant més produeix una més s’enriqueix l’altre.
L’home es queda amb el temps de la dona, és a dir, l’home té més temps lliure
perquè la dona utilitza el seu temps en el treball domèstic. Per tant, l’home li treu
temps de vida a la dona. El nucli de les perspectives de l’explotació és el fet que
l’home, tenint la capacitat de fer producció domestica, no la fa.
2. De dominació, on les unes, lis unís, se sotmeten a la voluntat dels altres, i actuen
conforme als seus interessos, acceptant les seves imposicions (les relacions són de
violència, emocional o psíquica). Procés de sotmetiment a les necessitats/interessos
dels altres.
3. De poder, on els uns imposen als altres, contra la voluntat d’aquestes darreres,
conductes que responen a la realització dels objectius dels primers (les relacions son
de violència, en ultima instancia, física).

 Les posicions que ocupen les persones (binàries)

1. Dones/homes, la situació social de les unes i els altres es produeix pel fet de ser
classificats com a homes o dones. La posició de patriarca ve definit pel fet de ser
classificat com a dona o com a home. Entén les dones com a femelles i els homes
com a mascles. Com puc identificar que hi ha patriarcat en diferents àmbits socials?
en les relacions home/dona
2. Patriarques/esposes: on la situació de l’home depèn que ocupi la posició de
patriarca, i el de la dona que tingui un vincle matrimonial (amb contracte o sense)
amb l’home. Patriarcat i sexisme no coincidirien, perquè el patriarcat determina un
determinat tipus de relacions sexistes. Concepte de patriarcat a aquest tipus de
model sexo-afectiu heterosexual. Es restringeix el patriarcat a les relacions familiars
i no en les relacions econòmiques públiques.
3. Patriarca/patrimoni: la relació de desigualtat comporta l’existència de la posició de
patriarca, en relació no nomes amb les dones, sinó també amb qui es definit com a
patrimoni, per la qual cosa el patriarcat no es reduiria només a les relacions basades
en el sexe, són també en aquelles basades en l’edat. No parlem només de dones com
a patrimoni, sinó també de les criatures. El patriarcat desborda sexisme, perquè
introdueix l’edadisme. Introdueix la temporalitat en el concepte patriarca.
Per patriarcat entenem un conjunt de relacions socials entre els subjectes que es recolza en les
diferències físiques d’edat i de sexe i alhora les dota de significat social, produint subjectivitats.
Hipòtesi de la independència
El patriarcat el que fa es explicar uns determinats àmbits de la vida social de les relacions
familiars i el capitalisme de les economicosocials, la posició d’una persona al sistema de
gèneres/edats no afecta la seva posició en el de les classes, i viceversa. La problemàtica es
suposar que no hi ha patriarcat en el capitalisme i no hi ha capitalisme en patriarcat.
Hipòtesi de la interdependència
Patriarcat i capitalisme estan units. Els interessos dels qui ocupen posicions de subordinació al
capitalisme conflueixen amb els interessos de qui ocupen posicions de subordinació al
patriarcat. Problema: Segons aquesta visió els obrers i les donen tindrien els mateixos interessos
perquè són subordinats.
Hipòtesi de la incompatibilitat

11
Capitalisme i patriarcat estan regits per dinàmiques que es molesten. Un obstacle per al
desenvolupament del capitalisme és el manteniment dels vincles patriarcals, i inversament, les
relacions de producció capitalistes debiliten els vincles patriarcals. Amb l’estructura del sou, en
termes capitalistes el sou hauria de ser individuals però amb patriarcat són familiars i d’aquesta
forma s’encareix la força de treball. El patriarcat fa que l’home de família hagi de cobrar per
mantenir-se a ell i a la seva família.
Hipòtesi de la jerarquia
Capitalisme i patriarcat poden ser subjecte o predicat
Segons que estigui estudiant puc dir patriarcat capitalista o capitalisme patriarcal. Es pot fer un
anàlisi segons la qual s’entén que el capitalisme té trets patriarcals, i alhora suposar que és
possible la pervivència del capitalisme sense que es mantinguin els trets patriarcals. En aquest
cas, suposaríem un capitalisme patriarcal, però podem concebre un capitalisme no patriarcal.
O inversament, pot suposar-se que el capitalisme es només una de les fases dels patriarcats, es
tracta del patriarcat capitalista, com es pot identificar un patriarcat feudal, o un patriarcat
esclavista.
1. L’impacte del patriarcat al capitalisme
Si ens fixem en la nostra participació en les relacions de producció capitalistes, el patriarcat,
com a conjunt de relacions socials articulades de forma sexista i adultocràtica, actualment,
implica que la nostra participació s’hagi anat configurant històricament a través d’un conjunt de
relacions mútua dependència asimètrica entre “homes adults” i “dones adultes”.
En aquest procés s’han anat forjant el que anomenem “mestresses de casa” i “guanyadors de pa
assalariats”, que són les formes de designar les relacions que establim en la producció capitalista
a occident.
2. Models de gènere
Apareixen com una eina conceptual que ens ajuden a veure com tot esta estructurat d’una forma
heterogènia i no homogènia com s’havia estudiat abans. Abans s’intentava ajustat tota la realitat
empírica a teoria existent.
1. Model de gènere tradicional

 ESTRUCTURA I FINALITAT DE LA UNIÓ:

 La finalitat és construir el nucli social bàsic: la família jerarquitzada.
 Mandat heterosexual d’una parella i de tenir fills i filles (no volen persones trans)
 Estructura de relacions jerarquitzades, divisió sexual del treball i dels àmbits
d’acció. Relació de poder i subordinació.
 La família és la titular de les propietats i hi ha un interès de passar les propietats als
fills per tal de que sempre quedi a la família. Contracte matrimonial de permanència
i exclusivitat. Rols molt diferenciat.
 Idees de feminitat i masculinitat: Relació que fixa l’home en la posició de subjecte i
la dona en posició d’objecte. Hi ha la tendència a pensar que lo bo es ser subjecte.
El problema es quan et quedes fixat en alguna de les posicions.
 Coincideix en els ideals dicotòmics per respondre a papers diferents allò definit com
a masculí (subjecte) no podrà ser mai femení i a la inversa.
o Feminitat: Subordinació entrega, passivitat Realitzacions de maternitat
cuidadora

12
 o Masculinitat: Poder, propietat, potència Realitzacions: Ocupació/professió,
saber, ser pare de família.
2. Model de gènere en transició
- Nucli social bàsic: La parella.
- ESTRUCTURA I FINALITAT DE LA UNIÓ
o Motiu de la unió: amor i crear una família no jerarquitzada (en la relació de
parella). Compartir projectes de vida.
o Dues persones de qualsevol sexe. S’introdueix que les relacions del mateix sexe
no estan lliure de relacions de gènere. Les fills i filles són projectes en comú i
no obligacions. Normalment el treball remunerat ambdues persones. Treball
domèstic desigualment repartit.
o Formalment, no hi ha relació de poder, però sí dependència mútua per al suport
socioeconòmic i afectiu. La propietat i la seva transmissió és la de la parella.
o Unió permanent, formes de convivència canviants amb fantasies de
permanència i exclusivitat. Rols multifuncionals de tots dos.
- IDEALS DE FEMINITAT I MASCULINITAT:
o Posicions de subjecte i objecte es fixen d’una forma diferent. Relació que fixa
les dues persones de la parella en la posició de subjecte a l’esfera pública.
Relació que fixa a la posició masculina (habitualment cis-home) a la posició de
subjecte hi ha la femenina (habitualment cis-dona) a la d’objecte a l’esfera
privada.
o FEMINITAT: Valors íntims tradicionals, com ara fonament de la vida
quotidiana, afectiva i la cura. Realitzacions  Projecte públic, mantenir una
relació de parella satisfactòria i maternitat cuidadora.
o MASCULINITAT: Valors íntims tradicionals, superioritat relativa cap a la
dona. Realitzacions  Projecte públic, mantenir una relació de parella
satisfactòria, paternitat nominal i de responsabilitat social
3. Model de gènere contemporani
- Nucli social bàsic: l’individu
- Estructura i finalitat de la unió:
o Motiu de unió: amor i sexualitat en parella o altres agrupacions. Compartir i
facilitar projectes individuals mitjançant l’aliança de recursos. El nostre vincle
m’ajuda al meu projecte individual.
o Dues o més persones de qualsevol sexe. Les filles, fills o fillis són realització de
projectes individuals sumables. No és un mandat.
o Relacions no jerarquitzades. Valors prioritaris de llibertat individual.
o La propietat i la seva transmissió és de caràcter individual. Sense contracte o
acord de permanència ni exclusivitat
- IDEALS DE GÈNERE:
o Relació de subjecte a subjecte a l’esfera pública i de subjecte a objecte de forma
reciproca a l’esfera privada.
o La masculinitat i la feminitat tenen els mateixos atributs ideals: Realització i
èxit sexual, personal, maternal/paternal, professionalitat, cooperació amb l’altra.
Bellesa, cos objecte sexual (excepció: fragilitat, allò femení, allò masculí).
Activitat, autonomia, seguretat, brillantor intel·lectual, ser divertit/da,
comprensió, sensualitat...
o Ruptura de la correlació entre feminitat = dona i masculinitat = home. Feminitat
masculina, lesbianisme femení o masculí, transgènere...

13
o Model corporal dicotòmic de consum (hedonisme). La diferència per sexes no
és als rols sinó a la imatge del cos: l’ideal masculí de bellesa és fort i potent, el
femení és feble, infantil i malaltís.

14