*Plató, “República”, llibre VIIè (514 a-520a //532b-539e)

Qüestionari:

1.-Quina és la intenció principal de l’autor en l’exposició del mite de la caverna (514 a)?
Plató crea el mite de la caverna per mostrar en sentit figuratiu que ens trobem encadenats dins una
caverna, des que naixem, i com les ombres que veiem reflectides a la paret componen allò que
considerem real.
És una al·legoria

2.-Fes una breu descripció dels elements més destacables del mite de la caverna:

a. interior:
Els presoners: som tots nosaltres en la mesura que vivim empresonats en el món sensible, en la
matèria, i que no hem estat educats en el coneixement de la idea de Bé. Al límit els presoners són els
qui viuen enganyats per la Sofística en la pura opinió.
Les ombres del fons la caverna: les conjectures, el coneixement originat en els sentits, purament
material, del quan no ens podem refiar.
La llum del foc de la caverna: les creences -febles, enganyoses i incomparables amb el Sol.
Les cadenes: la ignorància que els humans que viuen en l'opinió tenen respecte a l'autèntic saber, els
prejudicis que ens vinculen al món material sensible.

b. exterior:
La sortida al món exterior: l'esforç dialèctic de coneixement de les Idees, demana fiar-nos de la raó.
Les coses exteriors, la lluna i els objectes celestials coneguts en la nit: les idees superiors adquirides
per la intel·ligència.
El Sol: la idea de Bé, el coneixement perfecte que ho il·lumina tot.

3.-Seria fàcil sortir de la caverna? Quins problemes es presenten? Recull alguna expressió que ho
mostri amb claredat
No és fàcil sortir de la caverna, ja que tots els presoners es troben encadenats i obligats a veure
certes coses que no són la realitat existent, però que en ser l’única cosa que sempre han vist, pensen
que aquella és l’única realitat. Després hi han els homes “esforçats”, que són aquells homes que
creuen que hi existeix una altra realitat, i intenten marxar de la caverna, però es troben amb
dificultats, ja que poder sortir de la caverna és bastant complicat. I per últim tenim els homes savis,
 que són aquells homes que han aconseguit superar els obstacles i sortir a l’exterior, i s’adonen que el
que és real és el que està a l’exterior de la caverna.

4.-Com es podrien solucionar els problemes de visió per als qui surten a fora? Creus que això és com
una al.legoria o metàfora d’alguna altra mena de “dificultat”?
Que algú el forcés a estar fora i veure una altra realitat a la que no està acostumat, i al principi seria
incapaç de veure i entendre les realitats que l’envolten, però poc a poc aniria apreciant com és
aquesta nova realitat fins al final poder veure-ho tot.

5.-Quin paper juga el sol en la imatge que ens descriu Plató, especialment per al homes que han
aconseguit sortir a fora?
El sol és una metàfora de la idea del Bé, com a origen de tot el que existeix, la qual és la idea més
pura de totes. La caverna és la presó de l'aparença, del que és purament sensible, de reflexos i
imatges, mentre que el món ideal i la idea del Bé són el veritable coneixement.

6.-Què caracteritza el coneixement dels homes encadenats al fons de la caverna? (fixa’t com se’ls
presenta a 516 c-e)
Els homes encadenats tenen coneixements basats en les opinions dels altres, és a dir, consideren allò
que han escoltat i se’ls ha ensenyat, ja que com són presoners no ho poden comprovar si allò que
diuen els altres presoners és cert o fals.

7.-Quins problemes tindria la persona que retornés a l’interior de la caverna i intentés de posar-se
d’acord amb els seus antics companys?
La persona/presoner que retornés a l’interior de la caverna tindria moltes dificultats. Primerament li
costaria molt tornar-se a habituar a la foscor i les ombres de la caverna, ja que ha sortit a l’exterior i
ha vist amb els seus propis ulls la realitat vertadera en comptes de la que està acostumat a veure.
Després tindria problemes amb els seus companys, ja que el prendrien com un boig i ningú se'l
creuria, ja que ells ja estan bé en aquell lloc sense perills ni preocupacions, fent així que el matin per
mentider i boig. Tot i que en algun cas, algun company va intentar sortir de la cova, però en veure la
dificultat que comportava això, es va rendir a mig camí i mai va arribar a descobrir el “món
desconegut” o “la realitat”.
La incomprensió.

8.- A 517 a i ss (“Doncs bé –vaig dir-, cal aplicar esta imatge, tota sencera,oh amic Glaucó! Al que
hem dit abans; etc...”) se’ns proposa una interpretació del sentit de tota aquesta al.legoria. Llegeix un
parell de cops aquestes línies i omple els espais buit de l’esquema següent:

a.-Elements del mite b.-Interpretació

La caverna → el món sensible ... comparable a ../
és la imatge de... “la regió revelada per la vista..”

“llum del foc que hi ha...” ... comparable a ../ les creences (recolzades pel pobre
(a l’interior de la caverna) és la imatge de... coneixement dels presoners) enganyoses i
 incomparables amb la realitat on trobem
el Sol → La idea del bé
“l’ascensió al món de dalt i la L'impuls de l’ànima al món intel·ligible.
contemplació de les coses que hi ... comparable a ../
són..” és la imatge de...

“el sol” la idea del bé, el coneixement perfecte és

(que es troba a l’exterior de la ... comparable a ../ ideal que il·lumina tot lo conegut però que
caverna i que dóna vida i llum a tot és la imatge de... fins a aquell moment no es sabia
el que hi ha a fora)

9.-Segons l’explicació d’aquest mite, quina seria la tendència natural dels qui han sortit a fora de la
caverna (517 c-d)?
La seva tendència seria estar al món real (món de les idees) i no tornar cap cop més a la caverna
(món sensible). I en el cas que decidís tornar, tindria dificultats per veure bé per falta de llum (està
acostumat a veure molta llum del sol i a la caverna hi ha poca) i a més a més els seus amics pensarien
que està boig i se’n riurien d’ell.
Tendència natural, quedar-se a fora.

(6.-És fàcil que s’entenguin els qui han sortit a fora i retornen a l’interior de la caverna amb els qui
no han pogut sortir-ne encara , p.e. sobre qüestions relatives a la justícia (517 ))

10.-Què li passarà previsiblement a qualsevol home que passi “...de les visions divines a les misèries
humanes” de l’interior de la caverna (517 d)? Creus que Plató tenia al cap algú en escriure aquestes
línies?
Aquest home aniria a cegues, no veuria res, a causa de la poca llum de la cova, a més els altres se’n
riurien d’ell i també sería condemnat a ser jutjat per una audiencia.En aquest tros Plató fa referència
a quan Sòcrates va ser castigat amb la mort quan va intentar alliberar a les persones de les seves
idees errònies.

7.-Quines menes de perplexitats o de pertorbacions (epitaráxis) de la visió es poden patir en relació

al fet d’entrar o de sortir de la caverna (518 a i ss.)?
Del pas de la llum a les tenebres i del de les tenebres a la llum.

Els presoners tancats a la caverna acaben tenint una visió incorrecta de la realitat, confonent el món
de les ombres amb la realitat, ja que estan obligats a mirar constantment a una paret del fons on
només de tant en tant es projectaven les ombres d’unes persones que passaven il·luminades per un
petit foc.
En canvi, si entres dins de la caverna perquè vens de fora, podràs comparar el món de dins on no
sabies res i el que passa i hi ha a fora.
2 tipues de perturbacions: pas de foscos a llum → ignorància al coneixement
pas de llum a foscor → quan estas carregat de coneixement no se sap com adaptar-se al món d’abaix

8.-A 518 c i ss. Es perfilen dos conceptes ben diferents

d’educació (paidéia), associats a pedagogs diferents.
Caracteritza’ls breument. Fixa’t que la “bona”, la que defensa
Plató per boca de Sòcrates és un cert art del girament (tékhne tes periagogés)

Les dues idees de l’educació són presentades a partir de dues idees diferents:
- la primera és la que es vol ensenyar als sofistes, ja que aquests pensen que l’ànima no té
saber natural i que aquest s’ha d’adquirir o aprendre d’una altra manera
- en canvi, l’educació proposada per Sòcrates ens diu que tothom té coneixement a l’ànima i
que l’única cosa que s’ha de fer, és guiar-la perquè obtingui un pensament propi i no es basi
en les creences establertes anteriorment
Uns diuen que educar és introduir en els altres capacitats per conèixer com si no tinguessin i la
poguéssim donar i ho compara amb donar visió als ulls → no es pot, no és donar uns coneixements
educar
educar és orientar els ulls (ment) a la direcció adequada → girar el cap dels que estan a la caverna

9.- Què diferencia la virtut del coneixement de les altres virtuts de l’ànima ( 518 d-e)?
Les virtuts morals per les quals l'ànima domina el cos són hàbits que es poden desenvolupar
gradualment mitjançant l'exercici. La virtut del coneixement, en canvi, és la virtut de la raó o la
intel·ligència, facultat innata de l'ànima, la perfecció de la qual no és gradual, sinó que es dóna o no
es dóna.
Diu el text q és innata, no es pot donar el que ja tens, de
naturalesa divina que mai s’esgota. Mentre q les altres
capacitats són apreses.

10.-Què tira cap avall la visió de l’ànima (519 b) ?

El que anomena com boles de plom (metàfora), que fa
referència als banquets, plaers corporals i golafreries.

11.-Per definició, qui no pot ser governant, segons 519 c?

No es posaran davant de la ciutat ni aquells que no hagin
estat educats i siguin inexperts en la veritat, ni els que es
dediquen indefinidament a l’estudi
El qui no pot ser governant és els que no han sortit a fora.

12.-En què ha de consistir, doncs, la tasca educativa dels “fundadors” de la ciutat perfecta (519 c-d)?
A forçar les naturaleses més bones de les persones, a arribar a la noció del que és la màxima
contemplació del bé, i efectuar l’ascensió i que després, quan hagin pujat lo suficient, que no
cedeixin allò que ara cedeixen → està bé
Volen portar-los fins a dalt perquè coneguin la veritat,
i forçar-los després a que vagin a baix i dirigeixin (sent
savis) al món de la ignorància per orientar-los.

13.- Com caracteritza, d’entrada, a 532 a-b, l’activitat

pròpia de la dialèctica?

Amb Plató La dialèctica té també com a finalitat, igual

que amb Sòcrates, ajudar-nos a passar de l'opinió a la
idea, però es configura com un tipus de ciència, vol
ser un saber rigorós, que avança pas per pas. La
dialèctica platònica expressa el perfeccionament de l'ànima que es realitza a través del diàleg
orientat. Participar en un diàleg és fer un compromís amb la recerca del Bé.
En aquest passatge caracteritza la dialectica com una metàfora de que:
1. melodia visual (= astronomia)
2. melodia de sons (= harmonia/música)
3. Melodia de les idees (=dialèctica)

14.- També a 532 b-d se’ns recorda, com de passada, el mite de la caverna i se’l relaciona amb les
diferents arts que s’han anat exposant fins ara, i que serien com un preludi, una preparació mental
(=propedèutica) de cara a la dialèctica. A què correspondria en el mite de la caverna l’estudi
d’aquestes disciplines que ens acaben de presentar?
ombres que veuen els presoners → corresponen a imatges o imaginació establerta
objectes que produeixen aquestes ombres → creença (objectes físics)
persones que volen sortir de la caverna per una gran pendent (amb una gran dificultat) → correspon
al cicle propedèutic

aquest dubtaria del que pensa que és real i al final acabaria trobant el que associem a la virtut, la
llum del sol mai vista (la dialèctica)

15.- En què es diferencia la dialèctica de totes les altres disciplines anteriors (533b)? Fixa’t
especialment en les “limitacions” de les disciplines de l’anomenat “cicle propedèutic”, tal i com ho
presenta a 533 c-d, i que té a veure amb l’ús d’hipòtesis.
Les altres arts fan referència a les opinions dels homes i als seus desitjos, o a les composicions. I el
que més s’apropa és la geometria i el que depèn d’ella. Per tant, somien amb el ser, però desperts els
és impossible d’arribar-lo a veure.
Mentre les altres disciplines parteixen de hipotesi que són dades que no es demostren, la dialèctica
aspira a arribar a principis que no depenen de hipotesi que són els primers principis del
coneixement.

16.-Estan d’acord els interlocutors a denominar “saber” (epistéme) tots aquests sabers previs a la
dialèctica? Quin nom recomanarien com més escaient?
No el volen anomenar “saber”, el volen anomenar d’una manera més clara que “opinió”, però més
fosc que el de “saber”, així que decideixen anomenar-lo o definir-lo com “reflexió”
(fa servir la reflexió → raonament discursiu o deductiu (diánoia))

17.-Quines conclusions es treuen de tot plegat sobre el coneixement del Bé en si (=idea del Bé)? I
quines repercussions polítiques clares se’n deriven, de tot això (534c i ss.)?
La principal conclusió és que aquelles persones que no entenen la idea del bé, no és apte de tenir un
càrrec polític. L’únic que té autoritat és el que ha arribat al coneixement de la idea del bé, la
culminació de totes les ciències.

18.- Quin perfil han de tenir les ànimes més aptes per encetar el cicle propedèutic i aspirar a
l’aprenentatge de la dialèctica? Tot bé
 - ser nobles
- voler aprendre sobre la naturalesa
- llestes i d’aprenentatge fàcil, ja que les assignatures són difícils d’assolir (són complicades) i
només uns quants aconseguiran completar el cicle propedèutic
- tenir bona memòria i ser treballadors (constants) → tant homes com dones (per igual)
- Naturaleses excelents
- les mes ben dotades de la natura
- més incansables
-

19.-Cal forçar l’ensenyament intel·lectual, tal i com es fa amb el corporal (536 e)? Per què? Fixa’t en el
paper que atribueix al component lúdic, de joc, en l’ensenyament?
L’ensenyament intel·lectual no s’ha de forçar. Ja que les aptituds de manera natural (espontànietat)
surten millor que sota pressió. No es pot fer passar la gent per etapes que en aquell moment no pot
fer.

Al 538 a i ss. S’exposa una comparació entre els pares que ens han criat i els béns que han
servit perquè creixéssim i ens forméssim. Contraposa els pares legítims als pares il.legítims , els
quals representarien tots aquells elements que només volen provocar-nos plaer i benestar, i prou,
quan els pares legítims han de ser estrictes i exigents de disciplina i de sacrificis. Si es barregen els
dos criteris, i hom no els sap distingir prou bé, aleshores els joves es tornen indisciplinats i
desobedients, i amb una forta tirada a l’escepticisme (a posar-ho tot en dubte...): aleshores tot és
relatiu i ja no es creu que hi hagi valors sòlids i segurs (com la justícia en si o bé la bellesa en si). És
per això que se’ns repeteix molt al final del llibre que no cal precipitar-se en l’aprenentatge de la
dialèctica.

20.-Respecte als perills que assetgen als qui volen dedicar-se a la filosofia, quins són els que més els
amenacen, sobretot si són joves i molt aptes i excel.lents (539 b-c)?
Que moltes vegades els joves es fixen en les coses que fan els altres (què pensen) i es limiten ells
mateixos, ja que no raonen pel seu compte i això fa que els seus raonaments sempre siguin refutats
(no se sap segur si està bé)

Fa servir la controversia. Les debilitats culturals que comportarà a l’escepticisme, creure que no hi ha
veritat → és el perill

21.-Quant de temps recomana dedicar-se intensament a la dialèctica (539 e i ss.)? Quina edat hauria
de tenir aproximadament un home ben preparat? Procura fer un petit quadre resum que reculli el
“timing” de les diferents fases de l’aprenentatge , tal i com s’indica cap al final d’aquest llibre VIIè
(infantesa, als vint anys, als trenta , etc.).
(esquema clasroom)

Links amb info:

https://selectivitat.io/wp-content/uploads/2021/04/Apunts-UNITAT-2-PLATO.pdf
http://www.alcoberro.info/planes/plato5.htm
https://lamemorianostra.files.wordpress.com/2017/07/manualestudiantsegonbatx1.pdf