LA MORT (Metafísica)

La paraula Metafísica es divideix en:

META que vol dir allo que es pot observar i que es mesurable.
i FÍSICA que estudia les lleis de funcionament de la naturalesa.
Física prové de FISIS que és el conjunt de tot el natural.

I junt, es a dir Metafísica, és l’estudi d’algo més enllà del que es observable o mesurable,
per tant vol donar-li sentit a allò que és més profund del que és.

La mort és un tema de metafisica ja que mai podrem saber al cent per cent que perquè
hem de morir o que hi ha després de la mort.

Què és la mort?

La ciència mèdica defineix la mort com el «cessament irreversible de les funcions

cardiorespiratòries o de totes les funcions de l'encèfal». Per a la biologia, és un succés
resultant de la incapacitat orgànica de sostenir l'homeòstasi.

Per als catòlics, la mort forma part de la vida; no és una ruptura especialment important.
Ells es refien de Jesús que va donar la seva vida per ellss perquè tinguin vida eterna.
Creuen que Jesús va ressuscitar i també que ells ressuscitaran amb Ell.

La mort per la filosofia és una dimensió de la vida; ella és la nostra companya més fidel,
l'única que mai no ens abandona ja que pot sobrevenir en qualsevol moment. Rebutjar la
mort, fins a l'extrem, és negar-se a viure.
Per a PLATÓ → Plató, entre altres, va establir una relació entre la mort i la filosofia, en
deixar-nos veure que la filosofia és una preparació per a la mort.
Ell deia que la mort és un canvi de lloc per a l'ànima i que quan una persona moria,
l'ànima s'alliberava de la presó del cos, per anar després al món diví i etern de les idees.
No veia la mort com una cosa dolenta, o alguna cosa per la qual cosa espantar-se, ja
que simplement era una transició de l'ànima.

SÒCRATES → Per a Sòcrates, la mort només és la separació de l'ànima del cos i això és
un bé per a l'ànima, ja que el cos l'enganya i indueix a l'error. Per aquesta raó, Sòcrates
diu que la filosofia és “aprendre a morir”, i que els filòsofs viuen en trànsit de mort.

Por a la mort

La por a la mort, també coneguda com a tanatofobia, és natural en la major part dels
éssers humans, ja que és un fet inevitable que ens arribarà a tots més tard o més d'hora.
Allò desconegut, la foscor, el patiment i la vida després de la mort són aspectes que a
tots alguna vegada se'ns han passat pel cap.

Sòcrates va advertir que la por a la mort és irracional, ja que com a persones que no
experimentem el que és morir, no podem tenir por d'una cosa que no coneixem.
Aleshores, en creure que la mort és horrible, estem creient que som més savis del que
som realment. De la mateixa manera, per al filòsof, la certesa de moltes religions que
després de la mort hi ha una altra vida, és totalment invàlida.
Que hi pot haver després de la mort?

Científicament →
Un estudi efectuat durant més de 35 anys pel doctor Thomas Fleischmann va donar a
conèixer la teoria de les cinc etapes de la mort.

La primera fase consisteix en un canvi sobtat, en què l'humà, d'un moment a l'altre, deixa
de patir i desapareix tot el dolor.

En el segon moment, s'hi involucra una experiència fora del cos, en què assegura que
vola per sobre de si.

A la tercera etapa el 98% o 99% de les persones se sent còmode i en pau, encara que el
2% pot vivenciar situacions, sorolls, olors i observen criatures terribles.

Al quart pas de la mort, Fleischmann comenta que els seus testimonis van parlar que una
llum comença a brillar enmig d'una foscor total. Segons les descripcions que va
recopilar, aquesta llum és “càlida i molt atractiva”.

Finalment, a la cinquena etapa, els supervivents que van aconseguir parlar amb el
metge durant la investigació van assegurar que en aquest moment de la mort van
apreciar “un entorn bonic, amb bells colors i en molts casos senten música i presencien
un sentiment d'amor incondicional”.

Són diverses les històries sobre persones que són declarades mortes i després tornen a
la vida per explicar que van veure una llum de lluny i que van sentir una enorme pau.

Filosòficament hi ha diferents teories sobre que hi ha després de la mort però

anomenaré tres:
Aristòtil va ser el precursor de l'hilemorfisme, aquesta doctrina afirma que "no hi ha res
més enllà de la mort", ja que segons la seva teoria, els éssers humans som matèria i
forma, sent aquests dos elements indivisibles; és a dir, no hi pot haver una ànima que no
posseeix un cos.

La idea filosòfica i metafísica de la reencarnació va ser desenvolupada per Plató, que va

dir que l'ànima o l'esperit no mor, el que en realitat succeeix és que en produir-se la mort
biològica del cos físic, l'ànima o l'essència de l'ésser humà, inicia una nova vida en una
altra forma física.

El que passa després de la mort segons la filosofia de Descartes anomenada solipsisme,

és que cada persona només pot asseverar la seva pròpia existència a través de la seva
ment o consciència.

Religiosament també hi ha diferents teories sobre que hi ha després de la mort:

CRISTIANISME: D'acord amb la religió cristiana, la mort dóna lloc a dos escenaris,
després d'un judici final: el primer es refereix a la vida eterna de salvació i benaurança
destinada als devots de la religió cristiana; el segon, a la condemnació eterna per als qui
siguin declarats culpables d'ofenses capitals.

ISLAM: L'Alcorà diu que després de la mort, la persona torna al seu origen diví. Per als
islàmics, la mort porta com a conseqüència un desplaçament cap a un pla privilegiat i
espiritual. Segons l'Islam, hi haurà vida després de la mort.

HINDUISME: Els hinduistes són partidaris de la reencarnació, denominada per ells

samsara. Els textos de l'hinduisme refereixen que després de la mort passa una transició
d'un cos a un altre. Fins i tot, pot succeir que el cos físic d'una persona morta retorni en
una forma no humana. D'acord amb la religió dharmica, cada individu experimenta els
resultats dels actes que ha realitzat, ja sigui en aquesta vida o en vides anteriors, es
basa en el Karma.

BUDISME: Per als budistes, després de la mort, continua viva la consciència etèria del
difunt, que per a ells és l'única cosa real. La mort entesa pel budisme com un procés de
metamorfosi, porta com a resultat el despreniment de la ment subtil del cos físic, per
després reencarnar en un altre cos o en una altra forma.

TRADICIÓ XINESA: La tradició xinesa creu que després de la mort l'única cosa que
persisteix és el que ells anomenen el “txi” que significa flux d'energia vital o esperit.
Quan algú mor, els xinesos compleixen amb elaborades cerimònies perquè consideren
que l'ànima és immortal i per això li rendeixen honors.