Santa Maria del Mar (1329-1383)

A. Context
L’art gòtic neix a l’Illa de França. A partir d’aquí s’estén per Europa.
➝El gòtic va del segle XII al XVI en casi tots els països menys a Itàlia, on el segle XV és substituït pel Renaixement.

S. XII ➝ Es donen a Europa una sèrie de canvis (creixement demogràfic, de les ciutats, desenvolupament agrícola...) que
acaben amb l’Alta Edat Mitjana i donen pas a la Baixa Edat Mitjana, l’època del Gòtic.

Ciutat ➝ Centre de la vida política, econòmica i cultural i en ella es desenvolupa un nou estil fruit dels canvis
filosòfics i tècnics.
Burgesia ➝ nova classe social emergent, les seves activitats artesanes i mercantils donaràn riquesa a les ciutats.
Catedrals ➝ es convertiran en el símbol més clar dels nous temps.

S. XIII Barcelona ➝ Intens creixement. En el barri que ara anomenem de ‘La Ribera’ i, en aquell temps, Vilanova del Mar, hi
havia construcció de naus, importació-exportació de tota mena de mercaderies, tallers de totes les arts i oficis de l’època, com
encara avui queda reflectit en els noms dels carrers. És el temps en que foren edificats els palaus del carrer Montcada on vivien
els rics comerciants i els nobles. Aquest progrés material i la pietat pròpia de l’època van fer desitjar un temple de més grans
dimensions que l’anterior. Les autoritats eclesiàstiques van recolzar la iniciativa, els comerciants van aportar diners i el rei Pere
III va donar el seu permís per extreure pedra i dedicar-la a la construcció de la basílica.
Berenguer de Montagut i Ramon Despuig van ser contractats per dirigir les obres l’any 1329, ja que eren considerats uns dels
arquitectes més importants del gòtic català. . També van participar-hi Pere Oliver com a mestre d’obres i Guillem Metge com a
responsable de la reconstrucció després d’un incendi.

B. Anàlisi Formal
Exterior → Aspecte robust, amb predomini de línies horitzontals.
S’estructura en tres nivells superposats, que es corresponen amb les capelles, en les quals s’obren uns finestrals
estrets i apuntats; les naus laterals sostingudes per amples contraforts, i la nau central.
Façana principal → Flanquejada per dues altes torres octogonals, es divideix en dos nivells en el plànol horitzontal.
Cos inferior ➝ gran portalada coronada per un gablet i una decoració escultòrica discreta al timpà i als laterals.
Part superior portalada➝ gran rosassa d’estil flamíger, amb 2 contraforts coronats per pinacles.
Planta ➝ de Santa Maria del Mar presenta una gran unitat, en la que destaca l’absència de transsepte.

Interior → Presenta una planta de saló de tres naus, separades per vuit columnes octogonals que divideixen l’espai longitudinal
en quatre trams.
Coberta ➝ és de volta de creueria amb unes claus de volta esculpides i policromades.
Presbiteri ➝ definit per un semicercle format per vuit columnes i voltat per un deambulatori amb nou capelles radials
creat a partir de la prolongació de les naus laterals.
En les naus laterals ➝ l’espai entre els contraforts és utilitzat per construir 22 petites capelles sense continuïtat.

Espai extremadament ampli i vertical a partir de:

➝ Absència transsepte, nombre reduït columnes, escassa ornamentació i poca diferència d’alçada entre les 3 naus.
· Hi ajuda la il·luminació natural de l’interior, (obtinguda gràcies a la gran quantitat de finestrals i òculs situats
entre la coberta de la nau central i les laterals).

C. Funció i significat
➝ Situada al nucli de la Ribera, centre d’activitat econòmica de la ciutat, ja des de l'Edat Mitjana.
➝ La construcció respon a la intenció del procés d’expansió urbanística.
Barcelona (s. XIV) va experimentar una intensa activitat constructiva i l’església va ser una obra més del període.

➝ Anteriorment hi havia un altre temple consagrat a la devoció mariana (Santa Maria de les Arenes), va quedar petit per
l’expansió de la ciutat, i gràcies al creixement econòmic per l’expansió pel Mediterrani es va poder aixecar aquesta nova
construcció. Segons la llegenda, era el lloc on havia estat enterrada santa Eulàlia patrona de Barcelona, al S. IV.

➝ Aquesta església està considerada un dels millors exemples de proporció arquitectónica.

Composició geomètrica basada en el sistema “ad quadratum” la converteix en un dels exemples més significatius de
tota la història del gòtic i la seva arquitectura.

➝ L’edifici recull la tradició de la cultura gòtica catalana, influida en gran mesura pel Cister, que concretava la seva proposta en
el sentit racional de les proporcions dels elements arquitectònics i l’austeritat decorativa.
 Basílica de San Lorenzo
A. Context
Italia Renaixentista ➝ mosaic polític format per petites ciutats, com Florència o Milà, dominades per algunes famílies
d’aristòcrates o banquers.
➝ És la Italia del Quattrocento, on aquestes famílies de prínceps, com els Mèdici a Florència, van ser capaces de
mantenir-se en el poder durant molt anys.
➝ A la resta d’Europa, sobretot a partir del S. XVI, els monarques governaven amb el suport de la burgesia urbana que
de manera progresiva aniràn guanyant influència juntament amb la noblesa.

En la economia, final S. XV, descobriments geogràfics fan que Europa rebi gran quantitat d'or i plata procedent d’Amèrica.
Nova riquesa ➝ repercutirà en l’art, gràcies al desenvolupament econòmic es produirà un nou desenvolupament
cultural de les corts europees (es convertiran en grans mecenes d’art).

Des del punt de vista cultural, al S. XV, les reformes artístiques es van produir a Italia.
➝Florencia, Roma i les escoles del nord ➝ centres de la producció artística més important.
➝Al S. XVI ➝ el Renaixement s'estén per la resta d’Europa, gràcies als contactes d’altres països amb Italia i a la
difusió de les noves formes.

B. Anàlisi Formal
Exterior ➝ Façana tosca, ja que no s’hi van posar els revestiments de marbre que s’havien de posar segons els plans inicials.
Tot i això, el conjunt ➝ harmonia perfecta en quant a estructura i es veuen clarament les diferents alçades de la nau
central, les laterals i les capelles.
Part posterior ➝ sobresurt la cúpula.

Interior ➝ planta de creu llatina distribuida en tres naus i capelles laterals, transsepte i absis central amb dues sagristies.
Nau central ➝ fa el doble d’alt i d’ample que les laterals i es separen mitjançant columnes corínties que suporten arcs
de mig punt. A sobre hi ha un mur on s’obren finestrals que es corresponen amb l’obertura de l’arc inferior.
Capelles de les naus laterals ➝ S’obren a través d’ arcs de mig punt. A sobre hi ha finestres circulars.
Coberta ➝ voltes bufades als laterals i sostre pla de cassetons quadrats al centre. Al creuer trobem una cúpula
semiesférica sobre petxines.

➝L’Església està construïda de manera que totes les línies de perspectiva conflueixin en un sol punt (punt de fuga), l’altar, de
manera que el visitant que sigui enmig de la nau central vegi que els dos costats són iguals, com en un mirall.
➝ Aquest efecte és ressaltat per la bicromia dels materials, fent servir la pedra grissa per remarcar les línies i les
correspondències.

➝Conjunt basat en la simetria, les matemàtiques i l’harmonia de la complementarietat del quadrat i el cercle.
Resultat ➝ interior ampli, diàfan i molt lluminós, gràcies a les finestres ofertes a diferents alçades.

C. Funció i significat
Funció litúrgica.
➝Encarregada x la família Medici perquè es convertís en la seva església i panteó dels seus membres més ilustres.

➝Simplicitat de la distribució dels seus elements i l’ús de la geometria en tot el seu conjunt ➝ pensats per provocar una
sensació de pau i equilibri a aquell que hi vagi.

➝Les seves proporcions (fetes a escala humana) demostren el naixement d’una societat basada en l’humanisme i lluny de
l’Edat Mitjana.
 Naixement de Venus (1485)
A. Context
Renaixement ➝ període de tornada als valors espirituals i formals de l’Antiguitat.
➝Es menysprea totalment l’Edat Mitjana, la qual és presa per l’etapa obscura de l’art.
Es pot dividir en dos períodes:
1. Quattrocento (s. XV)➝ sorgeix el moviment a Itàlia amb la seva capital artística a Florència
2. Cinquecento (s. XVI)➝ Capital artística a Roma. Ja ha adquirit certa maduresa a Itàlia i es comença a expandir per la
resta del món i més tard, amb la decaiguda del manierisme donarà pas a l’arribada del Barroc.
S. XV, a Itàlia ➝ Ciutats estat, regnes i altres territoris independents governats per grans famílies. Degut que l’art era la
principal font de demostració de la riquesa i distinció que tenien les classes altes, les obres d’art van començar a guanyar
popularitat entre els més destacats.
· Apareix el mecenatge➝ Artistes poden viure de l’art pq els paguen i sustenten els que tenen més poder econòmic.
· Humanisme apareix amb Erasme de Rotterdam ➝ s’imposa entre els intel·lectuals i abarca la majoria de matèries i ciències
del pensament de l’època.
➝Retorn de l’idea de racionalitat (l’home com a únic ésser d’entendre el món)
➝Apareix l’antropocentrisme (l’home com a centre de l’Univers)
➝Es desenvolupa molt més la ciència (arriba l’impremta per a divulgar el coneixement).
El quadre:
➝ Pertany: Quattrocento
➝ Pintat per: Sandro Botticelli
● Considerat el pintor més popular de Florència fins que Leonardo da Vinci va tornar a la ciutat i el seu estil va començar a ser
considerat arcaic i va passar a un segon pla.
➝ Encarregat per: Família Medici (gràcies a la qual s’inicia en el neoplatonisme)

B. Anàlisi Formal
Centre composició ➝ Figura esvelta de Venus que divideix l’obra en 2 parts.
Venus ➝ eix de simetria del triangle compositiu format a partir de les dues diagonals creades per les altres figures, que
té el vèrtex superior al cap de la deessa.
Altres personatges (en els extrems)➝ dirigeixen les seves accions directament a Venus, compensen l’espai escènic i li
donen un ritme dinàmic contraposat a la serenitat del personatge central.

Venus, sobre una petxina➝ mostra concepció anatòmica del pintor que ens revela un alt grau d'idealització (coll massa llarg i
espatlles massa estretes i caigudes).
·Posició d'equilibri ➝ contrapposto.
·Escena emmarcada sobre paisatge de naturalesa solitària i ideal, d'acord amb la bellesa harmoniosa de la deessa.
*Rostre➝ recorda verges de Botticelli: faccions molt fines, jove, de boca tancada i ulls clars.
*Expressió➝ malenconiosa, s'associa a l'expressió d'una bondat d'arrelam cristià.
*Pell➝ color marfil, blanc amb una lleugera tonalitat groguenca i amb ocasionals matisos rosa. La tonalitat no recorda a pell
sinó a la superfície i la fermesa d'una estàtua.

Espai➝ No presenta massa profunditat, tractat amb certa perspectiva. Per a Botticelli, espai compositiu no es molt important.
➝Simplifica molt les formes del paisatge,per ell es una cosa secundària, i es centra més en les figures en primer pla.
Paisatge marítim amb línia de l’horitzó molt marcada, i tota la vegetació té un simbolisme per l’autor:
· Tarongers en flor (igual que el llorer)➝ poden entendre's com al·lusions a la família Mèdici.
· Robes dels personatges➝ caracteritzades per tenir una gran marcació de plecs.

Tècnica➝ Tremp sobre tela.

Línies➝ suaus i sinuoses, figures molt ben delimitades.
·Línies corbes➝ aporten moviment a l’obra, i una sensació d’ingravidesa.
·Dibuix lineal contorns (en figures i paisatge)➝ distingeix amb nitidesa la figura del fons, i estilitza i suavitza la forma.
Llum➝ uniforme en gairebé tota la superfície (sense clarobscurs)
Colors➝ dominats per paleta clara i sense estridències, colors freds emfatitzen la bellesa ideal que vol representar l’autor.
 C. Funció i significat
En la mitologia clàssica➝ 2 versions sobre el naixement de Venus (Afrodita), la deessa del amor:
➝Segons Hesíode, va néixer de l’escuma del mar, en el qual havien caigut els genitals d’Urà.
➝En una 2ª versió, explicada x Homer, Venus va néixer al mar i és filla de Júpiter (Zeus) i Dione, deessa de la terra.

Títol de l’obra no exacte➝ El quadre no representa el moment del naixement de Venus, sinó la seva arribada a les costes de
Citera sobre una petxina després d’haver nascut al mar, tal com narra Homer.
La deessa➝ Està acompanyada i es empesa per les alenades de Zèfir (vent de l’oest) i d’Aura (deesa de la brisa) que entre
una pluja de flors apareixen fortament abraçats i simbolitzen la unió de la matèria i l’esperit.
➝És rebuda a terra per una de les Hores que es identificada amb la Primavera (estació de l’amor) que vol tapar la
nuesa de Venus. La Hora porta al coll una elegant garlanda de murta, planta sagrada de Venus i símbol de l'amor etern.
Roses➝ S’identifiquen amb l’amor
Petxina➝ S’identifica amb la fecunditat.

Interpretació neoplatònica (corrent filosòfic molt lligat a l’entorn cortesà del pintor):
➝Representaria la unitat entre la bellesa, l’amor i la veritat, qualitats que s’encarnen en la figura de Venus.
· Venus➝ Representació de la Venus Celestis, la Venus de l’amor espiritual, que s’allunya del amor físic i per això tapa
les seves parts femenines, com a senyal de puresa i virginitat.
· S’apropa a l’ideal neoplatònic de saber suprem, s’utilitza la Venus Celestis com a referència al coneixement platònic,
el coneixement total que els homes cerquen però mai poden arribar a conèixer del tot.
➝Per això tapa una part del cos, perquè l’home no pot assolir el coneixement total.

➝Es creu que Venus representava la musa de Botticelli, Simonetta Vespucci.

➝Des de la Roma clàssica, és la primera representació d’una figura femenina nua.
Nu femení➝ Considerat pecaminós a l'art medieval cristià, i es recupera en el Renaixement (símbol immaterialisme).
 Rapte de les sabines (1581-1583)
A. Context➝ S. XVI. - Itàlia del Renaixement
Política
· Itàlia➝ Les dinasties de prínceps van ser capaces de mantenir-se en el poder d’algunes ciutats durant molt anys
· Resta Europa➝ Els monarques governaven amb el suport de la burgesia urbana, que progressivament, va anar
guanyant influència en relació amb la noblesa.
Economia - Final S. XV
➝Descobriments geogràfics fan que comenci a arribar a Europa una gran quantitat d’or i plata procedent d’Amèrica.
· Nova riquesa repercutirà en l’art➝ Gràcies al desenvolupament econòmic es produirà un desenvolupament
cultural de les corts europees, que es convertiran en grans mecenes d’art.
Reforma protestant de Martí Luter (S. XVI)➝ Canvia el mapa religiós europeu.
➝Papa Pau III convoca Concili de Trento i intenta la Contrareforma per fer front als atacs reformistes dels Luterans.
Itàlia➝ nou centre artístic es trasllada a Roma, la Roma papal de la Contrarreforma es convertirà en la “caput mundi”
Renaixement:
➝S'estén per Europa a través dels artistes vagi (viatgers) i als contactes i viatges d’artistes arreu d’Europa a Itàlia.
➝Es desenvolupen així nous centres artístics.
Mitjans Segle XVI➝ Sorgeix art que produeix ruptura dels cànons formals i busca noves formes d’expressió: el Manierisme.
Giambologna➝ considerat l’escultor més important del Manierisme italià.
Origen flamenc➝ duu a terme el seu aprenentatge a Flandes, la seva obra la desenvolupa a Itàlia (arriba al 1550).
➝A Roma coneix les obres de Miquel Àngel i estudia l’escultura clàssica.
➝Desprès es trasllada a Florència on treballa per la família dels Medici.

B. Anàlisi Formal
➝Escultura exempta de marbre de 4,10 metres d’alt.
➝El grup escultòric s’organitza a l’entorn de la figura principal d’un home jove:
· Amb els braços subjecta una dona; als seus peus, ajupit, hi ha un home madur amb barba.
Dinamisme i expressivitat➝ 2 característiques formals principals del grup escultòric, ex. del període manierista.
3 figures➝ Es relacionen per la unió dels cossos i hi ha un joc dinàmic de mirades que permet a l’espectador anar seguit tot un
desenvolupament de l’acció.
· Estructura serpentinata➝ recurs escultòric consistent a reproduir el gir en espiral ascendent de les figures.
Fa que l’escultura tingui múltiples punts de vista, obliga a l’espectador a moure’s al voltant per veure l’acció.
Excel·lent treball anatòmic➝ Es recreen els cossos en tensió i la captació psicològica de lluita i patiment dels personatges
(pathos) reflectida en les expressions facials.
➝Cal destacar els rostres, especialment els de la figura femenina i l’home madur.

C. Funció i significat
Temàtica➝ Llegendària/al·legòrica, referencia llegenda de la història de Roma narrada per Plutarc a Vides i per Tit Livi a
“Història de Roma”.
Escrits➝ Explica com Ròmul convida els habitants de les poblacions properes, entre els quals estaven sabins, a una
festa. Havia convingut que, quan fes una senyal, els romans raptarien les dones sabines solteres. Segons Plutarc, només
s’endugueren una dona casada i no van cometre el rapte per llibertinatge, sinó per crear una aliança forta i segura amb els
seus veïns gràcies al vincle matrimonial.

Escena:
➝Ròmul rapta una sabina mentre el marit d’aquesta apareix vençut als seus peus.
➝L’obra sintetitza la narració amb només tres personatges, contràriament a les pintures d’aquest tema amb un gran
nombres de personatges, però aconsegueix transmetre igualment l’esperit dramàtic del rapte.

➝Obra feta com a demostració del virtuosisme.

➝Funció: decorativa
 San Pietro in Montorio
A. Context➝ S. XVI. - Itàlia del Renaixement
Política
· Itàlia➝ Les dinasties de prínceps van ser capaces de mantenir-se en el poder d’algunes ciutats durant molt anys
· Resta Europa➝ Els monarques governaven amb el suport de la burgesia urbana, que progressivament, va anar
guanyant influència en relació amb la noblesa.
Economia - Final S. XV
➝Descobriments geogràfics fan que comenci a arribar a Europa una gran quantitat d’or i plata procedent d’Amèrica.
· Nova riquesa repercutirà en l’art➝ Gràcies al desenvolupament econòmic es produirà un desenvolupament
cultural de les corts europees, que es convertiran en grans mecenes d’art.
Reforma protestant de Martí Luter (S. XVI)➝ Canvia el mapa religiós europeu.
➝Papa Pau III convoca Concili de Trento i intenta la Contrareforma per fer front als atacs reformistes dels Luterans.
Itàlia➝ nou centre artístic es trasllada a Roma, la Roma papal de la Contrarreforma es convertirà en la “caput mundi”
Renaixement:
➝S'estén per Europa a través dels artistes vagi (viatgers) i als contactes i viatges d’artistes arreu d’Europa a Itàlia.
➝Es desenvolupen així nous centres artístics.
Mitjans Segle XVI➝ Sorgeix art que produeix ruptura dels cànons formals i busca noves formes d’expressió: el Manierisme.
Donato Bramante➝ millor representant arquitectura del Cinquecento. Va néixer prop d’Urbino.
1480➝ s’estableix a Milà on participa (amb da Vinci) en renovació artística i cultural de la ciutat liderada pels Sforza.
1499➝ es trasllada a Roma, on es començava la construcció de la Basílica de St. Pere (participà com a arquitecte)

B. Anàlisi Formal
➝El temple té característiques peculiars, és un exercici sobre la idea de Planta central.
Exterior➝ Planta circular i es divideix en dos pisos:
· El 1r comença amb escala circular: 3 escales de les quals representa les 3 virtuts teologals: fe, esperança i caritat.
Escales➝ limiten amb el peristil de 16 columnes (ordre toscà) on s’aixeca un entaulament clàssic format per un
arquitrau, un fris dividit en tríglifs i mètopes decorades amb les imatges dels instruments del martiri de St. Pere i objectes de la
litúrgia cristiana, i una cornisa.
Peristil➝ S’hi accedeix x entrada que dóna directament a la porta d’accés (axialitat) i les columnes s’aixequen sobre un
petit podi. A la paret del fons, i a la porta, s’obren finestres rectangulars i falses pilastres com a relació amb les columnes.
· Pis superior➝ S’inicia amb balustrada que encercla un cos cilíndric que fa les funcions de tambor i contribueix a la lleugeresa
del conjunt.
➝Se succeeixen finestres obertes, cegues i nínxols amb forma de semicúpules coronades per una petxina. Aquestes
fornícules, buides, només permeten algun element decoratiu a la part superior ja que acaba amb la semicúpula.
➝Damunt d’aquests elements s’aixeca una cúpula de 1/2 esfera la qual conflueixen en una llanterna amb una creu.
Interior➝ Única cel·la, planta circular amb pilastres adossades al mur, erigida damunt cripta construïda on es creu que es va
plantar la creu en què va ser crucificat sant Pere.
➝Costat oposat a l’entrada principal: Altar petit pensat per a la celebració litúrgica d’un grup de fidels poc nombrós.

Entorn i integració urbanística:

➝L’autor va plantejar un pati circular envoltant l’obra, per ressaltar-la, però no es va fer i el templet va quedar a l’interior
del claustre rectangular del monestir de San Pietro (actualment ocupat x acadèmia Belles Arts d’Espanya a Roma).
➝La monumentalitat queda potenciada gràcies a les proporcions i la llum, que genera clarobscurs entre els diferents
espais i volums.

C. Funció i significat
➝Va ser finançat pels Reis Catòlics i construït per commemorar el martiri de Sant Pere. El lloc on l’edifici va ser construït és el
mateix on l’apòstol va ser crucificat i mort.
Funció➝ Commemorativa i religiosa.
Planta esfèrica➝ Hi havia una creença que afirmava que a Déu li corresponia la forma geomètrica més perfecta: l’esfera. San
Pietro in Montorio➝ considerat temple platònic ideal i la cúpula simbolitza el trànsit del món terrenal al celestial.

➝Seguint l'ideal renaixentista, Bramante recupera la tipologia del temple circular (“tholos”) que, iniciada en l'època grega, va
ser reformulada en època romana.
➝El temple dedicat a Vesta i el Panteó de Roma van ser, indubtablement, els dos referents d'aquesta arquitectura.
 PIETAT de Miquel Àngel (1498-1499)
A. Context
Renaixement ➝ període de tornada als valors espirituals i formals de l’Antiguitat.
➝Es menysprea totalment l’Edat Mitjana, la qual és presa per l’etapa obscura de l’art.
Es pot dividir en dos períodes:
3. Quattrocento (s. XV)➝ sorgeix el moviment a Itàlia amb la seva capital artística a Florència
4. Cinquecento (s. XVI)➝ Capital artística a Roma. Ja ha adquirit certa maduresa a Itàlia i es comença a expandir per la
resta del món i més tard, amb la decaiguda del manierisme donarà pas a l’arribada del Barroc.
S. XV, a Itàlia ➝ Ciutats estat, regnes i altres territoris independents governats per grans famílies. Degut que l’art era la
principal font de demostració de la riquesa i distinció que tenien les classes altes, les obres d’art van començar a guanyar
popularitat entre els més destacats.
· Apareix el mecenatge➝ Artistes poden viure de l’art pq els paguen i sustenten els que tenen més poder econòmic.

· Humanisme apareix amb Erasme de Rotterdam ➝ s’imposa entre els intel·lectuals i abarca la majoria de matèries i ciències
del pensament de l’època.
➝Retorn de l’idea de racionalitat (l’home com a únic ésser d’entendre el món)
➝Apareix l’antropocentrisme (l’home com a centre de l’Univers)
➝Es desenvolupa molt més la ciència (arriba l’impremta per a divulgar el coneixement).

Miquel Àngel➝ Artistes més destacats del moviment renaixentista i considerat un dels més grans escultors de la història.
Infantesa i joventut➝ Florència, envoltat de l’ambient aristocràtic de la família Mèdici.
➝Es forma com a artista sota tutela mestre Domenico Ghirlandaio, amb qui desenvolupa habilitats pel dibuix
➝ Va estudiar la escultura antiga gràcies a la col·lecció del jardí de Sant Marco, propietat dels Mèdici.
1492: Degut a l’agitació política per la mort d Lorenzo Medici, es trasllada a Bolonya, i desprès a Roma, on esculpeix Pietat.

B. Anàlisi Formal
➝Escultura exempta, feta en marbre de un sol bloc.
·2 figures➝ Dibuixen composició piramidal (formant un triangle), que exemplifica la perfecció de l’equilibri clàssic.
Crist➝ Cos nu descansa a la falda de Maria, amb el braç dret i les dues cames penjants i ingràvides.
Rostre➝ Serè, sense cap expressió de dolor, igual que el de Maria, que, amb el cap cot, no adreça la mirada a
l’espectador. Tots dos personatges mostren una expressió de bellesa platònica (ideal), amb la qual l’autor vol comunicar el
concepte de perfecció.
Treball de modelat del material extraordinari➝ Aconsegueix gran sensació de dinamisme i flexibilitat en els vestits de la mare
de Déu. La precisió i nitidesa amb què tracta tots els detalls anatòmics del cos de Crist (musculatura, venes del braç) i els
estigmes de la passió (forat a la mà i ferida del cop de llança al costat dret del pit) són excel·lents.

·Resultat més extraordinari per la manera de treballar➝ A partir bloc de marbre únic del qual anava obtenint a poc a poc les
figures a base d’anar-ne llevant el material sobrer.
➝Pensava que la imatge que volia era a l’interior del bloc i el treball consistia llevar-ne l’embolcall on era tancada.

C. Funció i significat
➝Representació iconogràfica de la Mare de Déu amb el cos mort de Jesucrist a la falda, després del davallament de la creu.
➝Tema: Basat en idea pròpia dels místics del segles XV. Suposaven que Maria havia acollit als seus braços el cos del seu Fill
després del davallament.
➝Verge molt jove (no es correspon amb la cronologia ni amb la tradició bíblica): Per representar la puresa virginal i la bellesa
ideal que caracteritza la tradició bíblica (immaculada concepció) i l’ideal del moment (Renaixement).

Temàtica➝ Certa dificultat, el cos fràgil de la mare ha de sostenir el cos inert del fill. M.À. ho soluciona fent que la roba de la
Verge sigui molt ampla, amb grans plecs, construint l’espai necessari per que el Fill es sostingui amb total naturalitat.
➝Per esculpir el cos mort de Crist va fer l’estudi d’un cadàver.
➝La languidesa dels músculs, el braç, que cau sense vida, és d’una gran bellesa i perfecció.

M.À. va quedar molt satisfet amb el seu treball➝ Hi va gravar el seu nom a la cinta que porta Maria al voltant del cos.
➝Indicador de com ha canviat la consideració social dels artistes, que han deixat de ser artesans per convertir-se en
creadors. De fet, els seus propis contemporanis el van considerar com un geni, en vida.
 L’Escola d’Atenes (1510-1511)
A. Context➝ S. XVI. - Itàlia del Renaixement
Política:
· Itàlia➝ Les dinasties de prínceps van ser capaces de mantenir-se en el poder d’algunes ciutats durant molt anys
· Resta Europa➝ Els monarques governaven amb el suport de la burgesia urbana, que progressivament, va anar
guanyant influència en relació amb la noblesa.
Economia - Final S. XV
➝Descobriments geogràfics fan que comenci a arribar a Europa una gran quantitat d’or i plata procedent d’Amèrica.
· Nova riquesa repercutirà en l’art➝ Gràcies al desenvolupament econòmic es produirà un desenvolupament
cultural de les corts europees, que es convertiran en grans mecenes d’art.
Reforma protestant de Martí Luter (S. XVI)➝ Canvia el mapa religiós europeu.
➝Papa Pau III convoca Concili de Trento i intenta la Contrareforma per fer front als atacs reformistes dels Luterans.
Itàlia➝ nou centre artístic es trasllada a Roma, la Roma papal de la Contrarreforma es convertirà en la “caput mundi”
Renaixement:
➝S'estén per Europa a través dels artistes vagi (viatgers) i als contactes i viatges d’artistes arreu d’Europa a Itàlia.
➝Es desenvolupen així nous centres artístics.
Mitjans Segle XVI➝ Sorgeix art que produeix ruptura dels cànons formals i busca noves formes d’expressió: el Manierisme.

Autor➝ Rafael (Roma): Un dels millors i més influents pintors del renaixement italià.
➝Després d’una formació bàsica entra al taller de Il Perugnio.
➝1504-1508: s’estableix a Florència, on és influenciat per altres artistes com Miquel Àngel i Leonardo.
Comença a pintar imatges de la Mare de Déu amb el Nen
➝1508: Papa Juli II li encarrega els frescos per decorar algunes estances del palau apostòlic a Roma amb només 25 anys.
➝Aquesta obra es va pintar a la Sala de la Signatura dels Palaus Vaticans.

B. Anàlisi Formal
➝Pintura al fresc on l’autor ens situa dintre d’un temple.
➝Temple d’inspiració romana que podria haver adoptat dels projectes de Bramante per a la basílica de St. Pere.
Grups de personatges disposats geomètricament➝ Queda espai buit central on estan situats els dos personatges centrals.
2 personatges➝ Punt de fuga de la perspectiva lineal de l’obra, reforçada per l’arquitectura bramantina, a partir de la
qual s’ordena tota la composició.
Destacada per➝ Gran dinamisme a través de la representació dels gestos, expressions personatges i moviments figures.
➝Varietat cromàtica:
➝Predominen els colors freds i l’excel·lència del dibuix amb què el pintor reflecteix cada un dels detalls i els rostres
dels personatges.
➝Obra lluminosa: Escena il·luminada amb una llum natural que mostra clarament el contingut representat (la llum de la raó).
➝Cosos representats: Mostren una magnífica anatomía, que recorda la monumentalitat de Miquel Àngel.
 C. Funció i significat
Programa iconogràfic➝ Integra les figures més importants de les arts liberals, filosofia i ciències, a manera de metàfora de
l’esperit cultural del Renaixement. Els grans savis de l’antiguitat representats amb grans savis del seu temps.

Els personatges➝ Es situen al voltant dels 2 grans filòsofs de l’antiguitat clàssica: Plató (amb el rostre de Leonardo Da Vinci) i
Aristòtil.
1. El primer, representant de l’idealisme, porta a la mà el seu llibre “Timeu” i assenyala amb el dit al cel.
2. El segon, representant de la filosofia empírica, porta un exemplar de la seva “Ètica” i el palmell de la mà girat cap avall,
assenyalant la realitat.

➝S’hi representen molts altres filòsofs i savis, entre els quals hi ha simbolitzades les set arts liberals:
➝La gramàtica, la retòrica, l’aritmètica, la música, l’astronomia, la geometria i la dialèctica.
➝Hi destaquen:
1. Sòcrates, situat d’esquena, a la dreta de Plató, amb un vestit verd
2. Pitàgores, assegut a l’extrem inferior esquerra, amb un llibre
3. Heràclit (amb els trets facials de Miquel Àngel) assegut i pensatiu a la part baixa de l’escala
4. Euclides, amb un compàs a la mà i al costat dels seus deixebles, a l’angle inferior dret
5. Zoroastre i Ptolemeu, amb l’esfera celeste i el globus terraqüi respectivament, drets darrera d’Euclides.
➝Rafael també hi apareix autoretratat amb un capell negre, adreçant la mirada a l’espectador, en el grup que hi ha a la dreta, a
la part inferior de la composició.
➝A l’altre costat i a la mateixa altura horitzontal, amb la mateixa postura, Hipàtia d’Alexandria mira directament a
l’espectador, l’única dona representada...

Obra➝ Encarregada pel Papa Juli II, quan només tenia 25 anys. Li va encarregar uns frescos per decorar una de les estances
Vaticanes, la Sala de la Signatura. Va realizar 2 grans frescos, a part del que ja hem comentat, “La disputa del sacrament”.
➝En aquell temps hi treballava també a les estances Vaticanes Miquel Àngel, que pintava la seva Capella Sixtina.
➝Encara que va morir molt jove (37 anys) será un dels grans genis de la pintura de l’època, reconegut així pel propi Vasari a
les seves “Vite”.