TEMA-2.

pdf

kmen10

Personalidad y Diferencias Individuales

1º Grado en Psicología

Facultad de Psicología
Universidad Autónoma de Barcelona

Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 Personalitat i diferències individuals
TEMA 2

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
TEMA 2: MÈTODES PER A L’ESTUDI DE
LA PERSONALITAT
1. RECOLLIDA D’INFORMACIÓ:

LA INTROSPECCIÓ: és la reflexió sobre la pròpia experiència.

- Limitació: no podem estar segurs de si estem distorsionant allò que recordem i veiem de
nosaltres mateixos.

L’OBSERVACIÓ DELS ALTRES: conductes obertes i conductes encobertes, nomes podem observar les

Reservados todos los derechos.

conductes obertes.

- Limitació: és impossible estar “dins del cap de l’altre” per saber amb certesa que pensa la gent.

La decisió està en saber molt d’una persona (o varies) o saber poc de moltes, però es molt difícil fer
totes dues coses alhora. POC DE MOLTS O MOLT DE POCS.

Els investigadors solen escollir un mètode d’investigació o l’altre en funció dels seus objectius. Però, el
mes freqüent en Psicologia de la Personalitat → estudiar mostres grans de persones que ens porta al
concepte de generalització.

GENERALITZACIÓ: és el grau d’amplitud aplicable d’una conclusió.

- Per a que una conclusió sigui generalitzable, s’ha de basar en l’observació d’un nombre
considerable de persones de diferents edats, nivell socioeconòmic, ètnies, cultures...
- En la majoria d’estudis actuals, els investigadors observem a mostres grans de persones per
realitzar generalitzacions de les seves conclusions.

2. MÈTODES D’INVESTIGACIÓ:

Abans d’estudiar un fenomen, la investigadora ha de triar quin és el millor disseny per a investigar
aquest fenomen. En personalitat hi ha 3 dissenys basics d’investigació:

1. Estudi de cas únic

2. Mètode experimental
3. Mètode correlacional

ESTUDI DE CAS ÚNIC: (CAS PHINEAS GAGE AL 1848):

- Molt utilitzat en el camp clínic

- Aquesta tècnica implica l’anàlisi repetida i en profunditat d’una persona.
- S’acumula molta informació
- Període llarg de temps

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6242808
 Personalitat i diferències individuals
TEMA 2
AVANTATGES:

- Son rics en detalls

- Observacions de la persona en el seu propi context (validesa ecològica)
- Observació del que fa u no del que està establert avaluar en el protocol (ambients controlats i
creats per l’investigador).
- Molt heurístic.

LIMITACIONS:

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
- Molts dels estudis de cas únic son estudis clínics, es a dir, de persones que tenen algun
problema o alteració mental.
- La informació que obtenim a partir d’un cas no es pot generalitzar perquè solen ser cassos molt
aïllats i anormals.

MÈTODE EXPERIMENTAL:

- S’utilitza per a inferir CAUSALITAT: si una variable influeix en una altra.

- Manipulació de les variables, control experimental, assignació aleatòria la qual em garanteix un
control d’allò que no puc controlar, no tinc cap motiu a priori que m’ensenyi característiques
diferents en els dos grups implicats en un experiment.

Reservados todos los derechos.

Mètodes quasi-experimentals → aquells on tenim control però no tenim assignació aleatòria. Vull estudiar
dos mètodes diferents sobre l’estudi de la personalitat. Faig dos grups grans d’estudiants. A un grup
ensenyo amb un mètode quotidià i a l’altre un mètode nou d’ensenyament. Si observo a final de curs una
diferencia en notes i el grup del mètode nou treu millors notes, concloem que el mètode nou es millor.
PERO posem que no puc distribuir 2 grups en una classe. Reformulo l’experiment. El mètode nou seria a
la UAB y el mètode antic a la UB, igualment encara em faria falta un control de variables de les dues
universitats, la validesa de l’estudi dependrà de les variables dels grups.

MÈTODE CORRELACIONAL:

- s’utilitza per a determinar si hi ha RELACIÓ entre variables.

- útil per a l’estudi de GRANS MOSTRES per a variables d’aparició natural que no es poden
manipular.
Ex: volem estudiar la relació entre ansietat i consum de tabac. Un cop vista la relació, no podem
parlar de la causalitat, simplement podrem saber la relació.
- És el més utilitzat en l’estudi de la personalitat. Fàcil de dur a terme.
- Transversals: les dades es recullen en un únic moment temporal
- Longitudinals: implica

3. ESTABLIMENT DE RELACIONS ENTRE VARIABLES:

VARIABLE: característica que s’analitza i difereix d’un subjecte a l’altre o que canvi d’un moment del
temps a un altre.

- Qualitativa (Binària; Ex., sexe: home/dona; Politòmica; Ex: color dels cabells)

si lees esto me debes un besito

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6242808
 Personalitat i diferències individuals
TEMA 2
- Quantitativa: una diferencia de grau entre els diferents valors. [és una quantitat i pot ser
discreta (no pot prendre qualsevol valor; Ex., nombre de germans- no hi ha decimals) o
contínua (dins d’un interval hi ha valors infinits; Ex., pes)]

Quan volem saber si existeix relació entre dues variables, cal analitzar els diferents nivells d’aquesta
variable. Considerar tot el rang de variabilitat, i no només un extrem.

Es possible trobar 2 tipus de relacions entre variables: la correlació, i la causalitat.

CORRELACIÓ:

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Implica que els valors observats tendeixen a comportar-se junts d’una manera sistemàtica, les dades
s’observen de cada una tendeixen a co-variar de manera sistemàtica.

El mètode correlacional NO permet establir relacions causa-efecte, simplement ens informa de si hi ha

relació entre dues o més variables. N

Hem de considerar dos aspectes de la correlació: la direcció (sentit) i la força (grau).

3.1 CORRELACIONS ENTRE VARIABLES:

1. LA DIRECCIÓ:
- Correlació positiva: Relació entre dues variables que

Reservados todos los derechos.

mostra que ambdues augmenten o disminueixen
simultàniament.
Ex: pes i alçada → son variables dependents, per
això, en el gràfic, hauria d’augmentar o disminuir de
manera constant.

- Correlació negativa/inversa: Relació entre

dues variables que mostra que una variable
disminueix conforme l’altra augmenta.

- Sense correlació: Denota la situació en la

qual no es pot formar un patró aparent al
traçar punts de dades per a dues variables
en un diagrama de dispersió. Mostra que
no existeix relació entre les dues variables.

Ex: estabilitat emocional i força física.

si lees esto me debes un besito

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6242808
 Personalitat i diferències individuals
TEMA 2
2. LA FORÇA:

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Fa referència al grau en que amb el valor d’una variable es pot predir el valor de l’altra amb la qual
està relacionada. ¨ La força de la correlació es representa amb un coeficient numèric.

Coeficient de correlació: quantifica la relació lineal entre dues de variables:

- Coeficient de correlació de Pearson: dues variables i es representa amb la lletra r

- Coeficient de correlació Múltiple: més de dues variables i es representa amb la lletra R

El valor de r pot oscil·lar entre -1 o +1.

El psico de P. Una correlació de 0.6-0.8 es
considera forta, de 0.3-0.5 moderada, i de
0.2-0.3 baixa.

Reservados todos los derechos.

ESTUDIS CORRELACIONALS:

- TRANSVERSALS: l’observació i registre de la informació es realitza en un únic moment

temporal.
- LONGITUDINALS: l’observació es realitza mitjançant comparacions en diferents moments
temporals (amb diferents mostres representatives o el mateix grup)

CAUSALITAT I INFERÈNCIA:
El mètode experimental ens permet determinar la causa i l’efecte. Es defineix per dues característiques:
¨ Manipulació de la variable independent (VI): En un experiment, l‘investigador “manipula” la VI (la
dimensió o variable que l’investigador sotmet a prova com la possible causa de la relació causa-efecte).

¨ Participants i condicions experimentals equivalents:

-Control experimental i :

¨ Assignació aleatòria: controlar la variabilitat entre els grups experimentals assignant a

l’atzar la condició experimental.

¨ Contra balanceig: tots els subjectes passen per totes les condicions experimentals
canviant d’ordre les condicions experimentals en un mateix grup de subjectes.

MANIPULACIÓ VS CONTROL:

COM ES RECONEIXEN ELS TIPUS D’ESTUDI:

Recordar les característiques de l’experiment (manipulació i assignació aleatòria/control)

Sempre que els grups reflecteixin una diferència d’aparició natural o els grups siguin formats per
característiques que nosaltres mesurem, l’estudi és correlacional (ni manipulació ni assignació
aleatòria/control).

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6242808
 Personalitat i diferències individuals
TEMA 2
Per què els estudis de personalitat de vegades semblen experiments? Perquè els participants són
seleccionats per les seves puntuacions extremes en una determinada dimensió de personalitat.

3.4 QUIN TIPUS D’ESTUDI ÉS MILLOR?

MÈTODE EXPERIMENTAL:

Avantatge: permet mostrar CAUSALITAT

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Limitacions:

- a vegades no estem segurs de quin aspecte de la manipulació era l’important (ex: intervenció)
- en humans els fenòmens que s’estudien han de ser de curta durada i sota condicions molt
controlades (poca validesa ecològica).

MÈTODE CORRELACIONAL:

Avantatge:

- permet examinar esdeveniments que poden dura inclús anys i que són més elaborats.
- També permet estudiar esdeveniments que no seria ètic manipular.

Reservados todos los derechos.

(ex: parelles divorciades, dieta, etc..)

Limitacions: NO permet establir relacions causals.

Investigació en psicologia de la personalitat: el tipus d’estudi més freqüent és el correlacional

transversal.

3.4 TIPUS D’ESTUDIS:

si lees esto me debes un besito

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6242808
 Personalitat i diferències individuals
TEMA 2
3.5:ESTUDIS MULTIFACTORIALS:

En aquest tipus d’estudis, dues o més variables són manipulades (executar una tasca) i/0 mesurades
(característiques de personalitat) separadament al començament de l’estudi, la qual cosa implica crear
totes combinacions dels diferents nivells de les variables.

La clau d’aquest model és obtenir dades de més de dues variables.

Aquest tipus d’estudis s’anomenen investigació experimental de la personalitat.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Reservados todos los derechos.

si lees esto me debes un besito

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6242808