SOLUCIONARI PREGUNTES VISTES A CLASE DIVENDRES 01 D’ABRIL

1. Contesta el que se’t demana sobre el Tribunal del Jurat i la 2a part del procediment.
1 En un Tribunal del Jurat qui és la persona encarregada de realitzar la
interlocutòria d’obertura del judici oral?

El Magistrat President, perquè en el procediment del Tribunal del Jurat

l’Audiència Provincial es constitueix en un sol Magistrat.

2 En quin moment del judici i a qui les parts poden proposar noves proves i com
es resol la petició.

Després de què les parts llegeixin els escrits de qualificació, el Magistrat-

President obrirà un torn d’intervencions i aquí cada part pot demanar noves
proves a practicar. El Magistrat-President ho resol al moment i després
d’escoltar a les parts que s’hi oposin a l’admissió.

3 Indica si el següent paràgraf és cert. Cas que no ho sigui expressa adaptant-

ho al cas què no i que sí passa: En celebrar-se el judici els jurats “A” i “F”
tenen dubtes sobre el que manifesten els testimonis, hi ha un punt que els
sembla contradictori amb els fets, però no poden fer cap pregunta sobre el
particular i han d’esperar que els advocats hi caiguin sobre el particular. Però
per a aquests casos, el Magistrat-President, observant l’expressió dels jurats,
pot demanar-los-hi que expressin en veu alta, prèvia deliberació amb el seu
portaveu, sobre què dubten. En aquests casos el judici s’atura per a formular
correctament les qüestions.

Els jurats “A” i “F” poden formular preguntes per escrit (no en veu alta) però
les donaran al Magistrat-President qui decidirà (la prèvia declaració de
pertinència sobre les mateixes, és a dir, si són o no adequades i relacionades
per a què el testimoni les contesti) si es fan o no. Per a admetre-les han d’estar
encaminades a fixar i aclarir fets sobre els que parli la prova, que si són
testimonis és testifical i si fossin perits seria la prova pericial i per tant l’informe
que comentessin a l’estrat. El judici no s’atura, això no vol dir que el Magistrat-
President, en finalitzar la intervenció del testimoni el deixi nmarxar, en menys
d’un minuts pot llegir les preguntes i valorar al moment si s’han o no de fer al
testimoni.
4 El judici s’ha acabat, abans de què el jurat deliberi què reben els jurats del
Magistrat-President? Resumeix-lo tenint present que parlem de
l’enjudiciament de dos delictes relacionats i dos acusats: estafa i agressió.

Reben l’escrit que detalla “l’objecte del veredicte”. Com hi ha dos delictes
(apartat “e” pàg. 128) i dos acusats (apartat “f” pàg. 128), per cada un dels
delictes i dels acusats el Magistrat-President redactarà:
a. Un escrit amb els fets al·legats per les parts (per paràgrafs
separats).
b. Fets al·legats que puguin ser causa d’exempció de responsabilitat.
c. El fet que determina el grau d’execució (consumat o temptativa),
participació (autor, inductor, còmplice, cooperador necessari) i la
modificació de la responsabilitat.
d. El fet delictiu pel que se’l/s declara/en culpables o no culpables
(fixa’t que no es parla d’innocent).
e. En vista del resultat de les proves practicades podrà afegir fets o
qualificacions jurídiques favorables als acusats (mai a l’inrevés)
sempre que no impliquin variacions substancials dels fet (incloure
un delicte diferent pels quals es jutja) ni ocasionin indefensió.

5 Respecte a l’escrit anterior, què ha de fer el Jurat?

Apartat a: Fets al·legats per les parts: quins declara provats i quins no,
diferenciant els que són contraris i els que són favorables a l’acusat/s.
Apartat d: La precisió del/s fet/s delictiu/s del/s que es de considera culpable
o no culpable a l’acusat/s.

6 6.1 - En què consisteix la suspensió condicional de la pena? Consulta l’art. 80

i següents del Codi Penal per contestar les preguntes sobre la mateixa

Suspensió condicional: permet a jutges i tribunals deixar en suspens

l’execució de les penes privatives de llibertat no superior a 2 ays quan sigui
raonable esperar que l’execució de la pena no sigui necessària per evitar la
comissió futura de nous delictes per part del penal.

7 6.2 Quines condicions bàsiques es demanen per concedir la suspensió

condicional?
 Art. 80.2
1r. El condemnat hagi delinquit per primer cop (no es tenen present les
condemnes per delictes imprudents o per delictes lleus ni els antecedents
penals cancel·lats o que hagin de ser-ho), o antecedents per delictes de
naturalesa irrellevant respecte al comés i la seva repetició.
2n. Que la pena privativa de llibertat no sigui superior a 2 anys, sense incloure
el còmput derivat de l’impagament de la multa.
3r. Que s’hagin satisfet les responsabilitats civils originades o que el penat
assumeixi el compromís de satisfer-les d’acord a la seva capacitat econòmica
i al decomís (incautació) acordat.

8 Què és el que ha d’evitar fer i què ha de fer el Magistrat-President quan lliura

l’escrit “objecte de veredicte”?

Emetre opinions sobre el resultat probatori (sobre la prova practicada) i

recordar-los de la necessitat de no atendre a mitjans probatoris declarats
il·lícits o nuls per ell mateix en l’acte del judici. I si tenen dubtes que no poden
ser resolts, hauran de decidir aplicant l’in dubio pro reo (en cas de dubte es
falla a favor de l’acusat).

9 Com és la deliberació d’un Jurat?

Secreta i a porta tancada, sense que puguin comunicar-se amb ningú de fora.
Si les sessions duren dies es facilitarà el descans i es mantindrà la
incomunicació (per exemple, se’ls assignarà un hotel o establiment on dormir
i se’ls impedeix accedir a premsa, televisió, família...).

10 Indica si és certa o falsa cada afirmació, si és falsa indica per què:

10.a - Cada membre del Jurat vota de manera secreta per l’ordre en què s’han
assegut a la sala de deliberació.

Fals. Nominal, per odre alfabètic i en veu alta però l’últim que vota és el
portaveu.

10.b – Un jurat pot abstenir-se i llavors el seu vot es considerarà favorable a

l’acusat.
Fals en part: Un jurat no pot abstenir-se, però si s’entesta en fer-ho s’aixeca
acta d’aquest fet i es dedueix testimoni per si hi ha responsabilitat penal. El
que sí es cert és que el seu no vot es considera favorable a l’acusat.

10.c – Els jurats voten tant si el/s fet/s són provats com la culpabilitat o no
culpabilitat dels acusats en cada delicte. Allò que ara vota el Jurat és
considerar com no provat un fet (per ex. JJX, acusat de receptació,
desconeixia que el productes que li va regalar TTZ eren robats). La votació té
com a resultat 4 vots, per tant es considera provat el fet.

Fals perquè no arriba al mínim de 5. Que no sabia que cometia un delicte té

4 vots i no arriba al mínim de 5, aparentment sembla que sí consideren que
l’ha comés. Hauran de preguntar-se si consideren que sí coneixia el delicte,
si la votació és de 5 vots a favor de què sí consideren provat que ho sabia no
es pot considerar provat perquè no arriba a 7 vots. Recordem que l’estimació
de què els fets són provats i de què hi ha culpabilitat necessita, d’almenys, 7
vots. En canvi si es consideren no provats els fets o no culpable l’acusat, n’hi
ha prou amb 5 vots.

10.d -Pel que fa a la culpabilitat d’en JJX es demana la unanimitat, per tant 7
vots.

No es demana la unanimitat, que serien 9 vots i no 7. Però sí es demanen 7

vots per a la culpabilitat i també per considerar fets provats. La idea és que la
majoria és més elevada si hem de mantenir els fets delictius com a tals i
l’acusació.