Característiques de la Il·lustració

Després del pessimisme del barroc, la Il·lustració

(segle XVIII) pretén recuperar els ideals del
Renaixement, és a dir:

 La confiança en el progrés i la raó, que

il·luminen la humanitat cap a uns nous i millors
coneixements que permeten assolir la felicitat.
 La voluntat didàctica i ideològica de les seves
obres filosòfiques, científiques, literàries o
enciclopèdiques.
 Un retorn a les normes dels antics
grecollatins a través de la seva manifestació
artística més característica: el neoclassicisme.

La Il·lustració europea

La Il·lustració és un moviment francès que

propugnava el liberalisme polític i la llibertat religiosa.
Va culminar amb la revolució francesa del 1789 i la
fundació d’una democràcia burgesa basada en la
separació entre els poders executiu, legislatiu i
judicial. Per als escriptors il·lustrats, la literatura tenia
com a funció principal difondre tant els coneixements
propis del moment, com les idees del liberalisme, en
contra de l’absolutisme polític i el dogmatisme
religiós. Són exponents d’aquest moviment
escriptors com Voltaire, amb els seus Contes
filosòfics; Jean-Jacques Rousseau, que escriu Emili,
entre d’altres.

La Il·lustració catalana

A les terres de parla catalana la Il·lustració es va

expressar en castellà. Recordem que, amb els
diferents Decrets de Nova Planta, Felip V havia
foragitat la llengua catalana de l’expressió escrita. Es
va fomentar el desprestigi del català i la seva
consideració com a idioma vulgar, allunyat de l’alta
cultura.

Malgrat aquesta ofensiva, durant el set-cents i el

vuit-cents va continuar escrivint-se en català i no van
cessar les denúncies contra la situació de la llengua.