Després del pessimisme del barroc, la Il·lustració
(segle XVIII) pretén recuperar els ideals del Renaixement, és a dir:
La confiança en el progrés i la raó, que
il·luminen la humanitat cap a uns nous i millors coneixements que permeten assolir la felicitat. La voluntat didàctica i ideològica de les seves obres filosòfiques, científiques, literàries o enciclopèdiques. Un retorn a les normes dels antics grecollatins a través de la seva manifestació artística més característica: el neoclassicisme.
La Il·lustració europea
La Il·lustració és un moviment francès que
propugnava el liberalisme polític i la llibertat religiosa. Va culminar amb la revolució francesa del 1789 i la fundació d’una democràcia burgesa basada en la separació entre els poders executiu, legislatiu i judicial. Per als escriptors il·lustrats, la literatura tenia com a funció principal difondre tant els coneixements propis del moment, com les idees del liberalisme, en contra de l’absolutisme polític i el dogmatisme religiós. Són exponents d’aquest moviment escriptors com Voltaire, amb els seus Contes filosòfics; Jean-Jacques Rousseau, que escriu Emili, entre d’altres.
La Il·lustració catalana
A les terres de parla catalana la Il·lustració es va
expressar en castellà. Recordem que, amb els diferents Decrets de Nova Planta, Felip V havia foragitat la llengua catalana de l’expressió escrita. Es va fomentar el desprestigi del català i la seva consideració com a idioma vulgar, allunyat de l’alta cultura.
Malgrat aquesta ofensiva, durant el set-cents i el
vuit-cents va continuar escrivint-se en català i no van cessar les denúncies contra la situació de la llengua.