Formadora: Montserrat Fons mfons@ub.

edu

CALENDARI I TEMÀTIQUES PREVISTES

31 de gener. Escriptura -aspectes generals-

14 de febrer. Escriptura: etapes de desenvolupament (Ferreiro i Teberosky)
Acompanyament en la planificació, la redacció i la correcció.
Concreció en els projectes
28 de febrer. Lectura: aspectes generals i fases de desenvolupament
14 de març. Situacions i suports de lectura. Concreció en els projectes
18 d’abril. La interacció com a font d'aprenentatge
2 de maig. L'avaluació
16 de maig. Les dificultats en l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura
30 de maig
Juny (data a concretar): cloenda
 Font: Fons, M., Turró, M. (2015). Contextos per a l’aprenentatge inicial
de la lectura i l’escriptura. Aloma. Revista de Psicologia, Ciències de
l’Educació i de l’Esport, 33 (1), 23-29

2018
ACTIVITAT

• S’aprèn quan hi ha activitat orientada per un objectiu.

• Llegir i escriure són activitats comunicatives inserides en el marc
d’una activitat amb uns actors, en un espai i un temps i per a una
2000
finalitat.
• Es proposen activitats tenint molta cura del context.
INFANT

1980 • S’aprèn en la interacció amb lectors, escriptors i textos.

• Els components s'adquireixen en el desenvolupament del procés.
•Es proposen activitats comunicatives de lectura i escriptura.
COMPONENTS

• S’aprèn cada un dels components de la lectura i

l’escriptura per separat.
• La descodificació esdevé objectiu per ell mateix.
• Es proposen exercicis repetitius per aprendre les
@Montserrat Fons <mfons@ub.edu> lletres i els seus sons.
 Relacions entre l’oral i l’escrit

LLENGUATGE-PENSAMENT LLENGUATGE-PENSAMENT

TEXT ORAL
TEXT ORAL TEXT ESCRIT

TEXT ESCRIT

(Model dependent- tradicional) (Model equipol·lent- Cercle de Praga)

 OBJECITUS CONEIXEMENT ETAPES

▪Aprendre a identificar l’evolució de les

produccions escrites dels infants d’entre 4 i 7 anys.

▪ Consolidar el coneixement de les etapes

evolutives del desenvolupament de l’escriptura
segons Ferreiro i Teberosky.

▪Adquirir criteris per acompanyar els infants en el

desenvolupament del coneixement del codi.
 Criteris generals per ajudar a
passar d’etapa
- RECONÈIXER
- posar paraules al que ha fet
- veig que has fet
- no dir mai malament o bé

- ORIENTAR
- fer alguna pregunta que l’ajudi a avançar
- vols que t’ajudi…
- on hi ha lletres/paraules/ murals a la classe

- AVALUAR com ho hem fet

- hem tingut en compte la intenció comunicativa i el destinatari?
- pautes de correcció col·lectiva
- posar paraules allò que el nen ha fet. Que es senti reconegut.
- revisar
 DESENVOLUPAMENT EVOLUTIU DE L’ESCRIPTURA

Teberosky, 1996

1- Escriure com a reproducció dels trets

de l’escriptura adulta
FUNCIÓ DE
2- Escriure com a producció fonamentalment DESIGNACIÓ
regulada per crear escriptures diferenciades.

3- Escriure com a producció controlada per

la segmentació sil·làbica de la paraula
HI HA RELACIÓ
4- Escriure com a producció controlada per
ENTRE L’ESCRIPTURA
la segmentació sil·làbico alfabètica de la paraula.
I LA PAUTA SONORA
5-Escriure com a producció controlada per
la segmentació alfabètico-exhaustiva de la paraula.

Font: TEBEROSKY, A. & SOLÉ, I. (2006). Psicopedagogia de la lectura i l’escriptura. Barcelona UOC, (93-108)
 DESENVOLUPAMENT EVOLUTIU DE L’ESCRIPTURA

Teberosky, 1996

1- Escriure com a reproducció dels trets

de l’escriptura adulta
FUNCIÓ DE
2- Escriure com a producció fonamentalment DESIGNACIÓ
regulada per crear escriptures diferenciades.

Font: TEBEROSKY, A. & SOLÉ, I. (2006). Psicopedagogia de la lectura i l’escriptura. Barcelona UOC, (93-108)
1. ESCRIURE COM A REPRODUCCIÓ DELS TRETS
DE L’ESCRIPTURA ADULTA
- imita als adults
- pel nen escriure és dibuixar.
- fa gargots, boletes, ratlles
- inicia la direccionalitat

ORIENTACIONS PER FER-LO EVOLUCIONAR I FER-LO PASSAR

D’ETAPA.
reconeixem el que fa
- oh! veig que vols escriure
- veig que vols escriure com els grans
orientem
- i si fem servir alguna lletra, per escriure
- on hi ha lletres? busquem lletres?
 2. ESCRIPTURES DIFERENCIADES
- diferencia dibuix de les lletres (no fa cap relació
amb l’oral, no sons)
• Hipòtesi de quantitat MAS
. les lletres designen l’objecte/ mínim 3 lletres
. tren→ escriu moltes lletres perquè és llarg
.formiga → escriu poques lletres perquè és curt

• Hipòtesi de varietat interna TORSAMC

• barreja vocals amb consonants
• és conscient que canviant l’ordre de les lletres canvia
el significat.
• no repeteixen lletres seguides dins la mateixa paraula
 • Hipòtesi de varietat externa
CORMAST =bicicleta
TORSAMC = tren
. lletres en ordre diferent diuen coses diferents
. no saben el so de les lletres. No hi ha relació so
grafia
- són capaços de memoritzar de 60 a 80 paraules
però sense entendre la relació so-grafia.
ORIENTACIONS:
- veig que vols escriure
- jo et llegiré el que has posat, però segurament
has volgut posar altre cosa
- has posat moltes lletres i variades
- molt bé, has escrit de dreta a esquerra
 3. ESCRIPTURES SIL·LÀBIQUES (PILOTA)
És una descoberta d’un salt qualitatiu molt gran.
Es fa l’extracció del dibuix per sentir el sons de la paraula.
La síl·laba és la primera segmentació natural que fa el nen.
Li demanem que digui la paraula en trossets .
Acostuma a ser una etapa molt ràpida, quan la descobreixen de seguida passen a
la següent.

• Sil·làbica quantitativa: escriu tantes lletres com síl·labes, sense

correspondència convencional (MRA)

• Sil·làbica qualitativa: si hi ha correspondència amb les grafies

–consonàntica: fa coincidir les consonants (PLT)
–vocàlica : fa coincidir les vocals ( IOA)
 DESENVOLUPAMENT EVOLOTIU DE
L’ESCRIPTURA
Teberosky, 1996

1- Escriure com a reproducció dels trets

de l’escriputra adulta
FUNCIÓ DE
2- Escriure com a producció fonamentalment DESIGNACIÓ
regulada per crear escriptures diferenciades.

3- Escriure com a producció controlada per

la segmentació sil·làbica de la paraula
HI HA RELACIÓ
4- Escriure com a producció controlada per
ENTRE L’ESCRIPTURA
la segmentació sil·làbico alfabètica de la paraula.
I LA PAUTA SONORA
5-Escriure com a producció controlada per
la segmentació alfabètico-exhaustiva de la paraula.

Font: TEBEROSKY, A. & SOLÉ, I. (2006). Psicopedagogia de la lectura i l’escriptura. Barcelona UOC, (93-108)
4. ESCRIPTURES SIL·LÀBICO-ALFABÈTIQUES:
Escolten els sons i afegeixen més lletres que una per síl·laba.
Encara està venint de la fase anterior.
Es deixen lletres en les síl·labes inverses i els grups consonàntics que generen
dificultat.
Primer pensen que les síl·labes estan formades per dues lletres.

PILOT (PILOTA)
CATAREMUNACASO (CANTAREM UNA CANÇÓ)
5. ESCRIPTURES ALFABÈTIQUES

- Important que la segmentació la faci el nen.

- Pot ajuntar paraules, fa la correspondència so-grafia,
- Alumnes amb nee, pot ser que es quedin en aquesta etapa (ex
síndrome de down), se’ls haurà d’ajudar a memoritzar coses útils i
amb dibuixos.

PILOTA
CANTAREMUNA CANSO