Silvia Ríos Gelabert 2Batx B

LITERATURA DE POSTGUERRA: RODOREDA I VILLALONGA

La literatura de Postguerra es una de les etapes més conegudes, duita a

terme a mitjans de l’Espanya del segle XX després de la Guerra Civil
Espanyola. A la literatura varen sorgir canvis, sobretot a Catalunya, com la
falta de llibertat a l’hora d’escriure.

Les característiques principals de la literatura de Postguerra són l’exili, ja que

molts escriptors decideixen anar-se'n per no sofrir la dictadura franquista i no
tenir repressions a l’hora d’escriure, la censura, aquesta va ser la principal ja
que es va prohibir escriure en català i no es podía publicar res que no tingués
ideals franquistes, els temes, molts autors varen escriure llibres parlant del
dolor i la frustració que sentien a aquells moments però que es publicaren
després de la dictadura i per últim l’evolució de la literatura ja que a finals del
segle XX passen del realisme social a un estil totalment diferent.

Mercè Rodoreda neix a Barcelona l’any 1908 i fou una de les grans figures a
la literatura catalana de Postguerra, la qual escriu novel·les i contes. Les
seves novel·les més importants són Aloma (1939), La plaça del Diamant
(1962) i Mirall trencat (1974) i fa un recull de contes de diverses revistes de
l’exili que fé anomenat Vint-i-dos contes (1958). Finalment va morir a Girona
l’any 1983.
Les principals característiques de la seva escriptura són el gran domini de les
tècniques narratives, gran importància dels personatges femenins, ús quotidià
de simbolismes com les flors, colors, coloms, etc, i una sensibilitat molt
acusada.

Llorenç Villalonga va néixer a Palma al 1897 i morí allà mateix al 1980. És

l’exponent més important de la narrativa mallorquina de segle XX. Al 1924 va
començar a col·laborar amb la premsa posant articles de diferents temes.
Escriu en diversos gèneres com el períodistic, poesia, narrativa i alguns
drames, encara que on més destaca es la novel·la, inspirada en la narrativa
europea del segle XIX. Va publicar articles a El Día i la seva novel·la més
coneguda en català és Mort de dama (1931) i altres obres de teatre en
castellà.
Les seves obres es caracteritzen per l’idealització dels seus orígens familiars,
crítica del provincialisme de les classes altes de Mallorca i la defensa del
liberalisme europeu.