Universitat de Lleida

7. Els termes i conceptes de la Innovació, el Lideratge i l'Actitud Estratègica:

Facultat de Dret i Economia. Grau d’Administració d’Empreses
a. La innovació en producte és un tipus d'innovació en sistemes de gestió, ja que implica el disseny i la
fabricació d'aquest nou producte.
FONAMENTS DE GESTIÓ D’ EMPRESES. PROVA DEL PRIMER PARCIAL. TEMES 1 AL 5
b. L'actitud estratègica vol dir la forma d'enfrontar-se l'empresari a l'entorn i la capacitat professional
12 novembre 2014. PART PRIMERA: 30 PREGUNTES DE TEORIA. Temps 50 minuts
per a respondre a reptes, amenaces i oportunitats.
c. El Lideratge implica l'actitud d'influir en les persones perquè facin voluntàriament i de la
millor manera possible els objectius del grup o de l'organització.
1. ¿ Qui va ser el qual va formular els 14 principis d'organització de l'empresa?
d. La faceta de l'empresari que ha de saber gestionar el canvi actual i poder negociar amb un entorn
a. Frederick Taylor.
cada vegada més competitiu, se denomina Innovació Social i Mediambiental.
b. Adam Smith.
c. Henri Fayol.
8. L'economista neoclàssic Alfred Marshall plantejava la Teoria de l'Empresari com quart factor de
d. Winston Churchill.
la producció:
a. Presentava la idea fonamental que l'empresari era remunerat per la seva assumpció del risc en
2. Frederick Taylor va aportar al món de la gestió de les empreses lo següent:
l'empresa.
a. L’elaboració de la Teoria de l’ Administració de la Empresa.
b. El concepte d'empresari aportava el coneixement mitjançant l'organització, i la seva funció
b. L’elaboració de la Teoria sobre l’ organització administrativa del treball.
era la direcció dels negocis.
c. L’elaboració de la Teoria sobre l’ organització tecnològica del treball, així com la cerca del
c. Aquest economista, bàsicament en la seva teoria va fer veure la diferència entre el benefici i l'interès
incremento de la productivitat.
del capital aportat per l'empresari a l'empresa.
d. L’elaboració de la Teoria sobre la organització científica del treball, buscant incrementar la
d. Plantejava que l'empresari aportava la innovació com agent de desenvolupament econòmic
productivitat y la racionalització de la estructura organitzativa basada en “capatassos
capitalista.
funcionalment especialitzats”.
9. Sobre l'economia d'intercanvi, el flux primari i el cicle econòmic d'un país o regió:
3. ¿Qui son els Stakeholders?
a. Les empreses (Unitats Socioeconòmiques de Producció) es dedicaran a la producció i
a. Els accionistes de la empresa.
distribució dels béns, serveis i idees que les Unitats Socioeconòmiques de Consum
b. Els grups d’interès de fora de l’empresa.
necessiten i desitgen, i això implicarà la demanda de mà d'obra, capital i recursos financers
c. Els grups d’interès de l’empresa que poden ser interns (dintre de la pròpia empresa) o
per part d'aquestes empreses, i així es genera un cicle denominat flux primari.
externs (ubicats arreu l’entorn empresarial).
b. El poder adquisitiu de les famílies o llars es genera exclusivament a partir dels sous que reben els
d. Uns membres destacats de la via més lliberal.
membres familiars, que forma el total de la renda familiar.
c. L'Eufòria és la fase ascendent del cicle (taxa de variació del PIB > 0) que va després de la
4. ¿Com divideix les activitats industrials empresarials la Teoria de l'administració de l'empresa?
depressió; es produeix una renovació del capital que té efectes multiplicadors sobre l'activitat
a. Extractives, Productives i Comercials.
econòmica generant una fase de creixement econòmic i per tant de superació de la crisi, les
b. Tècniques, Comercials, Financeres, de Seguretat, Comptables i Administratives.
empreses produeixen més, es creen de noves i l'atur disminueix.
c. En funció de l’Ordre Jeràrquic.
d. Actualment, tal com comentem a classe, tècnicament estem en una etapa de decreixement
d. Tècniques, Jeràrquiques, Comercials, Financeres, Comptables i Administratives.
econòmic (taxa de variació del PIB < 0, segons dades de l'últim trimestre computat per l'Institut
Nacional d'Estadística o INE).
5. ¿Què es l’empresa com a organització?
a. Un sistema relacional.
10. En l'evolució del concepte d'empresari en la meitat del segle XX en davant:
b. Un sistema socioeconòmic tancat.
a. En l'any 1947, Knight, amb la teoria de l'empresari capitalista, va remarcar la innovació com element
c. Un sistema parametritzat i revisat.
que justificava la renda i el benefici empresarial.
d. Un sistema socioeconòmic obert.
b. Galbraith, en l'any 1967, amb la seva teoria basada en la separació de la propietat i el control
de l'empresa, va remarcar el concepte d'empresari com funció directiva (normalment
6. ¿Quins sistemes formen l’empresa com a organització?
formada per un grup d'experts en l'elaboració de decisions).
a. La força de treball i la estructura financera.
c. H.A. Simon, en l'any 1947 conceptualitza a l'empresari com persona que aporta el lideratge,
b. El físic-econòmic, el financer-econòmic, l’acció-informació i el de comunicació.
concepte que es compon i aporta la visió, motivació, cohesió del grup humà, etc., per a assolir els
c. La direcció, la força de treball i els clients.
objectius de l'empresa.
d. Les persones, els inputs i els outputs.
d. En el període 1965-1983, Benis i Scheim van proposar la teoria de l'empresari com tecno-estructura
en l'empresa i home administratiu que comporta el control econòmic.
11. El Macroentorn, els seus components principals i la seva influència i impacte sobre les
empreses:
a. Les components principals del Macroentorn incideixen sobre les empreses provocant impactes no
controlables per les mateixes en forma de debilitats i fortaleses, segons l'anàlisi interna.
b. Dintre l'entorn tecnològic són importants els Parcs Tecnològics que impulsen la creació i el
creixement d'empreses innovadores mitjançant mecanismes d'incubació, de palanca
científic-tecnològica i de generació centrífuga (spin-off), i proporcionen altres serveis de
valor afegit. Promouen el Canvi i el Progrés Científic-Tecnològic.
c. El nivell educacional o nivell de formació de la població, les característiques de les llars com
equipaments i útils domèstics formen part de l'entorn sociocultural.
d. La política de seguretat, higiene, sanitat pública és una variable a analitzar de l'entorn social.
12. Sobre la Gestió de la Cadena de Subministraments (SCM) i la Cadena de Valor (VC):
a. Cadena de subministraments es exactament igual (mateix concepte) que Cadena de Valor.
b. Es absolutament necessari que cadascuna de les etapes estigui present en la cadena de
subministrament i la seva gestió (supply chain management o SCM).
c. Una definició de Cadena de Subministrament: “La seqüència d'esdeveniments que cobreixen
el cicle de vida sencer d'un producte o servei, des que és concebut fins que és consumit”.
d. L'últim objectiu de la Cadena de Valor és minimitzar la creació de valor mentre es minimitzen els
costos.
13. La Cadena de Valor, les Activitats Primàries i Activitats de Recolzament o Suport, i el Marge
generat per als clients:
a. Les Activitats Primàries es composen només de les operatòries de producció dintre l'empresa, les
activitats de logística de producte, les activitats de màrqueting i les de serveis postvenda.
b. Els serveis de postvenda o manteniment agrupen les activitats destinades a mantenir i realçar el
valor del conjunt d’inputs o factors de la producció.
c. Les Activitats de Suport són l'administració dels recursos humans, les de compres de béns,
serveis i idees, les de desenvolupament tecnològic (telecomunicacions, automatització,
desenvolupament de processos i enginyeria, investigació), les d'infraestructura empresarial
(finances, comptabilitat, gerència de la qualitat, relacions públiques, assessoria legal,
gerència general).
d. El Marge generat es refereix a la diferència entre el preu de cost del producte dintre de l'empresa i el
cost dels inputs o factors de la producció.
14. Sobre l'entorn pròxim a l'empresa (microentorn) i el model de les 5 forces competitives de
Michael E. Porter (Harvard Business School):
a. En un sector determinat i en un fòrum de mercat concret, les empreses haurien d'enfrontar-se a les
possibles amenaces que infringiran els compradors mitjançant el seu poder de negociació. Aquests
compradors, a més dimensió i capacitat de compra tindran menys poder de negociació.
b. La rivalitat entre els competidors defineix la rendibilitat d'un sector, o sigui, com més competència es
trobi en un sector, normalment serà menys rendible i viceversa.
c. Les 5 Forces de Porter són: F1. Poder de negociació dels Compradors o Clients; F2. Poder de
negociació dels Proveïdors o Venedors; F3. Amenaça de noves sortides d'empreses; F4. Amenaça
de productes complementaris; i F5. Nivell de Competència i Rivalitat entre els competidors.
d. Per exemple les patents farmacèutiques, patents informàtiques o tecnologies molt difícils de
copiar, permeten fixar els preus en solitari i suposen normalment una molt alta rendibilitat.
Les empreses d'aquests sectors tindran baixos impactes d'amenaces per productes
substitutius.
15. Els Grups d'Interès i la Teoria dels Stakeholders:
a. A nivell d'empresa, existeixen grups d'interès externs com poden ser els accionistes, els proveïdors, els
treballadors de la mateixa, i els clients i intermediaris.
b. Els vincles o interrelacions entre stakeholders, es caracteritzen per posseir els següents atributs o
factors determinants: objectius no compartits, nivell de retorn d'inversions, descoordinació, no
compromís, insatisfacció, desconfiança, i altres.
c. Stakeholders, són aquells qui tenen algun interès en unes particulars decisions, qualsevol qui
sigui, individus o representants d'un grup o organització. Inclou gent que poden promoure una
decisió, o poden influenciar-la, es poden beneficiar amb ella, o també versi afectats per ella.
d. El grup d'interès, segons el context històric, social, cultural, polític i econòmic, mai podria mutar en grup
de pressió i a posteriori en grup de poder.
16. Sobre la competitivitat d'un país, l'empresa amb vocació d'internacionalització i el model de
Diamant de Michael Porter (Harvard Business School):
a. La variable “internacionalització” descriu el cas del govern d'un país que planteja una política
econòmica i comercial coherent, equilibrada, i que ofereix garanties d'estabilitat i continuïtat de
desenvolupament, i indica atractivitat per a operatòries internacionals.
b. El sistema financer d'un país no te gens a veure com indicador del nivell de competitivitat internacional
del mateix.
c. La demanda avançada pels productes i serveis d'una nació, creen un desavantatge per a les
empreses locals enfront dels seus rivals estrangers. El mateix s'aplica també a la saturació avançada
del mercat, doncs crea pressions per a incrementar preus, i crear altres incentius per a
complementar productes i serveis.
d. Segons el model de Diamant de Porter, l'avantatge competitiu d'un país no es deriva dels
factors bàsics de producció sinó d'altra categoria de factors. Les condicions dels factors d'un
país estan conformades per la capacitat de diversos factors que es poden dividir en un
nombre de diferents categories: (1) recursos humans, (2) recursos físics, (3) recursos del
coneixement, (4) recursos de capital, i (5) infraestructura.
17. La Matriu DAFO i la seva importància com integradora de l'anàlisi externa i interna pel
plantejament de l'estratègia de l'empresa:
a. La pregunta: ¿Quines debilitats té la nostra empresa i com es poden minimitzar, millorar o defensar
davant del sector, el mercat i la competència?, entraria dintre de l'anàlisi externa.
b. La pregunta: ¿Quines oportunitats s'aboquen des del macroentorn i com es pot augmentar o
potenciar el seu efecte, o bé com adaptar la nostra empresa aprofitant cadascuna d'elles?, entraria
dintre de l'anàlisi interna.
c. ¿Quines amenaces s'aboquen des del macroentorn i com es pot disminuir o detenir el seu efecte, o
bé com adaptar la nostra empresa favorablement en relació a cadascuna d'elles?, entraria dintre
de l'anàlisi interna.
d. Cap de les anteriors es correcta.
18. Els conceptes de Productivitat, Efectivitat o Eficàcia i Eficiència aplicats a l'empresa:
a. En el fons, els conceptes d'efectivitat o eficàcia i el d'eficiència són un mateix, per tant no es pot
contemplar cap diferenciació.
b. Peter F. Drucker va afirmar que “la màxima oportunitat d'augmentar la productivitat segur
que es troba en el coneixement del treball mateix i, especialment, en l'administració”.
c. Eficàcia és la capacitat d'assolir els objectius previstos amb el mínim de recursos possibles.
d. Productivitat és el resultat d'un quocient entre els inputs utilitzats per l'empresa i la producció
obtinguda per la mateixa.
19. Sobre l'Anàlisi Competitiva i els Factors Clau de Competitivitat en les empreses:
a. Si respecto una variable o característica empresarial, per a la nostra empresa és un punt feble i la
competència s'avalua com punt fort, la nostra empresa assolirà un avantatge competitiu.
b. Els punts febles i punts forts d'una empresa són sempre variables incontrolables per a la mateixa.
c. L'anàlisi competitiva es basa en l'anàlisi interna, fonamentat en l'anàlisi de punts forts i febles
de la nostra empresa, respecte les característiques del sector i la competència, i els seus
punts forts i febles.
d. La relació amb els proveïdors i amb els clients mai són factors clau de competitivitat.
20. Sobre la competitivitat empresarial i l'assoliment d'avantatges competitius empresarials:
a. Quan les fonts d'avantatge poden incloure accés preferencial a matèries primeres, tecnologia
superior, integració vertical, i corba d'experiència, es tracta d'un avantatge de segmentació.
b. Quan el producte o servei ha de ser percebut com únic per a justificar un preu superior, es tracta
d'un avantatge de costos.
c. En l'estratègia de costos baixos, l'empresa es concentrarà en les característiques dels segments,
siguin qui siguin, per a reduir costos.
d. Existeixen empreses com Samsung, capaces de lluitar per la diferenciació (amb avantatges
per diferenciació de producte) i alhora disposar d'un considerable volum en alguns
segments (amb avantatges per segmentació) per a gent jove i amb menys poder adquisitiu.
21. Els conceptes de Productivitat, Costos i Rendibilitat de l'empresa:
a. Els Costos Variables es poden definir com el valor consumit en un procés de producció.
b. La diferència entre ingressos o valor dels productes venuts i els costos, és el flux de caixa.
c. La Rendibilitat Econòmica representa el total de benefici repartit entre tots els recursos de
l'empresa, per tant es calcula amb el quocient: Benefici empresarial / Total Actiu.
d. La Rendibilitat Financera es calcula amb el quocient: Benefici empresarial / Deutes totals.
22. Sobre el model estratègic “Grid d'Igor Ansoff”.
a. La Matriu o Grid de Ansoff descriu les diferents opcions estratègiques, posicionant les
mateixes segons l'anàlisi dels components principals del problema estratègic o factors que
ho defineixen: productes actuals o bé nous productes; i mercats actuals o bé nous mercats.
b. Les oportunitats de Creixement Intensiu identifiquen oportunitats per a afegir negocis o activitats de
suficient atractivitat, no relacionats amb les activitats corrents de l'empresa.
c. Les oportunitats de Creixement per Diversificació identifiquen oportunitats per a construir o adquirir
negocis considerats com activitat relacionada per a dur-les a terme en l'empresa.
d. L'estratègia de diversificació contempla els productes actuals cap a nous mercats.
23. Dinàmica empresa-comprat i la competitivitat empresarial. La Matriu Portafolio del Boston
Consulting Group (BCG):
a. Les empreses “stars” o “estrelles” suposen un alt nivell de creixement empresarial però un baix nivell
de quota de mercat.
b. Les empreses “question marks” o “dilemes” o “interrogants” suposen un nivell de quota
relativa de mercat baix i un nivell de creixement empresarial alt, i poden tenir l'expectativa
de migrar cap a una posició “estrella”.
c. Les empreses “cash cows” o vaques “lleteres” tenen un nivell de quota de mercat baix però un nivell
de creixement empresarial alt, lo qual les caracteritza com empreses especuladores.
d. Les empreses “dogs” o “gossos” tenen un nivell de quota de mercat alta però un nivell de creixement
empresarial baix, i per aquesta última característica ve el nom de “gossos”: no fan res per créixer.
24. Els Clústers de Michael E. Porter i la dinàmica estratègica de les empreses d'una indústria o
sector, dins d’un territori o ubicació geogràfica:
a. En els clústers no es tenen en compte els territoris o ubicacions de la concentració empresarial.
b. Porter i col·laboradors van analitzar l'adquisició per part de les concentracions territorials
d'empreses, d'una sèrie d'avantatges comparatius en certs sectors de la producció i del
comerç manufacturer mundial.
c. Els clústers només estudien els factors determinants de la generació d'activitats d'aglomeració.
d. La teoria dels clústers va sortir com a conclusió de la teoria dels stakeholders.
25. Sobre la Cadena de Valor i el conjunt d’Activitats Primàries i de Suport segons el model de
Porter:
a. Les Activitats Primàries comencen amb la logística de producte.
b. Les activitats de vendes representen la sèrie d’actuacions de l’empresa destinades a gestionar el
valor dels factors de la producció o factors externes de la mateixa.
c. Les Activitats de Suport suposen: administració dels recursos humans, compres de bens,
serveis i idees, desenvolupament tecnològic, i infraestructura empresarial.
d. En una cadena de valor no solen aparèixer dades sobre preus, costos i marges parcials de
beneficis en cadascun dels esglaons de la mateixa, sinó simplement el marge total del client.
26. Les Unitats Estratègiques de Negoci (UEN) en una empresa:
a. L'estratègia empresarial solament serveix per definir l'activitat econòmica productes-mercats.
b. Les UEN no poden buscar sinergies amb les avantatges competitives, ni amb les capacitats
distintives.
c. Quan una empresa decideix en quins sectors i amb quins productes competirà, qui seran els
seus clients, que segments si escau, quins mercats actuals o nous, etc., està definint les
Unitats Estratègiques de Negoci (UEN).
d. La “capacitat distintiva” no té res a veure amb les components estratègiques i les UEN.
27. En l'anàlisi DAFO, l'amenaça és:
a. Un factor intern de l'organització.
b. Una característica de la competència.
c. Una pujada de preus dels clients.
d. Un factor extern a l'organització.
28. En l'anàlisi del Macroentorn, es contemplen:
a. Els Factors Polítics.
b. Els canvis en la direcció de l'empresa.
c. Els objectius empresarials.
d. Les Debilitats.
29. El model de les 5 forces de Porter, en general, serveix per a:
a. Preveure solament la posició competitiva.
b. Realitzar una anàlisi solament externa de l'empresa.
c. Realitzar una anàlisi de la nostra posició competitiva versus la posició desitjada.
d . Realitzar solament una anàlisi de la competència potencial.
30. En un procés d'anàlisi estratègica és aconsellable:
a. Definir els objectius.
b. Recollir informació interna i externa.
c. Realitzar una anàlisi de Porter i una anàlisi DAFO.
d. Totes les anteriors són correctes
 PART SEGONA: 10 PREGUNTES DE PRÀCTIQUES. Temps 40 minuts 36. Les estratègies derivades de la matriu DAFO, coordenades DA, són:
a. Ofensives.
31. Sobre el cas pràctic de l'empresa de la Família dels Médicis a Florència: b. Defensives.
a. Els Médicis mai van actuar de banquers perquè el nivell de risc elevat de l'època ho impedia. c. De Supervivència.
b. L'empresa dels Médicis va sortejar totes les dificultats i va ser operativa durant més de dos segles d. De Reorientació.
gràcies a les activitats de comerç internacional i de mecenatge.
c. Els productes objecte de l'activitat dels Médicis eren només relacionats amb els teixits, les fruites, 37. L'anàlisi de la força de Porter relativa als clients:
les espècies i les obres d'art. a. Avalua el risc de morositat.
d. Condicions polítiques, econòmiques, comercials i culturals van portar en pocs anys (menys b. Calcula el % dels vendes per client.
de la meitat de segle) des d'un negoci i empresa florescent a una situació de declivi i c. Preveu la capacitat de compra de clients potencials.
desaparició. d. Analitza el poder de negociació de clients.

32. L'anàlisi de la matriu DAFO, les conclusions sobre el context de Debilitats, Amenaces, 38. L'índex d'eficiència global de la empresa sobre la variable resultats s'obté com:
Fortaleses i Oportunitats, i els plantejaments estratègics en el Cas ZARA (empresa INDITEX): a. La multiplicació de l'eficiència tècnica i financera dividit per 100 .
a. Incrementar les vendes per Internet seria una estratègia d'interacció FO. b. El quocient entre el resultat actual de l'empresa dividit pel millor resultat de la competència,
b. Aprofitar la seva presència productiva a Xina per a disminuir costos de distribució i augmentar allí la multiplicat per 100 .
seva presència comercial, seria una estratègia d'interacció FA. c. El quocient entre el resultat actual de l'empresa i el resultat fixat com objectiu, multiplicat per 100 .
c. La capacitat de resposta al mercat i les característiques del disseny com és la creació de d. El quocient entre el resultat potencial de l'empresa i el resultat potencial com objectiu de la
modes instantànies, són fortaleses de l'empresa. competència, multiplicat per 100.
d. El nivell de costos de producció de l'empresa INDITEX en l'estat espanyol s'ha de considerar com
fortaleses de l'empresa. 39. D'una empresa es coneixen les següents dades: ingressos d'explotació 327.000 euros,
despeses d'explotació 180.000 euros, actiu 1.500.000 euros, passiu 1.100.000 euros, interessos
33. Tal com s'ha analitzat en un cas pràctic, Ramón Areces en 1935 va adquirir la sastreria “El Corte
del deute 7 %. Taxa de l'impost de societats del 25 %:
Inglés” que anys després va evolucionar a poc a poc cap a l'actual “Grup El Corte Inglés”. En
a. L'import del Benefici abans d'impostos (BAI) és de 147.000 euros i la rendibilitat econòmica és del
gran part, la base del seu èxit va “ser Estar al peu del canó: Les meves úniques universitats han
13,125% .
estat la vida i el Treball”. Va introduir noves idees d'acord amb els més grans magatzems nord-
b. La rendibilitat financera és del 10,125% i l'import dels impostos sobre beneficis és de 77.000 euros.
americans.
c. La rendibilitat econòmica és del 9,8% i l'import del patrimoni net de l'empresa és de 400.000
a. Considerant la professionalitat de Areces, es pot afirmar rotundament que tota la seva filosofia
euros.
empresarial es troba influenciada pels factors ambientals.
d. Cap de les anteriors és correcta.
b. La idea d'evitar l'endeutament i seguir sempre la via de l'autofinançament es considera nefasta per a
obtenir bons resultats empresarials i una via de creixement equilibrat.
40. La nostra empresa s'enfronta en un mercat amb tres competidors A, B i C. S'obtenen les dades:
c. El punt feble d'aptitud de Ramón Areces era la seva incapacitat de formular estratègies exitoses Concepte Nostra empresa Competidors
front la competència. A B C
d. Una de les principals aptituds de Ramón Areces va ser el concedir una gran importància al Vendes (en unitats físiques) 9.000 7.500 10.000 9.750
“Client Intern”, és a dir, a tots els recursos humans de l'organització empresarial, fet inusual Preu de venda (€/unitat) 90 100 110 100
per als empresaris, tant del seu temps com dels temps actuals. Benefici abans d’ impostos 105.000 90.000 130.000 100.000
Treballadors 100 83 116 108
34. En el cas ZARA, la principal estratègia de les coordenades FO és:
a. Incrementar presència i vendes pel canal Internet. a . L'Eficiència Global segons Vendes (en unitats físiques) per treballador de la nostra empresa i la
b. Incrementar presència a Alemanya. dels competidors A, B i C, respectivament, són: 88,28%, 100,00%, 79,68%, i 81,74%.
c. Incrementar presència a Brasil. b. Les quotes de mercat (Unitats. Físiques) per a la nostra empresa i A, B, i C, respectivament
d. Incrementar vendes sense més. són: 24,83%, 20,69%, 27,59% i 26,90%, i l'Eficiència Global en Vendes (Unitats Monetàries) /
35. El model de negoci de ZARA és: treballador: 85,42%, 95,29%, 100,00%, 95,20%
a. Disseny i comercialització pròpia de moda a preus molt econòmics. c . Les quotes de mercat (Unitats Físiques) per a la nostra empresa i A, B, i C, respectivament són:
b. Maneres instantànies, símils a dissenys de signatures reconegudes, amb distribució a escala global. 22,28%, 20,63%, 30,26%, 26,82%, i l'Eficiència Global en Vendes (Unitats. Monetàries) /
c. Alta rotació d'estocs en botiga, sense reposició. treballador: 80,77%, 69,23%, 100,00%, 76,92%
d. Totes les anteriors són correctes. d . Cap de les anteriors és correcta.
SOLUCIONS A LA PROVA D’AVALUACIÓ DEL PRIMER PARCIAL CURS 2014-15:

Preg. Nº a b c d
1 x
2 x
3 x
4 x
5 x
6 x
7 x
8 x
9 x
10 x
11 x
12 x
13 x
14 x
15 x
16 x
17 x
18 x
19 x
20 x
21 x
22 x
23 x
24 x
25 x
26 x
27 x
28 x
29 x
30 x
31 x
32 x
33 x
34 x
35 x
36 x
37 x
38 x
39 x
40 x

LINIA DE RESPOSTES CORRECTES: CDCBDBCBABBCCDCDDBCDCABBCCDACDDCDADCDBCB