APLICACIÓ D’ESMENES ORGÀNIQUES EN
FITXA TÈCNICA - Utilització de compost en restauració de sòls
LA RESTAURACIÓ DE SÒLS DEGRADATS
FITXA TÈCNICA
Aquesta fitxa tècnica va adreçada principalment a tècnics i professionals d’obres responsables de les tasques de restauració
de sòls, que no han de tenir forçosament coneixements específics en agronomia o restauració ambiental.
1. Introducció
En les tasques de restauració de sòls
degradats (activitats extractives,
talussos de carretera, etc.), sovint no es
disposa de terres de prou qualitat i serà
convenient afegir esmenes orgàniques
per millorar l’estructura del sòl, la seva
activitat biològica, la biodiversitat i
afavorir així el desenvolupament de la
coberta vegetal.
El compost és una esmena orgànica
higienitzada i estabilitzada obtinguda
a partir del tractament biològic aerobi,
termòfil i controlat de residus orgànics.
És molt apreciat a l’agricultura i a la
jardineria ja que aporta matèria orgànica
estabilitzada i a la vegada també
nutrients essencials per a les plantes.
L’aplicació de compost en terrenys
degradats afavoreix el creixement de
la vegetació herbàcia, que ajuda a
protegir el sòl de l’erosió, aspecte
especialment rellevant en els treballs de
restauració en forts pendents, com els
que s’efectuen en activitats extractives,
talussos de carreteres o abocadors. A
mitjà termini, l’aplicació de compost
ajuda també al desenvolupament de la
vegetació llenyosa (arbres i arbusts),
tant pel que fa al creixement com a la
producció de fruits i/o llavors.
Pàgina 1 de 6
- COMPOST
2. Característiques del compost
El compost és el producte orgànic
procedent de la descomposició aeròbica
de residus orgànics mitjançant el
compostatge. Un compost de bona
qualitat serà un producte higienitzat i
estable i amb una olor similar a terra de
bosc. S’ha de trobar a temperatura
ambient, no ha de contenir impureses
com plàstics, vidres, pedres, metalls o
altres materials inorgànics, ha d’estar
exempt de llavors i males herbes i ha de
complir el que marca el Reial Decret
506/2013 de 28 de juny sobre productes
fertilitzants.
Figura 1. Compost
És necessari disposar d’una analítica
complerta de l’esmena, que hauria
d’incloure informació sobre:
 Paràmetres agronòmics (matèria
seca, matèria orgànica, pH, CE, N,
P, K, i micronutrients)
 Metalls pesants (Cd, Cu, Ni, Pb, Zn,
Hg, Cr),
 Estabilitat de la matèria orgànica
(matèria orgànica resistent,
maduresa, AT4, test de germinació
entre d’altres)
 FITXA TÈCNICA - Utilització de compost en restauració de sòls

 Patògens (E.coli i Salmonella) Taula 2. Aspectes a considerar a l’hora d’avaluar

l’aptitud d’un indret per admetre compost.
 Granulometria Aspecte a considerar Valor recomanat
 Impureses (plàstics, vidres, metalls Freqüentació
l’indret
de Sense restriccions

<2 mm) Proximitat a nuclis Sense restriccions

habitats (m)
Accessos a la zona de Adequats al mitjà de
A la taula 1 es presenten els valors mescles transport amb que es
portin fins a
recomanats per al seu ús com a esmena l’emplaçament (remolc
orgànica. Els valors normatius per al agrícola, camió...)
Espai per a fer les >600
compost són els recollits al RD mescles (m2), excepte
si s’escampa
506/2013 sobre productes fertilitzants. directament al sòl
Taula 1. Valors recomanats a controlar en el compost Proximitat a pous i >35
per al seu ús com a esmena orgànica de sòls. cursos d’aigua (m)
Profunditat del nivell >50
Paràmetre Valors llindar
freàtic (cm)
Matèria seca (% smf) 60 - 80
(aplicacions
Matèria orgànica total (% sms) >35
prohibides en zones
Test autoescalfament <44
inundables)
(T màxima assolida, °C)
Disponibilitat de Abans de 30 dies de la
pH 4,5 – 8,5
maquinària recepció
CE (1:5 p:v, dS m-1) <8
Contingut d’impureses (% sms)1 <0,5 (<0,3
vidres, plàstics o
metalls)
Salmonel·la Absència 4. Característiques del sòl receptor
(Presència/absència)
Echerichia coli (n° UFC g-1) <1000
Metalls pesants (mg kg-1) Els sòls o materials minerals a esmenar
Cd <3
Cu <400
també han de complir uns requeriments
Ni <100 mínims, ja que en cas contrari no
Pb <200
Zn <1000 podrem assolir una qualitat suficient per
Hg <2,5 garantir la correcta revegetació. Els
Cr <300
paràmetres que cal controlar,
1
A tenir en compte sempre que es generi a partir de especialment per usos en restauració
residus municipals
d’activitats extractives, talussos de
carreteres, dipòsits (o similar), queden
3. Condicions de l’emplaçament recollits a la taula 3.

Per tal de garantir que l’aplicació es

podrà realitzar correctament,
prèviament a l’aplicació del compost cal
realitzar una avaluació de l’aptitud de
l’indret a restaurar. Els criteris a tenir en
compte queden recollits a la taula 2.

Figura 2. Terres a esmenar apilades a l’espai per a fer

les mescles.

Pàgina 2 de 6
 FITXA TÈCNICA - Utilització de compost en restauració de sòls

Taula 3. Paràmetres a controlar en les terres i En tots els casos, però especialment si
materials minerals disponibles per la restauració
Paràmetre Unitats Valor treballem amb terres d’excavacions o
terres d’aportació externa a l’activitat
Granulometria:
(valorització de materials naturals
- 250-75 mm (pedres) % <25 excavats), cal controlar la presència
- 75-2 mm (grava)
- <2 mm (terra fina)
%
%
<75
>20
d’impropis (restes de formigó,
- 0,05-0,002 mm (llims) % (*) <75 materials ceràmics, metalls, plàstics,
- <0,002 mm (argiles) % (*) >5
fustes, etc.), així com metalls pesants
Densitat aparent tones <1,6 o d’altres indicis de contaminació.
m-3
pH unitats >5 i <8,7
de pH
(*)
Conductivitat (1) dS m-1 <4
5. Gruix de la nova capa de sòl
(*) esmenat
Carbonats g kg-1 <600
(*)
Metalls pesants: pH<7 pH>7 Com a mínim, cal aplicar una capa de
Cd mg kg-1 <1 <1,5 sòl de 20 cm de gruix efectiu, de
(*)
Cu mg kg-1 <50 <100 qualitat acceptable, per assegurar una
(*)
Ni mg kg-1 <50 <70
coberta vegetal de tipus herbaci o
(*) arbustiu suficient. En talussos de més
Pb mg kg-1 <70 <100
(*) de 30°, és difícil de superar aquest gruix.
Zn mg kg-1 <150 <200 En zones planes i en talussos més
(*)
Hg mg kg-1 <0,5 <1 suaus, és recomanable estendre una
(*) capa d’uns 30-40 cm de barreja de
Cr mg kg-1 <60 <100
(*) terra i compost. Si la terra és molt
* valors referits a la terra fina
pedregosa o de baixa qualitat, caldrà
(1) extracte pasta saturada posar-ne més gruix que si és fèrtil o de
granulometria més fina. De tota manera,
S’han d’evitar terres molt generalment no convé superar els 40
compactades o excessivament cm de gruix de sòl esmenat, sobretot
pedregoses. Cal fer especial atenció en quan es treballi amb dosis altes (50
el contingut en terra fina, ja que valors tones (en pes sec1) · ha-1).2
excessivament baixos limitaran el
desenvolupament de la vegetació. Per
Gruix màxim del tecnosol
altra banda, terres amb continguts
entre 20 i 40 cm, segons
relativament elevats de matèria
emplaçament i objectius de
orgànica no necessitaran esmena
restauració
orgànica, a no ser que siguin materials
especialment vulnerables a l’erosió (per
exemple, margues, llims o sorres) o
s’actuï en talussos amb fort pendent, on
la prioritat sigui estabilitzar el sòl amb
una ràpida coberta herbàcia.

1 Pes sec: Pes del material descomptant

la humitat (aigua)

Pàgina 3 de 6
 FITXA TÈCNICA - Utilització de compost en restauració de sòls
Figura 3. Esquema de la típica disposició d’horitzons
en un tecnosol.
6. Dosificació
L’esmena orgànica ha de garantir
l’aportació d’una quantitat suficient de
matèria orgànica i nutrients al
material mineral. En general, podem
dir que els sòls amb continguts de
matèria orgànica per sota d’un 1% són
deficitaris. Per tant, l’objectiu de
l’esmena serà assolir com a mínim
aquest valor. La dosi a aplicar s’ha de
calcular degudament i dependrà de les
característiques del compost (humitat,
matèria orgànica) i del sòl (densitat
aparent, contingut en terra fina,
contingut en matèria orgànica).
A la pàgina web de l’ARC es
disposa d’un full de càlcul per ajudar
a calcular les dosis
(EN ELABORACIÓ)
En tot cas no convé superar la dosis de
compost de 50 tones en pes sec per
hectàrea ni la proporció 1:10 (Volum
compost : Volum terra).
Dosi màxima recomanable de 50 t
(pes sec) de compost · ha-1 o una
proporció 1:10 en volum (volum
de compost : volum terra)
Pàgina 4 de 6
7. Recepció i apilament temporal del
compost
La recepció del compost a l’indret a
restaurar s’ha de fer en un espai ben
delimitat i adequat. Aquest lloc ha de
ser el més segur possible, és a dir, ha
de ser planer i allunyat de torrents o
rieres que puguin endur-se el material.
Cal preveure una descàrrega ordenada
dels camions per ocupar el mínim espai
possible. També s’ha d’evitar trepitjar el
compost amb els camions o la
maquinària.
8. Barreja del compost amb les terres
És preferible fer les barreges amb la
terra tan aviat com sigui possible, i
guardar-les així fins al moment de
l’aplicació. Les barreges es poden apilar
en piles de menys de 2 m d’alçada fins
que són esteses sobre el terreny a
restaurar. Es pot fer una premescla més
concentrada que es pot conservar unes
setmanes, fins que es facin les mescles
amb les proporcions definitives. En cas
d’actuar d’aquesta manera, cal registrar
adequadament les proporcions en què
s’ha elaborat la premescla, i tenir-les en
compte a l’hora de fer les mescles finals.
Els munts de terra o materials
minerals i l’apilament de compost han
d’estar molt propers per optimitzar el
rendiment de les màquines. Per
preparar la barreja, s’agafaran palades
alternatives de terra i compost en la
proporció volumètrica prèviament
establerta. Quan la proporció de barreja
és molt baixa, és preferible fer una
barreja inicial més concentrada i
després rebaixar-la amb la resta de la
terra. Per exemple, si la proporció de
barreja és d’1:20, farem primer una
 FITXA TÈCNICA - Utilització de compost en restauració de sòls
barreja 1:10, per després acabar
d’afegir-hi els 10 volums de terra que
resten per arribar a la proporció d’1:20.
D’aquesta manera, s’aconseguirà
agilitzar el procés de barreja i
s’aconseguirà una barreja més
homogènia. Les palades s’abocaran
procurant estirar la descàrrega de
manera que faciliti la barreja dels
materials, sense fer gaire pols. La
barreja es realitzarà voltejant els
materials fins que en quedi una barreja
homogènia. La barreja es pot apilar en
un munt fins al moment del seu transport
al lloc definitiu. En el cas de zones
planes o amb poc pendent amb sòls poc
pedregosos i rebliments terrígens, i
accessibles amb maquinària agrícola,
es pot aplicar el compost en
superfície amb un remolc
escampador i després incorporar-lo
al sòl. És important que el compost
quedi ben integrat al sòl, per la qual cosa
es recomana fer un parell de llaurades
creuades o, si la pedregositat del terreny
ho permet, passar-hi una fresadora. Cal
evitar realitzar aquestes operacions
després de pluges, ja que no és
recomanable fer les mescles amb la
terra humida, per evitar-ne la
compactació. Per tant, l’aplicació del
compost s’ha de fer amb la terra en
condicions de saó o raonablement seca.
9. Estesa dels sòls esmenats
Les barreges han de ser transportades
al lloc de disposició final. Cal preveure
l’accés a les zones a restaurar tenint en
compte els vehicles disponibles,
sobretot en talussos i terraplens, establir
un ordre de col·locació de les terres i
començar, sempre que sigui possible,
per les parts més altes i allunyades de
manera que la maquinària no hagi de
Pàgina 5 de 6
circular per damunt de les parts on ja
s’hagi realitzat l’estesa. Les
operacions de càrrega de les mescles,
el transport i la descàrrega al lloc
definitiu ajuden a millorar la barreja dels
materials i, per tant, a aconseguir una
barreja més homogènia. Cal evitar,
però, la compactació de les terres per
apilament excessiu o per massa
humitat. Convé repartir la terra en un
gruix uniforme i procurar que no
quedin clapes sense sòl esmenat ni
acumulacions de gruix excessiu
(excepte que es vulgui un patró
heterogeni de revegetació). En molts
casos, la descàrrega directa de camions
deixarà irregularitats que caldrà corregir
acabant d’escampar el material amb
una màquina lleugera que no compacti
el sòl. Si la inclinació del terreny ho
permet, es pot utilitzar una anivelladora
o similar.. En talussos, la distribució és
més difícil. En aquest cas, poden ser
útils les excavadores de braç llarg i les
giratòries.
10. Altres usos
A banda de l’esmena de sòls en obres
de rehabilitació i restauració, el compost
té altres usos com podrien ser la
utilització com adob o esmena
orgànica en sòls agrícoles,
horticultura i jardineria i com a
esmena orgànica de plantació en
clots o rases, per a la implantació de
parterres de flor o gespes o com a
encoixinat orgànic natural, entre
d’altres.
Per cadascun d’aquests usos les
condicions d’aplicació seran diferents de
les esmentades anteriorment. Per una
banda, depenent de l’ús, caldrà treballar
amb compost de qualitat determinada,
 FITXA TÈCNICA - Utilització de compost en restauració de sòls

per exemple, amb un baix contingut en

metalls pesants (classe A o B, segons el
RD 506/2013 de 28 de juny sobre
productes fertilitzants), una elevada
estabilitat, una molt baixa conductivitat
elèctrica o una granulometria fina. Per
altra banda, les dosis d’aplicació també
seran canviants depenent de la seva
utilitat.

Pàgina 6 de 6