APLICACIÓ D’ESMENES ORGÀNIQUES EN

FITXA TÈCNICA - Utilització de dejeccions ramaderes en restauració de sòls

LA RESTAURACIÓ DE SÒLS DEGRADATS

FITXA TÈCNICA - DEJECCIONS RAMADERES SÒLIDES (FEMS)

Aquesta fitxa tècnica va adreçada principalment a tècnics i professionals d’obres responsables de les tasques de restauració
de sòls, que no han de tenir forçosament coneixements específics en agronomia o restauració ambiental.

1. Introducció

En les tasques de restauració de sòls

degradats (activitats extractives,
talussos de carretera, etc.), sovint no es
disposa de terres de prou qualitat i serà
convenient afegir esmenes orgàniques
per millorar l’estructura del sòl, la seva
activitat biològica, la biodiversitat i
afavorir així el desenvolupament de la
coberta vegetal.
Les dejeccions ramaderes, ja siguin
fems o gallinasses sòlides, o les
fraccions sòlides resultants del
tractament dels purins, són materials
orgànics que poden ser utilitzats com a
esmenes de sòls en terrenys degradats
i pobres en matèria orgànica. Aquesta
pràctica afavoreix el creixement ràpid
d’una vegetació herbàcia que ajuda a
protegir el sòl de l’erosió, aspecte
rellevant en zones amb forts pendents,
com les que trobem en activitats
extractives, talussos de carretera o
abocadors. A mig termini, l’aplicació de
fems també ajuda al desenvolupament
de la vegetació llenyosa (arbres i
arbusts), tant pel que fa al creixement
com a la producció de fruits i/o llavors.
No obstant això, caldrà ser
especialment curosos en el pla
d’aplicació i en les dosificacions per
evitar altes càrregues de nitrogen (N) i
fòsfor (P), que puguin generar
problemes ambientals al medi receptor.
Figura 1. Dejeccions ramaderes d'origen boví
2. Característiques de les dejeccions
ramaderes
La composició de les dejeccions
ramaderes fresques pot variar en funció
del seu origen (porcí, oví, boví, etc.), de
l’alimentació rebuda, de la quantitat i la
qualitat de la palla per jaç afegida, del
tipus d’estabulació, del temps
d’emmagatzematge, entre d’altres
aspectes. Així doncs, és difícil establir
unes característiques generals, però, en
general, les dejeccions sòlides
acostumaran a tenir un contingut
important de matèria orgànica,
nitrogen i fòsfor.
En la mesura que la dejecció ramadera
hagi estat més temps emmagatzemada,
voltejada i tractada, contindrà més
matèria orgànica estable i nitrogen
orgànic, que romandran al sòl més enllà
del primer any després de l’aplicació. És
recomanable disposar d’una anàlisi
completa de l’esmena, que hauria
d’incloure informació sobre:

Pàgina 1 de 6
 FITXA TÈCNICA - Utilització de dejeccions ramaderes en restauració de sòls

Taula 2. Aspectes a considerar a l’hora d’avaluar

 Paràmetres agronòmics (matèria l’aptitud d’un indret per admetre fems.
seca, matèria orgànica, pH, CE, N, Aspecte a considerar Valor recomanat
Freqüentació de Evitar si és molt
P, K i micronutrients) l’indret freqüentat (p. ex. zones
 Metalls pesants (Cd, Cu, Ni, Pb, Zn, de lleure o descans)
Proximitat a nuclis >200
Hg, Cr) habitats (m)
 Estabilitat de la matèria orgànica Accessos a la zona de Adequats al mitjà de
mescles transport amb que es
(matèria orgànica resistent, portin fins a
l’emplaçament (remolc
maduresa, respirometria AT4, test agrícola, camió...)
de germinació entre d’altres). Espai per a fer les >600
mescles (m2), excepte
si s’escampa
A la taula 1 es presenten valors directament al sòl
Proximitat a pous i >50
orientatius d’alguns paràmetres per a cursos d’aigua (m)
l’ús de la dejecció com a esmena Profunditat del nivell >100
freàtic (cm)
orgànica. (aplicacions
prohibides en zones
inundables)
Taula 1. Valors recomanats a controlar en les Disponibilitat de Abans de 15 dies des de
dejeccions ramaderes per al seu ús com a esmena maquinària la recepció
orgànica de sòls.
Valors llindar
Paràmetre
compost
Matèria seca (% smf) >20
Matèria orgànica total (% sms) >40
4. Característiques del sòl receptor
4,5 - 8,5
pH
CE (1:5 p:v, dS m-1) <8 Els sòls o materials minerals a esmenar
Índex de germinació (%) >60 també han de complir uns requeriments
Metalls pesants (mg kg-1)
Cd <5 mínims, ja que en cas contrari no
Cu <800 podrem assolir una qualitat suficient per
Ni <200
Pb <500 garantir la correcta revegetació.
Zn <2000 Igualment com amb el cas de les
Hg <5
Cr <800 esmenes, és important disposar
d’informació analítica sobre els
principals paràmetres fisicoquímics de
les terres. Cal garantir que com a mínim
3. Condicions de l’emplaçament es compleixen els llindars recollits a la
taula 3.
Per tal d’assegurar que l’operació es
podrà realitzar amb garanties, reduir el
risc de contaminació i les molèsties,
prèviament a l’aplicació dels fems cal
realitzar una avaluació de l’aptitud de
l’indret a restaurar. Els criteris a tenir en
compte queden recollits a la taula 2.

Figura 2. Terres a esmenar apilades a l’espai per a fer

les mescles.

Pàgina 2 de 6
 FITXA TÈCNICA - Utilització de dejeccions ramaderes en restauració de sòls

la prioritat sigui estabilitzar el sòl amb

Taula 3. Paràmetres a controlar en les terres i materials
minerals disponibles per la restauració. una ràpida coberta herbàcia.
Paràmetre Unitat Valor
s
En tots els casos, però especialment si
Granulometria: treballem amb terres d’excavacions o
-250-75 mm (pedres) % <25
terres d’aportació externa (valorització
- 75-2 mm (grava) % <75 de materials naturals excavats), cal
- <2 mm (terra fina) % >20
- 0,05-0,002 mm (llims) % (*) <75 controlar la presència d’impropis
- <0,002 mm (argiles) % (*) >5 (restes de formigó, materials ceràmics,
Densitat aparent tones <1,6
metalls, plàstics, fustes, etc.), així com
m-3 metalls pesants o d’altres indicis de
pH unitats >5 i <8,7
de pH contaminació.
(*)
Conductivitat (1) dS m-1 <4
(*)
Carbonats g kg-1 <600 5. Gruix de la nova capa de sòl
(*)
Metalls pesants: pH<7 pH>7 esmenat
Cd mg kg- <1 <1,5
1
(*)
Cu mg kg- <50 <100 Com a mínim, cal aplicar una capa de
1
(*)
Ni mg kg- <50 <70
sòl de 20 cm de gruix efectiu, de
1
(*) qualitat acceptable, per assegurar una
Pb mg kg- <70 <100
1
(*) coberta vegetal de tipus herbaci o
Zn mg kg- <150 <200 arbustiu suficient. En talussos de més
1
(*)
Hg mg kg- <0,5 <1 de 30° és difícil de superar aquest gruix.
1
(*) En zones planes i en talussos més
Cr mg kg- <60 <100
1
(*) suaus, és recomanable estendre una
* valors referits a la terra fina
capa d’uns 30-40 cm de barreja de
(1) extracte pasta saturada terra i fems. Si la terra és molt
pedregosa o de baixa qualitat, caldrà
posar-ne més gruix que si és fèrtil o de
S’han d’evitar terres molt granulometria més fina. De tota manera,
compactades o excessivament generalment no convé superar els 40
pedregoses. Cal fer especial atenció en cm de gruix de sòl esmenat, sobretot
el contingut en terra fina, ja que valors quan es treballi amb dosis altes (50
excessivament baixos limitaran el tones (en pes sec1) · ha-1).2
desenvolupament de la vegetació. Per
altra banda, terres amb continguts
relativament elevats de matèria Gruix màxim del tecnosol
orgànica no necessitaran ser esmenats, entre 20 i 40 cm, segons
a no ser que siguin materials emplaçament i objectius de
especialment vulnerables a l’erosió (per restauració
exemple, margues, llims o sorres) o
s’actuï en talussos amb fort pendent, on
La descomposició de les dejeccions
ramaderes a l’interior del sòl consumeix

1 Pes sec: Pes del material descomptant la

humitat (aigua)

Pàgina 3 de 6
 FITXA TÈCNICA - Utilització de dejeccions ramaderes en restauració de sòls
oxigen, de manera que si el sòl no té una
aeració adequada o la capa de sòl amb
fems és massa gruixuda, l’oxigen del sòl
s’esgota i dona lloc a unes condicions
reductores que limiten l’activitat dels
microorganismes, el creixement de les
plantes, i, fins i tot, poden facilitar la
solubilització d’alguns elements
potencialment tòxics.
Figura 3. Esquema de la típica disposició d’horitzons
en un tecnosol.
6. Dosificació
L’esmena orgànica ha de garantir
l’aportació d’una quantitat suficient de
matèria orgànica i nutrients al
material mineral. En general, podem
dir que els sòls amb continguts de
matèria orgànica per sota d’un 1% són
deficitaris. Per tant, l’objectiu de
l’esmena serà assolir com a mínim
aquest valor. La dosi a aplicar s’ha de
calcular degudament i dependrà de les
característiques dels fems, bàsicament
del seu contingut en matèria orgànica, i
del material mineral (densitat aparent,
contingut en terra fina, contingut en
matèria orgànica).
A la pàgina web de l’ARC es
disposa d’un full de càlcul per ajudar
a calcular les dosis
(EN ELABORACIÓ)
Pàgina 4 de 6
En tot cas no convé superar la dosis de
fems de 50 tones en pes sec per
hectàrea ni la proporció 1:10 (Volum de
fem : Volum terra).
Dosi màxima recomanable de 50 t
(pes sec) de fem · ha-1 o una
proporció 1:10 en volum (volum
de fem : volum terra)
Cal tenir també present el contingut de
nitrogen (per exemple amb la
gallinassa) per evitar excessos. La dosi
màxima podria ser menor segons el
tipus de dejecció solida a aplicar per
sota dels 50 t · ha-1.
7. Recepció i apilament temporal
dels fems
La recepció dels fems a l’indret a
restaurar s’ha de fer en un espai ben
delimitat i adequat. Aquest lloc ha de
ser el més segur possible, és a dir, ha
de ser planer i allunyat de torrents o
rieres que puguin endur-se part del
material o els lixiviats.
És convenient protegir el lloc
d’emmagatzematge amb un cordó
perimetral de terra per evitar que la
pluja s’endugui els fems. Cal preveure
una descàrrega ordenada dels vehicles
de transport per ocupar el mínim espai
possible. També s’ha d’evitar trepitjar
els fems amb els camions o la
maquinària. És recomanable acumular
la menor quantitat possible de fems
al lloc d’aplicació.
 FITXA TÈCNICA - Utilització de dejeccions ramaderes en restauració de sòls
8. Barreja dels fems amb les terres o
materials minerals
És preferible fer les barreges amb la
terra tan aviat com sigui possible, i
guardar-les així fins al moment de
l’aplicació, ja que d’aquesta manera les
mescles són fàcilment manejables. Les
mescles es poden apilar en piles de
menys de 2 m d’alçada fins que són
esteses sobre el terreny a restaurar. Es
pot fer una premescla més concentrada
que es pot conservar unes setmanes,
fins que es facin les barreges amb les
proporcions definitives. En cas d’actuar
d’aquesta manera, cal registrar
adequadament les proporcions en què
s’ha elaborat la premescla, i tenir-les en
compte a l’hora de fer les mescles finals.
Els munts de terra o materials
minerals i l’apilament de fems han
d’estar molt propers per optimitzar el
rendiment de la maquinària. Per
preparar la barreja, s’agafaran palades
alternatives de terra i fem en la
proporció volumètrica prèviament
establerta. Quan la proporció de mescla
és molt baixa, és preferible fer una
barreja inicial més concentrada i
després rebaixar-la amb la resta de la
terra. Per exemple, si la proporció de
mescla és d’1:20, farem primer una
mescla 1:10, per després acabar
d’afegir-hi els 10 volums de terra que
resten per arribar a la proporció d’1:20.
D’aquesta manera, s’aconseguirà
agilitar el procés i s’aconseguirà una
barreja més homogènia. Les palades
s’abocaran procurant estirar la
descàrrega de manera que faciliti la
barreja dels materials, evitant però fer
pols. La barreja es realitzarà voltejant
els materials fins que en quedi una
barreja homogènia. La barreja es pot
apilar en un munt fins al moment del seu
Pàgina 5 de 6
transport al lloc definitiu. En el cas de
zones planes amb sòls poc pedregosos
i rebliments terrígens, i accessibles amb
maquinària agrícola, es pot aplicar el
fem en superfície amb un remolc
escampador i després incorporar-lo
al sòl. És important que el fem quedi
ben incorporat al sòl, per la qual cosa es
recomana fer un parell de llaurades
creuades o, si la pedregositat del terreny
ho permet, passar-hi una fresadora. Cal
evitar realitzar aquestes operacions
després de pluges, ja que no és
recomanable fer les mescles amb la
terra humida per evitar-ne la
compactació. Per tant, l’aplicació de les
dejeccions ramaderes s’ha de fer amb la
terra en condicions de saó o
raonablement seca.
9. Estesa dels sòls esmenats
Les mescles han de ser transportades al
lloc de disposició final. Cal preveure
l’accés a les zones a restaurar tenint en
compte els vehicles disponibles,
sobretot en talussos i terraplens. Cal
també establir un ordre de col·locació de
les terres i començar, sempre que sigui
possible, per les parts més altes i
allunyades de manera que la
maquinària no hagi de circular per
damunt de les parts on ja s’hagi
realitzat l’estesa. Les operacions de
càrrega de les mescles, el transport i la
descàrrega al lloc definitiu ajuden a
millorar la barreja dels materials i, per
tant, a aconseguir un barreja més
homogènia. Cal evitar, però, la
compactació de les terres per apilament
excessiu o per massa humitat. Convé
repartir la terra en un gruix uniforme i
procurar que no quedin clapes sense sòl
esmenat ni acumulacions de gruix
excessiu (excepte es vulgui un patró
 FITXA TÈCNICA - Utilització de dejeccions ramaderes en restauració de sòls

heterogeni de revegetació). En molts

casos, la descàrrega directa de camions
deixarà irregularitats que caldrà corregir
acabant d’escampar el material amb
una màquina lleugera que no compacti
el sòl. Si la inclinació del terreny ho
permet, es pot utilitzar una anivelladora
o similar. En talussos la distribució és
més difícil. En aquest cas, poden ser
útils les excavadores de braç llarg i les
giratòries.

10. Sembres i plantacions

Després de l’aplicació de fems es sol

produir un cert increment de la salinitat
que pot afectar negativament la
germinació d’espècies sensibles
(gèneres Quercus, Juniperus, Populus,
entre d’altres), especialment si apliquem
dosis altes de fems. Per això, també pot
ser recomanable retardar les
plantacions en el cas que es prevegi
la plantació d’espècies sensibles a la
salinitat.

Cal tenir en compte que els fems poden

contenir llavors de males herbes, que
germinaran després de l’aplicació.
L’aplicació de fems afavorirà la
presència de plantes nitròfiles i ruderals,
de manera que caldrà preveure
possibles sembres per controlar el
desenvolupament d’aquestes espècies.
També es recomana sembrar quan la
prioritat és el control de l’erosió, per tal
de garantir una ràpida coberta herbàcia.

Pàgina 6 de 6