L'Ebre: Treball de Síntesi de 3R D'Eso CURS 14 / 15

L’EBRE
TREBALL DE SÍNTESI DE 3r D’ESO

CURS 14 / 15
Dossier de l’alumne/a: ...................................................................
Grup de treball No: ........................................................................

ÍNDEX:
1- Programa del treball de síntesi..............................................................................3

.
2- Llista de material...................................................................................................4
3- Presentació del treball de síntesi...........................................................................5
4- Objectius...............................................................................................................6
5- Introducció a la hidrografia i al Delta de l’Ebre......................................................7
5.1- Els rius................................................................................................ 7
5.2- Estuaris, deltes i maresmes.................................................................7
5.3- La conca hidrogràfica del riu Ebre........................................................10
5.4- El Delta de l’Ebre.................................................................................11
5.5- Formació del riu Ebre...........................................................................13
6- Activitats sobre el Delta de l’Ebre i comarques.....................................................16

.
6.1- Descoberta del Delta en bicicleta..........................................................16
6.1.1- Introducció.............................................................................16
6.1.2- Ambients naturals..................................................................18
6.1.3- Les aus al Delta de l’Ebre......................................................22
6.2- El parc eòlic del Baix Ebre.....................................................................26
6.3- El medi humà ………………..................................................................30

.
6.4- El conreu de l’arròs i la cambra arrossera.............................................32
6.5- La pesca..................................................................................................35
6.5.1- La llotja de Sant Carles de la Ràpita…………………….......…..38
7. La batalla de l’Ebre. Pinell del Brai............................................................................40
8- Activitat música.......................................................................................... ...............42
9- Activitat E.V.P............................................................................................................43
10- Valoració general....................................................................................................44
11- Habilitats treball cooperatiu ....................................................................................51
Treball de Síntesi de 3r d’ESO El Delta de l’Ebre - 2

Escola Garbí Pere Vergés de Badalona
1. PROGRAMA DEL TREBALL DE SÍNTESI
DILLUNS 17 DIMARTS 18 DIMECRES 19
8.30h: Esmorzar 8.00h: Esmorzar
8:30h: Sortida de l’escola 09:30h: Cambra 10:00h: Creuer per

arrossera la desembocadura
Matí: Visita a Corbera 11:15h: Parc Eòlic
14:00h: Dinar Pícnic 14:00h: Dinar 14.30h: Arribada a

l’escola.
17:00h: Visita al Parc 15:30h: Gimcana La

Natural del Delta amb Ràpita / Llotja de peix
BTT
20:00h: Arribada a l’hotel. 20:00h: Treball de

Distribució d’habitacions dossier
20:30h: Sopar 20.30h: Sopar
23.30h: Bona nit. 22h: Activitat de nit.
23.30h: Bona nit

2. LLISTA DE MATERIAL
La següent és una llista del material personal que cal que l’alumne/a porti a la sortida:
Pijama
Estris d’higiene personal
Tovallola
Xancletes de bany
Banyador
Tovallola de piscina
Casquet de bany i ulleres protectores d’aigua
Lot amb piles
Crema de protecció solar
Gorra o barret pel sol
Roba de recanvi per a quatre dies
Jersei per si refresca
Calçat adequat per a caminar
Calçat esportiu
CREMA PROTECTORA DE MOSQUITS!!!
Pel que fa al material escolar serà necessari portar el següent material:
Llapis, bolígraf,colors
Ipad i carregador
Regle, goma d’esborrar, maquineta
Observacions:
• És convenient que cada alumne/a es faci una llista del material que duu i que sàpiga on el té desat.
• Convé portar alguna bossa de plàstic o de tela per a desar la roba bruta.
• Cal que cada alumne/a porti una bossa de mà o una motxilla (pel transport del material de treball, per
portar el pícnic , etc...).
Important
• Cal no oblidar aquells medicaments que l’alumne/a pren amb regularitat. En aquest cas, és convenient
avisar els professors.
• No es poden portar llaminadures o similars. Es podrà portar el telèfon mòbil i s’aplicaran les normes de
règim intern de l’escola.
• Només es podrà portar un màxim de 10€.

3. PRESENTACIÓ DEL TREBALL
3.1. On anem? Què anem a estudiar?
Anem de TREBALL de Síntesi a l’Ebre els dies 16,17 i 18 de juny

L’estada es farà al Hotel La Ràpita, situat al municipi Sant Carles de la Ràpita.
Amb el TREBALL de Síntesi pretenem fer una primera aproximació a l’estudi de la geografia física, humana
i econimia de la regió de la part baixa de l’Ebre.
3.2. Com treballarem i com avaluarem
El procés d’aquest TREBALL es divideix en tres fases:
1a. la preparació prèvia del TREBALL que es farà a l’escola els dies abans de marxar,
2a. les activitats i el treball de síntesi a la sortida del Delta, i un qüestionari
3a. la realització d’un document audiovisual que es portarà a terme a l’escola.
Aquestes activitats es portaran a terme en els grups de treball, que determinaran els tutors.
L’avaluació constarà de tres notes:
- La de treball individual (les feines prèvies i in situ del dossier i qüestionari) : 40%
- Exposició oral: 40%
- La del treball de grup i actitud: 20%
Val a dir, però, que presentar el dossier complet és una condició imprescindible per superar el
TREBALL DE SÍNTESI.
A l’exposició oral s’avaluarà l’exposició oral clara, ordenada i concisa dels continguts i resultats, l’ús adequat
de la llengua i del vocabulari específic, la capacitat de síntesi i coherència, l’elaboració de les conclusions i
la capacitat de respondre correctament les diferents preguntes realitzades pels professors de l'equip
d'avaluació. En l’apartat de valors es tindrà en compte la bona predisposició, la bona actitud escolar, el
respecte, la responsabilitat i la manera de treballar en equip.

4. OBJECTIUS
L’alumne/a ha de ser capaç de:
• Obtenir, seleccionar i tractar informació de diferents tipus de fonts correctament.

• Presentar i comunicar resultats de forma correcta, neta i ordenada.
• Realitzar un bon treball de síntesi de tot el que s’hagi treballat en relació al Delta entès com a
sistema i confeccionar un mapa de conceptes.
• Interpretar críticament el contingut dels mitjans de comunicació social.
• Participar amb interès, esperit crític, respecte i tolerància en debats sobre temes polèmics
d’actualitat.
• Tenir confiança en l’esforç personal.
• Saber callar quan algú altre ( professor o alumne ) parla.
• Escoltar les explicacions de monitors i professors.
• Tenir una actitud participativa i col·laboradora.
• Saber treballar en grup, cooperant amb els companys, respectant-los i valorant la seva feina i
opinions per dur a terme un projecte comú de feina o d’oci.
• Tenir cura del material propi i dels altres, i de les instal·lacions.
• Utilitzar l’expressió oral i escrita en diferents llengües.
• Respectar i valorar la diversitat lingüística.
• Conèixer algunes diferències del tortosí dins del Català Occidental.
• Expressar-se amb el vocabulari específic de cada àrea amb precisió i rigor.
• Analitzar els mecanismes bàsics que regeixen un medi físic: clima, geologia, flora i fauna.
• Resoldre problemes matemàtics i fer canvis d’unitats.
• Identificar els elements essencials del desenvolupament tecnològic valorant les causes i
implicacions (avantatges i inconvenients ) sobre la persona, societat i entorn.

5. INTRODUCCIÓ A LA HIDROGRAFIA I AL DELTA DE L’EBRE
5.1. ELS RIUS
... Els rius són components essencials del paisatge continental. El seu treball erosiu predomina prop del
naixement formant valls i canons; en el seu curs mig es realitza el transport dels materials arrencats aigua
amunt; i en el seu curs baix deixa aquests sediments tot originant amples planures al·luvials.
... Els serveis que ens donen els rius són:
- Proveir-nos d’aigües per a ús domèstic, industrial i de regadiu.
- Evacuar aigües ja utilitzades.
- Via de navegació per a transport i comunicacions.
- Proveir energia per a empreses que produeixen electricitat.
- Proveir aliments.
- Espai per lleure i espargiment .
- Evacuar les aigües que cauen en les grans tempestes.
... El riu amb més cabal del món és l’Amazona i el més llarg, el Nil.
... Es necessiten 6.000 km3 d’aigua per a diluir i transportar les aigües residuals, estimades en 450 km3,
que cada any aflueixen a tots els rius del món.
... 20.000 milions de tones de sediments és el que aproximadament transporten anualment tots els rius del
món fins als oceans.
5.2. ESTUARIS, DELTES I MARESMES
... S’anomenen estuaris les masses d’aigua semi-tancades, en les quals la salinitat és entre mitja i variable i
on es deixa notar molt fort la influència de les marees. L’acumulació de nutrients, que es dóna degut a la
interacció entre les marejades i les aportacions fluvials a les desembocadures dels rius, fan dels estuaris
uns ecosistemes molt productius, constituint l’hàbitat de gran part dels éssers vius presents al mar i oceans
del món.
...Els deltes són desembocadures de rius en els quals es van posant els sediments arrossegats pel corrent.
Són una forma d’estuari i en ells hi ha moltes maresmes. L’ historiador grec Herodot (s. V abans de Crist) va
utilitzar per primer cop la paraula , per a descriure el delta del Nil. S’anomena així per la seva forma
triangular que recorda a la lletra grega delta.
... Les maresmes són grans extensions de terres baixes que sofreixen freqüents inundacions d’aigua del
mar. Si tenen un bon drenatge, són sòls molt fèrtils, degut al seu alt contingut orgànic.
… Els deltes més importants del món són: el que està format pels rius Ganges i Brahmaputra, el delta del
Nil i el del Mississippí, amb més de 30.000 Km2 cadascun d’ells
Fes una petita redacció comparant els cursos del riu (alt, mig, i baix) amb la vida de l’home (joventut,
vida adulta i vellesa)
--------------------------------------------------------
--------------------------------------------------------
--------------------------------------------------------
--------------------------------------------------------
--------------------------------------------------------
--------------------------------------------------------
--------------------------------------------------------
--------------------------------------------------------
--------------------------------------------------------
--------------------------------------------------------
--------------------------------------------------------
--------------------------------------------------------
--------------------------------------------------------
--------------------------------------------------------
--------------------------------------------------------
--------------------------------------------------------

Vertader o fals.........
- Per a dissoldre i transportar les aigües residuals que aflueixen anualment a tots els rius del món es
necessiten aproximadament 1.000.000 de litres per cada habitant del planeta.( llegeix l’apartat dels rius ).
Fals. Per cada habitant es necessiten 800.000 litres per persona.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------
- L’energia potencial de l’aigua d’un riu es transforma, durant el seu recorregut descendent, amb energia
cinètica, responsable de l’erosió, el transport i la sedimentació.
Cert
-------------------------------------------------------------------------------------------------------
Relaciona..........
Ganges i Brahmaputra EE.UU.
Mississippí EGIPTE
Nil ÍNDIA
Què és el règim hidrogràfic d’un riu?
a) El cabal que passa amb un segon per un punt determinat del riu.
b) Totes les variacions estacionals del cabal.
c) La quantitat de peixos que té.
La terra té aproximadament 1,4 milions de km3 d’aigua. El 97,4% és aigua salada. Del 2,6 % restant, les
tres quartes parts estan tancades en casquets polars i glacials, amb la qual cosa, l’aigua dolça disponible es
3
redueix al 0,001 %. Calcula en m la quantitat d’aigua que aproximadament té la Terra. Quants són d’aigua
dolça i quants d’aigua salada?
3
Si es requereixen uns recursos totals de 250 milions de m anuals per subministrar aigua a una població de
3 milions d’habitants, calcula els litres d’aigua diaris que es necessitarien per a proveir als 6000 milions
d’habitants de la Terra.
Degut a la seva gran capacitat per a dissoldre nombroses substàncies, l’aigua és considerada el dissolvent
universal. Per què l’aigua químicament pura garirebé no existeix a la naturalesa?
-------------------------------------------------------------------------------------------------------
-------------------------------------------------------------------------------------------------------
-------------------------------------------------------------------------------------------------------

Quins són els tres estats de la matèria? Quina substància, a temperatura ordinària, existeix als tres estats?.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------
-------------------------------------------------------------------------------------------------------
Completa la següent frase:
La molècula d’aigua és bipolar, per què presenta un pol ........................ i un altre .......................... .
Està formada per dos parts de .............................. i una de ............................. .
Escriu dos refranys que portin la paraula aigua, i explica el seu significat. Ex.: “ Estar amb l’aigua al coll “.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------
-------------------------------------------------------------------------------------------------------
-------------------------------------------------------------------------------------------------------
-------------------------------------------------------------------------------------------------------
-------------------------------------------------------------------------------------------------------
Explica per què l’aigua que se solidifica a les fissures de les roques pot arribar a esquerdar-les.
Quan l'aigua troba un espai entre roques i es congela, agafa més volum i aleshores la roca es
-------------------------------------------------------------------------------------------------------
trenca i les pot arribar a esquerdar
-------------------------------------------------------------------------------------------------------
-------------------------------------------------------------------------------------------------------
“ Tots els rius van al mar i en canvi aquest mai no s’omple“. Coneixes la resposta d’aquest enigma?
Tots els rius van a parar al mar. És cert. Però, a la mateixa vegada que l'aigua arriba al mar també
-------------------------------------------------------------------------------------------------------
s'evapora i d'aquesta manera tot el que guanya, o la gran majoria, ho perd.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------
-------------------------------------------------------------------------------------------------------
-------------------------------------------------------------------------------------------------------
-------------------------------------------------------------------------------------------------------
Es calcula que el nivell del mar puja una mitja anual de 1,2 mm, això implica que 430 km3 de reserves
aquàtiques de la Terra estan passant al mar cada any. Seguint la mateixa proporció, quants anys trigaria
tota l’aigua dolça en passar al mar? Quants metres pujaria el nivell del mar?

5.3 LA CONCA HIDROGRÀFICA DEL RIU EBRE
... Una conca hidrogràfica és el territori on les aigües convergeixen, per mitjà de la xarxa d’afluents, amb un
únic riu principal, que es l’encarregat de portar-les al mar. És per tant, una unitat territorial natural, que no
coincideix amb els límits administratius polítics.
2
... La conca de l’Ebre ocupa una superfície total de 88.835 Km . És la conca hidrogràfica més extensa
d’Espanya, representant el 14,63 % del territori peninsular espanyol.
Està drenada pel riu Ebre que, amb una longitud total de 910 Km., va des de les muntanyes Cantàbriques
fins el Mediterrani, on desemboca formant un delta. Durant el seu camí recull aigües que provenen dels
Pirineus i dels Sistema Cantàbric pel seu marge esquerre, i pel seu marge dret rep els afluents que
provenen del Sistema Ibèric.
La conca hidrogràfica del riu Ebre engloba territoris de nou Comunitats Autònomes. Saps quines
són?.
Amb les dades del text anterior, sabries calcular la superfície del territori peninsular espanyol?

5.4. EL DELTA DE L’EBRE
2
El delta està situat al sud de Catalunya i amb una extensió de 320 km i forma part de les comarques del
Montsià i del Baix Ebre. Envoltant-lo trobem: al Sud, els grups muntanyencs corresponents a l'extrem de la
Serralada Litoral, el Montsià i el Montsianell; al Nord, la Serralada Prelitoral amb la serra del Boix i Cardó; i a
Ponent el Port (Ports de Tortosa- Besseit). La horitzontalitat del paisatge és la nota dominant; les zones més
elevades són només a 4 metres sobre el nivell del mar, i un 45 % de la plana deltaica es troba a una cota
per sota dels 50 cm.. Les zones de més altitud corresponen als marges del riu.

5.5. FORMACIÓ DEL RIU EBRE
L'origen del delta s'ha de situar a l’època remota en què l'Ebre s'obrí pas vers la Mediterrània des de l’àrea
lacustre corresponent a l'actual Depressió Ibèrica. Però el veritable desenvolupament del delta actual no
s’inicià fins a la fi de la darrera glaciació (Würm), fa aproximadament uns 18.000 anys ,amb el consegüent
ascens eustàtic del nivell del mar.
Aquest ascens passà per etapes de relativa estabilització, en cada una de les quals es formà una plana
deltaica més o menys extensa, posteriorment submergida per la transgressió marina, la qual servia després
de base d'assentament de la següent.
Els sols del delta no són uniformes. Hi ha una zona de sòls sorrencs que s'estenen per la costa i per la
ribera del riu. Però el sòl més característic és el llimós, format pels materials suspesos a l'aigua del riu.
D'altra banda, la ràpida formació del delta va originar extenses llacunes amb un desguàs insuficient i el seu
recobriment no fou causat pels llims sinó per l'amuntegament de restes orgàniques que féu desaparèixer
antigues llacunes i aiguamolls i dóna lloc a l'aparició d'extenses zones de terrenys torbosos.
2000 a C Segle. X Segle XVI
Segle XVII Segle. XIX Segle XX
L’aportació anual de sediments del riu Ebre en l’actualitat és d’uns tres milions de tones. Al 1940, aquesta
aportació era d’uns 20 milions de tones. Quins creus que han estat els motius d’aquesta disminució? Tenen
solució? Explica-ho.
Nnnnnnnz

El riu Ebre transporta sediments fins la seva desembocadura. Quins són els elements de la natura que
distribueixen aquests sediments ?. Raona-ho.
Els sediments que transporta el riu són sorra i pedres, entre d'altres coses que arrossega el riu i les quals han acabat originant
el Delta de l'Ebre.
Saps què és la falca salina? Explica en què consisteix.
És el fenòmen que es produeix en els últims 40 km d'un riu quan aquest no té més força.
Creus que l’aigua que arriba al mar és aigua perduda? Per què?
No és aigua perduda perquè es torna a evaporar i torna a començar el mateix cicle.

Fes una relació de les accions que feu a casa vostra per a estalviar aigua, i una altra amb les que podríeu
fer.
Tancar l'aixeta mentre ens Ser constant tancant aixetes

ensebonem
Energia hidràulica a casa (massa car)
L'aigua que sobra per regar plantes
No fer la rentadora fins que no hi

ha prou aigua bruta

6. ACTIVITATS SOBRE EL DELTA DE L’EBRE I COMARQUES
6.1. DESCOBERTA DEL DELTA EN BICICLETA

6.1.1 INTRODUCCIÓ
La bicicleta és un dels mitjans de transport més eficients que hi ha. Amb la mateixa energia que es
necessita per caminar, es recorre, en terreny pla, una distància tres cops més gran. Les màquines
predecessores de la bicicleta van ser anomenades: célérifêre (1690), draisiana (1816), dandyhorse (1818),
dalzell (1846) i vèlocipede (1855) aquest últim és l’autèntic precursor de la bicicleta actual (eren de fusta, es
dirigien amb una manlleva i les rodes eren de ferro...).Al 1869, a Anglaterra, es patenta la primera màquina
amb el nom de bicicleta, en què la roda del davant era tres vegades més gran que la del darrera. Al 1880, la
bicicleta ja agafa la forma que té actualment.
La potència que desenvolupem en pedalar és transferida, a través de la cadena, des del plat al pinyó i a la
roda de tracció. La força de tracció més gran s’obté amb la relació de transmissió més petita.
A les pujades s’ha d’impulsar la bicicleta amb una força gran. Els canvis més favorables són els de relació
de transmissió petita. A les baixades, amb una força petita, n’hi ha prou. El millor canvi serà un de relació de
transmissió gran.
Posa nom a les parts de la bicicleta:
Encercla la resposta correcta:

Durant el recorregut amb bicicleta .......................
• En circular aniré en fila índia i sempre per:
l’esquerra – el mig – la dreta
• El casc està dissenyat per a protegir:
el colze – el cap – el manillar
• A les parades, deixaré la bicicleta:
dins d’un arrossar – on indiqui el monitor – al mig del camí
• La distància que cal deixar amb la bicicleta del davant és de:
dos metres – un pam – cent metres
• Si crec que el grup va massa lent:
l’avançaré – respectaré la fila – cridaré

La relació entre el número de voltes del pinyó per cada volta del plat s’anomena “relació de transmissió”.
També es pot calcular dividint el nombre de dents del plat pel nombre de dents del pinyó. Calcula la relació
de transmissió de la bicicleta que portes. Intenta fer-ho de totes dues maneres.
La bicicleta és un mitjà de transport ecològic, saludable i molt econòmic. Fes una proclama en format
d’anunci publicitari, acudit, columna periodística, dibuix, etc., animant la gent a utilitzar aquest mitjà de
transport.
Anant amb bicicleta, apart d'estalviar diners i mantenir-te en forma, també estalvies gasolina i redueixes el risc d'accident.
Pots observar el paisatge de manera més propera i és més entretingut. Monta amb bici, que és tot un vici!
Marca sobre aquest mapa, el recorregut que has fet en bicicleta.

6.1.2 AMBIENTS NATURALS
Ambients fluvials: El riu Ebre, en el seu recorregut per la plana deltaica, ha anat canviant de llit, formant
illes fluvials ( Sapinya, Gràcia, Buda i Sant Antoni ) i sortint a la mar per diferents goles ( Migjorn, Nord i
Galatxo).El paisatge està dominat per la presència de nuclis urbans, hortes i canyars.
Ambients llacunars: Les basses o llacunes litorals s’han format degut al tancament de les barres
sorrenques ( l’Encanyissada, la Tancada, la Platjola, l’Aufacada, els Calaixos de Buda, el Canal Vell i les
Olles ). Reben aigua dolça dels arrossars i salada del mar.
Ambients salabrosos: Formen part d’aquest ambient les terres litorals en forma de salobrars i maresmes
properes al mar, els terrenys de rere duna periòdicament inundats per l’aigua marina, així com les salines
d’inundació controlada.
Ambients litorals: Els formen les platges, arenals i dunes, les dues penínsules arenoses i les dues badies
que tanquen ( Fangar i Banya ).
Ambients agrícoles: Són els espais de conreus fortament humanitzats, i dividits en conreus d’horta,
majoritàriament propers al riu, i conreus d’arròs, que trobem a més de la meitat de les terres del delta.
VEGETACIÓ
Vegetació ripària: També s’anomena bosc de ribera. Es troba a les vores del riu, on el terreny és més alt i
la quantitat d’aigua constant. Està format per arbres caducifolis: aube (álamoblanco-populus alba), salze
(sauce-salix alba), om (olmo-ulmusminor), vern (aliso-alnus glutinosa), pollancre ( chopo-populusnigra ), etc.
Vegetació helofítica i aquàtica: La trobem a les vores del riu, arrossars, canals i llacunes. Les helofítiques
més representatives són el canyís (senill-phragmites), la bova i el lliri groc (lliris-pancratiummaritimum). Les
aquàtiques mes representatives són la llengua d’oca i la llentilla d’aigua (llapó de llavoreta-lemna).
Vegetació halòfila: És la que trobem als salobrars. S’adapta al terreny mitjançant l’acumulació de grans
quantitats d’aigua i sals per compensar l’equilibri osmòtic amb el terreny. Les plantes més característiques
són la sosa i els joncs (jonc-juncus).
Vegetació psammòfila: Són les plantes que viuen als arenals. Les seves arrels són llargues i amb rizomes
per fixar-se al terreny, i les seves fulles són cargolades o punxegudes per estalviar aigua. Les més
abundants són el borró, el jull de platja, la crucianel·la marina i el panical marí.
Respon:
Actualment l’àrea del bosc de ribera ha quedat molt reduïda. Explica per què.
El nivell de l'aigua ha pujat, emportant-se el bosc per endevant i per tant, reduïnt-lo.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
D’on és originari l’ eucaliptus? Per què se’n van plantar al Delta?

L'eucaliptus és una planta originària d'Austria, i la van plantar al Delta de l'Ebre per tal de secar l'aigua
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Esbrina quina utilitat tenien la bova i el canyís.

Aquestes dues plantes tenien més d'una utilitat; amb la bova, per exemple, es podien fer culs de cadira per tal de seure, i amb el canyís
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
es podien fer sostres de cases.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Per què es feia servir la sosa?
Amb la sosa es podien fabricar sabós o vidres.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Descriu els mecanismes que utilitzen les plantes halòfiles per viure en uns ambients tant salobres.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
I les psammòfiles, per viure en terrens arenosos?

Les psammòfiles són llargues per tal d'adaptar-se molt millor al terreny i les seves fulles són cargolades per tal d'estalviar aigua.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
I les helofítiques, per viure en terrens inundats?

Viuen en terrenys inundats per tal d'estar en un lloc amb corrents d'aigua.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Relaciona:
VEGETACIÓ PSAMÒFILA AMBIENTS FLUVIALS
VEGETACIÓ HALÒFILA AMBIENTS LLACUNARS
VEGETACIÓ HELOFÍTICA AMBIENTS SALABROSOS
VEGETACIÓ RIPÀRIA AMBIENTS LITORALS
Vertader o fals:
! Els rizomes són tiges subterrànies.
! Els nenúfars viuen en aigües salades.
! El bosc de ribera està format per arbres perennes.
! El borró pertany a la vegetació helofítica.
! La separació dels diferents ambients al Delta està molt definida.
! La llacuna de l’Encanyissada està rodejada de vegetació psammòfila.

VEGETACIÓ PSAMMÒFILA
BORRÓ PANICAL MARI LLETERESA DE PLATJA

BARRON CARDO MARITIMO LECHETREZNA DE LAS
AMMOPHILA ERYNGIUM DUNAS
ARENARIA MARITIMUM EUPHORBIA PARALIAS
VEGETACIÓ HALÒFILA
DONZELL MARI JONC MARÍ CIRIALERA COMUNA

AJENJO MARINO JUNCO ESPINOSO SOSA ALACRANERA
ARTEMISIA GALLICA JUNCUS ACUTUS ARTHROCNEMUM
FRUTICOSUM
VEGETACIÓ HELOFÍTICA
CANYÍS / SENILL BOGA / BOVA

CARRIZO ENEA
PHRAGMITES TYPHA ANGUSTIFOLIA
AUSTRALIS

VEGETACIÓ AQUÀTICA
NENÚFAR LLENTIA D’AIGUA

NENÚFAR LENTEJA DE AGUA
NYMPHAEA ALBA LEMNA MINOR
BOSC DE RIBERA
EUCALIPTUS AUBE FREIXE

EUCALIPTO ÁLMO BLANCO FRESNO
EUCALYPTUSCAMALDULENSIS POPULUS ALBA FRAXINUS ANGUSTIFOLIA

6.1.3 LES AUS AL DELTA DE L’EBRE
Les aus són vertebrats que tenen bec, amb el cos envoltat de plomes, i les seves extremitats anteriors
transformades en ales, les quals estan capacitades per al vol o en el seu defecte atrofiades. Totes les aus
són ovípares i de sang calenta ( mantenen sempre la mateixa temperatura ). La seva anatomia ( bec,
plomes, ales, potes i dits ) obeeix bàsicament a tres criteris: alimentació, hàbitat i vol. La majoria dels ocells
no poden moure els ulls i no tenen pavelló auricular extern.
La dermis no té glàndules sudoríferes. La majoria de les aus, per a tenir cura i conservar el seu plomatge se
serveixen d’una glàndula que segrega grassa que es distribueix per tot el plomatge ajudant-se del bec.
Molts dels ossos són buits i estan plens d’aire. El conjunt ossi està relacionat amb l’aparell respiratori, que
presenta a més dels pulmons, els sacs aeris, que són prolongacions dels pulmons i que envolten els
diferents òrgans i penetren als ossos, ajudant així a reduir el pes específic de l’au.
LES MIGRACIONS
Les aus migradores realitzen dos viatges per temporada, un d’anada cap als seus llocs de cria i un altre de
tornada cap als quarters d’hivern.
Hi ha moltes teories sobre el motiu pel qual les aus migren: per evitar el fred i la fam al hivern o l’excés de
calor a l’estiu, per l’augment de la llum diürna (primavera) o a l’inrevés (tardor),etc. La manera d’orientar-se
en les seves llargues migracions també intenta ser explicada per diverses teories: per la posició del sol, les
estrelles, el camp magnètic de la terra, etc.
LES AUS AL DELTA DE L’EBRE
El clima temperat, els aiguamolls, les basses i arrossars,fan del delta de l’Ebre un punt clau, tant per la
nidificació com per la hivernada d’aus aquàtiques i migratòries.
Els grups d’ocells aquàtics i marins més importants són:
• Ardèids: Tenen les potes llargues, el coll llarg i corbat i el bec gruixut i llarg. Els més característics son:
el martinet blanc, d’esplugabous, l’agró roig, el bernat pescaire, el capó reial i el flamenc. Els trobem
principalment en ambients d’aigua dolça.
• Limícoles: Els trobem en llocs on hi ha llims i fang. Són moixons camallargs de mida mitjana a petita. Els
més característics son: els corriols, la fredeluga, la gamba roja, el bec d’alena i els cames llargues.
• Ànecs i altres aus nedadores: L’ànec més nombrós és el coll-verd, destaca també el xibec, el morell cap
roig, el xartet i el cullerot. Els trobem nedant a les basses, als canals i al riu. Afegim aquí la fotja i la polla
d’aigua de la família del ràllids, els corbs marins i el cabussó emplomallat.
• Gavines i similars: Les gavines tenen una gran capacitat d’adaptació i desplaçament, i les podem trobar
a diferents ambients del delta. Destaquem la gavina riallera, el gavià, la gavina corsa, els xatracs i els
fumarells.
• Altres ocells: L’arpella i el blauet.
Anota en aquest quadre els ocells que hagis vist al llarg de la teva estada al delta de l’Ebre.
NOM LLOC
( Arrossar-canyissar-horta-platja-sosar-riu-llacuna-...)

6.2. EL PARC EÒLIC DEL BAIX EBRE.
Segons la mitologia grega, Èol vivia en una illa, Eòlia, amb els seus
dotze fills. En un dels seus viatges, Odisseu va arribar a l’illa i Èol el
va rebre amb tots els honors. En marxar li va donar un sarró amb
tots els vents perquè els usés quan li calgués. Els mariners
d’Odisseu, però, es pensaven que era or i van obrir el sarró. Els
vents van sortir de la bossa i els van empènyer un altre cop cap a
Eòlia.
El vent és el moviment natural, generalment horitzontal, de masses

d’aire. Els desequilibris tèrmics entre uns llocs i uns altres degut a
que el Sol no arriba igual a tots els indrets del Planeta, provoquen
diferències de pressió atmosfèrica, les quals produeixen els vents.
L’aire calent puja, es refreda i en fer-se més dens, baixa, però
sempre hi ha una massa d’aire que es mou cap al buit que ha deixat
l’aire en pujar. Així es desencadena un flux d’aire des de les
pressions altes cap a les baixes.
Algunes situacions locals favorables poden generar vents locals,

més lligats a l’estructura del terreny que no pas als sistemes de
pressions a gran escala. Així, a les zones costaneres hi ha la brisa
terrestre (Terral) i la brisa marina, (Marinada) originades pel distint
escalfament entre la terra i el mar.
Per poder descriure el vent, cal indicar-ne dues magnituds: la direcció i la velocitat. La direcció del vent és
determinada fàcilment per mitjà del penell. Es pren com a direcció del vent aquella d’on procedeix.
Generalment són utilitzats els punts cardinals. Així, doncs, un vent de l’est vol dir que ve de l’est i es dirigeix
cap a l’oest. La força o velocitat del vent en superfície és mesurada per mitjà de l’anemòmetre. Durant molt
de temps ha estat utilitzada una escala numèrica per a determinar la força del vent, coneguda com a escala
dels vents de Beaufort . Actualment ha estat reemplaçada en meteorologia per una determinació directa de
la velocitat del vent en nusos, milles/hora o metres/segon.
Font: Servei de Meteorologia de Catalunya

Els nostres vents
Parcs eòlics
L’energia eòlica
Aproximadament un 2 % de l’energia solar rebuda per la terra és convertida en energia cinètica dels vents.
Tot i que solament un 10 % és aprofitable a nivell del sòl, el potencial energètic és molt elevat.
L’energia del vent, anomenada energia eòlica, és una font d’energia, és a dir, inesgotable i és una de les
més antigues explotades per l’ésser humà. Independentment del seu ús per fer moure vaixells de vela, ja es
coneix que els xinesos (1.219 aC) i els perses (900 aC), utilitzaven molins de vent d’eix vertical per a moldre
gra i bombejar aigua. La mòlta de gra ja es feia movent les moles de pedra, que foren molt utilitzades a tot
Europa a partir del segle XIII.
Els aerogeneradors són, sens dubte, els molins de vent dels nostres temps. Reben aquest nom perquè
converteixen l’energia eòlica en energia elèctrica, mitjançant l’ús d’un alternador.
Està format per tres elements bàsics: rotor, gòndola i torre.
Segons el nombre de pales del rotor es

classifiquen en mono, bi, tri o multipala. La
gòndola és una caixa on hi ha els equips
mecànic i elèctric que controlen el
moviment de les pales i el transformen en
electricitat (multiplicador de la velocitat i
generador) . La torre és el suport i pot ser
de formigó o metàl·lica
Parc eòlic del Baix Ebre (Tortosa)

Els aerogeneradors es posen en marxa quan la velocitat del vent és de 18 Km /h. La velocitat mitjana
perquè sigui rendible és de 20 Km/h.
Actualment només són explotats comercialment aerogeneradors amb potències inferiors als 2 MW.
S’assoleixen potències eòliques importants mitjançant la connexió de petits aerogeneradors, agrupats en el
que s’anomenen parcs eòlics, cosa que permet la producció i la cessió a la xarxa elèctrica de grans
quantitats d’energia amb aparells de petita potència. La potència obtinguda depèn de la velocitat del vent,
del tipus d’aerogenerador i de la superfície que cobreix.
2
El potencial eòlic de Catalunya i l’àrea amb velocitat mitjana anual superior a 5 m/s és d’uns 5.800 km . Es
considera vàlida per a la instal·lació d’aerogeneradors un 10 % d’aquesta àrea. La potència instal·lable
s’estima de 1.300 MW, i la producció anual de 2.500 GWh. Això representava el 4,3 % de la demanda
d’energia de l’any 2000.
Inaugurat el juliol de 1995, el Parc Eòlic del Baix Ebre es troba dins del terme municipal del Perelló (Baix
Ebre). Consta de 36 aerogeneradors situats a una altura entre 250 i 300 m sobre el nivell del mar i que
ocupen una superfície de 19 Ha. Els diàmetres del rotor dels aerogeneradors són de 47 m i les altures de
torre són de 45,5 m. La potència nominal és de 660 kW i totalitza una potència de 24,75 MegaWatt. Cada
any produeix 8,3 GigaWatt·hora. (suficient per abastar a 10.000 habitants i suposa evitar l’emissió a
l’atmosfera de 400 tones de SO2 i i 65000 tones de CO2 a l’any).
Parcs eòlics de Catalunya
Aeroge- Potència Producció

Data Denominació Població
neradors del parc anual
Parc Eòlic de
1984 Garriguella (Alt Empordà) 5 120 kW -
l'Empordà (1)
1989 Parc Eòlic de Roses Roses (Alt Empordà) 6 590 kW 1,2 GWh
Parc Eòlic del Baix

2001 Tortosa (Baix Ebre) 36 24,75 MW 8,3 GWh
Ebre
Maig- Parc Eòlic de Les

El Perelló (Baix Ebre) 36 24,75 MW 65 GWh
1999 Colladetes (2)
El Pradell de la Teixeta
(Priorat), La Torre de
Maig- Parc Eòlic de
Fontaubella (Priorat), 91 30 MW 80 GWh
1999 Trucafort (3)
Colldejou (Baix Camp) i
L'Argentera (Baix Camp)
(1) De caràcter experimental, fou el segon parc eòlic d'Europa i deixà de funcionar el 1992
(2) La seva producció anual és equivalent al consum elèctric de 20.000 llars catalanes
(3) Producció anual equivalent al consum elèctric de 25.000 llars catalanes

Malgrat ésser una font renovable d’energia, els parcs eòlics també tenen alguns inconvenients: la
construcció d’accessos per a la seva construcció i manteniment, l’impacte visual, el brunzit de les pales dels
aerogeneradors i el perill que suposen per a les aus. Per tant, en la instal·lació d’un parc eòlic també s’ha de
tenir en compte el seu impacte ambiental, tot i ser una energia neta (no aboca fums ni deixa residus).
I) Què és el vent?
a) Quins són els noms a Catalunya dels vents del:

Nord Est
Sud Oest
b) Què ens mesura el penell?
c) Per què diem que l’energia del vent és una energia renovable?

6.3 EL MEDI HUMÀ
Degut a la seva formació recent, el Delta no ha tingut una població humana estable fins a temps més
actuals. Les primeres notícies documentals referents al delta de l’Ebre, daten del 1148, quan la conquesta
cristiana del territori. A les acaballes del s. XIII, mitjançant els Costums de Tortosa, queden establertes les
bases per a l’explotació i repartiment de les terres del delta. L’explotació de la sal i la pesca continental eren
els principals pilars de l’economia de mercat.
Al tombant del s. XVI, i degut als freqüents atacs corsaris, l’activitat salinera entra en decadència.
Comencen a construir-se les torres de defensa a la costa. S’estableix aleshores una economia de
subsistència basada en la transhumància, l’agricultura de secà i la caça, i una economia de mercat amb
l’explotació de la pesca continental i la recol·lecció de plantes com la sosa, la regalèssia i la barrella.
Durant els segles XVII i XVIII, una agricultura extensiva i de subsistència, basada en el conreu del blat, l’ordi
i el panís, conviu amb la pastura, la caça, l’explotació salinera, la recol·lecció de plantes i la pesca
continental i marítima.
A finals del s. XVIII, Carles III habilita el port dels Alfacs per al comerç amb Amèrica, i es construeix un canal
de navegació per comunicar el riu amb el port dels Alfacs. L’empresa fracassa, degut a la gran quantitat de
llims que es dipositaran al fons del canal, obstruint la navegació. A mitjans del s. XIX es produeix un segon
intent, però també fracassa degut a la competència del ferrocarril i de la pèrdua del mercat americà.
Al 1860, l’antic canal de navegació és rehabilitat per possibilitar el rec de la dreta de l’Ebre, transformant
d’aquesta manera els erms en fèrtils terres i propagant el conreu de l’arròs. Al 1912, la construcció del canal
de l’esquerra, porta la revolució econòmica a l’hemidelta dret.
En l’actualitat, el delta de l’Ebre està molt humanitzat. El 80 % de la seva superfície es ocupada per conreus
i zones urbanes. L’arrossar és el principal cultiu, n’ocupa el 65 % del total de la superfície. És la principal
activitat econòmica, i el seu paper és clau en les característiques ecològiques del delta. Són molt importants
les cooperatives agrícoles, especialment les cambres arrosseres. Altres sectors amb importància són la
pesca, l’aqüicultura, la caça i el turisme.
Has vist alguna torre de defensa? Escriu el nom i el lloc on l’has vist.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------
-------------------------------------------------------------------------------------------------------
-------------------------------------------------------------------------------------------------------
La recol·lecció de sosa va ser una economia de mercat. Saps per a què s’utilitzava? Quins eren els
principals compradors?
-------------------------------------------------------------------------------------------------------
-------------------------------------------------------------------------------------------------------
-------------------------------------------------------------------------------------------------------

Què són les torberes?. Quina utilitat se li donava a la turba?
-------------------------------------------------------------------------------------------------------
-------------------------------------------------------------------------------------------------------
-------------------------------------------------------------------------------------------------------
El llagut era la barca utilitzada per al transport fluvial de mercaderies pel riu Ebre. El camí de sirga és un
terme moll lligat a aquest tipus de transport. Explica en què consistia.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------
-------------------------------------------------------------------------------------------------------
-------------------------------------------------------------------------------------------------------
-------------------------------------------------------------------------------------------------------
-------------------------------------------------------------------------------------------------------
-------------------------------------------------------------------------------------------------------
Com s’anomenaven les vivendes que van construir els primers pobladors del delta de l’Ebre? Quins
materials van utilitzar? Dibuixa’n una.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------
-------------------------------------------------------------------------------------------------------
-------------------------------------------------------------------------------------------------------
-------------------------------------------------------------------------------------------------------
Sabries explicar el significat de la següent cobla, que antigament s’escoltava per Tortosa?
“Quan Pere es va quedar viudo / gemegant ho va passar; / quan se li va morir el matxo / no el van poder
consolar”.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

6.4 EL CONREU DE L’ARRÒS I LA CAMBRA ARROSSERA
El cultiu de l’arròs va començar fa uns 10.000 anys, en moltes regions humides de l’Àsia Tropical i sub-
tropical.
Al museu de Calcuta s’exhibeixen 1.107 varietats originàries de l’Índia i 1.300 més d’altres països, la qual
cosa ens dóna una idea de la importància que ha tingut per a l’alimentació humana aquest cereal, sobretot a
l’Extrem Orient. A mitjans del segle XIX començà el costum de donar-lo al consum després d’haver estat
pelat, polit i blanquejat, traient-li així les seves vitamines i les diastases que conté a les capes exteriors.
Productes derivats de l’arròs són: el Kokkoh, (vertadera llet de cereals) la sèmola d’arròs, els flocs d’arròs,
les pastes per a sopes, galetes, mel d’arròs, etc.
L’ARRÒS AL DELTA DE L’EBRE.
El cicle de l’arròs comença a l’abril i acaba a l’octubre. Degut a la gran extensió d’aquest conreu, i depenent
de l’època, el paisatge deltaic presenta diferents colors: colors blaus a l’abril i al maig, quan s’inunden els
camps; verds al juny i al juliol, quan les plantes cobreixen l’aigua; grocs a l’agost i al setembre, quan el gra
ha madurat i marrons a la tardor i l’hivern, quan els camps resten entollats i el vent de dalt els asseca.
La producció actual al delta de l’Ebre és al voltant dels 120 milions de kg. d’arròs closca que, després de
processar-los, es convertiran en prop dels 70 milions de kg. d’arròs aptes per al consum.
El conreu de l’arròs ha experimentat en els últims anys una gran transformació degut a la mecanització dels
diferents treballs que antigament s’efectuaven manualment.
Antigament: xarugar amb el matxo →colmatejar→ entaular → inundar els camps → sembrar planter →
trasplantar → adobar → birbar → segar → garbejar → batre → ventar → solejar → ensacar →
emmagatzemar → moldre.
Actualment: xarugar amb el tractor → anivellar amb làser → inundar els camps → sembra directa →
adobar → tractament herbicida i fongs → segar amb segadora-batedora → assecat industrial →
emmagatzemar → moldre.

En quin estat es troben en aquests moments els camps d’arròs? Quins treballs has vist fer?
Ara mateix tenen un pam d'alçada aproximadament i estan inundats. No he vist fer cap treball.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
---------------------
Esbrina el significat de les següents paraules:

Llaurar
Xarugar:----------------------------------------------------------------------------------------------
Posar al nivell del camp
Entaular:----------------------------------------------------------------------------------------------
Eliminar male herbes

Birbar:------------------------------------------------------------------------------------------------
Transplantar conreus
Garbejar:---------------------------------------------------------------------------------------------
Separar el grà de la tija
Batre:------------------------------------------------------------------------------------------------
Ventar:------------------------------------------------------------------------------------------------
Ventar el grà
Posar l'arròs al sol

Solejar:----------------------------------------------------------------------------------------------
2
L’extensió del Delta de l’Ebre és de 320 km i el 70 % està dedicat al conreu de l’arròs, amb una producció
anual de 120 milions de kg.
2
Quin és el rendiment d’un jornal de terra sabent que un jornal equival a 2190 m ?
Posa fletxes en aquest dibuix, assenyalant la direcció de l’aigua quan es distribueix al delta.

L'aigua que baixa pels canals prové de l’assut de Xerta. Saps què és un assut? Per quin motiu s’agafa
l’aigua de tan amunt?
L'assut és un salt d'aigua que s'agafa de damunt per tal de obtenir la tan necessaria aigua dolça.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Què és una estació de bombeig? Què passaria si no hi haguessin estacions de bombeig?
Amb l'ajud del cargol d'arquímedes l'aigua entra al mar per mitjà d'una estació de bombeij. D'una altra manera, l'aigua no entraria al
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
mar.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Notes
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

6.5 LA PESCA
La relació de l’home i el mar, permet al primer trobar una font de recursos per a sobreviure. La pesca,
indubtablement, representà una activitat primordial des dels inicis de la presència humana a la regió. En
principi, la pesca era un mitjà de subsistència, que malgrat haver passat a un estadi de comercialització,
encara conserva tècniques tradicionals.
Al decurs de la història el mar ha estat un element determinant per alguns pobles i ha servit com a canal de
difusió de la cultura i de l’economia.
I) Tècniques d’arts de pesca
a) Escriu el nom de totes les arts de pesca que coneguis
Palangre, tremall, gabies cloïsseres, arpó, curri.
b) Explica les següents tècniques d’arts de pesca
Aquesta tècnica consisteix en pescar peixos mitjançant una corda subjectada a dos boyes i molts ams
entre mig. Triga un dia a retirar-se

És semblant a la del palangre, però enlloc d'ams s'utilitza una red.
Consisteix a deixar unes gàbies a la sorra subjectades a un vaixell i els animals que van per sota l'aigua hi
entren però no hi surten.

c) Després de definir la seva utilització, situa el nom de cada art de pesca al dibuix que correspongui:
Bou, Nansa, Tremall, Gàbia cloïssera.

6.5.1 La llotja de Sant Carles de la Ràpita
Visitarem la llotja de peix de Sant Carles de la Ràpita, un dels ports pesquers més importants de Catalunya,
tant pel que fa referència al volum de captures com al volum econòmic generat.
Observarem con arriben a port les embarcacions i podrem apreciar els diferents tipus de
vaixells: tremall, bou, etc.
Sabrem com es tracta el peix que arriba a port i assistirem a la subhasta. Així, apreciarem les diferents
espècies comercials, que són objecte de subhasta, i veurem el mecanisme de la compra de la mercaderia.
Objectius
- Conèixer una de les activitats econòmiques més importants de la regió, després de

l’activitat agrícola: la pesca professional. Al Delta, s’obtenen unes 90.000 tones de peix, el
15% de la producció de Catalunya.
- Entendre la dinàmica d’una llotja de peix i el circuit que se segueix des del moment que
arriba una barca a port fins que es distribueix la mercaderia arreu de la geografia catalana.
- Saber els diferents agents que intervenen en tot aquest procés.
La subhasta del peix
a) Explica el procés des de la subhasta al teu plat, és a dir descriu tota la comercialització del peix.
Actualment tansols poden comprar professionals. Quan el peix arriba, es distribueix en dues cadenes diferents, el peix
blau i el blanc. Aleshores apareix la quantitat a una pantalla i el preu baixa ràpidament, i aleshores qui vol li dona a comprar.
Qui li dongui abans es queda amb el peix al preu que ha dessitjat. Finalment, s'empaqueta i s'entrega al propietari.
b) Quantes barques surten cada dia?

Unes 50 embarcacions aproximadament
c) Tipus de barques i dotació de cada barca.

N'hi ha de dos tipus, les que pesquen amb xarxa i les que pesquen
amb canya
d) Tipus de peix i quantitats aproximades mitges que capturen.
Depen molt del dia. Hi ha grans variacions.
e) Com comercialitzen el peix? Com es fixa el preu?
El subhastan i el preu va baixant fins que algú el compra.
f) Varien molt els preus d’un dia per l’altre? A què és degut?
Depen de la necessitat del client. Si al dia següent hi ha una boda, probablement pagarà el llovarro més car.

CATALÀ NORD-OCCIDENTAL: TORTOSÍ
El tortosí és parlat a les Terres de l’Ebre, però en funció del lloc pot arribar a variar molt. La riquesa
lingüística d’aquestes terres és deguda a les influències dels tres regnes: Catalunya, València i Aragó.
Aquí tens tot un recull de paraules. Busca l’equivalència al català de la teva zona.
PANÍS: PANOLLA:
MASSANA: FESOLS:
MELÓ DE MORO: LLIMA:
PRIMENTÓ: CARLOTA:
AULIVERA: VENT DE DALT:
GRANERA: ASPILL:
GAVINYET: CALCES:
POVAL: MISTO:
BROSSAT: ABADEIJO:
BALDANA: AMELA:
ASCURAR: GITAR-SE:
DESTORBAR: ASPENTEIJAR:
ASCOUFAR-SE: ANTROMPESSAR:
ASORAT: ROGLE:
CARCÀS: FATO:
POS: CALBOT:
Fes un recull de les diferències del tortosí vers el teu català

(Ex.- Es pronuncia molt la –r final)
Determinant 'lo'
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Vosaltres -> 'Valtres'
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Aquest -> 'Aquet'
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
I també es canvia el significat d'alguns mots
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Són freqüents els castellanismes en la parla habitual? Posa’n exemples.

No, no ho són
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

7. La Batalla de l'Ebre. Pinell del Brai.
La Batalla de l'Ebre va començar la mitjanit del dia 25 de juliol de 1938, quan les forces integrants de
l'Exèrcit de l'Ebre van creuar el riu trencant les línies defensives del Cos d’Exèrcit Marroquí.
L'operació responia a la necessitat del govern de la República d'alleugerir la pressió que l'exèrcit franquista
estava realitzant sobre el front valencià , que amenaçava la seguretat de la zona industrial de Sagunt i de la
ciutat de València. A més, les circumstàncies internacionals, amb les tensions generades a Europa per les
pretensions del règim nazi d'expansió territorial, feien necessària una operació que retornés a la República
una posició favorable en les relacions internacionals.
L'operació dissenyada per l'Estat Major del general Rojo preveia el pas del riu, la part més arriscada,
aprofitant el factor sorpresa per diferents punts. Un cop superada la primera fase, les tropes republicanes
haurien d'explotar l'èxit de l'operació endinsant-se en el territori seguint diferents eixos de penetració. La
sorpresa inicial de l'operació va ser un èxit i diferents unitats de l'Exèrcit de l'Ebre van creuar el riu entre
Mequinensa i Amposta, essent el nucli de l'atac la línia entre Riba-roja d'Ebre i Benifallet.
Defensaven el territori central les unitats del la 50 Divisió del Cos d’Exèrcit Marroquí, que van oferir escassa
resistència i van ser obligades a retirar-se fins a formar una línia defensiva seguint l'eix Faió – Pobla de
Massaluca – Vilalba dels Arcs – Gandesa – Vall del riu Canaletes. Aquesta línia s'establia el dia 26 de juliol i
fins al dia 3 d'agost les forces republicanes van llençar durs atacs per trencar-la i continuar explotant l'èxit
inicial.
La reacció de les forces franquistes va ser ràpida i en poques hores arribaven unitats d'arreu del país per
reforçar la nova línia defensiva. A més, la intervenció de l'aviació i el control dels embassaments de la part
superior del riu van dificultar l'alimentació del front per part de l'Exèrcit de l'Ebre.
Davant la impossibilitat de continuar l'avenç i un cop acomplerts els objectius originals de l'operació,
alleugerir el front valencià i cridar l'atenció de les potències europees amb una operació que retornava a la
República la iniciativa militar de la guerra, el dia 3 d'agost, es donava l'ordre d'adoptar mesures defensives.
Aquí podria haver acabat la Batalla de l'Ebre, però, contra l'opinió d'alguns dels seus generals que
defensaven la fixació d'aquell front i l'inici d'una operació contra Catalunya a través de Lleida, el general
Franco va decidir recuperar el territori perdut a qualsevol preu. Aquesta decisió és la que va convertir l'Ebre
en la batalla més dura i sagnant de la Guerra Civil i de la història d'Espanya.
A partir d'aquest moment i fins el dia 16 de novembre l'Exèrcit Nacional va dur a terme set ofensives contra
les línies republicanes. El que l'Exèrcit de l'Ebre havia ocupat en un sol dia, va necessitar més de cent dies
per ser recuperat.

El resultat d'aquelles operacions va ser una guerra de desgast que va provocar la desfeta de l'Exèrcit de
l'Ebre, amb menys mitjans materials i humans, que condicionaria la campanya de Catalunya iniciada al
desembre de 1938.
A banda d'aquestes connotacions històrico-militars, la batalla de l'Ebre va ser la carta jugada pel govern de
Negrín en la Conferència de Munich del 29 i 30 de setembre de 1938, on les potències europees van
condemnar a la República cedint davant les pretensions de l'Alemanya de Hitler en la crisi dels Sudets
txecoslovacs.
A més l'Ebre fou l'escenari de la retirada de les Brigades Internacionals del territori de la República,
anunciada el 21 de setembre de 1938 pel president Negrín.
Per tot això la Batalla de l'Ebre esdevé un dels fets fonamentals per entendre la història contemporània de
Catalunya i d'Espanya, amb uns forts lligams amb la de la resta del món.
Activitats.
1. Explica el paisatge que contemples en el decurs del primer dia.
Arrosals, camps de conreu (molts), i la muntanya amb molta vegetació.
2. Quins són els elements geogràfics més destacats que pots identificar? Enumera'ls
Riu, muntanya, platja, bosc, canal i llacuna.
3. La Batalla de l'Ebre, darrer escenari de bèl·lic de les Brigades Internacionals, és de gran interès per a
l'opinió pública europea i pels seus propis governs. En aquests traspàs d'informació qui són fonamentals?
Els testimonis reals
4. La comunicació entre els soldats i familiars/amics a la rereguarda esdevé vital per a mantenir la moral i
l'esperit de lluita. Amb quins mètodes contaven per contactar?
Cartes escrites

5. L'ús de la propaganda entre els dos fronts que pretenia minar la moral del bàndol contrari i aconseguir és
àmpliament utilitzada en el front. Amb quins mètodes contaven per fer-ho?
Amb el diari
8. TREBALL DE MÚSICA DE GRUP
Amb els teus companys de grup heu de fer un video amb una música que trieu -antiga o moderna- que
transmeti els vostres sentiments després de la visita al poble de Corbera d'Ebre. Heu de fer fotografies del
poble i d'altres afegides per poder relacionar el vostre videoclip amb el poble devastat per la Guerra Civil
espanyola.
L'ha penjat l'Ernest al GV.

9. TREBALL DE VISUAL I PLÀSTICA
Durant la visita al poble de Corbera heu vist que tota una sèrie d'artistes contemporanis -escultors i
instal·ladors- han fet unes obres al·lusives a la Guerra Civil. A EVP vàreu treballar un artista d'instal·lacions.
Tenint en compte aquestes dues coses heu d'imaginar una instal·lació vostra feta segons l'artista que vàreu
estudiar a EVP que intenti representar el dolor per la destrucció duta a terme durant la Guerra Civil
espanyola. Heu de fer una fotografia d'on creieu que aniria millor fer aquesta instal·lació perquè t'ha de
servir de fons per al projecte que has de realitzar.
Pensa que has de justificar en la presentació del projecte per què heu triat el que heu triat i per què ho heu
fet com ho heu fet.

10. ACTIVITATS DE SÍNTESI.
A 1r i a 2n d’ESO has estudiat els medis rurals i urbans com a sistemes.
Recordes què entenem per sistema?
Un sistema és un conjunt d’elements relacionats. Es pot estudiar de dues maneres:

- Analitzant-ne els components que el formen.
- Analitzant els fluxos de matèria, energia i informació que entren i surten.
Les característiques que defineixen un sistema són:
- cada element té una funció
- qualsevol canvi en un element influeix en els altres i en el funcionament global
- existeixen certs mecanismes autoreguladors que tendeixen a reequilibrar els canvis ( com la
capacitat de magatzem)
- un sistema té una propietat o funció determinada.
Els aspectes mesurables d’un sistema s’anomenen variables.
Les relacions causa-efecte entre les variables d’un sistema poden ser :
- positives: si una variable augmenta o disminueix, llavors l’altra també
- negatives : si una variable augmenta ,llavors l’altra disminueix.
Si encadenem variables el signe de la relació global es troba sumant els signes matemàticament.
Moltes vegades es poden relacionar variables de manera que l’ última es relacioni amb la primera, llavors
parlem de bucles de retroacció o feed-back.
Aquests últims temps , l’home s’ha adonat que existeix el següent bucle :
+
benestar i població tecnologia
+
ús derecursos
gestió
-
+
+
riscos impactes
El creixement de la població i el progrés tecnològic han generat una sèrie de conflictes que són
conseqüència de l’explotació incorrecta dels recursos naturals i causa de nombrosos impactes que alteren
el cicle de la matèria i el flux de l’energia. Això afecta moltes espècies d’éssers vius i a l’home.
D’aquí ve la necessitat d’administrar adequadament el medi. És necessari un model de gestió sostenible

que no malmeti els recursos ni generi impactes.

Exercici 1
Construeix un mapa de conceptes amb els següents termes :
Sistema econòmic
sistema sociocultural
sistema ecològic
sector primari
sector secundari
sector terciari
energia solar
energia eòlica
parc natural
agricultura
ramaderia
pesca
turisme
parc eòlic de Les Colladetes
base agrària: erms salats
cultiu de l’arròs i cambra arrossera
arts de pesca
nuclis urbans:Tortosa
bicicleta
horta i arbres fruiters: cooperatives agrícoles
bous, porcs i ovelles
port de Sant Carles de la Ràpita
creuer per la desembocadura
castell de la Suda
reials col·legis
catedral

Exercici 2
Fes una llista de recursos que ofereix el Delta de l’Ebre o el que és el mateix, quina importància ecològica,
econòmica i social-cultural té el Delta.
Exercici 3
Exposa quins impactes està sofrint el Delta.
Exercici 4
Exposa quina és la gestió i millores dels recursos que s’estan portant a terme actualment.
Exercici 5
Què era el Pla Hidrològic Nacional?
Quines conques quedaven beneficiades i quines en sortien perjudicades?
Com podia el transvasament de l’Ebre influir en el Delta com a sistema?
(Utilitza tot el que has après sobre el Delta i basa’t en l’exemple de relacions causals que us hem donat)
Degut al canvi de govern del Març del 2004, l’antic Pla Hidrològic ha estat substituït per un de nou.
Anomena les principals diferències entre tots dos, i les conseqüències sobre el Delta com a sistema.

Síntesi final
Un cop s’han realitzat aquests exercicis, heu d’englobar el vostre treball en un eix principal i important: el riu
Ebre, des del punt de vista econòmic, social-cultural i ecològic.
Recordeu que el riu Ebre té un recorregut de 928 km i es considera com el riu més important del
Mediterrani. En la seva desembocadura, dóna lloc a una explanada de 320 km que s'endinsa al mar,
formant el Delta de l'Ebre - un espai triangular de 25 km.
Al llarg de la història ha estat un element determinant per alguns pobles i ha servit com a canal de difusió de
la cultura. Va donar nom a la península Ibèrica. En el seu tram inferior ha estat cruïlla de civilitzacions des
de l'època dels Ibers i els Romans fins l'Edat Mitjana; i un mitjà de comunicació en el transport fluvial fins
mitjans del segle XIX.
El riu allotja una flora i fauna rica i variada. En especial la població ornitològica destaca per la seva varietat,
gran nombre d'espècies que hi habiten, gràcies a l'especial protecció que se'ls dóna. És un ecosistema amb
una gran riquesa biològica, que es manté en un delicat equilibri. Malgrat la pressió que l’activitat humana
exerceix sobre el territori, aquest equilibri s’ha mantingut estable durant centenars d’anys. Però aquesta
situació pot canviar a causa del canvi climàtic.
Segons un estudi de l’Institut Espanyol d’Oceanografia, des de mitjans dels anys noranta el nivell del
Mediterrani ha pujat 16 centímetres. Si aquesta tendència continua, es calcula que en els propers cinquanta
anys el nivell del mar podria pujar entre 12 i 50 centímetres. Dit d’una altra manera: la meitat del delta de
l’Ebre podria haver desaparegut l’any 2050.
Des del punt de vista econòmic l'agricultura n’és una de les grans bases, amb un predomini clar de l’arròs
(15.215 ha de les 24.554 ha cultivades i amb el 98% de la producció total d'aquest cereal a Catalunya),
seguit pels productes d'horta i els arbres fruiters. Són molt importants les cooperatives agrícoles,
especialment les cambres arrosseres. La pesca és també una activitat fonamental, amb els ports de Sant
Carles de la Ràpita i de l'Ampolla al mateix delta i els propers de les Cases d'Alcanar, l'Ametlla i Vinaròs.
S'obtenen unes 9.000 tones anuals de peix (15% de la producció a Catalunya) i dóna feina a prop de 2.000
homes. Hi ha també cria de bestiar (es calculen uns 2.000 bous, 10.000 porcs i una xifra inferior d'ovelles i
un milió i mig de caps en avicultura).
La indústria hi és poc desenvolupada i té quasi sempre una base agrària. La caça i la pesca esportives
havien estat sempre un atractiu del delta, però actualment es pot parlar ja d'un bon contingent turístic que
visita el delta atret no sols per l’interès científic que té la peculiar flora i fauna del lloc sinó també per la seva
especial bellesa paisatgística i per la tranquil·litat de les seves llargues i extenses platges, amb indrets quasi
deserts, poblades per les característiques dunes i una singular vegetació.

11. VALORACIÓ GENERAL DEL TREBALL DE SÍNTESI
AUTOAVALUACIÓ DEL TREBALL DE SÍNTESI.
Llegeix amb atenció les preguntes i contesta individualment. I vol dir insuficient; F, fluix ; J, justet; BB
bastant bé ; B, bé ; MB, molt bé.
TREBALL i ESPAIS I F J BB B MB OBSERVACIONS
La informació de què
has disposat abans
d’anar de TREBALL ha
estat………
Les activitats prèvies

per preparar cada
activitat han estat
adequades….
Les activitats han estat

ben triades per
aconseguir els
objectius
El temps per fer cada
activitat ha estat el
correcte.
El menjar de la casa
t’ha semblat correcte
Els espais de la casa
han estat adequats..
AUTOAVALUACIÓ I F J BB B MB OBSERVACIONS
Creus que el teu treball ha
estat correcte?
L’interès que has mostrat
al llarg del procés ha
estat……
La teva participació en
l’ordre i la neteja ha
estat….
La teva capacitat de
treball en equip ha
estat….
PROFESSOR /A I F J BB B MB OBSERVACIONS
El treball de l’alumne /a
ha estat
La capacitat de treballar
en equip de l’alumne ha
estat…
L’actitud ha estat….
Els continguts de la
sortida han estat
assolits……

COMENTARI I OBSERVACIONS NOTA

Habilitatstreballcooperatiu
Dimensió Grau d’assoliment
4 3 2 1
Gestió Repetidament gestiona Repetidament Alguns cops gestiona Gairebé mai gestiona
de la l’eficàcia del grup gestiona l’eficàcia l’eficàcia del grup i l’eficàcia del grup i
eficàcia participant de la tasca, del grup i treballa treballa per tal que el no acostuma a
del grup fent preguntes i per tal que el grup grup sigui més efectiu. treballar per tal que
suggeriments per tal sigui més efectiu. el grup sigui més
d’aconseguir més efectiu.
eficàcia
Qualitat El treball aportat és Proporciona treball Proporciona treball que Proporciona treball
del d’alta qualitat. de qualitat. necessita ser revisat que necessita,
treball pels altres companys generalment, ser
per tal d’assegurar-ne revisat i refet pels
la qualitat. altres companys per
tal d’assegurar-ne la
qualitat.
Treballant Gairebé sempre escolta i Normalment escolta A vegades escolta però Pocs ovint participa
ambels recolza l’esforç dels i no causa no és un membre actiu amb idees útils i es
altres altres intentant mantenir problemes al grup. del grup. mostra passivitat a
la unitat del treball l’hora de participar.
d’equip.
Contribuci Contribueix al grup Contribueix al grup. Contribueix al grup si Es mostra passiu i no
ons essent-ne motor del se li demanen coses contribueix.
treball concretes.
Gestió Té la feina preparada a Alguns cops no Sovint no sap què i Gairebé sempre
del temps temps i el grup no l’ha compleix terminis per quan ha de fer les no sap què i per
d’esperar. però el grup no feines. A vegades el quan ho ha de fer.
l’ha d’esperar. grup l’ha d’esperar. A vegades el grup
l’ha d’esperar.
Actitud Sempre&té&una& Esporàdicament Alguns&cops&mostra& Sovint mostra&una&
actitud&positiva& mostra&una& una&actitud&poc& actitudpoc&
envers&el&treball&dels& actitud&poc& positiva&envers&el& positiva&envers&el&
altres. positiva&envers& treball&dels&altres treball&dels&altres
el&treball&dels&
altres
Resolució Busca&i&suggereix& Refina&les& Ni&suggereix&ni& Espera&que&els&
de solucions solucions&dels& refina&però& altres&resolguin&el&
problemes altres estàdisposat&a& problema.
tractar&les&solucions&
dels&altres

Nom i cognoms...................................................................curs......................matèria.....................
data Eficàcia Qualitat Treballanta Contribucio Gestió del Actitud Resolució
treball grup mbelsaltres ns temps problemes
4 3 2 1 4 3 2 1 4 3 2 1 4 3 2 1 4 3 2 1 4 3 2 1 4 3 2 1
Anotacions, observacions:


L'Ebre: Treball de Síntesi de 3R D'Eso CURS 14 / 15

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

L'Ebre: Treball de Síntesi de 3R D'Eso CURS 14 / 15

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

L'Ebre: Treball de Síntesi de 3R D'Eso CURS 14 / 15

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

L’EBRE

TREBALL DE SÍNTESI DE 3r D’ESO

Dossier de l’alumne/a: ...................................................................

Grup de treball No: ........................................................................

1- Programa del treball de síntesi..............................................................................3

3- Presentació del treball de síntesi...........................................................................5

5- Introducció a la hidrografia i al Delta de l’Ebre......................................................7

5.1- Els rius................................................................................................ 7

5.2- Estuaris, deltes i maresmes.................................................................7

5.3- La conca hidrogràfica del riu Ebre........................................................10

5.4- El Delta de l’Ebre.................................................................................11

5.5- Formació del riu Ebre...........................................................................13

6- Activitats sobre el Delta de l’Ebre i comarques.....................................................16

6.1.2- Ambients naturals..................................................................18

6.1.3- Les aus al Delta de l’Ebre......................................................22

6.2- El parc eòlic del Baix Ebre.....................................................................26

6.3- El medi humà ………………..................................................................30

6.5.1- La llotja de Sant Carles de la Ràpita…………………….......…..38

7. La batalla de l’Ebre. Pinell del Brai............................................................................40

8- Activitat música.......................................................................................... ...............42

10- Valoració general....................................................................................................44

11- Habilitats treball cooperatiu ....................................................................................51

Treball de Síntesi de 3r d’ESO El Delta de l’Ebre - 2

DILLUNS 17 DIMARTS 18 DIMECRES 19

8.30h: Esmorzar 8.00h: Esmorzar

8:30h: Sortida de l’escola 09:30h: Cambra 10:00h: Creuer per

Matí: Visita a Corbera 11:15h: Parc Eòlic

14:00h: Dinar Pícnic 14:00h: Dinar 14.30h: Arribada a

17:00h: Visita al Parc 15:30h: Gimcana La

20:00h: Arribada a l’hotel. 20:00h: Treball de

20:30h: Sopar 20.30h: Sopar

23.30h: Bona nit. 22h: Activitat de nit.

23.30h: Bona nit

Treball de Síntesi de 3r d’ESO El Delta de l’Ebre - 3

Pel que fa al material escolar serà necessari portar el següent material:

Treball de Síntesi de 3r d’ESO El Delta de l’Ebre - 4

3.1. On anem? Què anem a estudiar?

Anem de TREBALL de Síntesi a l’Ebre els dies 16,17 i 18 de juny

3.2. Com treballarem i com avaluarem

El procés d’aquest TREBALL es divideix en tres fases:

L’avaluació constarà de tres notes:

Treball de Síntesi de 3r d’ESO El Delta de l’Ebre - 5

L’alumne/a ha de ser capaç de:

• Obtenir, seleccionar i tractar informació de diferents tipus de fonts correctament.

Treball de Síntesi de 3r d’ESO El Delta de l’Ebre - 6

5.1. ELS RIUS

5.2. ESTUARIS, DELTES I MARESMES

Treball de Síntesi de 3r d’ESO El Delta de l’Ebre - 7

Ganges i Brahmaputra EE.UU.

Què és el règim hidrogràfic d’un riu?

Treball de Síntesi de 3r d’ESO El Delta de l’Ebre - 8

Completa la següent frase:

Està formada per dos parts de .............................. i una de ............................. .

Treball de Síntesi de 3r d’ESO El Delta de l’Ebre - 9

Treball de Síntesi de 3r d’ESO El Delta de l’Ebre - 10

Treball de Síntesi de 3r d’ESO El Delta de l’Ebre - 11

2000 a C Segle. X Segle XVI

Segle XVII Segle. XIX Segle XX