Formació per al desenvolupament de la funció directiva

7.2 Organització dels centres per a la inclusió

ORGANITZACIÓ DELS CENTRES PER A LA INCLUSIÓ

Al llarg del mòdul es repassaran els principals aspectes (conceptuals i normatius)

que cal tindre en compte per a afavorir una organització del centre més inclusiva.
1. EDUCACIÓ INCLUSIVA

1.a. Evolució del concepte

1.b. Marc teòric

1.c. Marc legal: l'educació inclusiva al sistema educatiu valencià

1.a. Evolució del concepte

El reconeixement legal i polític de l’educació inclusiva ha anat evolucionant des de la

Declaració dels Drets Humans (1948) fins a l’actualitat.
La Declaració Mundial sobre Educació per a Tots  (Jomtien, 1990) va suposar la difusió
definitiva del concepte "inclusió": el dret d’una educació de qualitat per a totes les
persones independentment de les seues característiques personals, la necessitat de
garantir l’educació per a tota la vida i d’entendre aquesta com un dels principals factors
de reducció de desigualtats i promoció de la cohesió social.

(+) https://www.postgradoune.edu.pe/pdf/documentos-academicos/ciencias-de-la-
educacion/26.pdf 
 

Posteriorment, en la Declaració de Salamanca (1994) es conclou que aquests principis

han de guiar cultures i polítiques educatives; però la difusió d’aquestes idees no arriba a
Espanya fins a la publicació, el 2002, de l’Index for Inclusion (Booth and Ainscow, 2002).

(+) https://sid-inico.usal.es/idocs/F8/FDO1005/6.1.3.4-1005.pdf 
(+) https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=498293 
(+) https://www.cepcampgib.org/noveles/files/anexos/Index_for_inclusion.pdf 
 

Segons la UNESCO (2017), diversitat és la diferència entre les persones en funció de la

raça, ètnia, gènere, orientació sexual, idioma, cultura, religió, capacitat mental i física,
classe i situació migratòria. L’escola inclusiva no considera aquesta diversitat un
problema sinó l’oportunitat de transformar l’educació en un procés de preparació per a la
vida.

(+) http://unesdoc.unesco.org/images/0025/002595/259592s.pdf#page=8 
 

Al nostre país, el concepte s'introdueix en la normativa educativa per primera vegada, en

la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación (Título II, artículos 71 al 90) i,
posteriorment en la Ley Orgánica 3/2020, de 29 de diciembre, por la que se modifica la
Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación
En la nostra comunitat, es reflecteix de manera significativa en el Pla Valencià d’inclusió i
cohesió social (2017) i, a continuació, en el Decret 104/2018, de 27 de juliol, del Consell,
pel qual es desenvolupen els principis d'equitat i d'inclusió en el sistema educatiu
valencià, i l’Ordre 20/2019, de 30 d’abril, de la Conselleria d’Educació, Investigació,
Cultura i Esport, per la qual es regula l’organització de la resposta educativa per a la
inclusió de l’alumnat en els centres docents sostinguts amb fons públics del sistema
educatiu valencià, que més endavant s'analitzaran.

(+)
https://inclusio.gva.es/documents/610754/167310235/PVICS+Valencia%CC%80.pdf/7
f24f-41eb-9b8f-292b9d53bb28 
(+) https://dogv.gva.es/portal/ficha_disposicion.jsp?L=1&sig=007622%2F2018 
(+) https://dogv.gva.es/datos/2019/05/03/pdf/2019_4442.pdf 
1.b. Marc teòric

Què és l’educació inclusiva?

 
“La inclusió és un procés orientat a donar resposta a la diversitat de l’alumnat
incrementant la seua participació i reduint l’exclusió en i des de l’educació.  Està
relacionada amb la presència, la participació i l’aprenentatge de tot l’alumnat, amb
especial èmfasi als i les que, per diferents raons, estan en una situació de
marginació o en risc d’exclusió”. (UNESCO, 2008).

Elements bàsics

Són 4 els elements que la literatura destaca:

1. Procés que busca donar la millor resposta a tota la diversitat de l’alumnat. No és

espontani, es va consolidant a poc a poc, amb planificació, de caràcter sistèmic i
revisable.
2. Presència, Participació i Aprenentatge com a principis que cal garantir en tota acció
educativa. Per complir aquests principis és necessari: garantir l’accés, tindre cura en
l’acollida, promoure el sentiment de pertinença a la comunitat escolar i tindre altes
expectatives d’èxit escolar cap a tot l’alumnat.
3. És especialment sensible a les situacions de risc d’exclusió (educativa i també
social) i actua de manera especial amb l’alumnat vulnerable.
4. Posa el focus en les barreres per a l’aprenentatge: són totes aquelles “creences i
actituds que les persones tenen cap a la inclusió i que es concreten en les cultures, les
polítiques i les pràctiques escolars que, en interactuar amb les condicions personals,
socials o culturals de determinats alumnes o grups d’alumnes, generen exclusió,
marginació  o  fracàs  escolar,  i impedeixen l’exercici efectiu del dret a una educació
inclusiva” (Echeíta i Ainscow, 2011).

Dimensions

La literatura sobre aquest tema i la Guia per a l'Educació Inclusiva, que és la traducció
del Index for Inclusion de Tony Booth i Mel Ainscow, assenyalen 3 dimensions:
1. Cultures: Dimensió orientada cap a la creació d’una comunitat escolar segura,
acollidora, col·laboradora i estimulant, en què cada persona és valorada, com el
fonament primordial perquè tot l’alumnat tinga els majors nivells d’aprenentatge. 
 Pretén desenvolupar valors inclusius  compartits per tot el professorat, l’alumnat, els
membres del consell escolar i les famílies, de manera que es transmeta a tots els nous
membres de la comunitat escolar. Suposa, entre altres, implementar accions
d'avaluació interna, sensibilització, difusió i visualització entre tota la comunitat
educativa, relatives al model inclusiu. 
2. Polítiques:  Pretén assegurar que la inclusió estiga al cor del procés d’innovació,
embevent totes les polítiques, perquè millore l’aprenentatge i participació de tot
l’alumnat.  Dins d’aquest context es considera que suport són totes aquelles activitats
que augmenten la capacitat d’un centre educatiu per atendre la diversitat de l’alumnat.
Implica gestionar una organització de centre que permeta una ajustada distribució
de suports, la docència compartida, desenvolupament curricular per àmbits, itineraris
formatius, l'accessibilitat i ús didàctic d'espais...
3. Pràctiques: Intenta assegurar que les activitats a l’aula i les extraescolars motiven la
participació de tot l’alumnat. La docència i els suports s’integren per orquestrar
l’aprenentatge i superar qualsevol barrera. El professorat mobilitza els recursos del
centre educatiu i de les comunitats locals per a mantenir l’aprenentatge actiu de tots i
totes. Comporta la posada en marxa de metodologies actives, estratègies i protocols
que possibiliten l'accessibilitat física, sensorial, cognitiva i emocional de l'alumnat,
programacions integrades i multinivell que asseguren la interacció i la personalització
dins de l'aula ordinària i una avaluació inclusiva formativa i holística.
1.c. Marc legal: l'educació inclusiva al sistema educatiu
valencià

En l'àmbit autonòmic, l'aprovació del Decret 104/2018 suposa un pas important. 

Hi ha 3 idees fonamentals que es recullen al llarg del Decret:

1. L'educació inclusiva és un dret 

2. El focus canvia de l'alumnat a les barreres del context, és a dir, allò que limita la
participació de l'alumne no és tant la seua falta de capacitats com la inaccessibilitat al
context, per això cal analitzar i avaluar les barreres.
3. La participació de tota la comunitat és garantia d'èxit. Aquesta participació s'àmplia
en el radi i no és responsabilitat única de l'especialista.

 
En l'article 3 es recullen els principis que orienten l'educació inclusiva i que cal tindre
presents:
 
-       Cada alumne/a és únic i la diversitat es considera com un valor positiu.
-       Afavorir el màxim  desenvolupament de tot l’alumnat eliminant totes les  formes
 d’exclusió, desigualtat i vulnerabilitat.
-       Garantir la igualtat  d’oportunitats  en  l’accés,  la  participació  i l’aprenentatge de
l’alumnat en contextos educatius comuns.
-       Anàlisi i reflexió de les barreres que generen desigualtat i planificació per eliminar-les.
-       Presència de la perspectiva inclusiva en tots els plans i programes de centre.
-       Prevenció, detecció i intervenció primerenca de les situacions que generen exclusió.
-       Participació de tota la comunitat educativa.
-       Col·laboració amb els sectors de l’àmbit de la salut, el benestar social i els serveis de
protecció a la infància.
-       Espais, serveis, processos, materials i productes que puguen ser utilitzats per tot
l’alumnat.
-       Aplicació flexible dels múltiples recursos disponibles al centre.
-       L’orientació educativa com a element substancial al procés d’inclusió.
 
En l'article 4 es recullen les línies d'actuació que faran possible el desenvolupament dels
onze principis:

1. Identificació i eliminació de barreres. S'ha de posar l'èmfasi especialment en l'inici de

l'escolarització i en els moments de transició.
2. Mobilització de recursos que augmenten la capacitat del centre escolar per a
respondre a la diversitat de l'alumnat i la individualització de l'ensenyament.
3. Assumir un compromís amb la cultura i els valors de l'educació inclusiva, i
implementar-los en les pràctiques educatives.
4. Desenvolupament d'un currículum per a la inclusió:

÷    Estimular la motivació i la implicació de l'alumnat.

÷    Aplicar mitjans de representació i d'expressió múltiples per a donar resposta als
diferents ritmes d'aprenentatge, motivacions, interessos i circumstàncies.
÷    Complementar continguts i criteris d'avaluació referents al coneixement, el respecte i
la valoració de la diversitat personal, social i cultural.
÷    Utilitzar metodologies actives i seqüències didàctiques disciplinàries i
interdisciplinàries que promoguen la interacció, la col·laboració i la cooperació.
÷    Aplicar processos i instruments participatius d'avaluació de l'alumnat i que faciliten la
planificació de la resposta educativa, l'organització dels suports, la titulació de l'alumnat
o l'acreditació de les competències aconseguides, per a facilitar la seua inserció
sociolaboral.
÷    Seleccionar i elaborar materials curriculars i didàctics que promoguen la interacció,
permeten diversos nivells de participació i aprenentatge.
÷    Realitzar les adaptacions de l'àrea, la matèria o el mòdul dels programes específics
d'atenció a la diversitat prenent com a referència les programacions didàctiques del nivell.
÷    Així mateix, les adaptacions curriculars individuals significatives han de tindre
com a referència les unitats didàctiques del grup-classe.

En l'article 14 s'estableixen les mesures de resposta:

Nivell I: totes aquelles actuacions adreçades a la comunitat educativa: relacions del

centre amb el seu entorn sociocomunitari - processos d'avaluació interna, de
planificació, gestió general, reelaboració del PEC i el PAM. 
Nivell II: les actuacions realitzades per a tot l’alumnat del mateix grup-classe -
programacions didàctiques multinivellades i competencials que impregnen el PAT i
promoguen el Pla de Convivència i Igualtat...
Nivell   III:   mesures   realitzades   amb   l’alumnat   que   necessita   una   resposta  
diferenciada, individualment o en grup, que impliquen suports ordinaris - personalització
de l'ensenyament sense deixar de costat al grup de referència, atenció domiciliària o
 hospitalària, compensació de desigualtats, programes específics, ensenyaments de
persones adultes, de règim especial…
Nivell IV: mesures adreçades a l’alumnat amb NESE que requereix una resposta
diferenciada i personalitzada de caràcter extraordinari i suports especialitzats
addicionals - ACIS, Adaptacions d'Accés, flexibilització de l’escolarització, pròrrogues,
modalitats d'escolarització…

(+) http://dogv.gva.es/datos/2018/08/07/pdf/2018_7822.pdf#page=26

Una altra de les referències autonòmiques de rellevància és l'Ordre 20/2019, per la qual es
regula l'organització de la resposta educativa. Suposen una concreció del Decret i marca 3
actuacions prioritàries:

1. La importància de centrar el focus en la detecció de barreres i identificació de

necessitats educatives de l'alumnat.
2. La necessitat d'articular una resposta educativa per a la inclusió mitjançant mesures
que garantisquen l'accés, la participació i l'aprenentatge.
3. La participació de tot el personal de suport a la inclusió.

L'article 40 de l'Ordre 20/2019 indica que "El personal de suport a la inclusió de l'alumnat
inclou a tot el personal del centre, especialitzat i no especialitzat, i, en un sentit més ample,
pot fer-se extensiu a l'alumnat, les famílies, el voluntariat i altres agents o entitats del
context sociocomunitari que col·laboren en el desenvolupament de la resposta educativa, en
el marc del projecte educatiu del centre".

I a més, estableix 3 nivells o categories:

1. El personal de suport: constituït per tota la Comunitat Educativa, la qual cosa implica

que tots i totes estem obligats a garantir el dret a una resposta educativa inclusiva.
2. Personal especialitzat de suport (per a alumnes amb NESE): els/les professionals
dels quals són el/la mestre/a de pedagogia terapèutica, el/la d'audició i llenguatge i
educadors/es, fisioterapeutes, treballadors/es socials, etc.
3. Serveis i equips de suport a la inclusió: format per Serveis especialitzats de suport a
la inclusió, CEFIRE, Centres Específics d'Educació Especial, Centres educatius
ordinaris especialitzats i uns altres, com per exemple els Centres d'escolarització
preferent.

Per altra banda, cal tindre en compte el Decret 72/2021 d’organització de l’orientació

educativa i professional en el sistema educatiu valencià. Tota la informació queda recollida en
la web: https://ceice.gva.es/es/web/inclusioeducativa/organitzacio-de-l-orientacio 
En l'article 3 es defineix que l’orientació educativa i professional s’estructura en quatre tipus
d’intervenció, d’acord amb les seues característiques i els equips que hi participen:

1. El primer tipus d’intervenció correspon als equips educatius dels centres docents,

coordinats pel professorat tutor dels diferents grups d’alumnat, i es du a terme a través de la
docència i la tutoria.

2. El segon tipus d’intervenció el constitueixen els equips d’orientació educativa dels

centres docents d’educació infantil i primària i d’educació especial de titularitat de la
Generalitat i els departaments d’orientació educativa i professional dels centres docents
d’educació secundària sostinguts amb fons públics, que ofereixen un suport especialitzat a
l’alumnat, al professorat i a les famílies.

3. El tercer tipus d’intervenció el realitzen les agrupacions d’orientació de zona, les quals

interconnecten els equips d’orientació educativa i els departaments d’orientació educativa i
professional, a fi de garantir l’orientació al llarg de les diferents etapes, alhora que interactuen
amb les institucions de l’entorn sociocomunitari pròxim.

4. El quart tipus d’intervenció el conformen les unitats especialitzades d’orientació, que

donen suport extern als centres docents, als equips d’orientació educativa, als departaments
d’orientació educativa i professional i a les agrupacions d’orientació de zona. Més informació
sobre les UEO en aquest enllaç: https://ceice.gva.es/es/web/inclusioeducativa/unitats-
especialitzades-d-orientacio 

Finalment, cal tindre en compte la RESOLUCIÓ d’1 d’octubre de 2021, de la directora general
d’Inclusió Educativa, per la qual s’estableixen les línies estratègiques de l’orientació
educativa i professional i de l’acció tutorial per al curs 2021-2022 (vigents les 4 línies):
1. Ensenyament-aprenentatge: L’objectiu principal de l’orientació en el procés
d’ensenyament i aprenentatge és donar suport en el desenvolupament d’un currículum
per a la inclusió. Aquest acompanyament requereix assessorar i donar suport als equips
educatius, de forma col·laborativa, per millorar les condicions d’aprenentatge i afavorir l’èxit
escolar de tot l’alumnat.

2. Igualtat i convivència: L’objectiu principal de l’orientació en la igualtat i la convivència és

participar en la planificació, el desenvolupament i l’avaluació de programes, actuacions i
mesures orientades a la promoció de la igualtat, la coeducació, la diversitat sexual, de gènere
i familiar, la convivència, la comunicació no violenta, la prevenció de conflictes i la gestió i
resolució pacífica d’aquests. Es prestarà especial atenció a la violència de gènere, la igualtat
en la diversitat i la no discriminació, tot atenent i respectant les circumstàncies, condicions i
característiques personals de l’alumnat i de les famílies. En aquest sentit, caldrà tindre en
compte el nou marc legislatiu que regula la igualtat i convivència: DECRET 195/2022, d'11 de
novembre, del Consell, d’igualtat i convivència en el sistema educatiu valencià.

3. Transició i acollida: L’objectiu principal de l’orientació en la transició i l’acollida és donar

suport i assessorar en els processos de transició entre nivells, cicles, etapes i modalitats
d’escolarització per tal de garantir l’acompanyament a l’alumnat i a les famílies, el
transvasament d'informació, la continuïtat de les actuacions educatives i la detecció de
necessitats que poden produir-se en moments en què les barreres i les desigualtats es
manifesten amb més freqüència i intensitat. Implica també les actuacions que afavoreixen
l’acollida de tota la comunitat educativa.

4. Orientació acadèmica i professional: L’objectiu principal de l’orientació acadèmica i

professional és potenciar la maduresa vocacional i l’auto orientació de l’alumnat, en un
procés d’assessorament a l’alumnat i les famílies en què es faciliten els recursos necessaris
per a afavorir l’autoconeixement, s’ofereix informació sobre les diferents opcions
acadèmiques i professionals i s’ajuda en la presa de decisions de manera responsable i lliure
de biaixos de gènere o de qualsevol altre tipus.
Llicenciat sota la Llicència Creative Commons Reconeixement CompartirIgual 4.0