Llista de problemes 3

Vı́ctor Ballester Ribó

NIU: 1570866
Anàlisi Harmònica
Grau en Matemàtiques
Universitat Autònoma de Barcelona
Març de 2023

Exercici 1. Siguin (
1 − |x| si |x| ≤ 1
f (x) = χ[−1,1] (x) i g(x) =
0 altrament
Proveu que
 2
sin(2πξ) sin(πξ)
fb(ξ) = i gb(ξ) =
πξ πξ
entenent que fb(0) = 2 i gb(0) = 1.

Resolució. Tenim que si ξ = 0, aleshores fb(0) i gb(0) són respectivament les àrees del quadrat 2×1 i del triangle amb base
h(ξ), on h(x) = f (x)−g(x) = |x|χ[−1,1] (x).
2 i altura 1. Per tant, fb(0) = 2 i gb(0) = 1. Pels altres casos, calculem fb(ξ) i b

ˆ∞ ˆ0 ˆ1
−2πiξx −2πiξx
fb(ξ) = f (x)e dx h(ξ) =
b (−x)e dx + xe−2πiξx dx
−∞ −1 0
ˆ1 ˆ1 ˆ1
= e−2πiξx dx = xe2πiξx dx + xe−2πiξx dx
−1 0 0
ˆ1
e2πiξ − e−2πiξ
= =2 x cos(2πξx) dx
2πiξ
0
sin(2πξ) 2πξ sin(2πξ) + cos(2πξ) − 1
= =
πξ 2π 2 ξ 2

Per tant:
2
cos(2πξ) − 1 (sin(πξ))
gb(ξ) = fb(ξ) − b
h(ξ) = − 2 2
=
2π ξ π2 ξ2
2
on hem utilitzat la identitat trigonomètrica 2(sin(x)) = 1 − cos(2x).
Exercici 2.
a. Apliqueu la fórmula de sumació de Poisson a la funció g de l’exercici 1 per provar
X 1 π2
2 = 2
n∈Z
(n + α) (sin(πα))

si α ∈ R \ Z.
b. Deduı̈u com a conseqüència que
X 1 π
=
n+α tan(πα)
n∈Z

si α ∈ R \ Z.
Resolució.

1
Vı́ctor Ballester NIU: 1570866

a. Notem primer de tot que ens podem restringir a α ∈ (0, 1) (perquè tenim convergència absoluta de la sèrie
i podem reordenar). Observem que g és parella, per tant P gb = g. Aplicarem la fórmula de Poisson (general)
b
a gb. Fixem-nos que gb és contı́nua i integrable. A més n∈Z gb(ξ + n) convergeix uniformement per ξ ∈ [0, 1]
1 1
per M-Weierstraß, ja que |b g (ξ + n)| ≤ π2 (ξ+n)2 ≤ 2π 2 n2 (per n prou gran), que ens dona una sèrie convergent.
P   P
Finalment n∈Z b gb(n) = n∈Z |g(n)| = g(0) = 1 < ∞. Per tant, la fórmula de sumació de Poisson ens diu que
 

X (sin(π(n + α)))2 2
(sin(πα)) X 1
1= 2 = 2 2
π 2 (n + α) π (n + α)
n∈Z n∈Z

on hem usat la identitat trigonomètrica sin(a + b) = sin a cos b + sin b cos a. D’aquı́ ja es desprèn el resultat.
b. Aquı́ també podem suposar
 α ∈ (0, 1) ja que fent una translació l’argument serveix igual. Com hem dit anteri-
P  1 
orment la sèrie n∈Z  (n+α)2  convergeix uniformement per α ∈ [0, 1] per M-Weierstraß.
1
Definim fn (α) = (n+α)2
. Tenim que fn és integrable Riemann en [0, 1] ∀n ∈ Z \ {0, −1}. Vegem que també
π2 1 1
tenim integrabilitat de la funció (sin(πα))2
− α2 − (α−1)2 en [0, 1].
π2 1
Els problemes només els tenim en 0 i 1. A prop del 0, hem de controlar (sin(πα))2
− α2 . Tenim que:
!
π2 1 π2 1 π2 1 1 1
2 − α2 = 2 − α2 ≃ 2 2 4 4 − ≃ 2 2 2 −1 ≃
(sin(πα)) (πα − (πα)3
+ ···) π α − π 3α + · · · α2 α 1 − π 3α + · · ·
6
π 2 α2 π2
  
1
≃ 2 1− + ··· − 1 ≃ + ··· (1)
α 3 3
2
π 1
Similarment a prop de 1, hem de controlar (sin(πα)) 2 − . Fixem-nos que tenim certa simetria i ens podem
(α−1)2
estalviar càlculs. Canviant α per α − 1 en la fórmula anterior, tenim que:
π2 π2 1 π2 1
+ ··· ≃ 2 − 2 = 2 − 2
3 (sin(π(α − 1))) (α − 1) (sin(πα)) (α − 1)
on hem usat la identitat trigonomètrica sin(a + b) = sin a cos b + sin b cos a. Per tant tenim integrabilitat i llavors
´ π2 π
usant que (sin(πα)) 2 dα = − tan(πα) + C deduı̈m que:

ˆ ! ˆ
π2 1 1 X 1
2 − α2 − (α − 1)2 dα = 2 dα
(sin(πα)) n∈Z\{0,−1}
(n + α)
π 1 1 X 1
− + + +C =−
tan(πα) α α − 1 n+α
n∈Z\{0,−1}

1 1 1 α→0
P P
Si ara fem el lı́mit α → 0 tindrem d’una banda que − α−1 − n∈Z\{0,−1} n+α = n∈Z\{0} n+α −→ 0 i d’altra
banda que (per (1)):
ˆ !
π 1 π2 1 π2 α→0
− + = 2 − α2 dα ≃ α + · · · −→ 0
tan(πα) α (sin(πα)) 3

Per tant C = 0 i ja hem acabat.

Exercici 3. Suposeu que f és contı́nua a R. Proveu que f i fb no poden tenir les dues suport compacte a no ser que
f = 0. Això es pot interpretar amb el mateix esperit que el principi d’incertesa.
Resolució. Suposem que f i fb tenen suports compactes K1 ⊆ [−(N − 1), N − 1] ⊆ [−N, N ] i K2 ⊆ [−M, M ]
respectivament per certs N, M ∈ N. Aleshores fem la periodització de f amb perı́ode 2N (que també l’anomenem f ).
Llavors la seva sèrie de mitjanes de Fejér és:

R   M  
X |n| 2πinx
X |n| 2πinx
σR f (x) = 1− fb(n)e 2N = 1− fb(n)e 2N =
R+1 R+1
n=−R n=−M
M M M
X 2πinx 1 X 2πinx R→∞
X 2πinx
= fb(n)e 2N − |n|fb(n)e 2N −→ fb(n)e 2N
R+1
n=−M n=−M n=−M

2
Vı́ctor Ballester NIU: 1570866

Ara bé, per la continuı̈tat de f i el teorema de Fejér, tenim que

M
2πinx
X
f (x) = lim σR f (x) = fb(n)e 2N
R→∞
n=−M

2πinx
per a tot x ∈ R. Observem que com que e 2N és analı́tica, i combinacions lineals (finites) de funcions analı́tiques
són analı́tiques, tenim que f també ho és. Però f (x) = 0 per x ∈ (N − 1, N ). Per tant, pel principi de prolongació
analı́tica, tenim que f = 0.
A posteriori m’he adonat que es pot fer més fàcil recordant que si f ∈ L1 (R) i té suport compacte (que és el cas),
llavors fb ∈ C ω (R) i, pel mateix argument que hem fet, deduı̈m que f = 0.
´ 2
Exercici 4. Sigui ψ tal que Rd |ψ(x)| dx = 1. Demostreu el principi d’incertesa de Heisenberg en dimensions d:

ˆ ˆ
  
2 2
b  dξ  ≥ d

 ∥x∥2 |ψ(x)|2 dx  ∥ξ∥2 ψ(ξ) 
16π 2
Rd Rd

Resolució. Ometrem l’avaluació de les

 funcions a x i a ξ per tal de simplificar la lectura.
´ 2
2  b
Estudiem primer la integral Rd ∥ξ∥ ψ  dξ. Fixem-nos que:

ˆ  2 ˆ Xd  2 ˆ Xd  2 ˆ Xd  d 2
 
2  b 2  b 1 2 2  b 1  ∂ψ 
∥ξ∥ ψ  dξ = ξj ψ  dξ = 4π ξj ψ  dξ =  dξ =
4π 2 4π 2  ∂ξj 

j=1 j=1 j=1
Rd Rd Rd Rd
d ˆ ˆ
 ∂ψ 2
 
1 X  dξ = 1 2
=  ∥∇ψ∥ dx
4π 2 j=1  ∂ξj  4π 2
Rd Rd

on hem utilitzat el teorema de Plancherel en dimensió d. D’altra banda:

ˆ ˆ ˆ ˆ
     
 2 1
2 2 2
 ∥x∥ |ψ| dx  ∥ξ∥ ψb dξ  =
  2 2 2
 ∥x∥ |ψ| dx  ∥∇ψ∥ dξ 
4π 2
Rd Rd Rd Rd
ˆ
 2
1 
≥ ∥x∥|ψ|∥∇ψ∥ dx (Cauchy-Schwarz per integrals)
4π 2
Rd
ˆ
 2
1 
= ∥x∥|ψ| ∇ψ dx
4π 2
Rd
ˆ
 2
1   
≥ |ψ|⟨x, ∇ψ⟩ dx (Cauchy-Schwarz per vectors)
4π 2
Rd
ˆ
 2
1 
≥ Re(ψ⟨x, ∇ψ⟩) dx |z| ≥ Re(z) ∀z ∈ C
4π 2
Rd
ˆ d
 2
 
1  X ∂ψ
= xj 2 Re ψ dx
16π 2 j=1
∂xj
Rd
ˆ X
 2
d 2
1  ∂(|ψ| ) 
= xj dx
16π 2 j=1
∂xj
Rd
ˆ
 2
1  2
= d |ψ| dx
16π 2
Rd
d2
=
16π 2

3
Vı́ctor Ballester NIU: 1570866

 
∂(A2 +B 2 ) ∂ψ
on en l’antepenúltima igualtat hem usat que si ψ = A + iB aleshores ∂xj = 2AAxj + 2BBxj = 2 Re ψ ∂xj
i en
la penúltima igualtat hem usat el teorema de Fubini:

ˆ X
d 2 d ˆ ˆ 2
∂(|ψ| ) X ∂(|ψ| )
xj dx = d(x1 , . . . , xj−1 , xj+1 , . . . , xd ) xj dxj =
j=1
∂xj j=1
∂xj
Rd Rd−1 R
d
X ˆ ˆ ˆ
2 2
= d(x1 , . . . , xj−1 , xj+1 , . . . , xd ) |ψ| dxj = d |ψ| dx
j=1 d−1
R R Rd

2
on hem utilitzat integració per parts i hem assumit que xj |ψ| ∈ L1 (R) ∀j (com en el cas d’una variable). Anteriorment
també hem assumit que ψ era diferenciable.
Exercici 5.
π


a. Donada f [n] = cos 2n , n = 0, 1, 2, 3, calculeu la seva DFT.
P7 P7  2
b. Sigui f [n] = (1, 2, 0, 3, −2, 4, 7, 5). Calculeu fb[0], fb[4], k=0 fb[k], k=0 fb[k] .


Resolució.

a. Tenim que:
3
X  π  2πikn
n
fb[n] = cos k e− 4 = 1 − e−πin = 1 − (−1)
2
k=0

b. Tenim que:
7
X
fb[0] = f [k] = 20
k=0
7
X 7
X k
fb[4] = f [k]e−πik = f [k](−1) = −8
k=0 k=0

A més per la fórmula de sumació de Poisson i la identitat de Plancherel tenim que:

7
X
fb[k] = 8f [0] = 8
k=0
7  7
 b 2
X  X 2
f [k] = 8 |f [k]| = 8 · 108 = 864
k=0 k=0