Anàlisi Real i Funcional Grau de Matemàtiques

Llista 1 Curs 2022/23

Mesura de Lebesgue
1) Sigui D ⊂ P(X) X 6= Ø amb les propietats següents
1. X ∈ D,
2. A \ B ∈ D si A, B ∈ D, i
Ak ∈ D si Ak ∈ D.
U
3. k∈N
Demostreu que D es σ−àlgebra si, i només si, es compleix A ∩ B ∈ D si A, B ∈ D.

2) Sigui A el conjunt de tots els nombres racionals de l’interval (0, 1).

1. Si I1 , . . . , In és una col·lecció finita d’intervals oberts que recobreixen A, demostreu que `(I1 ) + · · · +
`(In ) ≥ 1.
2. Demostreu que existeix una successió d’intervals oberts (Ik )k que recobreixen A tal que
P∞ 1
k=1 `(Ik ) = 2 .

3) Si x ∈ R, demostreu que la recta R × {x} té mesura nul·la en R2 . Si x ∈ R, demostreu que

l’hiperplà Rn−1 × {x} té mesura nul·la en Rn (n ≥ 2) i, en general, proveu que tota varietat lineal
Rk × {(xk+1 , . . . , xn )} (k < n) té mesura nul·la en Rn (n ≥ 2).
4) Sigui B ⊂ Rn un subconjunt, tal que m∗ (B) = 0. Demostreu que B és mesurable Lebesgue.
5) Proveu que són mesurables i calculeu la mesura dels següents conjunts:
1. A × B × {x} ⊂ R3 , essent x ∈ R i A, B ⊂ R.
2. (R \ Q) ∩ [0, 1] en R.
3. R × Q en R2 .
4. Qn en Rn .
5. {(x1 , . . . , xn ) ∈ Rn ; sup{|x1 |, . . . , |xn |} = 1}.
S∞
6. k=3 Ak , essent Ak = {(x, y) ∈ R2 ; 1/k ≤ |x| + |y| ≤ 1 − 1/k}.
7. A × A × {a}, essent a ∈ A, i A ⊂ R no mesurable.

6) Sigui E el conjunt de punts de [0, 1] tals que en el seu desenvolupament decimal mai apareix el dı́git 5.
Proveu que E és mesurable i calculeu la mesura de E.
7) Si A ⊂ Rn , demostreu que són equivalents:
1. A és mesurable Lebesgue
nT o
∞
2. A = k=1 Gk \ Z, essent {Gk }k una successió de conjunts oberts i Z un conjunt de mesura 0.
nS o
∞
3. A = k=1 Fk ∪ Z, essent {Fk }k una successió de conjunts tancats i Z un conjunt de mesura 0.

8) Si {qn } és una numeració de Q, existeixen nombres irracionals que no pertanyen a ∪n (qn −1/n2 , qn +1/n2 ).
9)
1. Sigui A ⊂ Rn és mesurable, i m la mesura de Lebesgue. Demostreu que
m(A) = sup{m(K) | K compacte i K ⊂ A}

2. Sigui E ⊂ R amb |E| > 0. Comproveu que

E − E = {z ∈ R : z = x − y, x, y ∈ E}
conté un entorn de zero.
(Indicació: Considereu un compacte K ⊂ E de mesura positiva i un obert U , K ⊂ U tal que m(U ) <
2m(K). Per a δ = d(K, U c ) > 0 comproveu que (−δ, δ) ⊂ E − E.)

10) Sigui | • | la mesura de Lebesgue en R. Si A ∈ [0, 1] i |A|∗ > 0,

|A ∩ I|∗
sup = 1.
{I⊂R : interval obert} |I|

11) Donat ε > 0 contruu:

1. Un subconjunt obert U dens de R tal que |U | ≤ ε.
2. Un subconjunt tancat C ∈ R amb interior buit i |C| = ε.
(Indicació: Si F = R \ U , U obert dens amb |U | ≤ ε, comproveu que l’aplicació f : [0, ∞) → [0, ∞),
definida per f (α) = |F [−α, α]|, és exhaustiva.)
T

12) (Un exemple de conjunt no mesurable en R) Es considera en [0, 1] la relació d’equivalència:

x ∼ y ⇔ x − y ∈ Q.
Sigui A ⊂ [0, 1] un conjunt obtingut prenent un únic element de cada classe d’equivalència. Demostreu que
A no és mesurable.
(Indicació: Si (qn )n∈N és la successió dels nombres racionals de [−1, 1], considereu els conjunts
An = qn + A = {qn + x | x ∈ A}, per a n ∈ N. Si A fos mesurable, (An )n seria una successió de con-
junts mesurables disjunts dos a dos tal que [0, 1] ⊂ ∞ n=1 An ⊂ [−1, 2] i s’arribaria a una contradicció fent
S

servir l’additivitat de la mesura.)

13) (El conjunt ternari de Cantor) A l’interval [0, 1] li triem un interval obert I1 centrat i de longitud
|I1 | = 31 |[0, 1]| ( I1 = ( 31 , 32 )). A cadascun dels intervals restants fem el mateix, obtenint dos intervals oberts
I2 = ( 19 , 29 ), I3 = ( 79 , 98 ) de longitud una tercera part de la longitud de l’interval del qual provenen. Repetim
indefinidament el procés i anomenem G a la unió dels intervals (Ik )k≥1 obtinguts. Sigui K = [0, 1] \ G (K
s’anomena el conjunt ternari de Cantor).
1. Demostreu que K és un conjunt mesurable de mesura 0.
2. Proveu que K és totalment disconnex, és a dir, cap subconjunt connex de K té més d’un punt.
3. Demostreu que K és compacte i no té punts aı̈llats.
4. Donat x ∈ [0, 1] considereu la seva expressió en base 3, és a dir, escriviu x = ∞ i
P
i=1 ai /3 , on ai és 0,1 o
2. Demostreu que x ∈ K si, i només si, existeix una expressió en base 3 com l’anterior on, per a tot i,
ai 6= 1. (Observeu, per exemple, que 1/3 = ∞ i
P
i=2 2/3 i, per tant, l’expressió en base 3 no és sempre
única.)
5. Feu servir l’apartat anterior per provar que K és un conjunt infinit no numerable.