La post-fotografia | Bloc de toies.com https://toies.wordpress.

com/2013/01/21/la-post-fotografia/

Bloc de toies.com

La post-fotografia

dilluns, 21 gener 2013 by Mario

(Artículo en castellano)

Alguns parlen ja de l’era post-fotogràfica, de la

nova revolució fotogràfica, del més enllà de la
fotografia… s’organi en xerrades i simposis i es
publiquen centenars d’articles intentant definir la
post-fotografia. Però veritablement ha mort la
fotografia per parlar ja de la post-fotografia? Dec
que jo que vaig uns anys endarrerit perquè encara
no he entès la fotografia com per ara intentar
entendre què es la post-fotografia…

Però què és la post-fotografia? És encara

fotografia? I el més important, què és avui la fotografia per afirmar que ja no és fotografia sinó post-
fotografia? Joan Fontcuberta (Barcelona, 1955) és potser l’assagista que més ha remogut els
fonaments de la fotografia, les seves publicacions ‘Estética Fotográfica: una selección de textos (1984),
Fotografía: conceptos y procedimientos (1990), El beso de Judas. Fotografía y Verdad (1997) o La cámara de
Pandora: La fotografí@ después de la fotografía (2010) han estat i son les publicacions de referència si
volem mínimament entendre i reflexionar sobre la fotografia. El seu article aparegut a La Vanguardia,
‘Por un manifiesto posfotográfico‘, al maig del 2011, ha estat la base de la reflexió d’avui.

La fotografia digital

És possible que la lluita que van mantenir la darrera dècada del segle passat la fotografia argèntica i
la digital, amb victòria d’aquesta última, pogués ser considerat argument per afirmar que la
‘fotografia’ com s’havia entès 150 anys abans havia mort. Però cal parlar de ruptura o de simple
transició? Hem d’admetre que la fotografia digital ha heretat tot allò que representava la fotografia
tradicional, arraconant-la actualment a una minoria nostàlgica o potser farta del que avui ens proposa
la fotografia digital, però el cert és que tècnicament la fotografia digital està suficientment preparada
per substituir a la tradicional, sense aparentment, canviar el seu codi ontològic dels valors de registre
de la realitat, memòria i arxiu o continuar sent possibilitadora de la creació artística.

Però la fotografia no es pot reduir a la seva visibilitat, sinó que hi intervenen els processos que la
produeixen i els pensaments que la sustenten i aquí és on es pot constatar un canvi de naturalesa,
afirma Fontcuberta. Cada societat necessita la seva imatge i mentre que la fotografia química
representava una societat industrial, la digital respon a la nova societat de la informació. Ja no
necessita un suport material, el corpus mechanicum, per existir i com diu el mateix Fontcuberta:

La post-fotografia habita Internet i els seus portals, és a dir, les interfícies que avui ens connecten al món.
Les fotografies ja no recullen records per guardar sinó missatges per enviar i intercanviar.. (J. Fontcuberta)

Es tracta del procés de desmateriali ació de la fotografia. El seu suport, el paper, ocupava un lloc
físic, avui el seu suport és la pantalla de l’ordinador, la seva matèria feta de bits i bytes i el seu lloc on
habita no ocupa espai físic, és més, és ubiqua i ràpida per traslladar-se d’un lloc a altre. En la dualitat
entre el cos i l’ànima de la fotografia, entre el be material i l’intel·lectual, on el primer desapareix, el

1 de 7 12/10/2022, 21:05
La post-fotografia | Bloc de toies.com https://toies.wordpress.com/2013/01/21/la-post-fotografia/

corpus mechanicum, per no ser més que una ànima,

el corpus misticum, que vaga per internet.

No només la fotografia digital perd el seu cos

material sinó que mentre la tradicional
representava una empremta, un índex de la
realitat que només podíem manipular amb
elements externs a la fotografia (ampliació,
retall,..), la digital ja neix retocada. Tota fotografia
digital està retocada de sèrie, ja que depèn del
programa, sigui de la càmera o extern, que l’ha
processat per poder-se veure en una pantalla
d’ordinador. Aquella empremta lumínica que
representava la captació de la realitat per mitjans
químics ha saltat pels aires per convertir-se en un producte de mutacions successives. La seva
veracitat es posa en dubte.

Fotografia i realitat

Efectivament, l’ús de la fotografia com a

document, o com la verificació de l’existència
d’un fenomen o cosa, estava basat a la fotografia
tradicional en la seva materialitat, creada a partir
d’un procés químic de captació de la llum.
Aquesta empremta és el que es perd a la
fotografia digital i aquesta pèrdua del negatiu és
el que possibilita el dubte. Mentre que avui la
fotografia documental continua pretenent
mostrar la fotografia com a estratègia
d’autenticació, la fotografia artística ni tan sols
està assumint aquesta tasca tradicional de
representació de la realitat, sinó que es concep a
ella mateixa com una representació. La fotografia avui, com a resultat de múltiples mutacions, ja no
tendeix a representar fenòmens sinó conceptes.

La fotografia actual mostra un freqüent recurs a l’escenificació i el simulacre, amb el qual es descriu
un fabulós context de suplantacions i superposicions simbòliques que acaben definint una
hiperrealitat, un voler ser més real que el real, un excés de realitat. Ja no interessa la representació de
la realitat ni l’evidencia del representat. L’era digital ha trencat definitivament l’equilibri entre la
realitat, la imatge i el suport físic. El fals mite de versemblança fotogràfica està agoni ant a causa de
l’electrònica, afirma Pilar Gonzalo a ‘Crucifixión y criogenización en la postfotografía contemporánea‘.

Des de l’inici del debat sobre el final de la fotografia, podem afirmar però que el canvi radical de
l’analògic al digital no ha invalidat les nocions de representació, identitat i memòria associades amb
el dispositiu fotogràfic, tot i que ha contribuït a desestabili ar aquestes nocions. És possible que la
fotografia descobrís un nou món al sortir de la caverna de Plató, avui amb la post-fotografia és
probable que haguem tornat a entrar a la caverna, amb nous llenguatges i codis visuals, sobrepassant
els límits de veritat i memòria. La massificació de imatges que ronden per internet ha fet que la
fotografia ja no sigui la representació del món sinó que és el món.

Les Xarxes socials

Avui ens estem movent en un terreny molt més enllà d’aquesta visió de la fotografia tradicional,

2 de 7 12/10/2022, 21:05
La post-fotografia | Bloc de toies.com https://toies.wordpress.com/2013/01/21/la-post-fotografia/

centrada exclusivament en la imatge, i ara l’hem

de veure com el que sempre ha estat, la imatge
dins dels fluxos i intercanvis que donen accés a
les imatges, el significat i context. No estem en un
món on la fotografia és irrellevant o substituïble
per un altre mitjà, tot el contrari, la fotografia està
patint una extraordinària expansió en el seu ús i
influència.

Estem just vivint l’era en que fotografia i societat

han arribat a una intersecció. La
desmateriali ació de la fotografia i l’aparició de
les xarxes socials han permès una super
producció d’imatges, que es transmeten i circulen per internet a una velocitat vertiginosa. Les xarxes
socials com facebook, twi er, 500px, flickr, per anomenar-ne algunes, han modificat els nostres hàbits
i els de la pròpia fotografia. De fet, la post-fotografia no és més que la fotografia adaptada a la nostra
vida connectada a la xarxa. És el que s’anomena la vida pantàllica, és a dir un permanent estar
enganxat a les pantalles dels ordinadors o dels mòbils.

Fer fotos i mostrar-les a les xarxes socials forma part dels nous protocols de comunicació de les noves
subcultures urbanes post-fotogràfiques de les quals molt pocs queden al marge. Les fotos ja no
recullen records per guardar sinó missatges per enviar i intercanviar i es converteixen en purs gestos
de comunicació. Dintre del procés fotogràfic ja no únicament son importants les fases de la producció
de la imatge, que és bàsicament el que s’ensenya als cursos de fotografia, sinó també el que li passa a
la fotografia una vegada produida. On va a parar i com entra en circulació a la xarxa. Fontcuberta en
el seu article comenta:

Probablement avui Alonso Quijano no embogiria a les biblioteques devorant novel·les de cavalleria sinó
absort davant de la pantalla calidoscòpica de l’ordinador, una finestra que ens obre un món doble i simètric,
com el que Alícia va descobrir en travessar el mirall, un món paral·lel en el qual podem viure i aventurar, i
en el qual la realitat pot doblegar en gran mesura a les nostres apetències. A l’escenari virtual podem ser
aquarel.listes de cap de setmana o artistes conceptuals, podem fer fotografia documental tradicional o
practicar l’antifotoperiodisme. J. Fontcuberta

Estem a l’era de la fotografia ubiqua i no podem tancar els ulls a la transformació que l’era digital i les
xarxes socials han provocat a la fotografia. Seguir pensant en termes de fotografia tradicional és un
greu error. Vivim en una cultura entrenada per llegir imatges amb semblança fotogràfica però que no
sempre han estat produïdes per un dispositiu amb una lent, al menys no únicament. Avui ja no
pensem en termes del que ‘l’objectiu veu’, amb tot el que implica tècnicament, sinó en ‘què pot ser
representat a la pantalla de l’ordinador’, desplaçant la importància del procés fotogràfic al resultat
final i la seva distribució més que als principis d’òptica, llum o composició en el moment de fer la
fotografia.

La cèlebre frase del filòsof canadenc Marshall McLuhan ‘el medi és el missatge‘ ben bé es podria
aplicar a les xarxes socials. Així com el medi és entès com una extensió del cos humà, el missatge no
podria ser llavors simplement reduït a ‘contingut’ o ‘informació’, perquè d’aquesta manera
exclouríem algunes de les característiques més importants dels medis: el seu poder per a modificar el
curs i funcionament de les relacions i les activitats humanes. McLuhan definia al ‘missatge’ d’un
medi com tot canvi d’escala, ritme o pautes que el medi provoca en les societats o cultures. D’aquesta
manera, el ‘contingut’ es convertix en una il·lusió, en el sentit que aquest es troba emmascarat per la
intervenció del medi (la mediati ació). Ara pensem amb les fotografies pujades a facebook o altres
xarxes i entendrem el que volia dir McLuhan.

3 de 7 12/10/2022, 21:05
La post-fotografia | Bloc de toies.com https://toies.wordpress.com/2013/01/21/la-post-fotografia/

D’acord, ens agrada la fotografia, fem fotografies,

però què fem amb les imatges? Quin és el seu
destí i quins efectes produiran? Fontcuberta en la
seva ponència ‘Verdades Excesivas‘ a l’escola de
fotografia ‘GrisArt’ ens aporta un bon grapat de
reflexions. Estem en el que Fontcuberta anomena
‘l’era de les imatges furioses’, referint-se a la
massificació de imatges i a la necessitat de noves
lleis, com va passar amb les lleis de Newton quan
es van voler aplicar al món dels àtoms o a
l’Univers. Unes imatges que canvien el seu
significat pel nou medi.

Així defineix, utili ant els termes del filòsof

polonès Zygmunt Bauman sobre modernitat sòlida i líquida, el que anomena la societat post-
fotogràfica com la de la fotografia sòlida i líquida. Mentre que la fotografia sòlida, la tradicional,
representa una empremta de la realitat, un diàleg amb el temps, una encapsulació de l’instant per fer-
nos immortals, la captació de moments excepcionals i decisius que condensen l’important, en
definitiva un ‘capturar el sentit’, la fotografia líquida és tot el contrari. Representa l’acumulació,
l’oblid, l’apropiació i la reescriptura. Un refer en lloc de fer, la captació de moments banals, la
transitorietat, modelabilitat i ubiqüitat. La fotografia ja no es presenta nua sinó recoberta de
metadades que l’inscriuen en el medi, és dir, que adquireix sentit depenent del context. És la ‘creació
del sentit’.

La fotografia s’ha transformat amb l’era digital, i no per la substitució de les pel·lícules sensibles a la
llum per sensors sinó per l’ús que es fan de les imatges. Les xarxes socials son un nou medi que no
només han transformat la societat sinó també a la fotografia. Avui per a molts la fotografia és el nou
llenguatge de comunicació en el nou món paral·lel que és internet, on el contingut no és tan
important com la circulació i la gestió de la imatge, on prima la velocitat i les relacions socials.
Desprenent-nos dels valors de veritat i memòria, la post-fotografia és simplement el que queda de la
fotografia.

Fonts:

1. h p://www.lavanguardia.com/cultura/20110511/54152218372/por-un-manifiesto-
posfotografico.html
2. h ps://sites.google.com/a/fulbrightmail.org/pilar-gonzalo/publicaciones/crucifixion-
y-criogenizacion-en-la-postfotografia-contemporanea
3. h p://postfotografia.blogspot.com.es/2011/09/despues-de-la-fotografia.html
4. h p://eudaldcamps.com/2012/09/30/a-traves-del-mirall-joan-fontcuberta/
5. h p://elcuadernodealbertopeces.blogspot.com.es/2011/12/23-fotografia-y-postfotografia.html
6. h p://aricmayer.blogspot.com.es/2010/06/on-post-photography.html
7. h p://www9.georgetown.edu/faculty/irvinem/cctp725/photo-post-photo1.html
8. h p://en.wikipedia.org/wiki/The_medium_is_the_message
9. h p://gbrando.blogspot.com.es/2008/10/la-diferencia-entre-el-corpus-misticum.html
10. h ps://vimeo.com/36007063

i alguna font més…

4 de 7 12/10/2022, 21:05
La post-fotografia | Bloc de toies.com https://toies.wordpress.com/2013/01/21/la-post-fotografia/

..

<<< Altres articles de la serie ‘Sobre fotografia’

<<< Altres articles de la serie ‘Parlem de fotografia’

tf-1

Categoria : Fotografia
Etiquetes : parlem de fotografia, sobre fotografia

3 thoughts on “La post-fotografia”

Natividad Cenizo on dilluns, 21 gener 2013 a les 13:09 said:

Interesante artículo .
Muchas gracias Mario .

Estu00e0s d\ʹacord?

1
0
i
Reply ↓
Felipe on divendres, 1 febrer 2013 a les 23:35 said:
Muy interesante artículo.

En primer lugar, me parece interesante la consideración tecnológica de la fotografía, la pregunta

de si el cambio desde la tecnología de “la plata” a la tecnología digital implica, por sí mismo, un
cambio en la naturaleza de la fotografía. Parece claro que no, pero, ¿por qué no? Porque,
considerada como tecnología y como lenguaje, el cambio de la química a la descodificación no
implica, por sí mismo, un cambio en el mensaje ni de valores como bien dices.

Pero, entonces, ¿qué tendría que cambiar en la fotografía para que pudiera ser considerada post-
fotografía? Es decir, ¿Cuál es naturaleza de la fotografía?

En este sentido, me resulta extraordinariamente interesante su parte filosófica; todo lo que tiene
que ver con la Teoría del Conocimiento y cómo el cambio tecnológico en la fotografía representa, a

5 de 7 12/10/2022, 21:05
La post-fotografia | Bloc de toies.com https://toies.wordpress.com/2013/01/21/la-post-fotografia/

la vez que contribuye a, el descrédito de la Teoría del Conocimiento representacional (aquella que
consideraba que el conocimiento partía de imágenes que se reflejaban en nuestra mente,
procedentes del mundo externo). Desde el momento en que podemos producir cosas que no
podemos representar, esta teoría del conocimiento está refutada y, por tanto, también el valor de
la fotografía como testimonio objetivo de la realidad (otra cuestión es su valor judicial).

En todo caso, el artículo me parece muy completo, en lo que respecta a la consideración de la

fotografía como un proceso tecnológico: analizas el cambio en la semántica (cuestionamiento de la
veracidad), de la sintáctica (cuestionamiento de la memoria y de la composición) y, por fin, el
cambio en la pragmática (el uso de la fotografía, como mensaje, en lugar de cómo almacén). Así, el
advenimiento de la post-fotografía podría ser entendido, basándose en lo que dices, como un
cambio en el lenguaje fotográfico.

No obstante, echo de menos la consideración antropológica (o no lo veo clara); es decir, la

consideración de la fotografía como fenómeno que afecta a todo el ser del hombre: a su relación
con el mundo, a su relación con los demás y, por fin a su relación con otras entidades y presuntas
realidades no humanas, pero personales (religiones, mitos, etc). ¿Qué cambios económicos, o
sociales o culturales o religiosos están a la base de esa revolución en la fotografía (si es que se
puede considerar un revolución)? Y, al contrario, ¿en qué ha influido el cambio en la fotografía en
las relaciones económicas, sociales e, incluso, religiosas?

Quizá me estoy refiriendo a lo que mencionas de Fontcuberta: que cada sociedad necesita sus
imágenes y que el cambio en la naturaleza de la fotografía responde a un cambio de naturaleza de
la sociedad. Pero, ¿en qué sentido? ¿Un cambio económico? ¿Político? ¿Cultural?

En este sentido, me llama la atención que se hable de “desmaterialización de la fotografía” con

respecto a la fotografía digital, como si los bytes no fueran tan materiales como el papel de plata.
Supongo que se trata del hecho de que una fotografía digital es casi infinitamente repetible y, por
eso, pierde algo de la captura del instante que siempre está presente en la fotografía. Creo que es
en esta infinita repetición, unida a la posibilidad, accesible a todo el mundo, de retocar una foto (y
a la falta de un negativo que actue como criterio de verdad), creo que esta es la razón de que la
fotografía haya perdido su carácter “testimonial”, Documental o como queramos llamarlo.

En cualquier caso, filosóficamente hablando, la fotografía digital, con su codificación y

decodificación de los estímulos externos, refleja mejor, en mi opinión, el proceso real del
conocimiento, que la representación de la fotografía como captación de señales luminosas
procedentes de los objetos externos. En realidad, pienso, conocemos las cosas cuando operamos
con ellas, cuando las usamos, cuando las desciframos,,,, Es decir, cuando volvemos a entrar en la
caverna, después de haber salido de ella.

Finalmente, yo señalaría algo que sólo señalas de modo indirecto: que la superproducción
fotográfica está operando un cambio en las habilidades humanas. Un cambio, creo, en contra del
pensamiento discursivo. Ahora, la memoria es fotográfica, la comunicación es gráfica, todo se
reduce, o se trata de reducir a imagen. Ahora, lo que no puede ser representado, no existe o, al
menos, no tiene importancia..

Así, la post-fotografía sería el fenómeno sin el noúmeno, la apariencia, sin una realidad detrás. Un
espejismo.

Gracias Mario.

6 de 7 12/10/2022, 21:05
La post-fotografia | Bloc de toies.com https://toies.wordpress.com/2013/01/21/la-post-fotografia/

Estu00e0s d\ʹacord?

5
0
i
Reply ↓
Natividad Cenizo on Dimarts, 12 febrer 2013 a les 1:19 said:
Me lo estais poniendo muy difícil … Interesante reflexión Felipe .
Hablaría pero a estas horas de la noche creo que calladita estoy más mona .

Estu00e0s d\ʹacord?

0
0
i
Reply ↓

Crea un lloc web gratuït o un blog a WordPress.com.

7 de 7 12/10/2022, 21:05