Física i Química  

                                                               AINHOA IRARAGORRI DAFNE

FERNÁNDEZ I JANA VILLAR

6/11/21

                         

                                     PRÀCTICA 5: CRISTAL·LITZACIÓ

 1. Objectius 

 ● Estudiar la solubilitat del sulfat de coure

 ● Purificar una mostrar a partir de la cristal·lització.

 2. Fonaments teòrics

El sulfat de coure en dissolució serveix com a fungicida. A les cooperatives agrícoles es ven
per sulfatar 

les plantes de l’hort. Una cristal·lització és el canvi d'estat d'una substància dissolta, fosa o
en un estat 

gasós, cap a estat sòlid cristal·lí.

  3. Material 

 ● Vas de precipitats     ● Espàtula             ● Vareta                        ● Proveta

 ● Fogonet Bunsen        ● Trespeus             ● Reixeta                      ● Termòmetre

 ● Balança                       ● Cristal·litzador    ● Aigua destil·lada    ● Sulfat de coure(II)

  4. Procediment

Primera dissolució

Amb ajuda d’una espàtula, posem una mica de sulfat de coure a un vas de precipitats,
afegim aigua fins la meitat del vas, que en el nostre cas eren 150ml.

             En aquest cas és soluble

Segona pràctica

Primer de tot ens preparem amb la bata i les ulleres i continuem:

Posem sobre un vas de precipitats i amb ajuda d’una balança 15 g de sulfat de coure.

Per altre banda ,afegim 150 ml d'aigua a un vas de precipitats,seguidament afegim els 150
ml d’aigua al vas on hi havia els 15 g de sulfat de coure,i remenem.

Encenem el fogonet i el preparem amb la reixeta.L’encenem fins que arribi a uns 100 graus .
Ara col·loquem el vas amb la dissolució i esperem a que s'evapori fins als 100 ml
aproximadament.(Això ens trigarà bastan)

Un cop evaporat la quantitat que volem.Posem un paper de filtre en un embut i filtrem la

dissolució. I ara toca esperar a que es pugui o no cristalizar. 

5. Qüestions 

 1. Quines són les propietats més importants del sulfat de coure i les seves aplicacions? Les
propietats més importants del sulfat de coure són que és pentahidratat, i anhidro
(físicament), té una acodesa de 0’005 pKa i es soluble en aigua un 20’7g/100mL (20graus).

 2. És soluble en aigua el sulfat de coure(II)? Sí, es soluble.

 3. La solubilitat és una propietat característica de les substàncies que normalment depèn
de la 

temperatura. És el cas del sulfat de coure(II). 

 Si busquem la quantitat de sulfat de coure(II) que es pot dissoldre en 100 g d'aigua a
diferents 

temperatures obtindrem la taula següent:

Dibuixeu una gràfica de la solubilitat del sulfat de coure(II) en funció de la temperatura a

partir de les 

dades de la taula. Feu servir una gràfica de línies amb punts del full de càlcul de google.
a. La solubilitat del sulfat de coure (II) a una determinada temperatura es pot llegir al gràfic
que 

dibuixareu. Per exemple, quant de sulfat de coure (II) es pot dissoldre a 40 °C?, i a 20 °C? 

Es pot dissoldre a 40 graus 29g de sulfat de coure, i a 20 graus es pot dissoldre 21g.

b. Mitjançant el gràfic podem obtenir noves dades que no s'han mesurat directament al
laboratori. Per 

exemple, quina és la solubilitat del sulfat de coure (II) a 25 °C?

 19 g de sulfat de coure té de solubilitat el sulfat de coure.

 c. També es pot saber què passarà quan es refredi una dissolució de sulfat de coure (II)
que es troba a 

una determinada temperatura. Per exemple, suposem que disposem d'una solució de sulfat
de 

coure (II)  que conté 40 g de cristalls dissolts en 100 g d'aigua a 80 °C. Què passarà a
mesura que es va

refredant fins a arribar als 20 ?

4. Responeu les següents preguntes:

 a. Què és una dissolució saturada? I una sobresaturada?

Una dissolució saturada és aquella que no admet més solut.

Una dissolució sobresaturada és aquella en la què hi ha més quantitat de solut respecte a la

que té la 

solució saturada. El dissolvent posseeix més quantitat de solut del que a una temperatura
donada pugui 

dissoldre. 

 b. Com podeu aconseguir una dissolució sobresaturada? 

Una dissolució sobresaturada es pot aconseguir canviant alguna condició d'una dissolució
saturada. 

Per exemple, es pot aconseguir mitjançant el refredament més lent d'una solució saturada,
disminuint 
el volum del líquid saturat o l'augment de pressió.

c. Per què creieu que cal filtrar la dissolució original? Per què en calent?

Perquè amb la temperatura serà molt més ràpid i eficaç.