UNITAT-05'07.

qxd 31/3/08 12:17 Página 56

05
La jornada laboral
i els períodes
de descans

En aquesta unitat aprendràs a:

1. Definir la jornada laboral.

2. Reconèixer les circumstàncies
que donen lloc a diferents tipus
de jornada.

3. Analitzar els períodes de descans.

4. Identificar els permisos
retribuïts als quals té dret
el treballador.
UNITAT-05'07.qxd 31/3/08 12:17 Página 57
5. La jornada laboral i els períodes de descans
5.1 La jornada laboral
La jornada laboral és el temps diari, setmanal o anual
que el treballador dedica a l’execució de l’activitat
laboral. La durada màxima de la jornada laboral ordi-
nària és de quaranta hores setmanals de treball efec-
tiu de mitjana, en còmput anual. És a dir, la mitjana és
el resultat de dividir el nombre d’hores de treball anuals
entre el nombre de setmanes laborals.
Nombre d’hores anuals
—————————————— ≤ Quaranta hores
Nombre de setmanes laborals
Si s’estableix una distribució irregular, pot haver-hi
setmanes amb més de 40 hores i d’altres amb menys,
sempre que no superin les 40 hores setmanals de mitjana.
D’acord amb el que estableix el TRLET, el nombre d’ho-
res ordinàries de treball efectiu no pot ser superior
a nou hores diàries, excepte que per conveni col·lec-
tiu o, en defecte seu, per acord entre l’empresa i els
treballadors s’estableixi una distribució irregular de la
jornada al llarg de l’any. Aquesta distribució ha de res-
pectar, en qualsevol cas, els períodes mínims de des-
cans diari entre les jornades i el descans setmanal.
El temps de treball que es computa és el comprès entre
l’inici i el final de la jornada diària. En aquest temps
efectiu de treball no s’hi inclou el temps dedicat a des-
plaçaments, canvi de roba, etcètera. Els menors de
divuit anys no podran fer més de vuit hores diàries
de treball efectiu, en el qual s’hi inclou el temps dedi-
cat a la formació (taula 5.1).
5.2 Períodes de descans
La llei estableix per als treballadors els períodes de
descans següents:
a) Descans diari. S’ha de respectar un període mínim
de descans diari de dotze hores entre el final d’una
jornada i l’inici de la següent.
b) Descans setmanal. Els treballadors tenen dret a
un descans setmanal mínim d’un dia i mig inin-
5.1 La jornada laboral
Durada de la jornada laboral
• 9 hores, màxim
Jornada diària
• 8 hores per als menors de 18 anys
Jornada setmanal • 40 hores
Descans mínim entre jornades • 12 hores
Taula 5.1. Durada de la jornada, excepte si hi ha pacte en contra.
Jornades especials
Hi ha la possibilitat d’ampliar o reduir la jornada i els
descansos per a determinades activitats.
Per exemple, ampliació de jornades en comerç, hosta-
leria, guardes vigilants, etcètera.
Es pot reduir la jornada per circumstàncies personals
en els casos següents:
• Per guarda legal d’un menor de sis anys, minusvà-
lid físic, psíquic i sensorial, que no faci cap activi-
tat retribuïda, amb la disminució proporcional del
salari i que podrà ser com a mínim d’un terç i com
a màxim la meitat de la jornada.
• Per lactància, les treballadores que tinguin un fill
menor de nou mesos tenen dret a una absència de
la jornada de treball d’una hora, que poden dividir
en dues fraccions, o a una reducció d’aquesta de
mitja hora; l’elecció li correspon a la persona tre-
balladora.
terromput que, en general, comprèn la tarda de
dissabte o el matí de dilluns, i tot el diumenge.
El descans setmanal es pot acumular en períodes de
catorze dies, de manera que es treballi onze dies con-
secutius i es descansi tres dies seguits.
La durada del descans setmanal dels menors de divuit
anys ha de ser, com a mínim, de dos dies ininterromputs.
57
UNITAT-05'07.qxd 31/3/08 12:17 Página 58

5. La jornada laboral i els períodes de descans

5.3 Jornada nocturna

c) Jornada diària continuada. La jornada és conti-

nuada quan és superior a sis hores, i en aquest cas
s’hi ha d’establir un període de descans no inferior Períodes de descans
a quinze minuts.
Entre jornades • 12 hores
En el cas dels menors de divuit anys, quan la jor- • 1 dia i mig
nada diària continuada superi les quatre hores i Setmanal • Menors de 18 anys:
2 dies ininterromputs
trenta minuts, el descans diari ha de ser de trenta
En la jornada • 15 minuts
minuts. Les pauses de la jornada continuada no es
continuada • Menors de 18 anys: 30 minuts
consideren temps de treball, excepte quan ho esta- Anual • 30 dies naturals
bleixi el contracte de treball o el conveni col·lec-
tiu (taula 5.2). Taula 5.2. Períodes de descans en jornades normals.

Cas pràctic

1 Una empresa contracta un treballador de disset Solució

anys amb el títol de tècnic en gestió administrativa
perquè treballi com a auxiliar administratiu amb la a) Aquest horari no és legal. Des del final d’una jornada
jornada laboral següent: fins a l’inici de l’altra hi ha d’haver un període de
descans diari de dotze hores, i en aquest cas no hi
• Matí: de 8 h a 13 h és.
• Tarda: de 18 h a 21 h b) El descans setmanal de dos dies ininterromputs és
• L’horari és de dilluns a divendres. correcte, ja que el treballador és menor de divuit
anys.
a) És legal aquest horari?
b) És correcte el descans setmanal?

5.3 Jornada nocturna

Té caràcter de jornada nocturna la que es realitza entre es preveu que ha de treballar en aquest tipus de jor-
les deu de la nit i les sis del matí. nada durant un terç de la jornada anual.

Es considera treballador nocturn la persona que tre- La jornada laboral dels treballadors nocturns no pot ser
balli almenys tres hores diàries en horari de nit, o el que superior a vuit hores diàries de mitjana en un perío-
de de referència de quinze dies, i no poden fer hores
extraordinàries.
Característiques de la jornada noctura
Horari nocturn De 10 de la nit a 6 del matí El treball nocturn té una retribució específica que s’ha
El que realitza: de fixar a la negociació col·lectiva, excepte si el salari
Treballador
• 3 hores diàries en horari nocturn s’ha establert tenint en compte que el treball és noc-
nocturn
• 1/3 de la jornada anual en horari nocturn turn per naturalesa o que s’hagi acordat la compensa-
Període màxim 8 hores diàries de mitjana en 15 dies ció d’aquest treball per descansos.
Retribució específica segons conveni, excepte:
• Que el salari s’estableixi atenent que el treball sigui L’empresari que recorri de manera regular al treball noc-
Retribució
nocturn per pròpia naturalesa
turn ho ha de comunicar a l’autoritat laboral (tau-
• Compensació per descansos
la 5.3).
Taula 5.3. Característiques de la jornada nocturna, excepte si hi ha pacte en contra.

58
UNITAT-05'07.qxd 31/3/08 12:17 Página 59

5. La jornada laboral i els períodes de descans

5.4 Treball per torns

5.4 Treball per torns

És la manera d’organitzar el treball en equips per la
qual diferents persones ocupen successivament els
mateixos llocs de treball, segons un ritme determinat,
continu o discontinu, ja que cal que el treballador
presti els serveis en hores diferents en un període
determinat de dies o setmanes.
A les empreses amb processos productius continus
durant les vint-i-quatre hores del dia, s’ha de tenir en
compte la rotació dels torns i que cap treballador no
sigui al torn de nit més de dues setmanes consecutives,
excepte si ho ha sol·licitat per voluntat pròpia.
Els treballadors que cursin amb regularitat estudis per
a l’obtenció d’un títol acadèmic o professional tindran
preferència a l’hora d’escollir torn de treball per poder-
s’ho compaginar.

5.5 Hores extraordinàries

Són les hores de treball efectives que es realitza per
sobre de la durada màxima de la jornada ordinària de
treball.
El nombre màxim d’hores extraordinàries que es
poden fer és de vuitanta hores anuals, i en són excep-
ció les realitzades per prevenir o reparar sinistres i
altres danys extraordinaris i urgents.
Les hores extraordinàries són voluntàries, excepte si
s’han pactat al conveni col·lectiu o al contracte indi-
vidual. Les hores extraordinàries de força major tenen
el caràcter d’obligatòries.
L’empresari haurà de portar un control, per escrit, de
les hores extraordinàries fetes pels treballadors. Hi ha
diferents tipus d’hores extraordinàries (taula 5.4.).

Són les que s'efectuen de forma voluntària o per exigències de la pro-

Hores ducció de l'empresa, com ara períodes punta de producció, comandes
Cotitzen a la Seguretat
extraordinàries o absències imprevistes, canvis de torn, etc. Es poden pactar al con-
Social en el tipus general
normals veni col·lectiu o al contracte. Si es compensen per temps de descans
Classes
no computen per determinar el màxim.
d’hores
Són les que es realitzen per prevenir o reparar sinistres i altres danys
extraordinàries Hores
extraordinaris i urgents per causes no imputables a l'empresari, com
extraordinàries Cotitzen a la Seguretat
ara incendis, inundacions, etc. Aquestes hores no es tindran en
per força social en el tipus reduït
compte en el còmput del nombre màxim d'hores extraordinàries auto-
major
ritzades a l'any.

Taula 5.4. Classes d’hores extraordinàries.

Retribució de les hores
extraordinàries
La retribució de les hores extraordinàries s’ha de pac-
tar als convenis col·lectius o als contractes de treball.
Per a això es podrà escollir entre diverses opcions. Les
més destacades són la retribució o la compensació per
descans.
a) Retribució, que en cap cas no pot ser inferior al
valor de l’hora ordinària.
b) Compensació pel temps equivalent de descans
retribuït.
Si no hi ha pacte, s’entén que les hores extraordinàries
s’han de compensar amb un descans dins els quatre
mesos següents a la seva realització.

59
UNITAT-05'07.qxd 31/3/08 12:17 Página 60

5. La jornada laboral i els períodes de descans

5.6 Permisos retribuïts

Cas pràctic

2 Un treballador ha fet vuit hores extraordinàries en Solució

un mes. Segons el conveni col·lectiu, aquestes
hores es retribuiran amb un increment del 50%
sobre l’hora ordinària, que té una retribució de 18 €.
Respon les preguntes següents:
a) Quin és l’import de l’hora extraordinària?
b) Si s’acorda la compensació per temps de descans,
quantes hores de descans correspondran al treballador?
c) Si al conveni col·lectiu no s’hi estableix cap tipus
d’increment, què cobrarà el treballador per les hores
extraordinàries?
a) Increment: 18 × 0,50 = 9 €
Import de l’hora extraordinària: 18 + 9 = 27 €
b) Hores d’increment: 8 × 0,50 = 4 hores
Hores de descans: 8 + 4 = 12 hores
c) Segons l’Estatut dels Treballadors, la retribució no
pot ser inferior a l’hora ordinària. Per tant:
Import hores extraordinàries: 18 × 8 = 144 €
Si es pacta la compensació de les hores extraordi-
nàries per temps de descans, li corresponen vuit ho-
res de descans retribuïdes.

5.6 Permisos retribuïts

El TRLET estableix que el treballador, amb avís previ i També tenen dret a reducció de la jornada de treball,
justificació posterior, es pot absentar del treball amb però amb la reducció proporcional del salari, les per-
dret a retribució, pels motius i el temps exposats en la sones que s’hagin d’ocupar d’un menor de vuit anys o
taula 5.5. d’un disminuït psíquic o físic que no treballi.
Permisos retribuïts
Circumstàncies Temps de permís

Matrimoni, paternitat (naixement o adopció) 15 dies naturals

Malaltia greu d’un familiar o mort d’un familiar (fins a 2n grau
de consanguinitat o afinitat)
Canvi de domicili habitual
Funcions sindicals
Compliment d’un deure de caràcter públic o personal (votar,
assistir a un judici, exàmens finals…)
Per la lactància d’un fill (aquest permís el poden gaudir indis-
tintament el pare o la mare quan ambdós treballin)
Preparació al part (controls mèdics prenatals i tècniques de prepa-
ració al part que s’hagin de realitzar dins de la jornada laboral)
Flexibilitat horària
Vacances
2 dies a la mateixa localitat
4 dies si cal desplaçament
1 dia natural
El temps establert a la llei o al conveni col·lectiu
El temps indispensable
• 1 hora diària, que es pot dividir en dos períodes,
dins de la jornada laboral
• Voluntàriament es pot reduir la jornada en mitja hora
a l’inici o al final de la jornada
• El permís s’incrementa en cas de part múltiple
• Es poden acumular les hores de lactància per jorna-
des completes
El temps indispensable
Dret a adaptar la durada i la distribució de la jornada
laboral per compatibilitzar la vida familiar
No es perdran quan coincideixin amb el permís de
maternitat, encara que hagi finalitzat l’any natural al
qual corresponguin

Taula 5.5. Circumstàncies i permisos retribuïts als quals tenen dret els treballadors.

60
UNITAT-05'07.qxd 31/3/08 12:17 Página 61

5. La jornada laboral i els períodes de descans

5.7 Les vacances

Lactància i acumulació d’hores Graus de parentiu

La Fiscalia del Tribunal Suprem dóna suport a una El parentiu es mesura per graus i cal distingir el parentiu
sentència de la Sala Social de l’Audiència Nacional per consanguinitat (pròpia família) i afinitat (família del
i declara legal acumular les hores de lactància cònjuge), d’acord amb la taula següent:
(una hora diària durant nou mesos) en un mes de
permís en les setmanes següents a la finalitza-
Graus Titular/Cònjuge
ció del permís de maternitat, tal com recull el con-
veni col·lectiu de l’empresa. Aquesta sentència 1r Pares Sogres Fills Gendre/Nora
crea jurisprudència i permet que en els conve- 2n Avis Germans Cunyats Néts
nis col·lectius s’ampliïn les possibilitats d’elec- 3r Besavis Oncles Nebots Besnéts
ció per part dels pares, de l’opció que els facilita 4t Cosins – – –
la millor cura dels fills.
Taula 5.6. Graus de parentiu.

5.7 Les vacances

Tots els treballadors tenen dret a un període de vacan-
ces anuals retribuïdes, que no es pot substituir per
compensació econòmica. La durada mínima de les
vacances és de trenta dies naturals (perquè es com-
puten com a vacances els diumenges i festius que esti-
guin en el període de vacances).

Les dates corresponents al període de vacances s’han

de fixar de comú acord entre l’empresari i el treba-
llador, en virtut del que estableixen els convenis col-
lectius. En cas de desacord, la jurisdicció competent
fixa la data i la seva decisió no es pot recórrer.

Els treballadors tenen dret a conèixer el període de

vacances que els correspon amb una antelació mínima
de dos mesos.

Si el temps treballat és inferior a un any, els dies de

vacances es calculen de manera proporcional. Fig. 5.1. La durada mínima de les vacances és de trenta dies naturals.

Cas pràctic

3 Quants dies de vacances corresponen a un treba- Si per 365 dies li corresponen 30 dies de vacan-
llador contractat de manera indefinida el dia 15 de ces, per 199 dies li corresponen x dies de va-
juny? cances:
Solució 199 × 30
x = ————— = 16 dies de vacances
Els dies de vacances que li corresponen són propor- 365
cionals als dies que treballarà durant l’any (cent
noranta-nou dies).

61
UNITAT-05'07.qxd 31/3/08 12:17 Página 62
5. La jornada laboral i els períodes de descans
5.7 Les vacances
És possible treballar durant les vacances?
El dret a les vacances és irrenunciable i indisponi-
ble, i l’empresari està obligat a concedir vacances
retribuïdes. La concepció del període de vacances
com un temps amb l’únic sentit de recuperació
d’energies per a la represa de la prestació laboral
suposa reduir el treballador a un simple factor de
producció. El Tribunal Constitucional ha emparat
un treballador que havia estat acomiadat per haver
treballat durant el període de vacances en una al-
tra feina. La sentència entén que la llibertat del
treballador li permet desenvolupar altres activitats
sempre que no hi hagi pacte de plena dedicació o
exclusivitat i no es faci competència deslleial a
l’empresa.
Cas pràctic
4 Un treballador amb un salari de 1 200 € mensuals és
acomiadat el 31 d’agost sense haver fet vacances.
Quin import li correspon en concepte de vacances
no realitzades?
Solució
La retribució dels trenta dies de vacances és la que
cobra en un mes normal pels conceptes que tenen
caràcter salarial, és a dir, 1 200 €.
Cas pràctic
5 Un treballador simultanieja la seva feina amb estu- Solució
dis a la universitat, per la qual cosa necessita per-
misos per fer els exàmens parcials.
a) Està obligada l’empresa a concedir-li els esmentats
permisos?
b) Suposant que l’empresa tingués diferents tipus de
torns de treball, podrà escollir horari l’esmentat tre-
ballador?
62
Retribució de les vacances
Les vacances són retribuïdes i no es poden substituir
per compensació econòmica.
Aquesta regla té dues excepcions:
a) Quan el treballador cessa a l’empresa sense haver
tingut vacances. En aquest cas, ha de percebre una
compensació econòmica per la part proporcional
d’any que ha treballat.
b) Quan els treballadors que han estat contractats
per períodes inferiors a un any no han pogut fer
vacances (casos pràctics 3 i 4).
Com que les relacions laborals es rescindeixen el
mes d’agost, li correspon la proporció de gener a
agost (8 mesos sobre 12), tots dos inclosos:
Proporció de gener a agost:
1 200 × 8
————— = 800 € en concepte de vacances
12 no gaudides
A més dels 800 € per vacances no realitzades, ha de
percebre el sou mensual de 1 200 € i la part pro-
porcional de les pagues extraordinàries a què tin-
gui dret.
a) El treballador té dret a permís retribuït per a exà-
mens per al temps indispensable quan es tracti d’es-
tudis per a l’obtenció d’un títol acadèmic o profes-
sional.
b) Igualment té dret a escollir el torn de treball, ja que
està fent estudis reglats.
UNITAT-05'07.qxd 31/3/08 12:17 Página 63

5. La jornada laboral i els períodes de descans

5.8 El calendari laboral i les festes laborals

5.8 El calendari laboral i les festes laborals

Les empreses han d’elaborar un calendari dels dies inhà-
bils a efectes laborals, retribuïts i no recuperables, que
ha d’estar d’acord amb la regulació que fa anualment el
Ministeri de Treball i Afers Socials, i amb el que esta-
bleixen les comunitats autònomes i els ajuntaments.
El calendari laboral anual s’ha d’exposar a cada cen-
tre de treball, i ha de comprendre les hores diàries i
anuals de treball, els diumenges i dies setmanals de
descans, les festes que coincideixen amb jornada labo-
rable, les vacances anuals i les dates per fer-les, l’ho-
rari de treball, els torns, la distribució de la jornada
segons les estacions de l’any, les pauses, etcètera.
a) Festes de caràcter cívic: 12 d’octubre (festa
nacional de l’Estat espanyol); 6 de desembre (dia
de la Constitució espanyola).
b) Festes fixades a l’Estatut dels Treballadors:
1 de gener (Cap d’Any); 1 de maig (Festa del Tre-
ball); 25 de desembre (Nadal).
c) Festes en compliment de l’acord amb la Santa
Seu.
La Generalitat estableix cada any el calendari oficial de
festes laborals.

Per elaborar el calendari laboral es consulta els repre-
sentants dels treballadors.
Les festes laborals de caràcter retribuït i no recupera-
bles no poden superar les catorze a l’any. D’aquestes
catorze, dues són locals. Les festes es distribueixen de
la manera següent:
El Govern pot traslladar al dilluns següent les festes
d’àmbit nacional que caiguin entre setmana. Les comu-
nitats autònomes també tenen aquesta facultat dins
del seu àmbit.
A la taula 5.7 podem veure les festes establertes per
les comunitats autònomes.

Festes establertes per les comunitats autònomes

Andalusia: 6 de gener; Dijous Sant, 28 de febrer (Dia d’Andalusia).
Aragó: 6 de gener; Dijous Sant, 23 d’abril (Sant Jordi, Dia d’Aragó).
Astúries: 6 de gener; Dijous Sant, 8 de setembre (Dia del Principat d’As-
túries).
Balears: 6 de gener; 26 de desembre (Sant Esteve), 1 de març (Dia de les Balears).
Canàries: 6 de gener; Dijous Sant, 30 de maig (Dia de les Canàries).
Cantàbria: 6 de gener; 28 de juliol (Dia de les Institucions de Cantàbria),
Dijous Sant, 15 de setembre (M. de Déu de la Bien Aparecida).
Castella-La Manxa: 6 de gener; Dijous Sant, 31 de maig (Dia de Castella-
La Manxa).
Castella i Lleó: 6 de gener; Dijous Sant, 23 d’abril (Dia de Castella i Lleó).
Catalunya: 6 de gener; Dilluns de Pasqua, 11 de setembre (la Diada).
Ceuta: 6 de gener; Dijous Sant, 31 de gener (Dia de la Convivència).
Comunitat Valenciana: 6 de gener; Dilluns de Pasqua, 9 d’octubre (Dia de
la Comunitat Valenciana).
Extremadura: 6 de gener; Dijous Sant, 8 de setembre (Dia d’Extre-
madura).
Galícia: 6 de gener; Dijous Sant, 17 de maig (Dia de les Lletres
Gallegues).
Madrid: 6 de gener; Dijous Sant, 2 de maig (Dia de la Comunitat
de Madrid).
Melilla: 6 de gener; Dijous Sant, 19 de març (Sant Josep).
Regió de Múrcia: 6 de gener; Dijous Sant, 9 de juny (Dia de la
Regió de Múrcia).
Navarra: 6 de gener; Dijous Sant, 3 de desembre (Dia de la Comu-
nitat Foral de Navarra).
País Basc: 6 de gener; Dilluns de Pasqua, Dijous Sant.
La Rioja: 6 de gener; Dijous Sant, 9 de juny (Dia de La Rioja).

Taula 5.7. Festes establertes per les comunitats autònomes.

63
UNITAT-05'07.qxd 31/3/08 12:17 Página 64
5. La jornada laboral i els períodes de descans
Activitats
1 Què s’entén per jornada de treball?
2 Un empleat treballa unes setmanes 43 hores i unes
altres 37. Són correctes aquestes jornades setmanals?
3 Indica quin és el període de descans d’un treba-
llador menor de 18 anys que fa una jornada de 8 a
15 hores.
4 En què consisteix el treball per torns?
5 Quina retribució tenen les hores extraordinàries?
6 Quines hores extraordinàries es consideren estruc-
turals?
7 Un empresari pot obligar un treballador que faci
hores extraordinàries, si aquestes s’han pactat en
un conveni?
8 Es pot substituir el descans anual per una retribu-
ció econòmica?
9 A quants dies de permís retribuït té dret un treba-
llador per malaltia greu d’un familiar, si tots dos
viuen a la mateixa localitat?
10 Un auxiliar administratiu sol·licita dos dies de per-
mís retribuït a l’empresa on presta els seus serveis
per visitar el seu besavi, que està hospitalitzat i
greu en una altra localitat. L’empresa no li conce-
deix el permís. És correcta l’actuació de l’empresa?
Raona la teva resposta.
11 Un treballador que va fer hores extraordinàries el
mes de juny, les pot compensar per temps de des-
cans al desembre?
64
Activitats
12 Aquest mes un treballador ha fet set hores extraor-
dinàries estructurals i tres de no estructurals.
Si l’import de cada hora, segons el seu conveni, és
de 30 €, calcula l’import total que li pagaran per
aquestes hores extraordinàries.
13 Un treballador ha fet deu hores extraordinàries
durant el mes de gener i, segons conveni, aques-
tes hores tindran un increment del 50 % sobre
l’hora ordinària. Si la retribució de l’hora ordinària
és de 25 €, calcula el valor de l’hora extraordi-
nària.
14 Si al conveni col·lectiu no s’hi estableix cap tipus
d’increment per l’hora extraordinària, quin import
rebrà el treballador de l’activitat anterior?
15 Si es pacta la compensació per temps de descans,
quantes hores de descans tindrà el treballador de
les activitats 13 i 14?
16 Un treballador que rep un salari de 1 500 € men-
suals és acomiadat el 30 d’abril.
Quin import li correspon en concepte de vacances
no realitzades?
17 Un empleat pot treballar en una altra empresa du-
rant les vacances?
18 El calendari laboral coincideix amb l’escolar? En què
són iguals?
UNITAT-05'07.qxd 31/3/08 12:17 Página 65

5. La jornada laboral i els períodes de descans

Test de repàs

Test de repàs

1 La durada màxima de la jornada laboral és de... a) Dotze dies.

b) Catorze dies.
a) 40 hores setmanals. c) No hi ha límit.
b) 35 hores setmanals.
c) 38 hores setmanals. 8 A quin permís retribuït té dret un treballador pel
naixement d’un fill a la mateixa localitat on tre-
balla?
2 Quin nombre d’hores s’han de deixar entre el final
d’una jornada i l’inici de la següent? a) Quinze dies.
b) Un dia.
a) Vuit hores. c) Dos dies.
b) Dotze hores.
c) No hi ha límit. 9 A quants dies de permís retribuït tindrà dret un tre-
ballador pel trasllat de domicili habitual?
3 S’inclou en el temps efectiu de la jornada el dedicat
al canvi de roba? a) Cap.
b) Un dia.
a) Sí. c) Dos dies.
b) No.
c) Només en determinats casos. 10 Si a una dona treballadora li coincideix el permís de
maternitat amb el temps en què la seva empresa
4 Quin horari comprèn la jornada nocturna? dóna vacances als seus empleats, quines opcions té
aquesta?
a) Entre les 22h i les 6h.
b) Entre les 20h i les 8h. a) Gaudir de les seves vacances anuals en qualsevol
c) Des del vespre fins a la matinada. altra temporada de l’any.
b) Perd les seves vacances.
5 En cas de compensació de les hores extraordinàries c) Gaudirà només de la meitat de les seves vacances.
per temps de descans, hi ha algun límit per gaudir
d’aquesta compensació? 11 El permís de maternitat té per finalitat...

a) No hi ha límit. a) el descans efectiu de la treballadora.

b) Sis mesos. b) la protecció de la dona treballadora.
c) Quatre mesos. c) la protecció del nouvingut.

6 Quina és la durada mínima del descans anual? 12 Tenen retribució econòmica les vacances no gaudi-
des per un treballador que és acomiadat?
a) Vint dies naturals.
b) Trenta dies naturals. a) No.
c) Trenta-cinc dies naturals. b) Sí.
d) Un mes. c) Mai.

7 Quin és el límit de les festes laborals anuals de

caràcter retribuït i no recuperable?

65