Teoria del coneixement d’Aristòtil

ÉSSER EN POTÈNCIA I ÉSSER EN ACTE

Aristòtil no creu en el dualisme del seu mestre Plató, ja que considera que només existeix la
realitat del món sensible i el món de les idees no existeix. En aquest sentit, Aristòtil creu que
totes les coses que podem percebre, pateixen un canvi. El canvi no és només aparença sinó
que es tracta de quelcom molt real. El canvi es produeix quan un ésser que només estava en
potència es transforma i passa a estar en acte.
ÉSSER EN POTÈNCIA (dynamis): És un ésser que encara no ha assolit el
desenvolupament ple de tot allò que pot acabar esdevenint però té la possibilitat de canviar i
modificar-se per esdevenir-ho en el futur.
ÉSSER EN ACTE (actus): És un ésser que ja ha assolit la plenitud de tot el que pot arribar a
ser.
LLAVOR (Ésser en potència)---------------------------------ARBRE (Ésser en acte)

EL CANVI
L'explicació que Aristòtil ofereix del moviment està basada en la seva concepció del
canvi. Aristòtil distingeix 2 formes diferents del canvi:
CANVI SUBSTANCIAL (metabolé): Es produeix quan els individus sorgeixen o
desapareixen.
CANVI ACCIDENTAL (Kínesis): Succeeix quan l'únic que es transforma són els accidents.
Per exemple, un canvi en la grandària d'un ésser o en un desplaçament d'un lloc a un altre.

LA TEORIA DE L’HILEMORFISME
Aristòtil diu que les coses o substàncies estan formades de matèria + forma (això és la
definició de la teoria de l’hilemorfisme).
L'ésser humà també té matèria i forma. La matèria de l'ésser humà és el cos i la forma de
l'ésser humà és l'ànima. PERÒ IMPORTANT: A diferència de Plató, el cos i l'ànima no es
poden separar, estan units (és una unió substancial inseparable). Això vol dir que quan mor el
cos, també mor l'ànima (a diferència de Plató).

LES TRES FUNCIONS DIFERENTS DE L'ÀNIMA

Les 3 funcions diferents de l'ànima són:
-Funció vegetativa: És la que permet a tots els éssers vius nodrir-se, créixer i reproduir-se
(les plantes només tenen aquesta funció).
-Funció sensitiva: És la que fa possible que alguns éssers vius, com els animals o les
persones, puguin percebre el món que els envolta i interactuar-hi.
-La funció racional: És exclusiva de l'ésser humà, permet parlar i raonar (Aristòtil diu que
aquesta funció només la tenen els éssers humans).
NOTA IMPORTANT: Podem criticar aquesta visió Aristotèlica, ja que barreja l'especisme i
l'antropocentrisme.

LES 4 CAUSES D'ARISTÒTIL

Aristòtil identifica 4 principis o causes diferents:
1) CAUSA MATERIAL: La matèria, allò de què està fet una cosa (p.ex. carn, fusta, plàstic,
etc.).
2) CAUSA FORMAL: És la forma, és a dir, l'estructura que té aquesta cosa (p.ex. rodona,
quadrada, rectangular, etc.).
3) CAUSA EFICIENT: És l'agent que correspon a allò que ha creat o produït la cosa (p.ex.
d'una taula la seva causa eficient seria un fuster).
4) CAUSA FINAL: Seria el propòsit o funció que té aquesta cosa (p.e. una carpeta existeix
per tal de guardar els papers).

EL PRIMER MOTOR IMMÒBIL

En l’elaboració del seu model cosmològic, Aristòtil es va veure obligat a explicar quin és
l’origen dels moviments que es produeixen a l’univers. Els planetes es desplacen en cercles i
això vol dir que hi ha d’haver quelcom que els empenyi i que sigui la causa del moviment de
les esferes. Segons Aristòtil, tot l'univers es mou impulsat per un primer motor que és un
ésser diví, consistent en activitat pura i que mou tot allò que existeix sense que ell sigui
mogut per res ni ningú. Les seves característiques són:
-Mou sense ser mogut
-Acte pur
-Tota la resta de l'univers es mou perquè aspira a imitar la perfecció i la bellesa d'aquest
motor immòbil.
-Força còsmica de caràcter diví, perfecte i etern que impulsa tot allò que existeix i que és
el principi del moviment universal.