GUIÓ

-Presentació
-Què és la comunicació? emissor receptor, canal, codi i registre.
-exemple cuina i perquè és important comunicar-se
-factors: emoció, atenció i memòria.
-focus alumnes i com connectar amb ells
-harminotzar i exemples
- estratègies prosòdiques: elevar, baixar, silenci, prolongacions sil·làbiques
-acceptació alumnes
-gestos i confusió
-finalitzar, comptat i debatut, empatia
-pregunta sobre què em aprés de la comunicació
RESUM

Bon dia, el meu nom és Aitana y hui anem a parlar de la comunicació.

Què és la comunicació?
La comunicació és l'intercanvi d'informació que es produeix entre dos o més persones.
La composen l’emissor i el receptor, que són els participants de l’acció; el canal, que és el mitjà per
on el missatge arriba al receptor; el codi, que és el llenguatge que utilitzem i el registre, que és l’estil
del llenguatge.
És molt important saber com comunicar-nos per a que la persona que ens estiga escoltant puga
entendre de que parlem sense que calga reiterar sobre el que s’està parlant.
Per a cuinar cal estar sempre molt atent i cal escoltar sempre al que s’està diguent, ja que a l’hora
d’un servici és molt important saber escoltar i tindre la capacitat de guardar informació per a així
traure els plats sense necesitat que et recorden cada vegada les coses que prèviament han dit.
A més, hi ha tres factors que estan directament relacionats amb l'aprenentatge i resulten
imprescindibles: l'emoció, l'atenció i la memòria.
Per aconseguir un bon focus per part dels alumnes hi ha que connectar amb ells, fer-los participar
evitant l’ansietat que pot provocar i ajudar a calmar-lo dirigint-nos a ell en un to baix i suau.
Cal saber harmonitzar i facilitar la classe, per això el professor ha de saber com presentar la matèria,
per a donar el protagonisme als alumnes i que ells noten que són la clau de la matèria; cal avaluar si
recorden el previament ensenyat o sino donar un repàs per poder seguir avançant en la matèria, i es
pot fer de diverses formes incloent sempre al alumnat. Per exemple, es pot contar una vivència
personal per enllaçar el tema, o relacionar els nous continguts amb els ja apressos en classe,
reelaborant les intervencions de l’alumnat, fer ús de preguntes retòriques, etc etc. Amb açò és vol fer
un aprenentatge positiu
Les estratègies prosòdiques són les variacions del to i del volum que van canviant depenent el
significat del nostre enunciat. Elevar enfatitza i baixar fa que reste importància el que s’està diguent.
Només en situacions limit s’ha d’emprar a classe un volum excesiu, ja que aquest fa que també els
alumnes pugen el volum i que farà que s’entre en un bucle de soroll molt elevat en el que no puga
donar ni la classe, en canvi un volum baix obligarà a que presten atenció perquè sinò no podran
escoltar el que s’està dient.
També cal variar el ritme del discurs per a que no siga monòton, es pot anar més ràpid en certs
moments però si es va a parlar de temes més difícils alomillor cal baixar el ritme per a que siga més
fàcil d’entendre, a la vegada que es poden anar fent preguntes retòriques.
S’ha de jugar amb el silenci, que depenent del moment té significats diferents, a més podem gastar
les prolongacions sil·làbiques per tal d’anar organitzant la següent frase.
Moltes vegades els alumnes gasten les prolongacions per tal de demanar d’alguna manera
l’aprovació del professor, pel que hem d’animar-los a continuar.
Finalment cal fixar-se be en els gestos i en les expressions verbals i el comportament prosòdic per no
entrar en confusió amb el que es vol transmetre.

Comptat i debatut podem dir que el procés d’ensenyança i aprenentatge només es pot dur a terme en
espais de reflexió on els nostres alumnes tinguen la llibertat d'expressar-se i discrepar, sent guiats
per un professor.
És per això què en un procés de comunicació l’empatia fa possible ficar-se en el lloc de l’altre i saber
com es sent, sempre amb una actitud receptiva.
I amb tota la informació de hui, què sabrieu dir de la comunicació?