COMENTARI DE FONT. EL TEIXIT INDUSTRIAL A CATALUNYA.

FONT: Informe anual sobre la indústria a Catalunya, Departament d’Empresa i Coneixement, 2019.

Exercici 1. Fes les activitats proposades en relació a la gràfica.

a) Descriu la informació de la gràfica. [3 punts]

b) Raona l’evolució dels dos índexs i justifica la diferència entre tots dos. [3 punts]
c) Explica amb les teves paraules quina diferència hi ha entre el PIB i el VAB.

Exercici 2. Defineix el concepte societat postindustrial i relaciona’l amb la gràfica. [4 punts]

Evolució.La indústria va perdre pes en l’economia catalana a l’inici del segle XXI, una tendència desfavorable que es va frenar
el 2009, amb la fi d’un model de creixement liderat per la demanda interna i la construcció. En la dècada següent, el sector va
recuperar una petita part del terreny perdut.El sector industrial s’ha vist exposat a una creixent competència internacional i a
canvis tecnològics i organitzatius que han propiciat que la frontera entre indústria i serveis sigui més difusa, en part per la
segmentació i externalització d'activitats del sector industrial al sector serveis. A grans trets podem distingir quatre etapes en la
seva evolució:

● Una primera etapa en la qual es perd pes, entre el 2000 i 2009, tant al llarg de l’etapa expansiva prèvia a la crisi
financera com en la primera fase d’aquesta.
● Des de 2009 al 2013, uns anys en què la crisi va afectar molt negativament el sector industrial, tot i que en conjunt
es va recuperar pes en el conjunt de l’economia (en particular el 2010).
● A finals del 2013 l'activitat industrial va recuperar el creixement positiu, que entre 2014 i 2017 va presentar un
dinamisme fort, superior al del conjunt de l’economia i la zona euro.
● El 2018 el creixement de la indústria es modera substancialment, per sota del conjunt de l’economia. El 2019, la
indústria se situa en taxes lleugerament negatives, mentre que el conjunt de l’economia segueix creixent.
● La manca de dinamisme del sector en el 2018 i 2019, després de l’avanç intens entre els 2014 i 2017, ha estat un
tret força comú a les economies avançades. Reflecteix tant la dependència de l’entorn internacional com també
alguns reptes estructurals als què s'enfronta el sector, com la digitalització, la sostenibilitat i la resposta a
l’emergència climàtica, i l’adaptació a nous patrons de consum, en particular a alguns subsectors estratègics com el
de l’automoció.